Sentencia Social Nº 545/2010, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 400/2009 de 26 de Enero de 2010

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL PURCALLA BONILLA

Barcelona, 26 de gener de 2010

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 545/2010

En el recurs de suplicació interposat per Eduardo a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 21 de juliol de 2008 dictada en el

procediment núm. 368/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 29 d'abril de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de juliol de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Eduardo debo absolver y absuelvo de la misma al demandado Instituto Nacional de la Seguridad Social".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Eduardo , fue declarado por resolución del Instituto Nacional de la Seguridad Social de fecha 26 de julio de 1999 en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual, declarándose probado que padecía las siguientes lesiones: hipoacusia marcada mixta en OI y cofosis OD. Cervicoartrosis severa. Hernia discal C4 C5 y C6 C7. Protusión discal C5 C&. Pancreatitis crónica. Lumbalgia crónica con limitación funcional.

2.- Eduardo inició expediente administrativo solicitando su declaración de incapacidad permanente en grado de absoluta. Por resolución de fecha 6 de marzo de 2008, dictada por el Instituto Nacional de la Seguridad Social, tras ser examinado por el ICAM, se acordó no revisar el grado de incapacidad reconocido a Eduardo . Tal pronunciamiento fue ratificado por el Instituto Nacional de la Seguridad Social, tras la oportuna reclamación administrativa efectuada por Eduardo .

3.- La base reguladora para la prestación solicitada por Eduardo es de 1.399,70 euros.

4.-. Eduardo padece las siguientes patologías:

Hipoacusia bilateral severa. Cofosis OD, perdida 86%. Discopatía C4 C5 y C6 C7. Pancreatitis crónica. Lumbalgia mecánica.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per agreujament de les seves lesions, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON. Mitjançant el primer motiu del recurs, el demandant sol.licita la modificació del fet provat quart, proposant la redacció següent: "El trabajador presenta espondilitis anquilopoyética cervico-dorso-lumbar severa e hiperostosis de Forestier que agrava la rigidez; hernia discal C4-C5 y C6-C7; Hipoacusia del 86% en O.I.; pancreatitis crónica y lumbalgia crónica con limitación funcional. Es fonamenta en els documents que consten als folis 14, 15, 17, 18, 50 i 51 de les actuacions.

La modificaciió s'haurà d'estimar, atès que les malalties especificades figuren en els informes mèdics que obren en el folis citats pel demandant i han estat reconegudes també pel perit mèdic del propi Institut demandat.

TERCER. En el segon motiu del recurs, amb emparament correcte en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia que s'ha infringit l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social . El recurrent basa aquest motiu en que l'actor es troba incapacitat en grau absolut per a tot tipus de treball, tant per la pèrdua de la oïda, com per la malaltia osteoarticular que pateix.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó fins hi tot, qualsevol d'altre tipus de treball.

Doncs bé, el motiu s'ha d'estimar perquè les lesions que pateix l'actor i que consten en el fet provat quart de la sentència, amb la modificació acceptada, concretament la severa hipoacusia bilateral i la espondilitis "anquilopoyética" que pateix, que també ha estat filiada com a severa, és evident que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclosos els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia, atès que està impedit, no tan sols per a realitzar mitjans o grans esforços, sinó també per a mantenir-se durant hores en una mateixa postura, com cal en qualsevol professió, encara que aquesta sigui de caràcter sedentari.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

QUART. Els raonaments precedents comporten l'estimació del recurs interposat pel demandant, i amb prèvia revocació de la sentència recorreguda, ha d'estimar- se la demanda declarant-lo en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, derivada de malaltia comú, amb dret a una pensió del 100% de la base reguladora de 1.399,70? (fet provat tercer), amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 7 de març de 2.008, data acceptada per les parts, amb obligació de pagament de l'esmentada prestació a càrrec de l'Institut demandat.

VISTOS els preceptes legals citats, els que concorden i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat pel Sr. Eduardo contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 22 de Barcelona, en data 21 de juliol de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 368/2008, en virtut de demanda presentada per l'esmentat Sr. contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de revocar i revoquem l'esmentada resolució declarant l'actor en situació d'Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball amb dret a percebre la prestació corresponent en la quantia del 100% de la base reguladora mensual de 1.399,70?, amb més els increments legals i revaloritzacions procedents, i amb efectes econòmics de 7 de març de 2.008, i, en conseqüència, condemnem l'Entitat Gestora a pagar a la demandant la prestació esmentada.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.