Sentencia Social Nº 5352/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3400/2016 de 26 de Septiembre de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 3400/2016

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 26 de setembre de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5352/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 26 de febrer de 2016 dictada en el procediment núm. 699/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Candelaria , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 28-6-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 26 de febrer de 2016 , que contenia la decisió següent:

Acceptar la demanda interposada per Candelaria contra Institut Nacional de la Seguretat Social, per tant:

1- Revoco la resolució administrativa impugnada, i restitueixo la demandant en situació d'Incapacitat permanent en grau d'Absoluta, derivada de Malaltia Comuna, amb dret a percebre una prestació mensual i vitalícia del 100 per cent de la base reguladora de 1.082,35€ mensuals, mes les revaloritzacions i millores corresponents, i sens perjudici de la compensació dels dies treballats en període coincident, o de la percepció de prestacions incompatibles, amb efectes econòmics des de 01/05/2013.

2- Condemno al demandat Institut Nacional de la Seguretat Social a reconèixer i abonar l'esmentada prestació.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primer.- La demandant Candelaria , nascuda el dia , i afiliada a la Seguretat Social amb el nº , prestava serveis com a Oficial Administrativa per compte d'altri.

Segon.- En virtut de revisió d'ofici per l'Entitat Gestora, iniciada el dia 12/02/2013. Es va iniciar expedient per a la revisió del grau d'Incapacitat Permanent que ja tenia reconegut, la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, el 24/04/2013 va emetre informe-proposta, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 30/04/2013, en la que no es reconeix la demandant en cap grau d'Incapacitat Permanent, ni el que tenia reconegut, derivada de malaltia comuna, i com a conseqüència del següent quadre clínic: «Esclerosis multiple remitente-recidivante (ultimo brote julio-12: mielitis primer trimestre postparto, que no requirio tratamiento). SD. de Still de adulto en tto. con inmunosupresores. Trastorno adaptativo mixto leve, sin clinica incapacitante en la actualidad».

Tercer.- Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia que fou desestimada per nova resolució de 07/06/2013.

Quart.- Les lesions que afecten la demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son les descrites a la Resolució Administrativa i esmentades en l'anterior apartat segon, puntualitzant que la patologia psíquica és: Trastorn depressiu major recurrent amb trastorn de ansietat.

Cinquè.- La base reguladora mensual de la prestació demandada és: 1.082,35€ pel grau d'Absoluta. I els efectes econòmics des de 01/05/2013 .

Sisè.- En data 29/10/2007 es va reconèixer el grau d'incapacitat permanent Absoluta en base al següent quadre clínic: «Esclerosis multiple remitente-recidivante desde 2000. Enfermedad Still de adulto. Episodios recurrentes en tto. inmunosupresor. Astenia intensa fiebre y rosacea. Trstorno depresivo mayor recurente moderado.».

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima mantenir la beneficiària en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta per no observar la millora postulada pel Ens Gestor, és per examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre de 2011 ( BOE 11 d'octubre).

La treballadora presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- Els Ens Gestor denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137.5 en relació a l'article núm. 143.2 de la Llei General de la Seguretat Social, que transcriu. Es remet al 6è. Fet provat en referència a les lesions de 2007 d'episodis recurrents en tractament inmuno supressor, i en el segon fet provat que acredita l'últim brot el 2012, remetent-se al document que cita. Conclou que s'ha produït una millora i estabilització clara de la patologia.

Partim de la relació fàctica no atacada i dels termes del diagnòstic mèdic complet que consten en el segon i sisè fet provat, així com de les lesions actuals declarades provades en el quart fet provat amb remissió en part a les objectivades per l'ICAM. en el segon fet provat.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat permanent absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme la professió habitual o qualsevol treball retribuït, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball sedentari o semisedentari és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant, el quart fet provat amb remissió al segon, no atacat, estableix el quadre clínic de: Esclerosi múltiple remitent recidivant, últim brot a l'any 2012 per Mielitis el primer trimestre del postpart . Síndrome de Still d'adult en tractament amb inmunosupressors. Trastorn depressiu major recurrent amb trastorn d'ansietat.

El quadre que patia a l'any 2007 quan se la va declarar en situació d'incapacitat permanent absoluta era: Esclerosi múltiple remitent recidivant des de 2000. Malaltia Still en adult. Episodis recurrents en tractament inmunosupressor. Astènia, intensa febre i rosàcia. Trastorn depressiu major recurrent.

Coincidim amb la motivació de la sentència de la instància en el Segon Fonament de Dret en que el quadre clínic no ha variat sinó s'ha agreujat degut a la patologia psiquiàtrica, i l'estat de salut actual expressa una situació pràcticament similar a la de l'any 2007 sense evolució de millora significativa. Efectivament la malaltia d'esclerosi múltiple és progressiva i comporta efectes secundaris importants com són les recollides en la relació fàctica de mielitis, Síndrome de Still d'adult, i el quadre psíquic que s'ha agreujat amb trastorn d'ansietat respecte del objectivat a l'any 2007 i a l'any 2010 en què el INSS. ja va pretendre la revisió per millora que li va ser denegada per Sentència del Jutjat Social núm. 13 de Barcelona de 20 de gener ( proc. 83/2009). Que no hagi patit cap brot de l'esclerosi múltiple des de 2012 no significa que en els períodes entre brots estigui amb plena capacitat de treball degut als símptomes permanents d'astènia acusada i els efectes de la medicació i tractament amb immunodepressors que pren de forma mantinguda, variant les dosis segons les expressions psicosomàtiques de la malaltia. L'estat de salut de la demandant requereix atenció i tractament mèdic, farmacològic com antiinflamatoris, per estat febril, i immunodepressors així com per la patologia psiquiàtrica, i psicològic regular, sostingut i permanent.

L'estat de salut de fatiga i cansament intensos que presenta de forma permanent, havent aconseguit ara per ara que estigui mínimament estabilitzada dels brots severs puntuals que van requerir hospitalització, impedeix que pugui desplegar la seva professió d'oficial administrativa, que ja és lleugera i sedentària, i conseqüentment qualsevol altre activitat amb aquestes característiques.

En aplicació de l' article 143 de la LGSS . no procedeix la revisió postulada pel Ens Gestor recorrent perquè la beneficiària segueix presentant el quadre que va donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent absoluta en el seu dia, estabilitzat en part pel tractament sostingut i permanent que ha seguit i per la pròpia impossibilitat de prestar serveis per compte pròpia o per altre, si be la patologia psiquiàtrica no ha remès sinó que s'ha cronificat definitivament en depressió i trastorn d'ansietat.

La beneficiària demandada reuneix doncs els requisits exigits per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per mantenir la declaració de la incapacitat permanent absoluta ja reconeguda sense millora, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 26 de febrer de 2016 dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona en el procediment núm. 699/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.