Sentencia Social Nº 5445/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 720/2007 de 08 de Julio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 8 de juliol de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5445/2009

En el recurs de suplicació interposat per Abelardo a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 11 de desembre de 2007 dictada en el procediment núm. 720/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Instituto Nacional de la

Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 17.10.07 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 11 de desembre de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMO las pretensiones de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Abelardo contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, sobre Incapacidad Permanente, y en consecuencia ABSUELVO a la entidad demandada de las pretensiones deducidas en su contra, con confirmación de la resolución impugnada."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Abelardo está afiliado a la Seguridad Social.

SEGUNDO.- Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se procedió al reconomiento médico de Abelardo , emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha 24/05/07 con el siguiente resultado: lumbalgias de características mecánicas con funcionalismo conservado y sin signos clínicos de afectación radicular, gonartrosis de predominio femoropatelar.

TERCERO.- El día 05/07/07 el INSS dictó resolución por la que se declaraba a la parte actora no afecta de incapacidad permanente en ninguno de sus grados.

CUARTO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de por los mismos motivos que la primitiva.

QUINTO.- La profesión habitual de Abelardo es oficial de mantenimiento metalúrgico.

SEXTO.- Abelardo acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 1888,69 euros para la incapacidad permanente total y 1888,69 euros para la absoluta, siendo los efectos desde el día 24/05/07.

SÉPTIMO.- Abelardo padece lumbalgias de características mecánicas con funcionalismo conservado y sin signos clínicos de afectación radicular, gonartrosis de predominio femoropatelar, así como neuroma de Morton en el pie derecho intervenido el 24/01/07 mediante neurolisis endoscópica.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària no lo impugnó. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- Es deriva de les presents actuacions que un cop havien transcorregut dotze minuts de l'hora fixada per a l'inici del judici, el jutjador del primer grau decidí iniciar la vista oral, tot i que el lletrat de l'actor no comparegué, ni manifestà prèviament que es trobava en un altre jutjat realitzant un judici. En conseqüència, el treballador comparegué sense lletrat, obtenint una sentència desestimatòria de la seva pretensió que se'l declarés en situació d'incapacitat permanent absoluta o, subsidiàriament, total. Val a dir que el dit pronunciament dedica una bona part de les seves reflexions a explicar el perquè es celebrà el judici en les dites circumstàncies, en forma motivada i amb cita de preceptes legals.

Formula ara la part demandant un recurs de suplicació que articula un primer motiu que per la via de l'aparat a) de l'art. 191 TRLPL denuncia la infracció d'allò previst a l'art. 24 CE , per considerar que el demandant fou objecte d'indefensió en comparèixer a judici sense el seu lletrat.

Volem començar la nostra anàlisi recordant que la declaració de nul litat d'actuacions té un caràcter clarament restrictiu, atès el seu caràcter instrumental de les formes i les clares conseqüències negatives d'una decisió d'aquesta mena en el procediment. Com indica la STS de 10 d'abril de 1999: "la nulidad de las resoluciones judiciales es una medida excepcional que, por sus negativas consecuencias sobre el proceso, ha de limitarse a los supuestos legalmente tipificados en el art. 238 de la Ley Orgánica del Poder Judicial y a los vicios formales especialmente cualificados que menciona el núm. 1 del art. 240 de dicha Ley respecto de los que no pueda operar la subsanación prevista en el núm. 2 de este último artículo, sin que en ningún caso irregularidades formales carentes de auténtica proyección invalidante, al no impedir que el acto alcance su fin ni generar indefensión, puedan justificar la adopción de tal medida con infracción del principio de economía procesal" (en el mateix sentit, SSTS 01.12.1987, 28.05.1999, 09.04.1991, 02.03.1992, etc.)

En similar sentit estableix la STS de 30 d'octubre de 1991 constata que l'anul lació de sentència és un remei últim i excepcional al que només cap acudir quan el Tribunal que coneix del recurs no pugui pràcticament adoptar una decisió correcta de la controvèrsia plantejada ( ex SSTS de 20 abril i 16 maig 1988 ), i que "la resolució anul latòria requereix a més, per a considerar- se ajustada a dret, que la causa de la insuficiència no sigui imputable a la part (entre unes altres, STS 5 juny 1982 ), o no hagi pogut ser resolta per una o altra via (STS 17 octubre 1989 )". Per altra banda "perquè les irregularitats processals produeixin el radical efecte de la nul litat d'actuacions cal que la indefensió que produeixin ha de ser material i efectiva i no simplement possible" (STC de 15 de gener de 1996 ), això és "que el citat defecte hagi causat un perjudici real i efectiu per al demandat en les seves possibilitats de defensa (SSTC 43/1989, 101/1991, 6/1992 i 105/1995, entre altres)

Val a dir, alhora, que en general -i llevat supòsits molt concrets- per a que aquest motiu prosperi en relació a supòsits processals relatius al moment del judici és del tot necessari que la part afectada al legui la corresponent indefensió i formuli la corresponent protesta.

Del visionat de l'acta electrònica del judici es desprèn que l'actor manifestà que estava esperant el seu lletrat, que els documents de prova els tenia aquest i que li havia manifestat que estava en un altre judici i després pujava per fer el seu. És obvi que aquestes manifestacions, en una persona llega en dret en ser considerada com una manifestació de protesta.

Cal recordar, entrant en el fon de l'assumpte, que és doctrina constitucional que "el hecho de que la intervención de Letrado no sea preceptiva en ese proceso determinado, con arreglo a las normas procesales, no priva al justiciable del derecho a la defensa y asistencia letrada que le reconoce el art. 24.2, pues el carácter no preceptivo o necesario de la intervención del Abogado en ciertos procedimientos no obliga a las partes a actuar personalmente, sino que les faculta para elegir entre la autodefensa o la defensa técnica, pero permaneciendo, en consecuencia, el derecho de asistencia letrada incólume en tales casos, cuyo ejercicio queda a la disponibilidad de las partes" (STC 92/1996, de 27 de maig)

També ha assenyalat reiteradament el Tribunal Constitucional que qui al legui indefensió com a conseqüència de la vulneració del dret a l'assistència de Lletrat, no ha d'haver provocat aquesta situació amb la seva falta de diligència, així com que aquesta indefensió ha de ser real i efectiva, de manera que la situació d'indefensió generada per la falta de defensa tècnica no sigui conseqüència directa de la conducta de la part i a més l'autodefensa del litigant ha d'haver-se revelat com insuficient i perjudicial per al mateix, impedint-li articular una protecció adequada dels seus drets i interessos legítims en el procés (entre moltes d'altres, SSTC 161/1985, 47/1987, 51/1996, etc)

És obvi que en el present procediment concorren ambdós requisits: la voluntat del demandant fou en tot moment la de comparèixer assistit de lletrat. I, alhora, resta fora de qualsevol dubte raonable l'existència d'indefensió, atès que l'actor es veié desproveït l'oportuna postulació processal, que havia reclamat ja a la demanda. Al què s'ha d'afegir que, com es deriva del visionat videogràfic de l'acta, indicà que la prova documental era a mans del seu lletrat.

Com assenyala la STC 208/1992: "el derecho a la defensa y a la asistencia letrada consagrado en el art. 24. tiene por finalidad asegurar la efectiva realización de los principios procesales de igualdad y contradicción, que imponen a los órganos judiciales el deber positivo de evitar desequilibrios ante las respectivas posiciones de las partes en el proceso o limitaciones, en la defensa que puedan inferir a alguna de ellas un resultado de indefensión constitucionalmente prohibido por el art. 24.1 CE , sin que el hecho de poder comparecer personalmente ante un Juez o Tribunal sea causa que haga decaer el derecho a la asistencia letrada, pues el carácter no preceptivo de la intervención de Abogado en ciertos procedimientos no obliga a las partes a actuar personalmente, sino que les faculta para elegir, entre la autodefensa o la defensa técnica, quedando por consiguiente incólume, en tales casos, el mencionado derecho cuyo ejercicio se deja a la libre disposición de las partes"

No és imputable al treballador -sinó a l'omissiva conducta del seu lletrat, que no comparegué en l'hora fixada i que res manifestà al jutjat al respecte- cap falta de diligència. D'aquí que no se'l pugui castigar amb la mesura presa pel jutjador del primer nivell, que a la pràctica determina el trencament de paritat entre les parts, atès que l'entitat gestora sí comparegué assistida de lletrat.

No s'escapa a la Sala la pràctica de determinats advocats i col lectius de defensa jurídica de dilatar excessivament la seva presència en els judicis, per concurrència amb molts d'altres. I tampoc se'ns escapa que aquesta pràctica determina endarreriment que acaben afectant la resta de justificables. No obstant, allò que no és admissible és que una persona comparegui sense assistència tècnica, tot i que manifestà la seva voluntat de fer-ho. Per tant, la reprobable conducta del lletrat haurà de comportar conseqüències per a ell, però en cap cas al justiciable.

Si el jutjador del primer grau considerava -legítimament- que la dita conducta del professional del dret afectava la bona marxa de la resta dels judicis senyalats -i, per tant, el dret a la tutela judicial efectiva- tenia a les seves mans altres mesures, com ara l'ajornament del judici, explicant a l'actor que aquesta suspensió era imputable al seu lletrat, o la comunicació dels fets a la comissió disciplinària del Col legi professional corresponent. Però allò que no és possible es causar una evident indefensió a l'actor pel que no és res més que una conducta omissiva i certament rebutjable del seu lletrat.

Escau, per tant, l'estimació d'aquest motiu. Els efectes de la dita estimació, al legat el motiu per la recorrent, ha de comportar l'aplicació d'allò previst a l'art 240 LOPJ , amb la conseqüència de la declaració de nul litat d'actuacions de tot el procediment des del moment de l'inici del judici.

És evident que l'estimació del dit motiu, amb les citades conseqüències, ha de deixar imprejutjats en aquest pronunciament els altres motius del recurs.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el recurs de suplicació interposat per Abelardo contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 31 de Barcelona en data 11 de desembre de 2007, recaiguda en les actuacions 720/2007 , en virtut de demanda deduïda pel dit recorrent contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamació d'incapacitat permanent, pel que hem de declarar la nul litat d'actuacions del procediment des del moment de l'inici del judici, per tal que es torni a citar a les parts per a la seva celebració, deixant imprejutjats la resta de motius de recurs, amb retorn de les presents actuacions al dit Jutjat i amb la continuació del procediment conforme les normes processals aplicables a partir de l'esmentat moment processal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.