Sentencia Social Nº 5288/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5753/2012 de 23 de Julio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 23 de juliol de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5288/2013

En el recurs de suplicació interposat per Miquel y Costas & Miquel S.A. a la sentència del Jutjat Social 32 Granollers de data 24 de maig de 2012 dictada en el procediment núm. 167/2009, en el qual s'ha recorregut contra les parts T.G.S.S. (Tesorería Gral. Seguridad Social), I.N.S.S. (Instituto Nacional de la Seguridad Social) y Clara , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

PRIMER.En data 19 de febrer de 2009 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 de maig de 2012 , que contenia la decisió següent:

'Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por Miquel y Costas & Miquel, S.A. contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, la Tesorería General de la Seguridad Social, y la trabajadora Sra. Clara , en materia de responsabilidad por falta de medidas de seguridad, confirmando la resolución administrativa impugnada por la que se fijó la procedencia a la empresa demandante de que las prestaciones de Seguridad Social derivadas de la enfermedad profesional contraída por la Sra. Clara sean incrementadas en el 30 % con cargo a dicha empresa Miquel y Costas & Miquel, S.A., con absolución de los demandados.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'Primero.- Con fecha 12/06/2008 entró en la Dirección Provincial del INS un escrito de iniciación de actuaciones procedente de la Inspección de Trabajo y Seguridad Social en el que se afirma que Clara causó baja por enfermedad profesional cuando prestaba sus servicios para la hoy actora la empresa Miquel y Costas & Miquel, S.A.

Segundo.- El informe preceptivo de la Inspección Provincial de Trabajo y Seguridad Social expresa que la enfermedad profesional fue consecuencia de las circunstancias que constan en el Acta que se da por íntegramente reproducida, no siendo ya cuestionada dicha contingencia de enfermedad profesional por las partes en el acto del juicio.

Tercero.- La enfermedad profesional contraída ha dado lugar a las prestaciones de incapacidad temporal.

Cuarto.- Por resolución del INSS de fecha 08/09/2008 se resolvió declarar la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo en la enfermedad profesional contraída por Clara , con la procedencia, en consecuencia, de que las prestaciones de Seguridad Social derivadas de la enfermedad profesional citada sean incrementadas en el 30 % con cargo a la empresa Miquel y Costa & Miquel, S.A. responsable del accidente; e interpuesta reclamación previa ha sido desestimada por resolución expresa de 15/01/2009

Quinto.- La empresa demandante, Miquel y Costa & Miquel, S.A. dispone de Servicio de Prevención Mancomunado, que asume las funciones propias de las disciplinas de Higiene y Ergonomía y Psicosociología Aplicada, ECA, S.A. se ocupa de la disciplina de Seguridad en el Trabajo y Mutua Universal de la Vigilancia de la Salud. Desde diciembre del 2000 a noviembre del 2006 ha venido evaluando los riesgos existentes en los lugares de trabajo tales como la evaluación de riesgos laborales del puesto de trabajo de entrelazado multibobina y del puesto de trabajo de estuchado, habiendo hecho planificación de actividades preventivas y correctoras, estudios específicos de condiciones ergonómicas, acreditación de la formación e información en materia preventiva impartidas a los trabajadores, con historial de reconocimientos médicos realizados a la trabajadora y con especificación de su profesiograma laboral; en concreto y en cuanto al puesto de trabajo de la trabajadora demandada de estuchadora y entrelazado se identificaron por ECA, S.A. los riesgos existentes de sobresfuerzo, posturas inadecuadas y de movimientos repetitivos. Asimismo se efectuó por la entidad Técnicas Especiales de Seguridad y Aplicaciones, S.L en el año 2004 un estudio ergonómico específico de las diferentes tareas que se desarrollan durante la jornada laboral si bien únicamente en cuanto al puesto de trabajo de multi bobinadora, comprobando que el riesgo existente en tal puesto de trabajo era de nivel cuatro, que corresponde al máximo, proponiendo una serie de medidas para evitar el daño. Posteriormente, el 30 de septiembre del 2006 se hizo un estudio ergonómico referido al puesto de trabajo de entrelazado atómico, en que de nuevo se proponen una serie de medidas correctoras. En relación al puesto de trabajo de estuchadora no se han realizado ningún estudio ergonómico ni plan de medidas preventivas (Informe de la Inspección)

Sexto.- En cuanto a los referidos puestos de trabajo que venía realizando la trabajadora Clara éstos suponen riesgo grave de lesión al consistir en manipulación manual en condiciones ergonómicas no tolerables a causa de las posturas adoptadas y a la repetición de la actividad que comporta que las extremidades superiores estén expuestas a un sobresfuerzo físico general (Informe de la Inspección )

Séptimo.- La trabajadora Sra. Clara , desde 2007 en que empezaron las molestias en la zona de las muñecas debidas a su trabajo, ha permanecido de baja de IT calificada posteriormente de enfermedad profesional, los siguientes periodos: del 07/05/07 a 02/08/2007 ( 88 días ); del 18/09/2007 al 30/11/2007 ( 74 días ); del 04/12/2007 al 04/01/2008 (32 días; y desde el 27/02/2008 hasta la fecha, habiendo sido diagnosticada de síndrome del túnel carpiano bilateral, epicondilitis en codo derecho, menos acusada en el izquierdo y dolor articular en la zona de la articulación metacarpofalángica del dedo pulgar derecho, en estudio, sin que, pese a ello, la empresa ahora demandante haya efectuado un seguimiento directo de dichas bajas ni adoptado medida alguna específica para eliminar o reducir el posible riesgo causante de la enfermedad profesional (Informe de la Inspección )'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Miquel y Costas & Miquel S.A. va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Clara . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en la que impugnava la Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de data 8 de setembre de 2008 , que la va declarar responsable per manca de mesures de seguretat, de la malaltia professional que va patir la treballadora codemandada i l'imposà un 30% de recàrrec en totes les prestacions econòmiques derivades de l'esmentada malaltia, s'interposa per la demandant Recurs de Suplicació.

La sentència d'instància desestima la demanda, ja que té per provat que la malaltia professional, tal com consta en l'informe de la Inspecció de Treball, va tenir la seva causa en la falta de les corresponents mesures de prevenció de riscos laborals, argumentant que l'empresa va acreditar que havia complert de forma teòrica totes les normes de seguretat, però que aquestes no eren efectives, el que es demostra en que l'actora des de l'any 2007 havia estat en situació d'incapacitat temporal en quatre ocasions, sempre per malalties relacionades amb moviments repetitius dels colzes i dels canell, sense que la recurrent hagués adoptat cap mesura per tal d'evitar les citades lesions.

SEGON.-En els sis primers motius del recurs, correctament emparats en l'apartat b) de l'article 193 de la Llei de la Jurisdicció Social, la recurrent sol.licita la modificació del fet provat cinquè i que s'afegeixin cinc nous fets provats al relat fàctic de la sentència.

Abans d'entrar al seu examen cal dir que aquesta Sala ha posat de relleu, amb reiteració, que el legislador ha configurat el procés laboral com un procés al qual es consubstancial la regla de l'única instància, la qual cosa significa que no existeix un doble grau de jurisdicció i ha construït el recurs de suplicació com un recurs extraordinari, que no constitueix una segona instància i que participa d'una certa naturalesa cassacional, tal com afirma la Sentència del Tribunal Constitucional 3/1983, de 25 de gener . Aquesta naturalesa es manifesta, fonamentalment, en la limitació de la impugnació de la resolució d'instància, en el sentit que aquesta només es pot impugnar per alguna de les causes establertes per la Llei.

Concretament, la Llei de Procediment Laboral, estableix els motius d'impugnació en l'article 191. L 'apartat b) d'aquest article estableix que es podran revisar els fets declarats provats a la vista de les proves documentals i pericials practicades. En la interpretació d'aquest article, el Tribunal Suprem exigeix, perquè pugui tenir èxit la revisió, els següents requisits: a) La concreció exacta del que s'hagi de revisar, especificant la supressió, modificació o addició que es proposi, especificant la nova redacció que es proposa, sempre que no es demani la seva supressió total i b) Es requereix també que la revisió sigui transcendent per modificar la decisió.

D'altra banda, i pel que fa a la forma de realitzar-ne la revisió, se ha de tenir en compte el següent: a) Es limiten els mitjans, de tal manera que només són idonis la prova documental i la pericial aportats a les actuacions, b) S'ha d'assenyalar específicament el document o perícia objecte de l'esmentada revisió; cal que l'errada del jutge sigui evident del document o perícia assenyalats, de tal manera que es demostri aquesta sense que el recorrent realitzi hipòtesis, raonaments o deduccions més o menys lògics, per la qual cosa no es poden incloure afirmacions, valoracions o judicis crítics sobre la prova practicada. Això significa que l'error ha de ser evident, i que aquesta evidència s'ha de destacar per ella mateixa, superant la valoració conjunta de les proves practicades que hagi pogut realitzar el magistrat d'instància; i d) no poden ser combatuts els fets provats, si aquests han estat obtinguts pel magistrat en el mateix document en que la part pretén l'emparament del recurs.

Aplicant, doncs, aquests principis al present litigi, s'entrarà a examinar els citats motius. Es demana, en primer lloc, l'addicció d'un nou fet provat, que seria el tercer bis, pel qual es proposa la redacció següent: 'Todos los procesos de incapacidad temporal de la actora han sido por contingencia común. No constando, previo al informe de Inspecció de Trabajo y Seguridad Social, que la actora hubiera instado un procedimiento de determinación de contingencia'. Es fonamenta en la prova documents que es troba a les actuacions.

És evident que el motiu no es pot estimar i això per dues raons. En primer lloc perquè no es fonamenta en cap document determinat, incomplint així un dels requisits que estableix la norma processal i, en segon lloc, perquè no tindria cap transcendència per a modificar la decisió de la sentència impugnada.

En segon lloc es demana l'addicció d'un nou fet que seria el sisè A), en el qual es digui el següent: 'La actora es el único caso de síndrome de túnel carpiano existente en toda la plantilla de manipulados de la empresa, formada por más de 150 trabajadores'. Es fonamenta en que el fet es va acreditar a l'acte del judici i no ha estat controvertit.

De nou s'ha de desestimar la pretensió pels mateixos motius assenyalats anteriorment.

Seguidament es demana que s'afegeixi un nou fet provat, que seria el quart bis, amb la redacció següent: 'Miquel y Costa & Miquel, S.A. ha aplicado y adoptado la totalidad de las medidas exigidas por Seguridad Social para la prevención de lesiones por movimientos repetitivos. Fonamenta la pretensió en el doc. nº 11 dels que va aportar.

Tampoc es pot estimar la pretensió, perquè ja consta en el fet provat cinquè les mesures de prevenció adoptades per l'empresa, sense que s'hagi detectat cap error en la valoració de la prova per part del magistrat d'instància, atès que el document nº 11 es una fulla impresa, que més aviat sembla un full d'un manual per a la formació en matèria de prevenció.

La modificació que es pretén del fet provat cinquè, és substituir l'últim paràgraf per la redacció alternativa següent: 'En relación al puesto de trabajo de estuchadora, diversos estudios se han realizado, entre elllos, estudio e informe de ECA, S.A. de fecha 1/2007 sobre las instrucciones de uso y normas de seguridad en el puesto de estuchadora (documento 2 parte actora). Informe técnico de Prevenout de fecha 7/2008 y 9/2008, respectivamente, sobre los puestos de trabajo de estuchado y entrelazado (documento 9 i 10 parte actora). Asimismo se han realizado diversos estudios ergonómicos por el servicio de prevención mancomunado desde el año 2004 (documentos 3 a 7 del ramo de prueba de la parte actora). Tampoc es pot acceptar aquesta modificació, atès que en cap moment l'empresa ha demostrat que les normes que consten en els documents que cita, hagin estat aplicats en el lloc de treball de la treballadora codemandada.

També es sol.licita s'afegeixi un nou fet provat, que seria el sisè B), pel qual es proposa la redacció que segueix: 'Todas las medidas adoptadas y aplicadas por parte de Miquel i Costas & Miquel, S.A., han sido llevadas a cabo con la colaboración del Comité de Seguridad y Salud'. Es fonamenta en el document nº 7 aportat per la recurrent.

S'ha de desestimar la pretensió, perquè el fet que es pretén afegir no tindria cap tipus de rellevància de cara a modificar la decisió de la sentència impugnada i d'altra banda cal remarcar que el document nº 7 és de l'any 2008, és a dir, quan la treballadora ja havia patit diversos períodes de baixa per malaltia professional.

Per últim, es pretén que s'afegeixi un fet provat sisè C), que tindria la redacció següent: 'La trabajadora fue informada sobre los riesgos y medidas preventivas de su puesto de trabajo'. Es fonamenta en el document nº 17 i en el doc. nº 7.

També ha de ser desestimada la pretensió, atès que el document nº 17 en que es fonamenta no té cap data, per la qual cosa no es pot saber si és de data anterior o posterior als fets que s'estan judicant, tal com correctament argumenta la treballadora en el seu escrit d'impugnació del recurs i pel que fa al document nº 7, ja hem dit anteriorment que és de data posterior als fets que s'estan judicant.

TERCER.-En el setè motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei processal laboral , el recurrent afirma que la sentència ha infringit l' article 123 de la Llei General de la Seguretat Social , perquè aquest article regula una responsabilitat empresarial que deriva de l'omissió de mesures de seguretat i que aquestes siguin les causants de la malaltia professional i en el present cas no és d'aplicació el citat article atès que l'empresa sempre ha portat a terme tots els estudis necessaris en matèria de prevenció de riscos en tots els llocs de treball i ha adoptat totes les mesures que els serveis de prevenció han assenyalat com necessàries, com a mínim des dels anys noranta i que aquests estudis i mesures s'han portar a terme amb la col.laboració del Comitè de Seguretat i Salut, i ha efectuat estudis ergonòmics dels diferents llocs de treball, inclòs el de la treballadora codemandada, implantant un sistema de rotacions curtes i freqüents. D'altra banda, tots els treballadors han rebut la corresponent formació i informació en matèria de prevenció de riscos, inclosa la demandada i l'únic cas de síndrome del túnel carpià ha estat el de la citada treballadora, per la qual cosa no existeix cap relació de causalitat entre la patologia que pateix la treballadora i una presumpta falta de mesures de prevenció de riscos laborals.

Pel que fa a aquesta qüestió s'ha de reiterar -com ho ha fet aquesta Sala en multitud de sentències- que el recàrrec de prestacions establert a l' article 123.1. de la Llei General de la Seguretat Social requereix per a la seva imposició, un accident de treball o una malaltia professional que donin dret a prestacions de la Seguretat Social i, a més, que es deguin a la manca d'adopció de mesures de seguretat i higiene i salut laborals establertes, tant de tipus genèric com específic, en normes jurídiques publiques i, per últim, cal que hi hagi un nexe causal entre la falta i el sinistre, que no quedi interferit per causa de força major, cas fortuït o imprudència del propi afectat, tenint en compte que a l'empresa li és exigible la diligència d'un prudent empresari amb criteris ordinaris de normalitat per a prevenir o evitar una situació de risc en la vida o salut dels treballadors ( arts. 4.2 . i 19, de l'Estatut dels Treballadors i, en general , articles 1.104 i 1902 del Codi Civil ). Així ho ha posat de relleu aquesta Sala en les sentències de dates 15 de mar ç i 22 d'abril de 2.005 . També s'ha d'afirmar, com assenyalen les sentències citades, que l'esmentat article ha d'aplicar-se amb criteri restrictiu i fent un examen particularitzat del conjunt de circumstàncies que concorren en cada cas concret.

En aquest mateix sentit, cal fer referència a la Sentència de data 8 d'octubre de 2.001, del Tribunal Suprem , en la qual es posa de manifest que «la vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre, norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2, establece que 'en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...'. En el apartado 4 del artículo 15 señala 'que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador'. Finalmente, el artículo 17.1 establece 'que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores'. Del juego de éstos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aún en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones».

QUART.-Doncs bé, en el present cas, el motiu s'haurà de desestimar, perquè la Sala comparteix els arguments del magistrat d'instància relatius a que la malaltia professional que pateix la Sra. Clara te la seva causa en la manca per part de l'empresa del seu deure de vigilància de la salut de la citada treballadora, perquè si la recurrent hagués actuat d'acord amb les normes de prevenció de riscos laborals, la treballadora no hagués emmalaltit.

En efecte, tal com afirma el magistrat 'a quo' i consta en el fet provat cinquè, és cert que l'empresa compleix tota una sèrie de normes de prevenció de riscos laborals. Així, s'ha acreditat que disposa d'un Servei de Prevenció de riscos mancomunat, que assumeix les funcions pròpies de les disciplines d'higiene i ergonomia i psicosociologia aplicada, ECA, S.A., que s'ocupa de la disciplina de Seguretat en el Treball i Mútua Universal de la vigilància de la salut.

També és cert que des de l'any 2006 ha fet avaluacions dels riscos que existeixen en els llocs de treball, i ha planificat activitats preventives i correctores, estudis específics de condicions ergonòmiques, s'ha acreditat que ha format i informat en matèria preventiva als treballadors, ha realitzat reconeixements mèdics a la treballadora, especificant el seu professiograma laboral i s'han fet estudis ergonòmics específics de les diferents tasques que es desenvolupen durant la jornada laboral. Ara bé, també cal dir que en relació amb el lloc de treball de l'actora no es va realitzar cap estudi ergonòmic ni cap pla de mesures preventives (fet provat cinquè que no ha estat modificat).

Doncs bé, en relació amb els llocs de treball de la Sra. Clara , es va comprovar que suposaven un risc greu de lesió perquè consisteixen en la manipulació manual en condicions ergonòmiques no tolerables a causa de les postures adoptades i a la repetició de l'activitat que comporta que les extremitats superiors estiguin exposades a un sobresforç físic general (fet provat sisè). És a dir, existeix una primera infracció de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, perquè s'ha acreditat que el lloc de treball que ocupava la Sra. Clara era perillós per la seva salut i, malgrat això, l'empresa no va adoptar les mesures necessàries per tal d'eliminar el citat risc.

Però és que, a més, la Sra. Clara , des de l'any 2007 en que van començar les molèsties a la zona dels canells, ha estat de baixa per incapacitat temporal durant 4 llargs períodes de temps, segons consta en el fet provat setè, i va ser diagnostica de síndrome del túnel carpià bilateral, epicondilitis en el colze dret i dolor articular a la zona de l'articulació metacarpofalàngica del dit polze dret, sense que, malgrat aquesta repetició de les baixes mèdiques per la mateixa malaltia, l'empresa no fes cap seguiment de les citades baixes ni adoptés cap mesura específica per eliminar ni reduir el possible risc, que va causar la malaltia professional, segons consta en el fet provat setè que no ha estat impugnat.

Així, doncs, és clar que la malaltia que pateix la treballadora va ser a conseqüència de que la recurrent va infringir el seu deure de prevenir el risc que comporta la realització d'una feina que suposa realitzar moviments repetitius amb els canells i els braços durant la major part o tota la jornada laboral. És a dir, no n'hi ha prou en que l'empresa acrediti que ha complert totes les normes de prevenció de riscos laborals de forma teòrica, (formació, informació, estudis dels llocs de treball, etc.) si després no vigila que aquestes es compleixin o bé, com va passar en el present cas, quan veu que una treballadora es troba en situació de baixa mèdica durant períodes de temps llargs i que aquests sovintegen i no investigui el motiu de les citades baixes per esbrinar si tenen relació amb el lloc de treball, com va passar en el cas que s'examina, perquè no s'aconsegueix complir amb la finalitat de la llei, és a dir, evitar els riscos en el treball, si no es fa una investigació continuada i complerta de les possibles causes de les citades baixes, per tal d'evitar que la situació de risc es mantingui.

Així doncs, no hi ha dubte que va existir una infracció de les mesures de seguretat per part de l'empresa, tal com correctament va decidir la resolució de l'INSS i la sentència d'instància.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

SETÈ.-La desestimació del recurs suposa, d'acord amb el que estableix l' article 235.1. de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, entre les quals s'inclourà la minuta del lletrat impugnant del recurs, que la Sala fixa en la quantitat de 500€. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 202.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per MIQUEL Y COSTAS & MIQUEL, S.A., contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona, en data 24 de maig de 2012 que va recaure en les actuacions nº 167/2009, en virtut de demanda presentada per l'esmentada empresa contra la Sra. Clara , la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució. S'imposen les costes processals a l'empresa recorrent, entre les quals s'inclourà la minuta del lletrat impugnant del recurs, que la Sala fixa en la quantitat de 500€. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.