Sentencia Social Nº 5266/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7255/2012 de 22 de Julio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de juliol de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5266/2013

En el recurs de suplicació interposat per Consorcio Mar Parc de Salut de Barcelona a la sentència del Jutjat Social 2 Barcelona de data 30 de maig de 2012 dictada en el procediment núm. 187/2012, en el qual s'ha recorregut contra la part Ramón , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.En data 1 de març de 2012 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre reclamacio drets contracte treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de maig de 2012 , que contenia la decisió següent:

'Desestimo la excepción de inadecuación de procedimiento y estimo en parte la demanda interpuesta por Ramón contra Consorci Marc Parc de Salut de Barcelona, declarando injustificada la medida adoptada por la empresa el 30.01.2012, reponiendo al actor en su puesto de Jefe de Departamento de Cirugía del Hospital del Mar, condenando a la empresa a estar y pasar por esta declaración y a abonarle el salario que venía percibiendo como Jefe de Departamento antes de la modificación.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-El Tribunal calificador para la provisión de 1 plaza de Técnico Superior en Medicina destinado a ocupar el puesto de Jefe de Servicio de Cirugía General y Digestiva del Hospital General de Nuestra Señora del Mar, propuso nombrar al actor Ramón en su sesión de 21.01.1985 (f. 26 y 27)

SEGUNDO.-Con fecha de inicio 6.05.1985 el actor suscribió contrato de trabajo con el IMAS (Institut Municipal d'Assistència Sanitària) en el que se indica que su categoría es la de Técnico Superior Medicina (f. 30 y 31)

TERCERO.-En fecha 6.06.12985 el Consejo de Administración del IMAS acordó nombrar al Dr. Ramón Jefe del Servicio de Cirugía general y Digestiva del Hospital General de Nuestra Señora del Mar (f. 32)

CUARTO.-En fecha 20.07.1989 el Consejo de Administración del IMAS acordó nombrar al Dr. Ramón Jefe del Departamento de Cirugía del Hospital General de Nuestra Señorea del Mar como consecuencia de una reorganización de los departamentos, siendo contratado el Dr. Alejo para prestar sus servicios como jefe de servicio de Cirugía (f. 33, testifical Alejo )

QUINTO.-El Jefe de Departamento de Cirugía es un cargo de representación institucional en el ámbito docente y de investigación y depende en estos ámbitos de la Dirección Médica del Hospital y de la UDIMAS. En relación a sus funciones asistenciales es miembro del la plantilla del Servicio de Cirugía General del Hospital y depende jerárquicamente del jefe de Servicio. En escrito de 18.04.1994 el Director Médico concretó las funciones del Jefe de Departamento de Cirugía del Hospital del Mar. Se da por reproducido este documento (f. 61 a 65)

SEXTO.-El actor solicitó el 31.01.2012 al Consorci Mar Parc de Salut acceder a la categoría de emérito manifestando ostentar la categoría de cap de servei. La petición fue concedida el 28.02.2012. Se dan por reproducidos los documentos (f. 34 a 36)

SÉPTIMO.-En fecha 31.01.2012 el Consorci Mar Parc de Salut comunicó al actor que la gerente había acordado el 30.01.2012 lo siguiente:

'PRIMER.-Desnomenar-li com a cap del Departament de Cirugia de l'Hospital del Mar mantenint la seva categoría de Tècnic Superior en Medicina segons el seu contracte de treball de data 6 de maig de 1985, i mantenint la seva dependencia jerárquica del cap de servei de Cirurgia general del Parc de Salut Mar.

SEGON.-Adequar-li la seva estructura retributiva a la nova situación com a Tècnic Superior en Medicina segons taules salarials del Conveni Col.lectiu de referència.

TERCER.-D'acord amb el document aprovat el dia 4 de juliol de 2005 per part del Comitè de Direcció de l'antic IMAS i subrogat a tots els efectes al Parc de Salut Mar, de consolidació dels complements salarials per desnomenament i per decisió unilateral de la dirección, se li establirà un nou complement personal de 344,64 euros per 15 pagues, que consolida el 50% dels complements de responsabilitat que venia percebent, donat que ha estat més de 20 anys d'exercici en el càrrec. Aquest complement quedaría absorbit exclusivament en cas d'un nou nomenament.

Així mateix, en relació al complement de destí se li consolidarà el 100%'

(f. 25)

OCTAVO.-El salario anual del actor ha ascendido a 90.566 euros brutos anuales con prorrata de pagas extras hasta el momento de la comunicación de 31.01.2012 (hecho no controvertido). En enero de 2012 percibió 6415,48 euros brutos sin prorrata. Desde febrero de 2012 el actor ha percibido una retribución de 5804,21 euros brutos mensuales sin prorrata, bajándosele el complemento de jornada partida, docencia y habiéndose sustituido el complemento de responsabilidad y responsabilidad gestión por el complemento personal. El complemento especial equiparación ha subido (f. 37 a 39)

NOVENO-Todos los trabajadores que han sido desnombrados como jefes de sección o de área en 2012 han sido nombrados nuevamente como jefes de servicio o de área, a no ser que se hayan desvinculado del Consorcio o jubilado, a excepción del actor (f. 70, testifical Gervasio y Mateo ).

DÉCIMO.-El actor ha hecho y sigue haciendo, antes y después del desnombramiento, las mismas funciones asistenciales y docentes (testifical Mateo )

UNDÉCIMO.-Presentada reclamación previa el 8.05.2012 no ha sido contestada (f. 23 a 25)'

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actor en matèria de modificació substancial de les condicions de treball, per haver estat desnomenat com a Cap del Departament de Cirurgia de l'Hospital del Mar, amb la corresponent rebaixa de salari, s'interposa pel demandat Recurs de Suplicació, el qual té per objecte demanar la modificació dels fets declarats provats i denunciar la infracció de les normes legals o de la jurisprudència.

Cal dir que el jutjat d'instància no va tramitar la demanda per la modalitat processal que estableix l' article 138 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , sinó pel procediment ordinari, desestimant l'excepció d'inadecuació de procediment al.legada pel demandat a l'acte de la vista, argumentant que aquest no havia adoptar la mesura discutida d'acord amb el procediment que regula l'art. 41 de l'Estatut dels Treballadors, motiu pel qual era procedent seguir el procediment ordinari, afirmant, a més, que no existia cap diferència entre els dos procediments, sinó únicament el de que, en seguir el procediment ordinari, la sentència es podria recórrer en suplicació.

Pel que fa al fons, va declarar la mesura injustificada perquè es va acreditar que el citat càrrec no era un càrrec de confiança, i perquè el demandat no havia acreditat que hagués existit una nova reorganització de l'organigrama de l'hospital, ni havien desaparegut els caps de departament i, a més, que l'actor continuava realitzant les mateixes funcions que abans del desnomenament, ordenant la seva reposició com Cap del Departament de Cirurgia del citat hospital.

SEGON.-Per afectar a l'ordre públic processal, la Sala haurà d'examinar d'ofici la seva pròpia competència funcional, atès que en el segon motiu del recurs apartat a), el recurrent invoca de nou l'excepció d'inadecuació de procediment, ja que si s'estimés el citat motiu, la conseqüència seria, tal com assenyala l'actor en el seu escrit d'impugnació del recurs, que contra la citada sentència no existiria cap tipus de recurs, per la qual cosa s'haurian d'anul.lar totes les actuacions a partir de la notificació de la citada resolució i declarar la seva fermesa.

En el citat motiu, correctament emparat en l'apartat c) de l' art. 193 de la LRJS , el recurrent al.lega, en l'apartat a), tal com hem dit abans, que ha existit inadecuació del procediment, atès que en cap cas va efectuar una modificació substancial de les condicions de treball de l'actor, sinó que únicament es van modificar les seves funcions dins del seu grup professional, d'acord amb les possibilitats que ofereix l' art. 39 de l'Estatut dels Treballadors, per la qual cosa no es podia seguir la modalitat processal que estableix l ' art. 138 de la llei processal laboral , sinó el procediment ordinari, tal com reconeix la magistrada d'instància, la qual va adoptar la solució de reordenar la tramitació de les actuacions al citat procediment, malgrat que en la demanda es postulava que s'havia de seguir la modalitat processal de l' art. 138 de la LRJS , argumentant que el recurrent no havia seguit el procediment de l' art. 41 de l'ET , quan en aquest cas la magistrada hauria d'haver declarat la nul.litat de la decisió de l'empresa, d'acord amb el que disposa l' art. 138.7, quart paràgraf de la LRJS , atès que la citada llei obliga, tant si no s'ha seguit cap procediment, com si s'ha seguit el procediment especial de l' art. 138.1 de la llei processal laboral , a seguir el procés pel procediment especial de modificació substancial de condicions de treball.

TERCER.-Certament, l' art. 138.1 de la nova llei processal laboral estableix la modalitat processal que s'ha de seguir en matèria de modificacions substancials de condicions de treball i disposa, tal com afirma el recurrent, que el procés s'iniciarà per demanda dels treballadors afectats per la decisió empresarial, encara que no s'hagi seguit el procediment dels articles 40 i 41 de l'Estatut dels Treballadors. Aquesta és una diferència fonamental amb l ' art. 138 de l'antiga Llei de Procediment Laboral , en la qual no s'especificava aquesta puntualització, la qual cosa va donar lloc a multitud de litigis en els quals el Tribunal Suprem va decidir, tal com raona la magistrada d'instància, que en cas de que l'empresa no hagués seguit el procediment que estableix l' art. 41 de l'Estatut dels Treballadors no s'havia de seguir el procediment, per la modalitat especial de l ' art. 138 de la LPL , sinó el procés ordinari ( Sentència de data 10.4.2000 , citada per la magistrada d'instància, que enumera d'altres anteriors).

Ara bé, aquesta jurisprudència ja no és d'aplicació en el present plet, atès que la demanda es va interposar en data 1 de març de 2012, és a dir, quan ja estava vigent la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, la qual ha modificat la regulació anterior, com hem dit anteriorment, en el sentit de que actualment sempre que un treballador entengui que ha existit una modificació substancial de les condicions de treball, s'haurà de seguir el procediment de la modalitat processal que regula l'art. 138 de la citada llei, tal com va fer el demandant.

Així, doncs, la decisió de la magistrada d'instància, de reconvertir el procediment de l'art. 138 de la dita llei pel procediment ordinari, no va ser ajustada a dret, perquè infringeix l'article abans citat, especialment pel que fa a la regla de que contra la sentència dictada en el citat procediment no procedeix cap recurs, (apartat 6 del citat article), atès que en el present litigi es tracta d'una modificació substancial de modificació de les condicions laborals de caràcter individual. En el mateix sentit l' art. 191.2 e) de la mateixa llei que exclou de la possibilitat de recorre en suplicació als processos sobre modificacions substancials de condicions de treball, llevat que tinguin caràcter col.lectiu, d'acord amb el que estableix l ' art. 41 de l'ET i en els de canvi de lloc o mobilitat funcional, llevat quan fos possible acumular a aquests una altra acció susceptible de recurs de suplicació.

Ara be, la Sala entén que en un supòsit com el present, -en que el demandat nega que hagi existit una modificació substancial de les condicions de treball i argumenta que la modificació s'ha d'encabir dins de l'article 39 de l'Estatut dels Treballadors, és a dir, que únicament es tracta d'un modificació funcional dins de la mateixa categoria professional, que el citat Estatut permet adoptar a l'empresa, dins de les seves facultats organitzatives-, és possible interposar recurs, però amb un efecte limitat en el sentit de que la Sala haurà d'analitzar únicament el citat punt del litigi per examinar si realment ha existit una modificació substancial de les condicions de treball o bé si la modificació entra dins de la mobilitat funcional que permet a l'empresa l' art. 39 de l'ET , atès que si s'arriba a la conclusió que ha existit una real modificació substancial de les condicions de treball, contra la citada decisió no existirà cap recurs i, per tant, la Sala no entrarà a examinar si aquesta modificació era justificada o injustificada i, per contra, si la modificació correspon a la mobilitat funcional abans citada, tal com afirma l'empresa, sí que existirà recurs de suplicació i s'entrarà a examinar el fons de l'assumpte.

QUART.-En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' art. 193 de la LRJS , el recurrent sol.licita la modificació del relat fàctic de la sentència, concretament dels fets provats segon, tercer, quart, cinquè i setè.

Abans d'entrar a l'examen del citat motiu, cal dir que com ha posat de relleu aquesta Sala, amb reiteració, el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual es consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassacional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener . Aquesta naturalesa es manifesta, fonamentalment, en la limitació de la impugnació de la resolució d'instància, en el sentit que aquesta només es pot impugnar per alguna de les causes establertes per la Llei.

Concretament, la Llei de Procediment Laboral, estableix els motius d'impugnació en l'article 191. L 'apartat b) d'aquest article estableix que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits: a) La concreció exacta del que s'hagi de revisar, especificant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total i b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió.

D'altra banda, i pel que fa a la forma de realitzar-ne la revisió, se ha de tenir en compte el següent: a) Es limiten els mitjans, de tal manera que només són idonis la prova documental i la pericial aportats a les actuacions, b) S'ha d'assenyalar específicament el document o perícia objecte de l'esmentada revisió; cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada. Això significa que l'error ha de ser evident, i que aquesta evidència s'ha de destacar per ella mateixa, superant la valoració conjunta de les proves practicades que hagi pogut realitzar el magistrat d'instància; i d) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el mateix document en que la part pretén l'emparament del recurs.

Doncs bé, tenint en compte els anteriors principis, s'entrarà seguidament a l'examen del citat motiu. Pel que fa al fet provat segon, es demana s'hi afegeixi un segon paràgraf, amb la redacció següent: 'En el momento que el actor suscribió el contrato de trabajo, en su clàusula quinta se estableció de manera expresa que se llevaría a cabo la movilidad funcional, según lo dispuesto en el Estatuto de los Trabajadores'. Fonamenta la pretensió en el document que es troba al foli 56 de les actuacions, que és el contracte de treball signat per les parts.

És evident que la modificació ha de ser desestimada amb tota contundència, perquè encara que és cert que el citat paràgraf consta en el contracte de treball del demandant, aquesta circumstància és totalment intranscendent per a modificar la decisió de la sentència, perquè és obvi que l'empresa sempre pot utilitzar les facultats que estableix la llei, sense que aquestes constin en cap document.

En segon lloc es pretén s'afegeixi un nou paràgraf al fet provat tercer, pel qual proposa la redacció següent: 'Todos los facultativos que acaban siendo nombrados como Jefes de Servicio se les contrata en primer lugar como Técnicos Superiores en medicina y con posterioridad son nombrados como Jefes de servicio'. Fonamenta la pretensió en els documents que es troben als folis 109 a 433 de les actuacions.

Tampoc es pot admetre la citada addicció perquè és evident que res aporta als fets provats del present plet, en que ja consta quan va ser contractat l'actor i amb quina categoria, ni tindria cap incidència per a modificació la resolució impugnada.

Seguidament demana s'afegeixi un nou paràgraf al fet provat quart, en el que es digui que 'en el momento que el actor fue nombrado en el cargo de jefe de Departamento, cargo que no existe en el convenio, se le conservó la categoría profesional de Jefe de servicio, categoría profesional incluida dentro del Grupo A1 de convenio donde pertenece el actor, así como el complemento de responsabilidad propio del jefe de servicio'. Argumenta que es un fet no controvertit i d'importància per a resoldre el present plet. Fonamenta la pretensió en la pròpia demanda.

No es pot accedir a la pretensió perquè ja consta en el fet provat sisè que l'actor ostentava la categoria de Cap de servei i perquè la pròpia demanda no és un document hàbil per modificar el relat fàctic de la sentència.

S'interessa seguidament que s'afegeixi un nou paràgraf al fet provat setè, que seria el següent: 'El desnombramiento del actor conllevó la supresión de las funciones de responsabilidad en el ámbito docente y de investigación, conservándose las funciones asistenciales en que mantiene su dependencia jeràrquica del Jefe de servicio de Cirugía general del Parc de Salut Mar'. Es fonamenta de nou la modificació en la pròpia demanda, per la qual cosa s'haurà de desestimar.

Per últim, es demana la supressió del fet provat novè, substituint-lo per la redacció següent: 'El desnombramiento y la movilidad funcional se ejerce con normalidad en el Hospital, incluso desde el 4 de julio de 2005 un acuerdo por parte del Comité de Dirección del antiguo IMAS de consolidación de complementos salariales por denombramientos, según el tiempo que se haya ejercido el cargo de responsabilidad'. Es fonamenta en els folis 67 a 76 de les actuacions.

És evident que tampoc aquesta pretensió pot tenir èxit perquè en el document a que fa referència la magistrada d'instància va quedar plenament acreditat el que es diu en el citat fet i, a més, també es va acreditar per la prova testifical, sense que els documents que assenyala el recurrent posin de relleu, en absolut, cap error en la valoració de la prova per part de la magistrada d'instància.

CINQUÈ.-Doncs be, tenint en compte que el relat fàctic de la sentència no ha estat modificat, la Sala ja està en condicions de decidir si ha existit una modificació substancial de les condicions de treball o bé una mobilitat funcional. Sobre aquesta qüestió el recurrent argumenta que l'actor va ser contractat com a tècnic superior en medicina, ja que no va ser fins un mes després que se'l va nomenar Cap de servei i posteriorment com a Cap de Departament i, a més, es va establir en el contracte original que s'aplicaria la mobilitat funcional, per la qual cosa l'Hospital està en el seu dret d'exercir sense més limitacions que les que estableix la llei, la mobilitat funcional, atès que pot passar d'una a l'altra categoria sense cap tipus de justificació ni causalitat, ja que ambdues pertanyen al mateix grup professional.

Així mateix argumenta que l'actor va ser nomenat el 20.7.1989 com Cap de Departament i afirma que es tracta d'un càrrec de lliure designació, sigui o no de confiança, ja que les funcions que comporta no estan descrites de manera explícita en el Conveni Col.lectiu, per la qual cosa no es canvia a l'actor de grup professional i per tant l'empresa tindrà sempre la potestat d'exercir l'ius variandi que ampara l' art 39 de l'ET , sense que calgui cap causa que ho justifiqui.

Per últim, que l'1.2.2011 se li van suprimir les funcions com Cap de Departament, degut a un canvi d'organigrama, la qual cosa comporta que el càrrec institucional de representació ja no existeix i que en la part assistencial tot segueix igual, però no se li manté la categoria de Cap de Servei, entre altres causes, perquè és un càrrec de lliure designació i responsabilitat i perquè ha exercit les dites funcions des del 1989, per la qual cosa en exercir la mobilitat funcional l'actor torna a la seva categoria professional original que és la de Tècnic superior en medicina. I, pel que fa al salari, se li manté un % del complement de responsabilitat en existir una pràctica interna aprovada pel comitè de direcció de l'antic IMAS, que en cas de desnomenament d'un càrrec de responsabilitat, es mantindrà un % de la retribució que es venia percebent com complement de responsabilitat, la qual cosa es realitza amb tota normalitat.

Censura jurídica plenament abocada al fracàs, atès que la Sala no comparteix els arguments abans transcrits i, pel contrari, entén que la modificació que ha decidit l'empresa respecte a les condicions laborals de l'actor, constitueix una veritable modificació de les seves condicions de treball i no pas l'exercici de la mobilitat funcional ordinària.

Tal com afirma la sentencia del Tribunal Suprem de data 13 de novembre de 1996 , 'El ordenamiento laboral general establece dos tipos de modificación unilateral empresarial de las condiciones de trabajo: a) la modificación sustancial, en cuyo caso el artículo 41 del Estatuto de los Trabajadores -en su versión original exigía cuando tal modificación se fundase en probadas razones técnicas, organizativas o productivas, el cumplimiento de los trámites formales antes dichos y b) la modificación accidental derivada del «ius variandi» que compete a la empresa, inserta en sus facultades de dirección, que no requiere el cumplimiento de tales exigencias. Una de sus modalidades es la movilidad funcional regulada en el artículo 39, en cuyo ámbito cabe encajar, en principio, el cambio del trabajador de un centro a otro de la misma localidad, como declaró reiteradamente el extinto Tribunal Central de Trabajo y opina la doctrina científica de forma unánime, pero ello, siempre que el cambio se limite a esto y no conlleve además una modificación sustancial de las condiciones de trabajo'.

Doncs be, en el present cas, tal com afirma la magistrada d'instància, encara que és cert que el Cap de Departament no figura com categoria del conveni, també ho és que és un lloc de treball que depèn d'una organització concreta, concretament en el fet provat quart consta que l'actor va ser nomenat Cap del Departament de Cirurgia com a conseqüència d'una reorganització dels departaments, a conseqüència de la qual va ser contractat Don. Alejo per a prestar serveis com cap de servei de Cirurgia.

El citat càrrec comporta un salari més elevat que el de tècnic superior de medicina, el que es comprova perquè en el fet provat vuitè consta que el salari de l'actor, després del desnomenament ha baixat uns 600€ mensuals, atès que com a Cap de Departament cobrava 6.415,48€ al mes i posteriorment la seva retribució ha estat de 5.804,21€.

També cal tenir en compte que segons figura en el fet provat desè, que no ha estat impugnat, l'actor ha fet i segueix fent, abans i després del desnomenament, les mateixes funcions assistencials i docents.

Així doncs, tenint en compte aquestes dades és evident que en el present litigi estem en presència d'una modificació substancial de les condicions de treball que afecta a la matèria del sistema de remuneració i quantia salarial recollit expressament en l'actualitat en l'apartat d) de l' art. 41.1 de l'ET citat, modificació realitzada per l'empresa sense haver complert les exigències previstes en el seu nº 3.

Els raonaments anteriors comporten que ja no calgui entrar a examinar la resta de motius del recurs, atès que en tractar-se d'una modificació substancial de les condicions de treball, de caràcter individual, contra la sentència d'instància no es podia interposat cap recurs, d'acord amb el que disposa l' art. 138.6 de la LRJS .

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel CONSORCI MAR PARC DE SALUT DE BARCELONA contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Barcelona, en data 30 de maig de 2012 , que va recaure en les Actuacions núm. 187/2012, en virtut de demanda presentada pel Don. Ramón contra l'esmentada entitat, en reclamació per modificació substancial de condicions de treball, declarant que va existir una modificació substancial de les seves condicions de treball de l'actor per part de l'empresa i sense entrar a examinar el fons de l'assumpte hem de declarar i declarem la nul.litat de totes les actuacions produïdes posteriorment a la notificació de l'esmentada sentència i, per tant, la fermesa de la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.