Sentencia Social Nº 5213/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5838/2007 de 20 de Junio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 20 de juny de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5213/2008

En el recurs de suplicació interposat per Francisca a la sentència del Jutjat Social 1 Girona de data 27 de març de 2007 dictada en el procediment núm. 26/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la Seguridad Social

Girona, Mutua Asepeyo, d'accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguridad social num 151 i Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 11.01.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Altes mèdiques, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de març de 2007, que contenia la decisió següent:

"Desestimar la demanda presentada por Francisca contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, INSTITUT CATALA D'AVALUACIONS MEDIQUES Y MUTUA ASEPEYO, no habiendo lugar a revocar la declaración del alta médica expedida por el ICAM en fecha de 17/5/06, absolviendo a las entidades demandadas de los pedimentos deducidos en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Dña. Francisca nacida el día 1 de febrero de 1.962, con D.N.I. número NUM000 , se encuentra afiliado en el Régimen General de la Seguridad Social y en el Régimen Especial del Trabajadores Autónomos, siendo su actividad profesional la de Operaria de cadena de producción en el primer régimen y quiromasajista en el segundo.

La actora inició baja por IT el día 13/2/06 por un cuadro de trastorno adaptativo.

SEGUNDO.- En fecha de 17/5/06 el ICAM dio de alta a la trabajadora por inspección, haciéndose constar el diagnóstico de trastorno adaptativo cronificado.

TERCERO.- La actora fue visitada en una ocasión en fecha de 24/3/06 por presentar un cuadro ansioso-depresivo reactivo a diversas situaciones estresantes.

En fecha de 15/6/06 se emite informe médico a petición de la interesada por el psiquiatra Iván en el que se hace constar que está recibiendo tratamiento psicoterapéutico en ese centro de salud (Hospital de Blanes). (Folio 32)

CUARTO.- En fecha de 17/5/06 se emite informe del ICAM en el que se valora el alta médica de la Sra. Francisca y en el que no se hace constar ninguna limitación física ni psíquica de la actora. (Folio 44)

QUINTO.- Con fecha de 5/6/06 se emite parte médico por cervicalgia por el servicio de urgencias del Hospital de Blanes (Folio 47)

SEXTO.- Se agotó la vía administrativa previa (Incontrovertido)

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries sent impugnat per les demandades INSS i Mutua Asepeyo. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- S'alça en suplicació l'actora contra la sentència que desestimà la seva impugnació de l'alta mèdic de 17.05.2006, a través d'un únic motiu que, per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL sense cita de cal article. Tot i que aquesta omissió fóra suficient per desestimar el recurs (com encertadament indiquen els impugnants), en aplicació d'un concepte ample del dret a la tutela judicial efectiva, escau considerar que, per la seva argumentació, allò que en definitiva es postula és la infracció de l' art. 128.1 TRLGSS

Cal recordar al recorrent que es criteri pacífic i consolidat d'aquesta Sala del Social que malgrat que pugui considerar-se que el beneficiari no està guarit en el sentit de restabliment íntegre de la situació física desencadenant i continuï tenint necessitat d'assistència sanitària, si aquesta consisteix en tractament conservador i pal liatiu no ens trobem davant una situació d'incapacitat temporal -amb independència de la possibilitat de què es reconegui, en el seu cas, una invalidesa permanent- ( SSTSJ Catalunya 6.538/96 6.622/96 y 6725/96, de 15, 17 i 1 d'octubre; 7.249/96, de 7 de novembre; i 148/96, de 9 de desembre de 1996; 1056/97, 1.789/97, 2.442/97, 2443/97, 2921/97, 3036/97, 3863/97, 4136/97, 4314/97, y 4500/97, de 7 de febrer, 6 de març, 2 d' abril (3), 18 y 24 d'abril, 27 maig, 12 de juny (2) y 19 de juny de 1997, entre moltes altes)

En el present cas, la inspecció mèdica considerà que existia una milloria que permetia el treball habitual. És evident, en aquest sentit, que una persona que pateix un trastorn adaptatiu, difícilment podrà considerar-se del tot guarit en terminis temporals curts-en el sentit d'un restabliment íntegre de la seva salut-; tanmateix, però, la prestació d'incapacitat temporal no té per objecte el restabliment de la salut -el que correspon a la prestació d'assistència sanitària en el nostre Sistema de Seguretat Social-, sinó la compensació de les pèrdues econòmiques que suposa la impossibilitat de treballar per mancances de salut.

És al metge corresponent, i per sobre d'ell la Inspecció mèdica, qui ha de determinar aquesta capacitat o no de treballar, sense perjudici del seu posterior control judicial. Ocorre, però, que en aquest marc no és suficient la simple al legació de l'existència d'informes mèdics de pervivència d'una situació incapacitant per l'esmentada afectació, tenint present les pròpies característiques de la malaltia acreditada. Certament, sobre aquesta documentació es podrà construir una presumpció judicial o elaborar una prova d'indicis. Presumpció, però, que haurà de basar-se en fets provats o indicis que hauran de ser acreditats, la càrrega dels quals correspon a la part actora. Si el magistrat d'instància ha donat major versemblança a la prova practicada pels demandats, és obvi que a ella (atès el principi d'instància única propi de la jurisdicció social) li correspon aquesta valoració de la prova. A l'actora -aquí recorrent- el que li pertoca és provar que en la data de l'alta no podia treballar i, en el seu cas, en tràmit de recurs, indicar els errors que en la dita valoració pot haver comès el magistrat a quo. Però, en cap cas, li correspon fer presumpcions, que queden limitades a la llei o als òrgans judicials. Per a que la Sala pogués arribar a conclusions diferents a les del magistrat "a quo" no és suficient amb invocar presumpcions o simples indicis, sinó que es precís que se'ns indiquin els fets provats sobre els què la podem construir les nostres pròpies presumpcions o estimar l'existència d'error en la valoració de la prova. Res d'això és observable ni en la prova practicada ni en el recurs, el que ha de comportar la seva desestimació, atesos els anteriors raonaments.

Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament els elements jurídics concurrents en relació a l'inalterat relat fàctic, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Francisca contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 1 de Girona 27 de març de 2007, recaiguda en les actuacions 26/2007 , en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, l'INSTITUT CATALÀ D'AVALUACIONS MÈDIQUES i MÚTUA ASEPEYO, Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social número 151 en reclamació per incapacitat temporal (alta mèdica) i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.