Sentencia Social Nº 5079/...io de 2015

Última revisión
01/02/2016

Sentencia Social Nº 5079/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1388/2015 de 27 de Julio de 2015

nuevo

GPT Iberley IA

Copiloto jurídico

Relacionados:

Tiempo de lectura: 13 min

Orden: Social

Fecha: 27 de Julio de 2015

Tribunal: TSJ Cataluña

Ponente: SOLÉ, ASCENSIÓN PUIG

Nº de sentencia: 5079/2015

Núm. Cendoj: 08019340012015104067


Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 1388/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 27 de juliol de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5079/2015

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social i Marí Juana a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 27 d'octubre de 2014 dictada en el procediment núm. 277/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part ambdues parts, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 8-4-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 d'octubre de 2014 , que contenia la decisió següent:

ESTIMO la demanda rectora de las presentes actuaciones, DECLARO que DOÑA Marí Juana se encuentra en situación de INCAPACIDAD PERMANENTE EN GRADO DE TOTAL para el ejercicio de su profesión habitual de LIMPIADORA, derivada de enfermedad común, CONDENO al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por esa declaración y a abonar a la demandante una pensión vitalicia y mensual del 55% de una base reguladora de 938'54 euros, con efectos económicos desde la fecha en que cese su situación de incapacidad temporal, con las revalorizaciones y mejoras que legalmente procedan, y REVOCO la resolución impugnada.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO. DOÑA Marí Juana (demandante), nacida el NUM000 /1970 y afiliada a la Seguridad Social, está en situación de alta o de asimilada a la de alta en el régimen general.

SEGUNDO. Solicitada por la parte actora la prestación de autos y, tramitado el correspondiente expediente administrativo, le fue practicado reconocimiento médico y emitido dictamen por el ICAMS, en fecha 2/12/2013, en el que se le reconocen las siguientes lesiones y/o secuelas: CARCINOMA PAPILAR DE TIROIDES ESTADIO I, TRATADO CON TIROIDECTOMÍA Y YODO RADIOACTIVO (I131), ACTUALMENTE CON BUENA EVOLUCIÓN. MIOMAS UTERINOS, INTERVENCIÓN QUIRÚRGICA HISTERECTOMÍA SUPRACERVICAL POR LAPAROSCOPIA, ACTUALMENTE SIN LIMITACIÓN FUNCIONAL.

TERCERO. El 13/01/2014, la directora provincial del INSS resolvió que no ha lugar a declarar a la parte demandante en grado alguno de incapacidad permanente, derivada de enfermedad común; contra esa decisión administrativa fue interpuesta la oportuna reclamación previa, que fue desestimada, de forma expresa, por nueva resolución, de fecha 11/03/2014.

CUARTO. La profesión habitual de la parte actora es la de LIMPIADORA y acredita que cumple los requisitos para causar derecho a la prestación. La base reguladora mensual, de ser estimada la demanda, ascendería a 938'84 euros, con efectos económicos desde la fecha en que cese en su situación de incapacidad temporal.

QUINTO. DOÑA Marí Juana acredita las siguientes lesiones y/o secuelas:

CARCINOMA PAPILAR DE TIROIDES ESTADIO I, IQ EN 2012, TRATADO CON TIROIDECTOMÍA Y YODO RADIOACTIVO, SIN SIGNOS DE RECIDIVA DE LA ENFERMEDAD.

DIFICULTAD PARA DESARROLLAR ESFUERZOS QUE IMPLIQUEN A LA REGIÓN CERVICAL, CINTURA ESCAPULAR Y MANO IZQUIERDA.

HIPOTIROIDISMO SECUNDARIO.

MIOMATOSIS UTERINA, IQ MEDIANTE HISTERECTOMÍA.

ANEMIA FERROPÉNICA EN TRATAMIENTO.

EVENTRACIÓN ABDOMINAL O DIÁSTASIS DE RECTOS, IQ EN 2014.

TRASTORNO DEPRESIVO GRAVE, TRASTORNO SOMÁTICO GRAVE Y TRASTORNO ADAPTATIVO.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora i la demandada INSS van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar (part actora). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.


Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de la demandant contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent absoluta en lloc de reconèixer que es troba afecta de la incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna postulada de forma subsidiària, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

Al seu torn el Institut Nacional de la Seguretat Social, presenta recurs contra la sentència amb el mateix objecte d'examinar les infraccions de normes substantives, que la treballadora impugna amb els arguments que consten en el seu escrit.

Segon.- La demandant denuncia la infracció per no aplicació de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta, i el Institut Nacional de la Seguretat Social denuncia l'aplicació indeguda de l'article núm. 137,4 de la mateixa LGSS. per entendre que no merita la incapacitat permanent total reconeguda.

Les dues parts es refereixen al quadre de patologies i lesions que consten en el cinquè fet provat de la sentència, per mantenir la treballadora que el trastorn depressiu és greu associat a trastorn somàtic greu i adaptatiu d'evolució llarga segons els informes de psiquiatria que cita, emesos per especialista psiquiàtric de la sanitat pública, de manera que pateix hipersensibilitat, dolors de cap, nerviosisme, hiper susceptibilitat, palpitacions, ideació auto referencial, components obsessius i de fòbia, trastorn de la son, astènia. Juntament amb la dificultat de la regió cervical, cintura escapular i ma esquerra i dèficit de força degut a la intervenció d'hèrnia umbilical i rectes abdominals, i es remet a les manifestacions judicials que consten en el quart Fonament de dret de la sentència. Conclou que merita el reconeixement de la incapacitat permanent absoluta.

El Ens gestor considera que l'estat de salut de la treballadora es troba relacionat en el informe i diagnòstic del ICAMS. que assegura la nota d'imparcialitat per ser de caràcter públic i meritar un valor de prova qualificat. Es remet a un document en el qual consta que presenta dèficit de força en un 33% en regió cervical, de forma que és lleu i no incapacitant. Conclou que correspon revocar la sentència de la instància i ser absolt de la pretensió.

Partim de la relació fàctica de la sentència, no atacada, de forma que el quadre de salut i limitacions que presenta consten en el cinquè fet provat, devent tenir present la professió de netejadora de la demandant, i la resta de fets conformes.

Tercer.- La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i que la qualificació de la incapacitat permanent total suposa la impossibilitat de dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual encara que pugui desplegar una professió lleugera o sedentària, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual o també per al sedentari, és respectivament total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

El conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades en el cinquè fet provat de la sentència consisteixen en antecedents de carcinoma papil lar intervingut l'any 2012 tractat amb tiroïdectomia i iode radioactiu sense recidiva. Dificultat per desenvolupar esforços que comportin la regió cervical, cintura escapular i ma esquerra, Hipotiroïdisme secundari, miomatosi uterina intervinguda amb histerectomia. Anèmia ferropènica en tractament. Eventració abdominal o diàstasi de rectes, IQ el 2014. Trastorn depressiu greu, trastorn somàtic greu i trastorn adaptatiu.

Aquest quadre de salut porta a considerar que les patologies referides, i fonamentalment la psiquiàtrica, presenten entitat de gravetat suficient per impedir les fonamentals tasques de la seva professió de netejadora, però aquestes lesions importants no la limiten per a qualsevol activitat professional dintre del mercat de treball, sense que la patologia psiquiàtrica greu que consta en el cinquè fet provat sigui determinant de la incapacitat permanent absoluta postulada per la demandant, tota vegada que el diagnòstic consta expressat en els documents d'especialistes de psiquiatria amb entitat i incidència en el desplegament de la seva professió habitual, ja que considerem amb la sentència de la instància que la patologia determinant és la tiròidea, que ocasiona fatiga intensa i dolor a nivell cervical, limitant la treballadora per a esforços que impliquin la regió cervical, cintura escapular i ma esquerra, sent la patologia psiquiàtrica secundària.

En conseqüència, la demandant reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social, però no els requisits de l'apartat 5 de la mateixa norma, de forma que desestimem aquest objecte del recurs de la demandant i lògicament també el recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social, perquè la demandant te limitades les fonamentals exigències de la seva professió habitual de netejadora a la vista del conjunt del quadre mèdic acreditat en la relació fàctica no atacat. Confirmem doncs la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la Sra. Marí Juana i desestimem el recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 27 d'octubre de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Sabadell , en el procediment núm. 277/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.


Fórmate con Colex en esta materia. Ver libros relacionados.