Sentencia Social Nº 5078/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2251/2007 de 06 de Julio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 6 de juliol de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5078/2007

En el recurs de suplicació interposat per María Cristina a la sentència del Jutjat Social 1 Lleida de data 22 de desembre de 2006 dictada en el procediment núm. 766/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Luis Carlos , ha

Antecedentes

Primer. En data 12.09.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 22 de desembre de 2006, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando demanda por despido interpuesta por Dña. María Cristina , debo absolver y absuelvo a D. Luis Carlos de las pretensiones deducidas en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La demandante, Dña. María Cristina , prestó servicios como empleada de hogar en el domicilio de los padres del demandado (primero en vida de ambos y, al fallecer el padre, para la Sra. Verónica ), sito en la Av. DIRECCION000 nº NUM000 (en la actualidad nº NUM001 ), NUM002 - NUM002 , de Lérida, ocupándose de las tareas domésticas de la casa y del cuidado personal de Doña. Verónica ; tareas que realizaba de Lunes a Domingo, pernoctando en el domicilio de Doña. Verónica .

SEGUNDO.- Dña. Verónica residía en la DIRECCION000 nº NUM000 (en la actualidad nº NUM001 ), NUM002 - NUM002 , de Lérida; su hijo, el Sr. Luis Carlos , solía acudirá visitarla los fines de semana.

D. Luis Carlos tiene su domicilio en la C/ DIRECCION001 nº NUM002 , NUM003 - NUM004 , de Lérida. Lugar en el que la demandante nunca ha prestado servicios como empleada de hogar; tampoco lo ha hecho como limpiadora en la empresa del demandado.

TERCERO.- D. Luis Carlos era quien abonaba todos los meses a la demandante el salario por los servicios prestados en el domicilio de su madre, por importe de 1.000 euros; la demandante, además de percibir dicho salario, hacía todas las comidas y pernoctaba en casa de Doña. Verónica . Asimismo, el Sr. Luis Carlos se ocupaba de ingresar las cuotas correspondientes a la Seguridad Social (Régimen Especial de Empleados de Hogar) y fue quien realizó las gestiones para contratar a la demandante para prestar servicios en casa de su madre, dada la avanzada edad de la misma.

CUARTO.- La actora prestó servicios por primera vez, y sin formalizar contrato de trabajo, en el domicilio de Doña. Verónica en Octubre del año 2.001 (cuando todavía vivía el esposo de Doña. Verónica ), junto con otra empleada; al fallecer el padre del demandado sólo se mantuvo como empleada de hogar a la Sra. María Cristina .

QUINTO.- El 30-4-03 Dña. Verónica cursó, a través de su hijo (D. Luis Carlos ) el alta de la actora en la Seguridad Social, en el Régimen Especial de Empleados de Hogar; fue dada de alta el 1-5-03.

El 4-6-03 Dña. Verónica cursó la baja de la actora en la Seguridad Social, que fue dada de baja en el Régimen Especial de Empleados de Hogar 6131-5-04.

El 13-7-04 Doña. Verónica cursó de nuevo el alta de la actora en el Régimen Especial de Empleados de Hogar de la Seguridad Social, con efectos del 13- 7-04.

SEXTO.- Dña. Verónica falleció el 25-6-05.

SÉPTIMO.- El mismo día que falleció Doña. Verónica , la esposa del demandado comunicó verbalmente a la actora que no fuera más a prestar servicios en la casa.

OCTAVO.- El 30-6-05 se cursó su baja en la Seguridad Social.

NOVENO.- La actora no ha ostentado la condición de representante legal o sindical de los trabajadores.

DÉCIMO.- Presentada papeleta de conciliación ante el órgano competente el 22-7-05, el acto se celebró el 9-8-05 con el resultado de "sin avenencia".

UNDÉCIMO.- El 9-8-05 la demandante solicitó la suspensión procesal hasta el nombramiento de abogado del turno de oficio. El 26-8-05 el Colegio de Abogados comunicó al Sr. Luis Carlos su designación como abogado del turno de oficio para asistir a la actora. La demanda se presentó en el Juzgado el 12-9-05.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. La sentència d'instància ha desestimat la demanda d'acomiadament instada per l'actora, declarant la caducitat de l'acció. Als dits efectes, la magistrada d'instància considera que la data de l'acomiadament efectiu fou el 25 de juny de 2005 (en atenció que consta en el fet provat setè). Es presentà la papereta de conciliació del 22 de juliol, pel que el termini de suspensió finalitzà el 09.08.2005. No obstant, la demandant sol licità a l'interí advocat d'ofici, amb la conseqüent suspensió de la caducitat. La magistrada "a quo" considera que l'inici del còmput es produïa en data 26.08.2005, moment en el què l'Il lustre Col legi d'Advocats de Lleida, pel que en haver-se presentat la demanda el 12 de setembre la demanda estava caducada.

Alhora, en el seu fonament jurídic tercer s'afirma que encara que la demanda no estigués caducada la persona física demandada havia de ser absolta, en no constar la condició d'ocupador del fill de la persona causant i finalitzant la seva anàlisi amb la consideració de que no existí acomiadament, per haver finalitzat el vincle laboral pel traspàs de la senyora Verónica . S'alça ara la treballadora en suplicació pels motius que tot seguit analitzarem

SEGON. Com a primer motiu de suplicació es demana en el recurs la modificació de fets provats de la sentència. En concret, i amb cita del document 1 que s'aporta (designa de lletrat amb segell d'entrada en el jutjat, atès que el que consta en el foli 6 no inclou la data) es pretén la modificació del fet provat onzè i la substitució de l'actual redactat per aquest altre: "El 9-8-05 la demandante solicitó la suspensión procesal hasta el nombramiento de abogado de tumo de oficio. El 26-8-05 el Colegio de Abogados designó al Sr. Luis Carlos como abogado del Tumo de Oficio para asistir a la actora. Sin embargo, la efectividad de la comunicación no se produjo hasta el día 19 de septiembre de 2005, en que el Colegio de Abogados comunicó al Juzgado Decano el nombramiento del Sr. Luis Carlos como letrado.

La demanda se presentó el día 12-9-05"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació del motiu. En efecte, és evident que .- de conformitat amb la tesi del recurs, que després analitzarem- la determinació de la data en què tingué entrada en el Jutjat Degà dels de Lleida és del tot transcedent. Tot i això hem d'observar que és aquesta una qüestió relativa a la tramitació del procediment i, com a tal, susceptible de ser englobada en els antecedents de fet del pronunciament, i no tant en el relat de fets provats. atès que es tracta d'un document oficial, degudament adverat, que havia de constar en les actuacions, té plena eficàcia a efectes processals, però no així en relació als fets provats que, en conseqüència, hauran de romandre inalterats, sense perjudici de que la Sala consideri que, efectivament, la data de comunicació al jutjat de la designa de lletrat és la que allà consta.

TERCER. Per la via de l' apartat c) de l'art. 191 TRLPL es denuncia, en primer lloc, la infracció d'allò previst a l' art. 103 TRLPL en relació a l'art. 59 TRLET . La tesi del recurs en aquest motiu passa per la consideració de que el "dies ad quem" d'inici del còmput de caducitat és el 30 de juny de 2005 - moment de la baixa a la Seguretat Social ex fet provat vuitè, atès que -es diu- cap eficàcia es pot atorgar a la comunicació d'extinció que feu la nora de la persona de la que tenia cura, en no ser l'autèntica empresària. I, per altra banda, s'afirma també que el moment d'inici del còmput de la caducitat després de la sol licitud de lletrat ha de ser el 6 de setembre de 2005, moment en el què recaigué resolució ferma de la Comissió d'Assistència Jurídica Gratuïtat de Lleida reconeixent el dret a assistència gratuïta, pel que en cap cas la demanda estava caducada.

Pot observar-se, per tant, com en el mateix motiu, de fet, s'estan al legats dos elements jurídics diferenciats: d'una banda, el moment efectiu de l'acomiadament i, d'altra, el moment de finalització de la suspensió de la caducitat.

Pel que fa al moment de l'acomiadament no pot la Sala atendre el recurs. En efecte, és indubtablement cert que la nora de la persona de qui l'actora tenia cura no té en cap moment la condició d'empresari. No obstant, no pot la Sala desconèixer que ens trobem davant una relació d'empleats domèstics. Certament si estiguéssim parlant d'una relació laboral comuna la comunicació verbal extintiva que fes una persona sense poders directius no tindria, en principi, efectes constituís com a acte de fi contractual. No obstant, fins i tot en aquesta relació ordinària aquesta comunicació per part d'un subjecte no legitimat no seria ineficaç en el cas d'un acomiadament verbal (com és el cas), atès que palesaria l'existència d'una voluntat extintiva coneguda pel treballador en un moment donat a la què, indubtablement, se li podria atorgar eficàcia constitutiva.

Si es té present que aquí estem parlant d'una relació especial d'empleat de la llar, l'eficàcia de la dita comunicació es reforça, doncs les obligacions laborals de la recorrent es centraven en la cura de la senyora Verónica , de tal manera que quan aquesta mort se li comunica la fi del vincle contractual. En aquest marc -i en relació al tipus de treball- resta evident que aquesta notificació no pot ser omesa en la nostra anàlisi. En altres paraules, en la data que la instància senyala com a "dies ad quem" la recorrent era perfectament i cabdal coneixedora de que no continuava treballant, el que determina que la fixació de l'inici de la caducitat que ha fet la magistrada d'instància sigui l'adequada. Reflexió de fons a la què volem apuntar que la demandant vol prendre com a data d'inici la de la seva baixa a la Seguretat Social, quan no consta en cap moment un coneixement d'aquest fet i quan a la pròpia demanda indicava el dia 30 no per raó de la dita baixa -el que donaria lloc a l'existència d'un acomiadament tàcit- si no a un acomiadament verbal que no consta acreditat.

Figues d'un altre paner són les atenyents al moment de reinici del còmput de la caducitat. Escau destacar, en aquest sentit, que l' art. 16 de la Llei 1/1996 (LAJG ) determina -com així s'observa a l' art. 21.4 TRLPL - que: "Cuando la acción pueda resultar perjudicada por el transcurso de los plazos de caducidad, ésta quedará suspendida hasta que recaiga resolución definitiva en vía administrativa, reconociendo o denegando el derecho, momento a partir del cual se reanudará el cómputo del plazo". Vol la Sala destacar el tracte diferenciat existent en la matèria entre les institucions de la caducitat i de la prescripció, tal i com s'observa en la norma referida. Així, mentre que quan opera caducitat de l'acció el termini de la suspensió fineix, com es pot veure, a partir de la resolució administrativa que accepta o denega el benefici de justícia gratuïta, en el cas de la prescripció el reinici sorgeix des del moment de la notificació al sol licitant de la designa de lletrat o, en el seu cas, des de la notificació del reconeixement del dret per la Comissió d'Assistència Jurídica. Si bé es mira, el termini aplicable a la caducitat és -en primera instància i llevat que no consti notificació de designa de lletrat- més ample que en la prescripció, doncs el moment de la resolució administrativa -forçosament posterior a la designa provisional per la pròpia dinàmica del sistema- és aquí el de la data de la resolució administrativa. Ha d'observar-se, però, que -també a diferència de la prescripció- en el cas de la caducitat el "dies a quo" és el de la resolució administrativa i no el de la notificació.

Hem de recordar que, com s'indica a la STC 219/2003, de 15 de desembre : "la interpretación del art. 16 LAJG , así como, en general, del conjunto del articulado de esta norma legal, debe venir guiada por la finalidad proclamada expresamente por la propia Exposición de Motivos de la misma de garantizar a todos los ciudadanos, con independencia de cuál sea su situación económica, el acceso a la Justicia en condiciones de igualdad, impidiendo cualquier desequilibrio en la efectividad de las garantías procesales garantizadas constitucionalmente en el art. 24 CE que pudiera provocar indefensión, y, en particular, permitiéndoles disponer de los plazos procesales en su integridad"

Cal fer esment, així mateix, que aquesta mateixa Sala ha vingut considerant que la simple constància de designa de lletrat no és suficient per tal de determinar el reinici del còmput de la caducitat (per totes, la nostra sentència 5912/2004, d'1 de setembre.

Doncs bé, en el present supòsit hem de donar la raó a la recorrent quan indica que la data de finalització del termini de suspensió no era la que consta a la sentència (el 26.08.2005 en que es notificà al lletrat la seva designació provisional) sinó el 6 de setembre de 2005, moment en el què es dictà la resolució administrativa de reconeixement del dret a justícia gratuïta.

Conforme els dits criteri el recurs no pot prosperar, doncs, tot i així, la demanda estava caducada. En efecte, prenent com a "dies ad quem" pels motius ja exposats el 25 de juny de 2005 i tenint present que la caducitat s'interrompí primer per la presentació de la papereta de conciliació, el 22 de juliol, i després per la sol licitud d'advocat d'ofici i de dret a justícia gratuïta (per tant, quan havien transcorregut dinou dies dels vint legals), el termini es reinicià efectivament el 7 de setembre, finint l'acció a les 15 hores d el dia 8 de setembre. (en aplicació d'allò previst a l' art. 135.1 LC ) I, com la demanda es presentà el dia 12 la declaració de caducitat de la instància ha de ser validada.

Escau, per tant, la desestimació d'aquest motiu.

QUART. Per la mateixa via anterior es denuncia en el recurs la infracció d'allò previst a l' art. 1.2 TRLET i e el següent motiu la infracció dels arts. 9 i 10 del RD 1424/1985 , la jurisprudència que s'esmenta. La tesi del recurs és que el fill de la persona que tenia cura la demandant, que ha estat absolt, ha de ser condemnat en ser l'autèntic empresari i que la consideració feta a la instància amb caràcter subsidiari, respecte a la inexistència d'acomiadament per fi del contracte per mort de l'empresari no és d'aplicació per existir un acomiadament.

Vol la Sala destacar que l'apreciació de la caducitat hauria d'haver estat suficient per a la desestimació de la demanda a la instància, de tal manera que l'acceptació de l'expressada qüestió processal determina la falta d'acció, pel que cap sentit té l'absolució d'un demandat o la determinació de la inexistència de dret quan no s'accepta l'acció. Les referides reflexions annexes cap sentit tenien, un cop aplicada la caducitat

La confirmació de la sentència en relació al caràcter extemporani de la demanda han de comportar, per aplicació d'aquesta mateixa lògica, la desestimació d'aquest motius, doncs cap sentit té entrar en la valoració de legitimacions actives o la naturalesa de l'acte extintiu quan no es té acció. No obstant, escau deixar imprejutjades les dites accions, per bé que d'ofici hem de deixar sense contingut de cosa jutjada el fonament jurídic tercer de la sentència de cara a possibles i futures accions.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per María Cristina contra la sentència dictada pel jutjat del social número 1 dels de Lleida en data 22 de desembre de 2006, recaiguda en les actuacions 766/2005 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra Luis Carlos en reclamació per acomiadament i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.