Sentencia Social Nº 5161/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1589/2009 de 26 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 26 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5161/2009

En el recurs de suplicació interposat per Benito a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 29 d'octubre de 2008 dictada en el procediment núm. 674/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Simon Rosell, S.L., ha actuat com a ponent Il·

lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 1 d'agost de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 d'octubre de 2008 , que contenia la decisió següent:

"QUE DESESTIMANDO íntegramente la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Benito frente a SIMON ROSELL, S.L., DEBO ABSOLVER y ABSUELVO a la empresa demandada de las pretensiones ejercitadas frente a la misma en el presente procedimiento".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Benito , mayor de edad, con NIE nº NUM000 , ha venido trabajando por cuenta y dependencia de SIMON ROSELL, S.L., con una antigüedad de 2/5/2006, categoría profesional de ayudante de cocina, y salario medio diario de 46,81 euros al mes con inclusión de prorrata de pagas extras (hecho no controvertido y documentado).

SEGUNDO.- La trabajadora firmó con la empresa demandada en fecha 22/5/2006 un contrato temporal eventual por circunstancias de la producción, a tiempo parcial, que en fecha 29/12/2006 se convirtió en un contrato indefinido (folios 47 y 48).

TERCERO.- La trabajadora desempeñaba correctamente sus tareas y funciones si bien eran frecuentes las ausencias al trabajo (interrogatorio de la parte demandada).

CUARTO.- En fecha 23/6/2008, la trabajadora mantuvo una conversación con Hernan , legal representante de la empresa demandada en la que la empresa le ofreció a la actora que se quedara en ella pero la actora se negó y le pidió que la despidiera (interrogatorio del testigo Miguel ).

QUINTO.- A partir del día 23/6/2008 la trabajadora no se ha incorporado a su puesto de trabajo (hecho no controvertido).

SEXTO.- En fecha 27/6/2008 la empresa remitió telegrama a la trabajadora en la que le requería para que se reincorporarse a su puesto de trabajo. Dicho telegrama fue recibido por la trabajadora en fecha 30/6/2008 (folios 18, 19, 56 y 57).

SEPTIMO.- El mismo día 27/6/2008 la trabajadora remitió telegrama a la empresa en la que le pedía notificación escrita del supuesto despido verbal del día 22/6/2008. Dicho telegrama fue recibido por la empresa en fecha 28/6/2008 (folios 20, 54 y 55).

OCTAVO.- En fecha 3/7/2008 la empresa remitió telegrama a la trabajadora en la que le comunicaba que procedía a darla de baja en la Seguridad Social dado que la actora no tenía voluntad alguna de incorporarse a su puesto de trabajo. Dicho telegrama fue recibido por la trabajadora en fecha 4/7/2008 (folios 21 a 26).

NOVENO.- La actora no ostenta cargo sindical o de representación de los trabajadores, ni lo ha ostentado en el último año.

DECIMO.- La demandante presentó demanda de conciliación en fecha 30/7/2008 celebrándose el preceptivo acto de conciliación previa el 10/9/2008 con el resultado de intentado sin efecto (folio 8).

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- La part actora interposa recurs de suplicació contra la sentència dictada pel Jutjat d'instància, que desestimà la seva pretensió de que es declarés improcedent el seu acomiadament, el qual té per objecte sol.licitar la nul.litat de la sentència, revisar els fets declarats provats i examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat impugnat per la demandada.

La qüestió que s'ha de resoldre en el present recurs, és si l'actora va ser objecte d'un acomiadament verbal o bé va abandonar voluntàriament la seva feina. La sentència desestimà la demanda en entendre que el que havia quedat acreditat en el judici fou que l'actora va deixar voluntàriament l'empresa perquè no estava d'acord amb el salari que percebia i no que hagués estat objecte d'un acomiadament verbal.

SEGON.- En el primer motiu del recurs i amb emparament processal correcte en l' apartat a) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , sol.licita la part actora la retroacció de les actuacions al moment de dictar-se la sentència impugnada. Fonamenta aquesta pretensió en que els fets tercer i quart de la sentència es basen en la prova testifical i en la d'interrogatori de la part demandada, quan en realitat en el present litigi aquesta última prova no es va sol.licitar i, en conseqüència, no es va practicar i també que en el fonament de dret primer la magistrada torna a afirmar que els fets provats s'han fonamentat en la valoració conjunta de la prova i entre l'esmentada prova fa referència de nou a l'interrogatori d'ambdues parts, la qual cosa li ha provocat una evident indefensió, perquè palesa la clara predisposició d'estimar provades les manifestacions de l'empresa, sense tenir en compte per a res les de la treballadora.

L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials en el supòsit que s'hagin infringit normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990 , el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo , sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentència de data 11 de novembre de 1998 ), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

Doncs bé, aplicant l'esmentada doctrina al supòsit que ens ocupa, el motiu s'ha de desestimar. En primer lloc perquè no és cert que el fet provat quart es basi en l'esmentada prova, sinó que es fonamenta en la prova testifical del Sr. Miguel i d'altra banda, perquè encara que té raó la demandant quan afirma que el tercer es fonamenta en l'interrogatori de la part demandada i certament aquest interrogatori no es va proposar i, en conseqüència, no es va practicar, també ho és que la desestimació de la demanda no es basa pas en l'esmentat fet provat, en el qual únicament es deixa constància que l'actora desenvolupava correctament les seves tasques i funcions, per la qual cosa cap indefensió se li ha causat a la recurrent, sinó que la Sala entén que es tracta d'un mer error de transcripció de la sentència, sobretot tenint en compte en el mateix dia es va celebrar un altre judici, també per acomiadament, entre ambdues parts, en el qual sí que l'actora va proposar i es va admetre -i, en conseqüència- es va realitzar, la prova d'interrogatori del demandat.

TERCER.- El segon motiu del recurs i amb emparament processal correcte en l' apartat b) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , està dedicat a sol.licitar la revisió del relat fàctic de la sentència, però abans d'entrar al seu examen cal recordar la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjuctures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

En primer lloc es demana la modificació del fet sisè sol.licitant s'afegeixi que en el telegrama que li va remetre l'empresa el 26.5.2008 se la requeria perquè es reincorporés al seu lloc de treball "donada l'absència sense justificar des del dia 22.6.2008" i també que l'esmentat telegrama fou rebut pel seu marit. Es fonamenta la prova en els documents que es troben als folis 18 i 19 de les actuacions i en una sèrie de manifestacions relatives a la prova testifical.

Seguidament es sol.licita la modificació del fet vuitè, sol.licitant es transcrigui íntegrament el text del telegrama de data 23.6.2008. S'empara la modificació en els folis 21 a 24 de les actuacions i en una nova crítica de la prova de testimonis realitzada en el judici.

És evident que aquestes pretensions han de ser desestimades en tota contundència. En primer lloc, perquè es fonamenten en els mateixos documents en que la magistrada basa els citats fets provats, en segon lloc perquè no demostren cap error en la valoració de la prova i en tercer lloc perquè el que es vol afegir no te cap incidència per a modificar la decisió de la sentència impugnada.

Es demana també la modificació del fet setè, únicament per tal de suprimir la paraula "supuesto" referida a l'acomiadament verbal del 22.6.2008. Entén l'actora que aquesta paraula és clara predeterminació de la decisió, atès que està qualificant el citat acomiadament. Aquesta pretensió ha de ser estimada, atès que és cert que si la qüestió a decidir en el litigi és si l'actora va ser acomiadada el dia 22.6.2008, no es pot qualificar l'esmentat acomiadament com a suposat, atès que en els fets provats només tenen cabuda única i exclusivament la successió de fets que s'han acreditat al llarg del judici, sense cap més tipus de qualificació.

Per últim es demana s'afegeixi un nou fet provat al relat fàctic de la sentència, pel qual proposa la redacció següent: "El día 11 de juliol de 2008 es va interposar davant de l'organisme administratiu pertinent demanda per acomiadament improcedent per part de l'actora en el present procediment enfront de la demandada, en el que es denunciava l'existència d'un acomiadament verbal produït el dia 22 de juny de 2.008". Es fonamenta en els folis 58 a 60 de les actuacions. Certament en els citats documents consta el que es vol afegir, però no es pot admetre l'addició del mencionat nou fet, atès que no té cap transcendència per a modificar la decisió de la sentència.

QUART.- En el tercer motiu del recurs, també emparat correctament, ara en l' apartat c) de l'esmentat article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recurrent denuncia la infracció de l' article 49.1 de l'Estatut dels Treballadors i dels articles 55 i 56 de la mateixa llei i argumenta que en el present supòsit hi va haver un acomiadament que s'ha de qualificar com improcedent perquè: 1) l'empresa, abans de procedir a donar de baixa a la treballadora, havia rebut un telegrama d'aquesta en que li deia que havia estat acomiadada verbalment; 2) tampoc tenia constància que l'actora hagués rebut personalment el telegrama en el qual la requeria perquè anés a treballar i 3) Perquè no va comparèixer a l'acte de conciliació previ, on hauria pogut aclarir els fets. En recolzament de la seva tesi fa referència a les sentències d'aquesta Sala de dates 12 de juny de 2.006 i 21.7.2007 .

Censura jurídica clarament condemnada al fracàs. En relació amb l'assumpte a debat cal dir que l' article 49.1 d) de l'Estatut dels Treballadors estableix com una de les causes d'extinció del contracte de treball la "dimisión del trabajador". En la interpretació d'aquest article la doctrina jurisprudencial ha afirmat que la voluntat del treballador d'extingir la relació laboral es pot exterioritzar tant de forma expressa, per manifestació verbal o escrita, com de forma tàcita, deduïda d'actes o fets demostratius del seu propòsit d'extingir el contracte. Ara bé, perquè un determinat comportament del treballador pugui ser considerat com intenció tàcita d'abandonament del lloc de treball, és imprescindible que aquesta voluntat resulti inequívoca i indiscutible d'aquells actes, sense deixar lloc a dubtes sobre quin és el seu real i efectiu significat i s'ha d'acceptar molt restrictivament aquesta possibilitat, quan no quedi clarament explicitada, encara que no cal una declaració formal, i n'hi ha prou que es dedueixi la seva voluntat per la conducta que ha seguit.

En aquest sentit s'ha pronunciat reiteradament aquesta Sala, concretament en la sentencia de data 24 de febrer de 2.003 , en la qual, amb cita de la sentencia de 10 de maig de 1997 , dictada en interpretació de l' article 49.1 d) de l'Estatut dels Treballador , va assenyalar que: "...la doctrina jurisprudencial ha venido a sentar el criterio de que la voluntad del trabajador extintiva de la relación laboral puede exteriorizarse tanto de forma expresa, por manifestación verbal o escrita, como de modo tácito, deducida de actos o hechos demostrativos del inequívoco propósito de resolver la relación laboral ( Sentencias del Tribunal Supremo de 16 diciembre 1980 y 27 junio 1983 , entre otras). Para que un determinado comportamiento del trabajador pueda ser considerado como intención tácita de abandono del puesto de trabajo, es imprescindible que esta voluntad resulte inequívoca e indiscutible de aquellos actos, sin dejar lugar a dudas sobre cuál es su real y efectivo significado, debiendo aceptarse muy restrictivamente esta posibilidad cuando no quede claramente evidenciada";

Ara bé, en aquest cas no s'ha infringit l'esmentat article perquè està acreditat que el dia 23 de juny de 2.008 el representant de l'empresa va oferir a l'actora que continués treballant, però que l'actora es va negar i li va demanar que l'acomiadés (fet provat quart) i a partir del dia citat la demandant ja no es va reincorporar al seu lloc de treball. D'altra banda, també consta que el dia 27 del mateix mes l'empresa li va remetre un telegrama en la qual la requeria perquè es reincorporés al seu lloc de treball i que aquest telegrama va arribar a poder de la demandant, atès que fou rebut pel seu marit, segons consta a les actuacions. És cert que la treballadora va enviar un telegrama a l'empresa el dia 27 de juny en la qual li demanava notificació escrita d'un acomiadament verbal del qual -segons afirmava- havia estat objecte el dia 22 de juny, però aquest fet no pot desvirtuar els fets provats anteriors, ni tampoc el fet de que l'empresa no hagués comparegut a l'acte de conciliació anterior.

En realitat en el present recurs totes les al.legacions de la recurrent es basen en que s'hagin modificat els fets declarats provats, però el més important de tots, a efectes de la resolució del present litigi, és el fet provat quart, que la recurrent ni tan sols ha impugnat, en el que consta que l'actora es va negar a seguir a l'empresa i va demanar al seu representant que l'acomiadés, és a dir, aquest és el moll de l'assumpte i en reconèixer aquest fet que -com s'ha dit- ni tan sols s'ha impugnat, és evident que el recurs s'haurà de desestimar, per moltes argumentacions i raonaments que es facin en relació a la valoració que de la prova testifical ha realitzar la jutgessa d'instància.

D'altra banda cal dir que les sentències d'aquesta Sala citades per la recurrent no són d'aplicació al present supòsit, atès que es refereixen a treballadors que no van anar a l'empresa després d'una situació d'incapacitat temporal.

Per la qual cosa el motiu s'ha de desestimar i amb ell la totalitat del recurs, el que comporta la confirmació de la sentència recorreguda.

VISTOS els preceptes legals esmentats, els que hi concorden i demés disposicions d'aplicació general,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Don. Benito contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona, en data 29 d'octubre de 2.008, que va recaure en les Actuacions núm. 674/2008 , en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra SIMÓN ROSELL, S.L., en reclamació per acomiadament, i per tant hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.