Sentencia SOCIAL Nº 5390/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2929/2016 de 26 de Septiembre de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2015 - 8013705

EPC

Recurs de Suplicació: 2929/2016

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 26 de setembre de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5390/2016

En el recurs de suplicació interposat per Patricia , Adoracion , Erica i Tania a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 10 de setembre de 2015 dictada en el procediment Demandes núm. 295/2015 en el qual s'ha recorregut contra la part Eulen Servicios Sociosanitarios, S.A., ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.

Antecedentes

Primer.En data 25-3-15 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Reclamacio drets contracte treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 10 de setembre de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Que desestimando la demanda interpuesta por Patricia , Adoracion , Erica E Tania frente a EULEN SERVICIOS SOCIOSANITARIOS, S.A., en materia de modificación sustancial de las condiciones de trabajo y reclamación de daños y perjuicios.

Debo declarar y declaro que la medida es JUSTIFICADA.

Debo absolver y absuelvo a la parte demandada de los pedimentos en su contra formulados.'

Segon.En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

'1º. Las demandantes, Patricia , con D.N.I nº NUM000 , inició la prestación de sus servicios en fecha 01.01.07, con categoría profesional de gerocultora y salario mensual de 1432,41 euros con inclusión de prorrata de pagas extras.

Adoracion , con D.N.I. nº NUM001 , inicio su prestación de servicios en fecha 10.01.07, con categoría profesional de gerocultora y salario mensual de 1432,41 euros con inclusión de prorrata de pagas extras.

Erica , con D.N.I. nº NUM002 , inicio su prestación de servicios en fecha 21.10.02 con categoría profesional de gerocultora y salario mensual de 1.432,41 euros con inclusión de prorrata de pagas extras.

La actora había solicitado un cambio al turno de tarde y solicitado con efectos de 10.09.14 una reducción de jornada por guarda legal de su hijo, doc nº 14 p. demandada.

En fecha 27.02.15 solicitó una ampliación de jornada que la empresa reconoció con efectos 13.03.15, doc nº 15 p. demandada.

Tania , con N.IE nº NUM003 , inicio su prestación de servicios en fecha 20.04.07, con categoría profesional de gerocultora y salario mensual de 1432,41 euros con inclusión de prorrata de pagas extras.

Todas ellas por cuenta y orden de la empresa EULEN SERVICIOS SOCIOSANITARIOS, S.A.

El salario no es un hecho pacífico entre las partes.

2º. Las demandantes no ostentan ni han ostentado en el último año la representación legal ni sindical de los trabajadores.

3º. Las cuatro trabajadoras tienen contrato de trabajo indefinido a jornada completa, en turno nocturno.

4º. Inicialmente las trabajadoras prestaban sus servicios por cuenta y orden de la empresa Fundación Vella Terra, con la que se produjo un conflicto laboral sobre organización horaria el turno de noche, celebrándose diversas reuniones entre dicha empresa y las trabajadoras en los meses de octubre y noviembre de 2013, puesto que realizaban una jornada de 10,45 horas en horario de 21 h a 9 h, entendiendo la empresa que 1,15 horas eran de descanso.

5º. En escrito de fecha 03.02.14 las trabajadoras manifestaron su oposición ofreciendo tres alternativas: La empresa contabilice efectivamente las 12 h trabajadas; horario de 21 h a 8 h, contabilizándose 11 horas por noche; la empresa mantenga las 10,45 h saliendo a las 7.45 h.

6º. En fecha 11.02.14 la empresa contesto al Comité de Empresa rechazando todas las propuestas y proponiendo horario de 21 h a 8,45 horas.

7º. El Comité de Empresa en fecha 02.09.14 interpuso denuncia ante Inspección de trabajo, doc nº 4 p. actora, que emitió informe en fecha 20.10.14-folios 17 a 19 p. actora.

8º. En fecha 25.09.14 EULEN SERVICIOS SOCIOSANITARIOS, S.A., se subrogó en la anterior empresa Fundación Vella Terra, en la gestión de la Residencia Parc Serentill de Badalona, docs nº 7 a 10 p. demandada y suscribiéndose contrato administrativo de la gestión entre la empresa y el ICASS, doc nº 46 p. actora.

9º Es de aplicación el VI Convenio Colectivo Marco Estatal de Servicios de Atención a las personas dependientes y desarrollo de la Promoción de la Autonomía Personal.

10º. En fecha 02.12.14 se reunieron la Empresa y el Comité de Empresa para encontrar una solución al turno de noche.

Hubo una última reunión en fecha 20.01.15 y en fecha 17.02.15 la representación de los trabajadores manifestó su desacuerdo con la distribución semanal propuesta.

11º. En cartas de fecha 25.02.15, la empresa comunicó a las trabajadoras que se procedía a un cambio de horario y distribución de turnos, alegando razones productivo-organizativas, con efectos 13.03.15, docs nº 22, 26, 28 y 30 p. actora.

Se comunicó a la representación de los trabajadores, doc nº 5 p. actora y docs nº 18 y 19 p. demandada.

12º. El horario que venían realizando hasta la fecha de modificación sustancial era de 21 h a 8.45 h, con un descanso rotativo suponiendo un exceso horario a favor de las trabajadoras.

13º. La empresa establece el nuevo horario de 21.30 h a 8.00h, con descanso rotativo, con exceso horario a favor de la empresa.

14º. La parte demandada ha realizado pactos o acuerdos o novación contractual a diversas trabajadoras con categorías profesionales y turnos diferentes.

15º. La parte actora en su aclaración y ampliación de demanda de fecha 10.06.15 alega que la modificación sustancial es de carácter colectivo.

16º. Consta unido a Autos informe de Inspección de Trabajo.

17º. La parte actora solicita la declaración de nulidad, subsidiariamente injustificada la medida empresarial y solicitando 6.000 euros cada una de las actoras, alegando daños y perjuicios.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant, Patricia , Adoracion , Erica E Tania van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, el qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Atès l'escrit d'impugnació presentat per l'empresa, en primer lloc cal analitzar l'admissibilitat del recurs vistos els articles 138 i 191.2 de la llei reguladora d'aquesta jurisdicció.

L' article 191.2.e) LRJS , en la redacció donada per la Llei 3/2012, estableix que solament es pot interposar recurs de suplicació contra les sentències sobre modificació substancial de les condicions de treball, quan aquesta modificació tingui caràcter col lectiu, per tan no són susceptibles de recurs de suplicació les sentències sobre modificacions individuals.

En el cas present, la decisió adoptada per l'empresa, s'ha acordat com a individual, però el recurs de les treballadores pretén que hi ha hagut un frau de llei, en el sentit del paràgraf final de l'article 41.3 de l'Estatut dels Treballadors i que per tan que, darrera les modificacions individuals impugnades, s'oculta una decisió de caràcter col lectiu la qual hauria de ser declarada nul la.

Conforme a la doctrina del TS, entre altres: STS 20 juliol 2015 (RCUD 1567/2014 ), 22 de gener de 2014 (RCUD 690/2013 ) 9 d'abril de 2014 (RCUD 949/2013 ) i 15 de juny de 2015 (RCUD 589/2014 ), només procedeix el recurs de suplicació en processos d'impugnació individual de modificacions substancials de contractes de caràcter col lectiu. Interpretant l' article 138-6 de la LRJS el TS manté que 'El precepto vigente vincula la recurribilidad, no a la naturaleza colectiva del litigio, sino a la decisión empresarial. Así, siempre que ésta tenga carácter colectivo, cabrá acudir, en su caso, a la suplicación, tanto si la decisión se ataca por los trabajadores individualmente considerados, como si se combate por el cauce del conflicto colectivo por los sujetos legitimados a tal efecto '.

En conseqüència, àdhuc tractant-se d'una demanda individual, com el cas present, la sentència que resol el litigi en instància no és susceptible de ser combatuda via recurs de suplicació si no procedeix d'una decisió col lectiva de l'empresari.

Ara be, el que si és susceptible de recurs, són les sentències, dictades en procediments en els quals a l'acció de impugnació de la decisió empresarial, s'hi acumula una acció susceptible de recurs en els termes de l'article 191.2.e). Això ha dut al TS en recent sentència del (TS 10.03.2016, RCUD 1887/2014 ) a declarar que:

' [...],si bien en principio la materia de modificación sustancial de condiciones trabajo de carácter individual, tiene vedado el acceso al recurso de suplicación, si se permite el recurso en los supuestos en que a la acción impugnatoria de la modificación, se acumula una acción indemnizatoria en cuantía que sea superior a los 3.000 euros. Interpretación ésta, que viene avalada por el artículo 138 de la propia LRJS , que regula la tramitación del proceso de Movilidad Geográfica y Modificaciones Sustanciales de Trabajo, el cual en su apartado séptimo, párrafo tercero, establece que : 'La sentencia que declare injustificada la medida reconocerá el derecho del trabajador a ser repuesto en sus anteriores condiciones de trabajo, así como al abono de los daños y perjuicios que la decisión empresarial hubiera podido ocasionar durante el tiempo en que ha producido efectos' . Esta interpretación más amplia -'pro recurso'-, salva la más literal y restrictiva del trascrito apartado e) del número 1 del artículo 191 de la LRJS , que supondría entender que la excepción de dicho apartado, en cuanto al acceso al recurso de suplicación cuando exista acumulación de otra acción, que si sea susceptible del recurso, se refiere únicamente a los de cambio de puesto o movilidad funcional, haciendo así de peor condición a los de modificación sustancial de condiciones de trabajo de carácter individual, cuando lo cierto es, que la modificación puede suponer, según el tipo y la condición de trabajo afectada, una carga más penosa y un mayor sacrificio para el trabajador, que el cambio de puesto de trabajo o movilidad funcional, interpretación literal que sería contraria a la obligada tutela judicial efectiva que el artículo 24.1 de nuestra Constitución proclama y garantiza.'

Acollint la doctrina jurisprudencial esmentada i atès que en aquest cas s'acumula, a l'acció impugnadora, una acció indemnitzatòria superior al límit de 3000 €, es rebutja la oposició de la part que impugna el recurs en el sentit que no havia de ser admès.

SEGON.-Com a únic motiu de recurs i a l'empara de l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , es denuncia infracció de l' article 41 de l'Estatut dels Treballadors en els seus apartats 3 i 4 i infracció de l ' article 138.7 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social i en definitiva es demana que amb revocació de la sentència d'instància es declari la nul litat de la mesura empresarial impugnada.

També, per la mateixa via de l'apartat c) de l'article 193, es denuncia com a segon motiu de recurs infracció de la directiva europea 98/59.

TERCER.-La tesi de les recurrents, és que s'han produït variacions de condicions de treball computables als efectes de l'article 41.3 en períodes successius de 90 dies, de forma que l'acord empresarial s'ha de considerar de caràcter col lectiu i, atès que s'ha tramitat com a modificacions individuals, cal declarar la nul litat de les mateixes.

Aquesta argumentació de les recurrents, xoca amb la declaració de fets provats de la sentència, que no s'impugna, a l'apartat 14e de la qual consta simplement: 'La parte demandada ha realizado pactos o acuerdos o novación contractual a diversas trabajadoras con categorías profesionales y turnos diferentes.' sense majors precisions, de forma que cal analitzar el fonament de dret tercer, en el qual, de forma irregular, consten elements que haurien de figurar a la relació de fets provats i concretament amb la literalitat següent:

'[...]las trabajadoras afectadas son 14 (4 son las actoras y 10 trabajadoras de los turnos mañana y tarde).

Examinando las cartas dirigidas al resto de trabajadoras:

Zulima y Cecilia fueron un cambio horario de mutuo acuerdo, solicitado por las trabajadoras, en fecha 18.11.14.

Manuela y Zaira , solicitaron reducción de jornada para cuidado de un hijo menor, con efectos en fechas 31.12.14 y 03.11.14, respectivamente.

Covadonga (psicóloga, a tiempo parcial), no tiene modificación de sus condiciones de trabajo.

Marta solicito reducción de jornada para que el despido objetivo de su compañera Eva María no tuviese efecto.

Ambas trabajadoras solicitaron así, reducción del 50% de su jornada laboral, en fecha 19.03.15.

Estefanía , Rebeca , Almudena , Francisca y Rosaura , solicitaron reducción de jornada.

Ariadna , novación de contrato con reducción de jornada, en fecha 07.04.15.

Carlos , Lorenza y Marí Trini si se les comunicó la nueva distribución horaria.

Igualmente a las trabajadoras Crescencia , Milagros , Belen , Leonor , Daniela , Miriam y Natalia , doc nº 22 p. demandada.

La parta actora menciona a la trabajadora Guadalupe , que solicitó reducción de jornada en fecha 20.10.14, no es modificación de las condiciones de trabajo. [...]'.

D'aquesta relació, què és la única a que cal atendre ja que el Tribunal no pot partir d'afirmacions de les recurrents no constatades a la sentència, es deriva que, com a màxim es poden considerar modificacions assimilables les següents:

Zulima (data18.11.2014)

Cecilia (data18.11.14)

Marta (data 19.03.15)

Eva María (data 19.03.15)

Respecte a les demés, o no consta la modificació, o no consta la data de la mateixa, de forma que es compti com es compti mai arribarien al 10 per cent de la plantilla que la sentència declara (també a fonament de dret 3r) que és de 285 persones.

Les recurrents pretenen que el mòdul de referència ha de ser el número de persones que presten servei en el centre de treball i no la total plantilla de l'empresa, però aquesta qüestió no ens porta enlloc, ja que no consta a la sentència quina és la plantilla del centre i no s'ha proposat la modificació de la relació de fets provats.

En definitiva doncs, dins la limitada llera del recurs de suplicació, la Sala no pot establir que s'hagi superat el límit de modificació de condicions que obliga a considerar-la col lectiva i per tan el recurs ha de ser desatès.

Atesos els raonaments anteriors:

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per la representació de Patricia , Adoracion , Erica i Tania i confirmar la sentència del Jutjat social número 29 de Barcelona de data 10.9.2015 emesa a les actuacions 295- 2015. No correspon pronunciament sobre costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0937 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.