Sentencia SOCIAL Nº 5239/2017, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3624/2017 de 13 de Septiembre de 2017

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2016 - 8011284

F.S.

Recurs de Suplicació: 3624/2017

IL LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 13 de setembre de 2017

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5239/2017

En el recurs de suplicació interposat per Ombuds Compañia de Seguridad, S.A. a la sentència del Jutjat Social 13 Barcelona de data 9 de desembre de 2016 dictada en el procediment núm. 240/2016, en el qual s'ha recorregut contra la part Higinio , ha actuat com a ponent Il lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 24-3-16 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de desembre de 2016 , que contenia la decisió següent:

Que estimando la demanda interpuesta por DON Higinio frente a OMBUDS COMPAÑÍA DE SEGURIDAD, S.A., en reclamación por MODIFICACION SUSTANCIAL DE LAS CONDICIONES DE TRABAJO debo declarar que la modificación operada en la jornada del actor es INJUSTIFICADA y debe condenarse a la empresa a reponer al mismo en su jornada de 20, 00 a 06, 00 horas y al abono de 6.000 € por los daños y perjuicios sufridos.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El actor presta sus servicios para la empresa demandada OMBUDS COMPAÑÍA DE SEGURIDAD, S.A., dedicada a la actividad de la Seguridad Privada, siendo de aplicación el Convenio Colectivo estatal para las Empresas de Seguridad (BOE 18-09-205); el actor acredita una antigüedad del 28-02-1990, categoría profesional de Vigilante de Seguridad y salario de 1533, 8 € mes en la nómina de octubre de 2016; hecho no controvertido por las partes.

SEGUNDO.-Que la jornada que venía realizando el actor habitualmente desde el inicio del contrato era de 22, 00 a 06, 00 horas, salvo los días que se señalan en el informe de la inspección y un día puntuales en un mes; (folios 66 a 94).

TERCERO.-Que consta así mismo, horario cuyo cuadrante se aporta por el actor con la demanda de Marzo del 2016, fijando la siguiente jornada: los días 1, 2, 3, 13, 14, 16, 17, 26, 27, 28 y 31 de 22, 00 a 6, 00 horas; y los días 7, 8, 9. 10, 20 y 24 de 14, 00 a 22, 00 horas; y desde ese mes, el actor le ha venido señalando en el cuadrante una jornada a turnos: en noviembre 2016 de 11 días de turno tarde y 9 de noche; en septiembre del 2016: 2 días de turno mañana, 9 de noche y 4 de tarde; en agosto 2016: 5 de tarde y el resto de noche; en junio de 2016 los tres días de tarde; en Mayo del 2016 10 días de noche y 5 de tarde y en Abril del 2016 9 de noche y 12 de tarde.

CUARTO.-Que conforme el informe de la Inspección de Trabajo a los folios 22 a 23 y 28 y 29; se establece que la empresa manifiesta que en los años 2015 y 2016 realiza también alternativamente turnos de tarde y en ocasiones de mañana, aporta cuadrantes de 2015 y 2016; en los que constan que en el mes de octubre de 2015 el trabajador trabajó el día 19 de 10, 00 a 13, 00 horas y en diciembre del 2015 el día 11 de 18, 00 a 00, 00 horas; en el mes de enero de 2016 a los días 8 a 15 trabajo de 18, 00 a 06, 00 horas. Se puede constatar que los días en que el trabajador con anterioridad a marzo del 2016 realizaba turnos de mañana o tarde son escasos.

QUINTO.-El actor reclama se declare que la modificación producida es sustancial y por ello debió de realizarse por escrito y motivadamente y que es INJUSTIFICADA de la misma declarando el derecho de la actor a ser repuesta en el horario anterior, condenando a la empresa a estar y pasar por tal declaración y a que la misma sea condenada al pago de 300 € por cada mes en que transcurran desde la imposición de la medida en marzo del 2016 hasta que cese la misma, por daños morales en lo profesionales, personal y familiar conforme al artículo 138. 7 párrafo tercero de la LRJS .

SEXTO.-El actor no ostenta ni ha ostentado en el último año cargos de representación sindical.

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs de l'empresa demandada contra la Sentència que estima la pretensió del treballador Higinio en reconeixement de dret i quantitat per Modificació Substancial de les Condicions de Treball ( MSCT. d'ara en davant) injustificada, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193, c) de la vigent Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

El demandant presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- Com a qüestió prèvia puntualitzem d'ofici que procedeix el recurs de suplicació d'acord amb la interpretació jurisprudencial de l'article núm. 138, 6 de la LRJS. en relació amb l'article núm. 191.1i 2.g) de la LRJS. en postular un import superior a 3.000 euros en concepte de danys i perjudicis ocasionats per la decisió empresarial injustificada postulada.

Seguim i coincidim amb la doctrina jurisprudencial de la Sala Social del TS. dictada el 3 de novembre de 2015 ( recud. 2753/2014), de 25 de març de 2013 ( recurs 957/2012 ) i 16 de setembre de 2013 , ( recurs 2326/2012), en les quals es resol sobre la competència funcional de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justícia para conèixer del recurs de suplicació interposa contra la sentència de instancia en la qual es va seguir la modalitat processal de l' article 138 bis LPL ., quan s'acumula la reclamació de quantitat en concepte de danys i perjudicis per import superior als 3.000 euros.

Estem al supòsit idèntic examinat per la doctrina jurisprudencial establerta en la STS. de10 de març de 2016 dictada en el recud. núm. 1887/2014 que diu: 'TERCERO.- 1.Como hemos anticipado, la cuestión controvertida se centra en determinar si procede recurso de suplicación contra una sentencia estimatoria de demanda interpuesta por un trabajador, en impugnación de modificación sustancial de las condiciones de trabajo, a la que se acumula una indemnización de daños y perjuicios en cuantía de 25.001 euros; cuestión ésta, que impone el examen de los preceptos de la Ley 36/2011, de 10 de octubre, Reguladora de la Jurisdicción Social, ue regulan el acceso al recurso de suplicación, y que son los artículos 191 (Ambito de aplicación) y 192 (Determinación de la cuantía del proceso) de dicha Ley .

El artículo 191 establece que : 1. Son recurribles en suplicación las sentencias que dicten los Juzgados de lo Social en los procesos que ante ellos se tramiten, cualquiera que sea la naturaleza del asunto, salvo cuando la presente Ley disponga lo contrario.

2. No procederá recurso de suplicación en los procesos relativos a las siguientes materias: ......

e) Procesos de movilidad geográfica distintos de los previstos en el apartado 2 del artículo 40 del Estatuto de Trabajadores ; en los de modificaciones sustanciales de condiciones de trabajo, salvo cuando tengan carácter colectivo de conformidad con el apartado 2 del artículo 41 del referido Estatuto; y en los de cambio de puesto o movilidad funcional, salvo cuando fuera posible acumular a estos otra acción susceptible de recurso de suplicación ; y en las suspensiones y reducciones de jornada previstas en el artículo 47 del Estatuto de los Trabajadores que afecten a un número de trabajadores inferior a los umbrales previstos en el apartado 1 del artículo 51 del Estatuto de los Trabajadores .

g) Reclamaciones cuya cuantía litigiosa no exceda de 3.000 euros.

El artículo 192, dispone que : 'Cuando en un mismo proceso se ejerciten una o más acciones acumuladas de las que solamente alguna sea recurrible en suplicación, procederá igualmente dicho recurso, salvo expresa disposición en contrario'.

2.Pues bien, una interpretación integradora de estos preceptos nos lleva a considerar que, si bien en principio la materia de modificación sustancial de condiciones trabajo de carácter individual, tiene vedado el acceso al recurso de suplicación, si se permite el recurso en los supuestos en que a la acción impugnatoria de la modificación, se acumula una acción indemnizatoria en cuantía que sea superior a los 3.000 euros. Interpretación ésta, que viene avalada por el artículo 138 de la propia LRJS , que regula la tramitación del proceso de Movilidad Geográfica y Modificaciones Sustanciales de Trabajo, el cual en su apartado séptimo, párrafo tercero, establece que : 'La sentencia que declare injustificada la medida reconocerá el derecho del trabajador a ser repuesto en sus anteriores condiciones de trabajo, así como al abono de los daños y perjuicios que la decisión empresarial hubiera podido ocasionar durante el tiempo en que ha producido efectos'. Esta interpretación más amplia -'pro recurso'-, salva la más literal y restrictiva del trascrito apartado e) del número 1 del artículo 191 de la LRJS , que supondría entender que la excepción de dicho apartado, en cuanto al acceso al recurso de suplicación cuando exista acumulación de otra acción, que si sea susceptible del recurso, se refiere únicamente a los de cambio de puesto o movilidad funcional, haciendo así de peor condición a los de modificación sustancial de condiciones de trabajo de carácter individual, cuando lo cierto es, que la modificación puede suponer, según el tipo y la condición de trabajo afectada, una carga más penosa y un mayor sacrificio para el trabajador, que el cambio de puesto de trabajo o movilidad funcional, interpretación literal que sería contraria a la obligada tutela judicial efectiva que el artículo 24.1 de nuestra Constitución proclama y garantiza.

3. Dándose en el caso que examinamos, y en la interpretación que preconizamos, los presupuestos de acceso al recurso de suplicación, no es necesario entrar en el análisis de la incidencia que, a dichos efectos, pueda tener la circunstancia de que, en el presente caso, la acción de acumulación indemnizatoria esté fundada, también, en una tutela resarcitoria por violación de derechos fundamentales, cuestión ésta que ha sido tratada por la Sala en su sentencia de 3 de noviembre de 2015 (rcud. 2751/2014 ).

Així es va entendre pel Jutjat de la instància en la Diligència d'ordenació de 6 de juny de 2017, que no va ser recorreguda, malgrat constar en la sentència que no es podia plantejar recurs de suplicació en contra.

Tercer.- La demandada recorrent denuncia la infracció o interpretació errònia dels articles núm. 1101 i 1902 del Codi Civil en relació a l'article núm. 41.1 del ET. i art. 138.7 de la LRJS ..

Resumidament argumenta respecte de la condemna de 6.000 euros en concepte de danys i perjudicis que la magistrada ha considerat l'existència de danys i perjudicis de forma automàtica, sense atendre els perjudicis o danys causats al treballador, que han de ser acreditats, perquè segons cada supòsit concret aquests es poden produir o no. Tan els articles núm. 128.7 del ET. com els articles núm. 1.101 i 1902 del Codi Civil regulen el rescabalament econòmic derivat d'una acció o aquí, d'una decisió empresarial, en aquest sentit. Es remet als requisits establerts legalment del comportament dolós o culpós per part de l'ocupadora, de la producció d'un dany a treballador afectat i de la relació de causalitat entre la conducta empresarial i aquell dany. També remet a la càrrega de la prova que obliga a l'empresa sobre la correcció de la mesura o decisió imposada, i a la càrrega de la prova al treballador sobre els danys i perjudicis causats per la falta de justificació de la mesura empresarial. Nega que en aquest cas es compleixin i concorrin els requisits, perquè la decisió de l'empresa no era dolosa ni culposa, ni va provar el treballador els danys provocats, ni la relació de causalitat del dany amb la conducta empresarial. Conclou que correspon deixar sense efecte la indemnització per danys i perjudicis fixada en la sentència.

Ens remetem als fets provats no atacats de la relació fàctica dels quals partim, tenint present que des del ingrés del demandant al febrer de 1990 havia desplegat una jornada laboral des de les 22h. a les 6 hores del dia següent, en torn fix de nit, amb les poques excepcions que contempla el Informe de la Inspecció de Treball a la qual es remet el segon fet provat de la sentència. Que des del mes de març de 2016 se li va imposar una jornada a torns rotatoris, primer de tarda i nit, i posteriorment també de matí, en els mesos i dies concrets que consten en el Tercer i quart fet provat, on es constata una extensió desigual en dies dels corresponents torns rotatius al llarg de cada mes.

Els danys materials i morals reclamats queden establerts en el cinquè fet provat.

El recurs de l'empresa es limita a qüestionar la condemna del import de danys i perjudicis establerta en la sentència de la instància, de forma que accepta i reconeix la injustificació de la decisió imposada al demandant a partir de març de 2016 d'efectuar torns rotatoris irregulars i diferents al llarg de cada mes, sense justificar degudament la causa objectiva econòmica, organitzativa o de producció, ni la raonabilitat de l'empresa per aquell canvi dràstic i sobtat de la jornada de treball del demandant en torn fix de nit que efectuava des de 1990.

La mesura empresarial adoptada per l'ocupadora des de Març de 1916 de forma totalment injustificada comporta una fórmula d'horari, jornada i torns variats diferents cada mes, que evidència un excés de la facultat organitzadora de la direcció de l'empresa i atempta contra la mateixa salut i equilibri del treballador de forma greu, a mes del perjudici lògic i conseqüent personal, en la relació familiar, social i professional pel desgavell en la relació i organització de la seva vida personal, familiar i social que li imposava l'empresa amb els torns de treball irregulars i diferents mensualment.

Es produeix un perjudici físic degut a l'alteració constant del ritme biològic i de la son al qual se'l sotmetia amb els torns i horaris imposats, i un perjudici moral per la repercussió del compliment dels torns i jornades de treball irregulars en les relacions i àmbit personal, familiar, professional i social, impedint la possible i necessària previsió, organització i coincidència en ells i amb repercussió en el degut desplegament de la seva personalitat.

Contràriament als arguments de l'ocupadora recorrent, la Sala considera que la magistrada de la instància ha atès els requisits exigits per a la condemna del rescabalament de danys i perjudicis que estableix la doctrina jurisprudencial. Així resulta evident la il legalitat de la imposició empresarial en canviar la jornada laboral del demandant de forma injustificada com admet l'ocupadora i entenem també de forma abusiva en perjudici del treballador tal com la mateixa Inspecció de Treball va entendre. Estem doncs davant una conducta com a mínim culposa de la recorrent, atesa la falta de causa i justificació potent que exigia el canvi de torns, jornada i horari; mesura imposada de forma sobtada i abusiva al treballador amb antiguitat des del 1990 fent de forma regular i general el torn fix de nit des del seu ingrés.

Ja ens hem referit mes amunt al perjudicis greus personals, familiars, professionals i socials causats al demandant, perjudicis que no requereixen una prova concreta i detallada, perquè queden justificats a la vista dels torns de treball rotatius irregulars, tan en la seva extensió per dies variats com en la seva rotació irregular i no consecutiva mensual imposada. La distribució horària abusiva imposada per la recorrent obliga al treballador a reorganitzar permanentment la seva vida personal, familiar i social, a mes dels perjudicis de salut que comporten el constant canvi dels moments de descans i son. És evident i òbvia la relació de causalitat entre la mesura injustificada i abusiva de l'empresa.

Confirmem el criteri ponderat de la sentència de la instància sobre el import de la indemnització imposada a l'ocupadora, atenent a la relació fàctica no atacada per la qual consta acreditada la MSCT. transcendent injustificada acordada i aplicada indegudament per l'empresa ocupadora al treballador demandant, i reclamat el import de rescabalament del perjudici ocasionat per la mesura empresarial reconegut en la sentència de forma fonamentada en el Segon Fonament de Dret de la Sentència de la instància, no ens trobem davant una mesura empresarial en el marc de l'article núm. 39 del ET. sinó davant una decisió empresarial que excedeix de la facultat de direcció i organització regular de l'empresa perquè es tracta de modificació substancial de les condicions de treball que contempla l'article núm. 41.1 del ET. que exigeix causa objectiva econòmica, organitzativa o de producció no invocada pel tràmit formal ni demostrada per l'ocupadora, en detriment de la corresponent tramitació específica prevista en l'article núm. 3 de la norma citada amb la finalitat de garantir al treballador que la decisió no obeeix a l'arbitri empresarial sense altra pretensió que el profit de l'empresa al marge del respecte de les condicions laborals acordades vigents entre les parts en virtut del corresponent contracte sinal lagmàtic, com és horari i torn de nit desplegat pacíficament des de l'any 1990 fins el març de 2016, pretenent eludir l'empresa els efectes indemnitzadors previstos en la norma. No es pot oblidar tampoc la intensitat i rellevància de la modificació substancial, així com la duració de la mateixa durant quasi dos anys.

El import concret establert per la magistrada de la instància, com a òrgan judicial competent no ha set discutit per l'empresa recorrent de forma subsidiària, aportant els elements de quantificació inferior que considerés.

Conseqüentment, desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Quart.- En aplicació de l'article núm. 235 de la LRJS. procedeix condemnar la recorrent al pagament de 800 euros en concepte d'honoraris del Lletrat que signa l'escrit d'impugnació al recurs de suplicació.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per l'empresa ocupadora Ombuds Compañia de Seguridad, SA. en matèria de Modificació Substancial de Condicions de Treball injustificada amb reclamació de rescabalament per danys i perjudicis ocasionats al treballador demandant Sr. Higinio contra la Sentència de 9 de desembre de 2016 dictada pel Jutjat social núm. 13 de Barcelona en el procediment núm. 240/2016, que confirmem.

Condemnar l'empresa recorrent a abonar el import de 800 euros en concepte d'honoraris del lletrat que signa l'escrit d'impugnació al recurs.

Donis al dipòsit i asseguraments econòmics el destí legal.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.