Sentencia Social Nº 5457/2015, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3581/2015 de 23 de Septiembre de 2015

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 3581/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 23 de setembre de 2015

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5457/2015

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 16 Barcelona de data 16 de febrer de 2015 dictada en el procediment núm. 560/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Iván , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de febrer de 2015 , que contenia la decisió següent:

'Que estimando la demanda formulada por D. Iván frente a INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro al demandante en situación de Incapacidad Permanente Absoluta por agravación, con derecho a percibir una pensión de 2.464,92.- €. mensuales, con las revalorizaciones y mejoras que correspondan, con efectos de 22.11.2013, condenando al I.N.S.S. a estar y pasar por tal declaración.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

' 1º.-D. Iván , nacido el NUM000 .53 y con D.N.I. nº NUM001 , fue declarado en situación de incapacidad permanente en grado de total para la profesión habitual de oficial litógrafo, por enfermedad común, y ello por resolución de 2.10.2009.

2º.-Las lesiones que dieron lugar a dicha declaración fueron: 'Insuficiencia del tendón del tibial posterior grado III izquierdo y grado I derecho con algias en ambos tobillos de predominio izquierdo. Deambula con dificultad ayudado con bastón'.

3º.-Presentó solicitud de revisión por agravación el día 17.10.2013 y reconocido médicamente se determinan las siguientes lesiones: 'Secuelas de IQ por pies equinovaros: insuficiencia de T. tibial posterior izquierdo grado III y derecho grado I. Algias en ambos tobillos y marcada dificultad a la deambulación. Síndrome depresivo reactivo a patología orgánica en tratamiento'.

En su base el I.N.S.S. dictó resolución el 21.11.2013 denegatoria de la revisión.

Formulada reclamación previa, fue desestimada por resolución definitiva de fecha 31.1.2014 que agotó la vía administrativa.

4º.-Las lesiones que padece actualmente la parte actora son: 'Secuelas de IQ por pies equinovaros: insuficiencia de T. tibial posterior izquierdo grado III y derecho grado I. Algias en ambos tobillos, repercusión funcional severa y graves dificultades a la deambulación necesitando dos muletas. Cervicoartrosis, lumbartrosois y gonartrosis con clínica álgica en raquis y rodillas. Tendionpatía bilateral con clínica omálgica. Síndrome depresivo reactivo a patología orgánica en tratamiento'.

5º.-La base reguladora de la prestación solicitada asciende a 2.464,92.- €. mensuales, con fecha de efectos de 22.11.2013, existiendo conformidad de las partes.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda presentada per la part actora, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions per les quals va ser declarada en situació d'Incapacitat Permanent Total per l'INSS mitjançant resolució de data 2.10.2009, s'interposa per l'Entitat Gestora Recurs de Suplicació, el qual té per objecte denunciar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

SEGON.En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el recurrent denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix l'actor no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici, perquè no existeix limitació ni contraindicació per a fer activitats sedentàries, ni tampoc per a què es pugui desplaçar al seu lloc de treball.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L'esmentat article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball ( sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre , 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988 , 9 i 17 de mar ç, 13 de juny i 27 de juliol de 1989 , i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990 , entre d'altres).

TERCER.Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè si comparem les lesions que patia la demandant l'any 2009, quan va ser declarat en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual, que figuren en el fet provat segon, amb les que pateix en l'actualitat i que consten en el fet provat quart, que el recurrent no ha impugnat, es pot observar perfectament que la situació mèdica de l'actor ha empitjorat, tal com afirma el magistrat d'instància i han aparegut noves lesions.

En efecte, el demandant, a més de patir les lesions que ja acreditava l'any 2009 en els dos turmells, consta que aquestes s'han agreujat, atès que aleshores deambulava amb dificultat ajudat amb bastó, però ara consta que té severa dificultat a la deambulació, atès que necessita deambular amb crosses. A més, ara pateix altres lesions que abans no s'havien detectat, con són la cervicoartrosi, lumbartrosi i gonartrosi amb clínica àlgica en raquis i genolls i tendinopatia bilateral amb clínica d'omàlgia, patologies que li causen dolor i que li han ocasionat també un síndrome depressiu reactiu a patologia orgànica, que es troba en tractament.

Doncs bé, si valorem totes aquestes patologies en el seu conjunt, és evident que l'actor no es troba capacitat per a realitzar cap tipus de treball, perquè fins hi tot tindria dificultat per a desplaçar-se al lloc de treball, tal com afirma el magistrat d'instància, el que sumat a les lesions artròsiques, que també li causen dolor, i la tendinopatia bilateral, queda reduïda d'una manera molt important la seva capacitat residual de treball, impossibilitant-lo per a realitzar, fins hi tot, tasques de tipus sedentari.

En aquest sentit cal posar de relleu que el Tribunal Suprem ha assenyalat -Sentència de data 24 de març de 1987 -, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també 'la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona'.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la ratificació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 16 de Barcelona, en data 16 de febrer de 2015 , que va recaure en les Actuacions 560/2014, en virtut de demanda presentada pel Don. Iván , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.