Sentencia Social Nº 5407/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2780/2015 de 22 de Septiembre de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 2780/2015

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de setembre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5407/2015

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS) a la sentència del Jutjat Social 25 Barcelona de data 29 de desembre de 2014 dictada en el procediment núm. 551/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part Angelina , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 22-5-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de desembre de 2014 , que contenia la decisió següent:

Que estimando sustanciamente la demanda presentada contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL declaro que la parte actora se encuentra en situación constitutiva de invalidez permanente ABSOLUTA para toda profesión u oficio, derivada de enfermedad común, con derecho a pensión en la cuantía inicial del 100 por 100 de la base reguladora de 292,23 euros mensuales, con efectos económicos desde el 10.01.13, condenando a la parte demandada a abonársela con los aumentos, mejoras y revalorizaciones procedentes.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora, Angelina , nacida el NUM000 .12, figura afiliada al Régimen General de la Seguridad Social con el nº NUM001 siendo su profesión habitual la de auxiliar monitora escolar.

(expediente administrativo)

SEGUNDO.- Iniciado expediente administrativo de incapacidad permanente, la parte actora fue evaluada por el ICAM el 10.01.13. Tras emitir la CEI dictamen propuesta, la Dirección Provincial del INSS en Barcelona dictó resolución de 21.02.13 denegando la incapacidad permanente al entender que las lesiones que sufría no comportaban un grado suficiente de disminución de su capacidad laboral.

(expediente administrativo)

TERCERO.- No estando conforme la parte actora con la anterior resolución, interpuso reclamación previa, que se da por reproducida en su integridad, y con fecha 04.04.13 el INSS dictó resolución desestimatoria manteniendo la decisión objeto de reclamación.

(expediente administrativo)

CUARTO.- La actora sufre: 'anterolistesis grado 1 de L5-S1 y pequeña hernia discal C4-C5. Cervicolumnalgias de características mecánicas sin signos clínicos de afectación radicular. Fibromialgia grado intenso grado III, y Sd de fatiga crónica grado II. Trastorno adaptativo reactivo.'

QUINTO.- La parte actora trabajó desde el 01.10.10 al 22.06.11 como monitora escolar en el Colegio la Salle de Horta. (vida laboral de la actora)

SEXTO.- La base reguladora de la prestación es de 292,23 euros al mes, y la fecha de efectos, en su caso, la de 10.01.13. (no controvertida)

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima declarar la demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna, és per examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193, c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

La treballadora presenta escrit d'impugnació al recurs, oposant-s'hi amb els arguments que fa constar.

Segon.- El Ens Gestor denuncia la infracció per aplicació indeguda de l'article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat Social ( R Decret Legislatiu 1/1994 de 20 de juny) que defineix la incapacitat permanent absoluta. Argumenta que el document mèdic que cita estableix una afectació de la treballadora conforme no tolera activitats intenses ni continuades, que pateix oscil lacions en forma de brots, i conclou que no estan contraindicades activitats sedentàries o lleugeres i que la patologia cursa a brots. Conclou que la patologia de fibromiàlgia i fatiga crònica no limita la professió habitual de monitora escolar. Combat també el document mèdic al qual fa referència perquè entén que no se li pot atribuir la objectivitat del dictamen del ICAM. perquè procedeix de la sanitat privada i no l'emet especialista que hagi seguit l'evolució de la patologia i del tractament mèdic prescrit. Conclou en l'absolució del Ens Gestor.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social (R. Decret Legislatiu 1/1994), la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i que la qualificació de la incapacitat permanent total suposa la impossibilitat de dur a cap les fonamentals tasques de la professió habitual encara que pugui desplegar una professió lleugera o sedentària, i entén que tot i que funcionalment pugui dur a terme una professió, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball habitual o també per al sedentari, és respectivament total o absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

La relació fàctica no ha set atacada i en el quart fet provat consta que pateix fibromiàlgia de grau intens III i Síndrome de Fatiga Crònica grau II , Trastorn adaptatiu reactiu, i anterolistesi grau 1 de L5-S1 i hèrnia discal C4-C5, amb cervicolumbàlgies de característiques mecàniques sense signes clínics d'afectació radicular.

La Sentència fa referència en el Fonamenta de Dret al únic informe mèdic de Barnaclínic, centre mèdic privat del Hospital Clínic de Barcelona que diagnostica els graus de Fibromiàlgia i de la SFC. que consten en el fet provat. Tot i que els graus que s'estableixen en el fet provat que considera la magistrada de la instància suggereixen que es tracta d'un procés sever de la malaltia, les limitacions funcionals que per aquesta patologia expressa el informe mèdic de Barnaclínic del Hospital Clínic de Barcelona en les Conclusions és que la demandant no tolera activitats intenses ni continuades, devent seguir tractament pal liatiu i estar a les oscil lacions en forma de brots que presenten les patologies.

Tal com assenyala el Institut Nacional de la SS. recurrent, aquesta limitació en relació amb la professió habitual d'auxiliar monitora escolar, que no exigeix una activitat intensa ni continuada, ara per ara no és limitadora per a les fonamentals tasques de la seva professió habitual d'auxiliar de monitora escolar, ni menys per a cap activitat professional laboral per compte propi o per compte d'altre.

Igualment la patologia psiquiàtrica i la cervical no presenten entitat important limitadora per a la professió d'auxiliar de monitora escolar, que no requereix esforç intens ni continuat, sinó mobilitat corporal lleugera alternant postures.

La conclusió de la Sala, contràriament a la sentència de la instància, és que actualment el conjunt de patologies i seqüeles reconegudes declarades provades no limiten la demandant per a qualsevol activitat laboral ni tampoc per a la seva professió habitual, sense perjudici del tractament i control mèdic pal liatiu que hagi de seguir i dels moments de brots que presenti que impedeixin desplegar temporalment el treball.

En conseqüència, la demandant no reuneix els requisits exigits en l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, de forma que estimem el recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social i, amb revocació de la sentència de la instància, l'absolem de la pretensió principal i subsidiària.

Atesos els nostres fonaments jurídics precedents

Fallo

Estimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 29 de desembre de 2014 dictada pel Jutjat Social núm. 25 de Barcelona en el procediment núm. 551/2013, que revoquem, amb la seva absolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.