Sentencia Social Nº 5200/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2868/2008 de 19 de Junio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 19 de juny de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5200/2008

En el recurs de suplicació interposat per Jose Ángel de la Parra a la sentència del Jutjat Social 2 Tarragona de data 30 de gener de 2008 dictada en el procediment núm. 1487/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Baltasar , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 26 d'octubre de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de gener de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que estimando íntegramente la demanda ejercitada por Baltasar contra la empresa Jose Ángel de la Parra debo declarar y declaro la improcedencia de despido de que fue objeto la parte demandante el día 1.10.07, condenando a la demandada a que en el plazo de cinco días desde la notificación de esta sentencia, opte por readmitir a la parte accionante en su puesto de trabajo o por indemnizarla con la cantidad de 718,25 euros con la advertencia de que de no ejercitar la opción dentro del plazo indicado, mediante escrito o comparecencia en este Juzgado, se entenderá que procede la readmisión del trabajador, y cualquiera que sea el sentido de la referida opción, y también a que abone a la parte actora el importe de los salarios de tramitación desde el día siguiente al del despido hasta el día 1.1.08, fecha de finalización del contrato de trabajo, ambos inclusive, a razón de 47,88 euros brutos al día, y la mantenga en situación de alta en la Seguridad Social durante el periodo correspondiente a tales salarios".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante, Baltasar , ha venido prestando sus servicios por cuenta y orden de la empresa Jose Ángel de la Parra, desde el 2 de julio de 2007, con categoría profesional de conductor, desempeñando funciones de conductor de grúa, y con salario de 1.436,52 euros brutos al mes incluida la parte proporcional de las pagas extras.

(Docs. nº 2 de la parte actora y del 7 al 9 de la empresa, interrogatorio del trabajador)

SEGUNDO. - Las partes suscribieron contrato de trabajo temporal en la modalidad de eventual por circunstancias de la producción, y fecha de término de 1 de enero de 2008.

(Doc. nº 1 de la parte actora)

TERCERO.-La empresa notificó al actor el 25.9.07 carta de finalización del contrato de trabajo del siguiente tenor literal:

COMUNICO (...)

"La finalización del contrato de trabajo suscrito con esta empresa en fecha 02/07/2007. En cumplimiento de las normas vigentes sobre contratación de personal se le comunica que con fecha 01-10-2007 quedará rescindida a todos los efectos su relación laboral con esta empresa, causando baja en la misma por No superar el periodo de pruebas. Lo que se le notifica a todos los efectos".

(En ambos ramos)

CUARTO.-La parte demandante no ostenta ni ha ostentado en el último año anterior al cese de su actividad laboral para la empresa la condición de delegado de personal, miembro del Comité de Empresa o delegado sindical.

QUINTO.- Presentada papeleta de conciliación por el demandante en fecha 15.10.07, el acto se celebró el siguiente día 29 del mismo mes con el resultado de "Sin avenencia".

Tercer. Contra aquesta sentència la part DEMANDADA va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- L'empresa demandada formula recurs de suplicació contra la sentència que estimà la demanda de l'actor i declarà improcedent el seu acomiadament, el qual té per objecte a) reposar les actuacions al moment en que es trobaven en el moment d'haver-se infringit normes o garanties del procediment que hagin produït indefensió; b) Revisar els fets declarats provats i c) Denunciar la infracció de normes jurídiques o de la jurisprudència. L'esmentat recurs ha estat impugnat per l'actor.

Tal com consta en el fet provat tercer de la sentència d'instància, el motiu en que s'ha basat l'empresa per acomiadament l'actor es que no va superar el període de prova. La sentència d'instància va estimar la demanda en entendre que no es podia qualificar l'actor com tècnic o titulat, per la qual cosa se l'havia de qualificar com a treballador no qualificat i, en conseqüència, segons l' article 39 del Conveni col.lectiu d'aplicació a les parts , la durada màxima del període de prova era de 2 mesos, i atès que l'empresa el va acomiadar després que aquest havia treballat tres mesos, l'acomiadament s'havia de qualificar com improcedent

SEGON.- En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat a) de la Llei de Procediment Laboral, sol.licita el recurrent la reposició de les actuacions al moment immediatament posterior a l'admissió de la demanda, atès que aquesta només es dedica a transcriure íntegrament la carta de rescissió del contracte de treball, sense que es digui res mes, per la qual cosa entén el recurrent que se li ha causat indefensió.

L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral reconeix a les parts la possibilitat d'impugnar en Suplicació les sentències dels Jutjats Socials, sempre hi quan es donin dos requisits: a) que s'hagin infringit normes o garanties del procediment i b) que aquesta infracció hagi produït indefensió a la part que demana la nul.litat.

En la sentència de data 10 d'abril de 1990, el Tribunal Suprem recordava que «es constante doctrina de la Sala la que afirma que la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial ) y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal».

També és doctrina reiterada del Tribunal Suprem (sentencia de data 11 de novembre de 1998), que la nul.litat de les resolucions judicials té caràcter excepcional, i només es pot declarar en aquells supòsits en els quals es constatin greus i evidents vicis processals comesos pel magistrat que ha dictat la resolució que s'anul.la i sempre que l'esmentat vici hagi produït indefensió a alguna de les parts processals.

Doncs bé, aplicant aquesta doctrina al cas que s'examina, el motiu ha de ser desestimat amb tota rotunditat, perquè en cap cas s'ha produït cap tipus d'indefensió a la demandada, ni hi ha hagut infracció de normes processals. En efecte, tal com raona la jutgessa d'instància, és cert que la demanda es concisa i sòbria, però reuneix els requisits imprescindibles per complir el seu objecte, que no és més que posar en coneixement de l'altra part que s'oposa a l'acomiadament del qual ha estat objecte.

Cal tenir que al contrari d'altres accions, en les quals el treballador reclama qualsevol quantitat o reclamació de dret, per la qual cosa és evident que en la demanda s'han d'explicar clarament els fets en que es basa la pretensió, atès que en cas contrari es posaria a la part contrària en evident indefensió, perquè no podria defensar-se adequadament, en el cas present ens trobem davant d'una demanda d'acomiadament, en la qual l'actor només s'ha d'oposar a la demanda, perquè és l'empresa la que ha decidit el seu acomiadament i ha hagut d'informar-lo adequadament, mitjançant la corresponent carta, dels fets en que es fonamenta la seva decisió, els quals ha de provat en el corresponent judici oral.

És a dir, que l'empresa, en el cas d'un acomiadament, coneix perfectament els fets pels quals ha decidit l'acomiadament i, en conseqüència, encara que és cert que es convenient que l'actor assenyali en la seva demanda el motiu de la seva oposició, no es tracta d'un requisit imprescindible, perquè qui ha de provar els motius de l'acomiadament ha de ser la demandada, que és qui ha pres la decisió d'acomiadar. És per aquest motiu que en aquests litigis la part que pren la paraula i proposa les proves en primer lloc és la demandada.

En conseqüència, en el present supòsit no s'ha posat a la demandada en cap situació d'indefensió perquè era coneixedora dels fets en que va basar el seu acomiadament i per tant, havia d'acudir a l'acte del judici amb tots els mitjans de prova adequats per fonamentar l'esmentat acomiadament, tal com així va succeir.

TERCER.- En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de la Llei de Procediment Laboral, sol.licita el recurrent es modifiqui el fet provat primer, en el sentit d'afegir que el demandant desenvolupava les funcions de conductor de grua especial amb carnet específic per a tals grues. Fonamenta la modificació en els document 2 de la part actora i 7 al 9 de l'empresa, que son els seus rebuts de salari, en l'interrogatori de l'actor i en diverses interpretacions i valoracions en relació amb la qualificació del demandant.

Aquesta Sala ha posat de relleu, en multitud d'ocasions, les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Aplicant, doncs, aquesta doctrina al present supòsit, és clar que el motiu s'ha de desestimar, perquè els documents en que es basa son els rebuts de salari de l'actor que només indiquen que la seva categoria és la de conductor, tal com posa en el fet provat, sense que es pugui tenir en compte la prova de l'interrogatori del propi actor, atès que no és un mitjà de prova adient per a sol.licitar la revisió d'un fet provat. Però és que, a més, el que es vol afegir tampoc té transcendència per a modificar la decisió de la sentència, tal com posteriorment es raonarà.

QUART.- Correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , entén el recurrent, en l'apartat primer del motiu tercer, que la sentència d'instància vulnera l' article 39 del Conveni del sector i no té en compte l'art. 3 del Codi Civil , en relació amb la interpretació de les normes i al.lega que l'esperit de l'art. 39 del Conveni col.lectiu és el de separar els treballadors qualificats dels que no ho son i entre els "qualificats" s'ha d'incloure l'actor perquè és un gruista especialitzat.

L' article 14.1 de l'Estatut dels Treballadors estableix que es podrà concertar per escrit un període prova, amb els límits de durada que, si s'escau, estableixin els Convenis col.lectius. En el present litigi, el Conveni col.lectiu d'aplicació és el del Transport de Mercaderies per carretera de la província de Tarragona, el qual, en el seu art. 39, estableix que el període de prova establert a l' art. 14 de l'ET no excedirà de 3 mesos per al personal tècnic i titulat, ni de dos mesos pels treballadors no qualificats.

Doncs bé, tal com raona la jutgessa d'instància, per resoldre la qüestió controvertida s'haurà de decidir si s'ha de considerar l'actor com a personal tècnic o titulat o bé com un treballador no qualificat. La professió de l'actor és el de conductor i desenvolupa les funcions de conductor de grua. L'empresa diu que es tracta d'un treball especialitzat i la Sala no dubta d'aquesta qualificació, però el que és evident és de que no es tracta d'un treballador que es pugui qualificar com a tècnic o titulat.

En efecte, segons el Diccionari de la Llengua Catalana, el concepte de "tècnic" es defineix com "Pertanyent o relatiu a les aplicacions de les ciències i les arts; Estudi de les aplicacions de les ciències i les arts". D'altra banda el concepte de titulat és definit com "revestit d'un títol". El treballador demandat serà un treballador especialista en la conducció d'un grua, però no està revestit d'un títol ni tampoc es pot definir com un tècnic, en el sentit que abans s'ha transcrit.

Així, doncs, fou correcta la decisió de la jutgessa d'instància d'entendre que se l'ha de qualificar, -només a efectes de la classificació que fa l'article 39 del Conveni, en relació amb el període de prova- com a treballador no qualificat, per la qual cosa el període màxim de prova al qual podia estar sotmès era, segons l'esmentat article, de dos mesos, per la qual cosa, atès que l'empresa el va acomiadar quan feia tres mesos que treballava, és obvi que l'esmentat termini havia estat ultrapassat amb escreix, per la qual cosa el motiu ha de ser desestimat.

CINQUÈ.- La desestimació del motiu comporta la del recurs i la ratificació de la sentència d'instància així com, d'acord amb el que estableix l' article 233.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixa en la quantitat de 400 Euros. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer i de la quantitat consignada, a les quals es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 202.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Jose Ángel contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Tarragona, en data 30 de gener de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 1487/2007, en virtut de demanda presentada pel Sr. Baltasar contra l'esmentat Sr., en reclamació per acomiadament i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució i condemnem la recorrent a que pagui les costes legals, inclosa la minuta del Lletrat impugnant del recurs, que es fixen en la quantitat de 400 Euros. Així mateix s'acorda la pèrdua de les quantitats dipositades i consignades, a les que es donarà el seu destí legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.