Sentencia Social Nº 5203/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 72/2007 de 30 de Junio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 30 de juny de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5203/2009

En el recurs de suplicació interposat per MUTUAL CYCLOPS a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 5 de juny de 2007 dictada en el procediment núm. 72/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Marí Luz , -I.N.S.S.-

(Instituto Nacional de la Seguridad Social), -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), Electrónica Básica, S.A., Isola Mas Italia S.R.L, Saturnino i Jose Ángel , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 30.01.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 5 de juny de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que debo estimar y estimo la demanda interpuesta por Marí Luz contra INSS, TGSS, MUTUA CYCLOPS, ELECTRONICA BASICA, SA, (Administradores concursales Jose Ángel , Saturnino , ISOLA MAS ITALIA SL) y declaró a la actora en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual, derivada de accidente de trabajo, condenando a la mutua CYCLOPS a que le abone una pensión con arreglo a la base reguladora anual de 17.4140,28 Euros, desde seis de septiembre del año 2006, porcentaje del 55%, con derecho a percibir las mejoras y revalorizaciones procedentes, sin perjuicio de las compensaciones que procedan, debiendo el INSS y la Tesorería y la empresa estar y pasar por la presente declaración."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora, nacida el 28 de diciembre de 1974, figura afiliada a la seguridad social con el número NUM000 , en situación de alta, en el Régimen General.

SEGUNDO.- La profesión habitual es la de operaría de equipos ópticos y electrónicos. Su trabajo se realiza de pie. Cesó en la empresa el día 22 de julio del año 2005.

TERCERO.- La actora sufrió accidente en itinere el día siete de abril del año 2004. La empresa tiene concertado riesgo derivado de accidente de trabajo con la mutua codemandada, y no existe informe de que se encuentre al descubierto en el pago de las cuotas.

CUARTO.- A la actora se le extendió el día seis de octubre del año 2005 alta con propuesta de secuelas definitivas. Tramitado expediente de incapacidad permanente, el INSS resolvió en fecha 27 de noviembre pasado que procedía declarar a la actora afecta de incapacidad permanente parcial derivada de accidente de trabajo, y el derecho a percibir una cantidad tanto alzado de 39.768,48 Euros con cargo a la mutua CYCLOPS. Se emitió dictamen por la Uvami en fecha 6.9.2006, asumido por la CEI, con las siguientes escuelas: fractura de pelvis (evolución correcta) y fractura de pilón tibial derecho intervenido en tres ocasiones con repercusión importante a dicho nivel.

QUINTO.- Se agotó la vía previa, desestimada expresamente. Para el caso de estimación la base reguladora asciende a 17.414,28 Euros anuales, desde 6.9.2006. Ha percibido la incapacidad permanente parcial.

SEXTO.- La actora presentó fractura de pelvis (evolución correcta) y fractura de pilón tibial derecho intervenido en tres ocasiones con repercusión importante a dicho nivel. Presenta disminución severa de la movilidad del tobillo y pie, movilidad dolorosa a la deambulación y a la bipedestación prolongada. La movilidad en flexión extensión del tobillo izquierdo está disminuida en 53°, suponiendo un déficit muy severo de movilidad, principalmente en extensión, de un -68,83%. El déficit del músculo tibial anterior izquierdo es severo (-39,67%). Fractura trabecular en la meseta tibial de la rodilla izquierda con edema óseo a causa de la falta de estabilidad en el pie izquierdo y por el mal apoyo del mismo.

SEPTIMO.- La actora ha sido vista por detective deambular en un seguimiento efectuado en dos días distintos. Caminaba sin muletas y manejaba cargas

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada Mutual Midat Cyclops va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts i l'actora el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- A través d'un únic motiu de recurs, emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei foral es denúncia pel l'entitat col laboradora codemandada la infracció de l'art. 137 LGSS , en entendre que les lesions que consten en el fet provat sisè - pacífiques- respecte el professiograma que es deriva dels ordinals segon i setè han de comportar la validació de la resolució administrativa inicial i, en conseqüència, la confirmació del grau de parcial.

És reiterada doctrina d'aquesta Sala (entre moltes altres, la de 19 octubre 1992), així com d'altres Sales socials de diferents Tribunals Superiors de Justícia, que a l'efecte de la declaració d'una Invalidesa Permanent com Total deu partir-se que: a) La valoració de la Invalidesa Permanent ha de realitzar-se atenent fonamentalment a les limitacions funcionals derivades dels patiments del treballador, quan tals limitacions són les quals determinen l'efectiva restricció de la capacitat de guany. b) Han de posar-se en relació les limitacions funcionals resultants amb els requeriments de les tasques que constitueixen el nucli de la concreta professió. c) L'aptitud per a l'acompliment de l'activitat laboral «habitual» d'un treballador, implica la possibilitat de portar a terme totes o les fonamentals tasques de la mateixa, amb professionalitat i amb unes exigències mínimes de continuïtat, dedicació, rendiment i eficàcia, i sense que l'acompliment de les mateixes generi «riscos addicionals o superposats» als normals d'un ofici o comporti la submissió a una «contínua situació de sofriment» en el treball quotidià. d) No és obstacle a la declaració de tal grau d'incapacitat el qual el treballador pugui realitzar altres activitats distintes, més lleugeres o sedentàries, o fins i tot pugui ocupar tasques «menys importants o secundàries» de la seva pròpia professió habitual o comeses «secundaris o complementaris» d'aquesta, sempre que existeixi una impossibilitat de continuar treballant en aquesta activitat i que conservi una aptitud residual que «tingui rellevància suficient i transcendència tal que no li impedeixi al treballador concretar relació de treball futur». I i) Deu entendre's per «professió habitual», no un determinat lloc de treball, «sinó aquella que el treballador està qualificat per a realitzar i a la qual l'empresa li hagi destinat o pugui destinar-li en mobilitat funcional».

Aplicant aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, el recurs ha de ser desestimat. En efecte, inalterat el relat fàctic, és clar que les lesions acreditades comporten una evident impossibilitat de que l'actora pugui romandre en situació de bipedestació al llarg d'una jornada laboral ordinària, tenint present el quadre que presenta i les exigències ergonòmiques de la dita activitat, màxim quan aquests extrems fàctics no han estat impugnats per la via corresponent i sense que, en conseqüència, pugui la Sala entrar a valorar afirmacions de part contingudes en el recurs que s'escapen dels elements de fets conformadors del pronunciament. D'altra banda, volem destacar que l'informe de detectius que consta en els folis 160 a 166 en res afecta a la dita conclusió. Més enllà de la dubtosa constitucionalitat de l'esmentada pràctica en determinats casos, resulta de tot evident que, amb caràcter general, una sèrie de fotos o enregistraments videogràfics en moments puntuals no són una prova suficient per tal de desvirtuar els informes mèdics. En efecte, una cosa és que un beneficiari de prestacions pugui realitzar en un moment donat un determinat moviment o romandre en determinada posició al llarg de la seva vida quotidiana; l'altra, molt diferent, que se li pugui exigir una prestació laboral en les dites condicions al llarg de la jornada de treball. Llevat concretes excepcions, és evident que el valor de les esmentades proves esdevé del tot ineficaç ateses les dites consideracions.

Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament les limitacions funcionals de l'actora, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, amb imposició de les costes d'impugnació del recurs interposat per la recorrent inclosos els honoraris de lletrat de la part demandada actuant en el recurs, que la Sala fixarà en la part dispositiva d'aquest pronunciament, tot això atès el disposat en els arts. 202 i 233.1 de la Llei de Procediment Laboral i atès el principi de venciment.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per MUTUAL MIDAT CYCLOPS, Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social número 1 contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 29 de Barcelona en data 5 de juny de 2007, recaiguda en les actuacions 72/2007 , en virtut de demanda deduïda per Marí Luz contra la dita recorrent i contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, ELECTRONICA BASICA SA, Jose Ángel , Saturnino i ISOLA MAS ITALIA SL en reclamació per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer, imposant a la recorrent les costes produïdes pel seu recurs, i fixant en concepte d'honoraris del lletrat de la impugnant la quantitat de tres- cents (300.-) euros, que li hauran de ser abonats per la dita recorrent.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.