Sentencia Social Nº 5462/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 809/2008 de 09 de Julio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 9 de juliol de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5462/2009

En el recurs de suplicació interposat per Vidal a la sentència del Jutjat Social 22 Barcelona de data 19 de gener de 2009 dictada en el procediment núm. 809/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part -F.G.S.- Fondo de Garantía

Salarial i J.Estrada Spec.Events & CM, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 17 d'octubre de 2008 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 de gener de 2009 , que contenia la decisió següent: " Que desestimando la demanda interpuesta por Vidal debo absolver y absuelvo a J. ESTRADA SPEC. EVENT & CM. S.L. de las pretensiones contra ella dirigidas "

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Vidal , ha prestado servicios para la empresa J. ESTRADA SPEC. EVENTS & CM, S.L. desde el 14 de mayo de 2008, con la categoría profesional de vendedor 1A 1, sin ostentar ningún cargo de representación de los trabajadores, y un salario de 784,84 ? mensuales, con la prorrata de pagas extras.

SEGUNDO.- El día 30 de septiembre de 2008 Vidal recibió comunicación por parte de la empresa mediante carta de despido, con fecha de efectos de ese mismo día en la que se reconocía su improcedencia. Dicha carta aportada como documento nº 1 por la actora se da íntegramente por reproducida.

TERCERO.- En fecha 30 de septiembre de 2008 por indicación del propio trabajador, quien así lo solicitó a la directora administrativa de la empresa. Una vez exhibido el justificante de transferencia bancaria por la indemnización y finiquito, el trabajador firmó documento de saldo y finiquito en el que consta que con la percepción de la citada cantidad, me considero totalmente saldado y liquidado por todos los conceptos de la mencionada empresa, renunciando expresamente a demandar nada más ni reclamar por ningún concepto derivado directamente o indirectamente de la relación laboral que he mantenido con la misma, así como a retirar cualquier acción legal que pueda tener iniciada.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència dictada en reclamació per acomiadament desestimant la demanda, presenta recurs de suplicació la representació de la part actora, que ha estat impugnat per la defensa de l'empresa.

SEGON. El recurs es planteja en base a un primer motiu de modificació de fets, per la via de l'article 191 b) de la Llei de procediment laboral, al empara del qual, interessa el recurrent la modificació del fet provat 3, en el qual pretén incorporar que el demandant va signar un document de saldo i quitança en el que va expressar la seva disconformitat amb el motius al legats per l'empresa com a causa d'acomiadament, doncs entenia que estaven injustificats.

Cita com a document de referència el que consta al foli 4, segons diu, de les actuacions.

En el cas jutjat, el document de saldo i quitança al que fa referència al fet tercer, es troba en el foli 82 de les actuacions, i no en el document que cita el recurrent. En el document que va signar l'actor consta que percep en aquell acte la quantitat de 1721,53 euros, i que "amb la recepció de l'esmentada quantitat, em considero totalment saldat i liquidat per tots els conceptes de l'esmentada empresa, renunciant expressament a demanar res més ni reclamar per cap concepte derivat directa o indirectament de la relació laboral que he mantingut amb la mateixa, així com a retirar qualsevol acció legal que pogués tenir iniciada". El demandant va signar el document sense fer reserves, tal com es declara provat i evidencia el foli 82, no impugnat per la part actora. Per altra banda, el contingut de la liquidació inclou el detall dels salaris del mes de setembre 2008, parts proporcionals de la paga extra de Nada, Estiu, 11 dies de vacances no gaudides, indemnització per acomiadament que es xifra en 477,63 euros - que equival al valor de 45 per any treballat - i les retencions oportunes.

El document que cita la part actora es tracta de la carta d'acomiadament, en la que es comunica l'amortització del lloc de treball del demandant, i alhora es reconeix la improcedència de la decisió, indicant que es posa a disposició del actor la quantitat de 477,63 euros, en concepte de indemnització per acomiadament improcedent, comptada a raó de 45 dies per any treballat. Indicava la missiva, que és datada del 30 de setembre, que si no tenien noticies de la seva acceptació de la indemnització procedirien a consignar la quantitat al Deganat del Jutjats del Social, als efectes oportuns. En aquest document, obrant al foli 49 de les actuacions, el demandant sembla que ha fet constar, no se sap en quin moment, ni ha estat declarat provat, les paraules "no conforme". Fet al qual es refereix segurament el recurs. No obstant això, en el rebut de liquidació i quitança, que obviament se suposa signat amb posterioritat a la recepció de la carta, el demandant no va fer cap reserva. En instar la modificació de la forma imprecisa i contradictòria amb el que consta en els documents, no es pot admetre la modificació proposada, ja que no s'evidencia cap error del jutjador que ha valorat l'indicat document de liquidació i no la carta referida. En conseqüència, ha de ser desestimat el primer motiu del recurs.

TERCER. Com a segon motiu del recurs, per la via de l'article 191 c) de la LPL, al.lega el recurrent la infracció de normes substantives, que concreta en l'article 52. c) i 53 del ET, amb la valoració que es tracta de una comunicació d'extinció per causa objectiva sense que s'hagin complert els requisits legals de forma, raó per la qual diu que s'ha de declarar la nul.litat de l'acte extintiu. Al.lega també la infracció de jurisprudència, amb cita de sentències de Tribunals Superiors de Justícia de Castella-La Manxa, 773/2002, de 2 de maig; de Madrid, 390/00 de 20 de juny Aragó, 237/2006, de 8 de març; així com la Interlocutòria del TS de 21 de desembre de 2000. No es pot considerar que la doctrina citada tingui valor de jurisprudència, tal com la defineix l'article 1.6 del Codi Civil, doncs no cita el recurrent sentències reiterades del Tribunal Suprem en el sentit que al.lega, dictades en interpretació de la normativa que és objecte del recurs.

Respecte a les qüestions plantejades en el fons - si el reconeixement de la improcedència de la decisió extintiva per causa objectiva i la consignació de la indemnització de 45 dies poden, amb el resultat que regula l'article 56 del ET de tallar els salaris de tramitació, poden ser aplicat al acomiadament quan s'al.lega causa objectiva i el valor alliberatori del rebut de saldo i quitança - s'ha pronunciat el Tribunal Suprem en sentències recents. Entre elles la dictada en RCUD número 1157/2007, en data 13/05/2008. Aquesta sentència indica el següent, recollint la doctrina jurisprudencial:

"2.- Sobre el concepto del llamado «recibo de saldo y finiquito» se ha señalado por esta Sala que el finiquito es -conforme al DRAE- «remate de cuentas o certificación que se da para constancia de que están ajustadas y satisfecho el alcance que resulta de ellas» [STS 24/06/98 -rec. 3464/97-] (SSTS 18/11/04 -rec. 6438/03-; y 26/06/07 -rcud 3314/06-). Y que es «documento que, normalmente, contiene una declaración de voluntad del trabajador, a la que, generalmente, se ha concedido eficacia liberatoria, y cuyo contenido, de carácter variable -aunque suele traer origen en la extinción contractual- puede hacer referencia al percibo de una determinada cantidad salarial; a la liquidación de las obligaciones, principalmente de carácter patrimonial, que se realiza con motivo de la extinción de la relación laboral o a la declaración de extinción de la relación contractual, a la que, usualmente, se une una manifestación de las partes de no deberse nada entre sí y de renuncia a toda acción de reclamación. Si bien, desde un prisma estrictamente laboral, se ha venido conceptuando, como finiquito, aquel documento, no sujeto a "forma ad solemnitatem", que incorpora una declaración de voluntad del trabajador expresiva de su conformidad a la extinción de la relación laboral y de que mediante el percibo de la «cantidad saldada» no tiene ninguna reclamación pendiente frente al empleador» (SSTS 28/02/00 -rcud 4977/98-, dictada en Sala General; 18/11/04 -rec. 6438/03-; y 26/06/07 -rcud 3314/06 -).

(...)

4.- Acerca de su eficacia liberatoria y extintiva se ha mantenido que «1) Su valor liberatorio está en función del alcance de la declaración de voluntad que incorpora y de la ausencia de vicios en la formación y expresión de ésta. 2) Hay que distinguir lo que es simple constancia y conformidad a una liquidación de lo que es aceptación de la extinción de la relación laboral. 3) En el momento en que suele procederse a esta declaración -coincidiendo con la extinción del contrato de trabajo- existe un riesgo importante de que estos dos aspectos se confundan, especialmente cuando la iniciativa de la extinción ha correspondido al empresario. 4) La ejecutividad de esta decisión, con su efecto inmediato de cese de las prestaciones básicas del contrato de trabajo, lleva a que la aceptación del pago de la liquidación de conceptos pendientes -normalmente, las partes proporcionales devengadas de conceptos de periodicidad superior a la mensual, pero también otros conceptos- coincida con el cese y pueda confundirse con la aceptación de éste. 5) La aceptación de estos pagos ante una decisión extintiva empresarial no supone conformidad con esa decisión, aunque la firma del documento parta de que se ha producido esa decisión y de sus efectos reales sobre el vínculo. 6) En realidad, para que el finiquito suponga aceptación de la extinción del contrato debería incorporar una voluntad unilateral del trabajador de extinguir la relación, un mutuo acuerdo sobre la extinción o una transacción en la que se acepte el cese acordado por el empresario» (SSTS 24/06/98 -rec. 3463/97-; 22/11/04 -rec. 642/04 -).

(...) 5.- Más en concreto se ha dicho sobre la necesaria voluntad extintiva, que para que el documento denominado finiquito produzca el efecto extintivo del contrato, es necesario que del mismo se derive una voluntad clara e inequívoca del trabajador de dar por concluida la relación laboral, puesto que «para que el finiquito suponga aceptación de la extinción del contrato, debería incorporar una voluntad unilateral del trabajador de extinguir la relación, un mutuo acuerdo sobre la extinción, o una transacción en la que se acepte el cese acordado por el empresario» (SSTS 28/10/91 -rcud 1093/90-; 31/03/92 -rcud 1009/91-; 24/06/98 -rec. 3463/97-; 26/11/01 -rcud 4625/00-; y 07/12/04 -rcud 320/04 -). Y que como expresión de la extinción del vínculo laboral, el finiquito es la manifestación externa de un mutuo acuerdo de las partes -que constituye causa de extinción de la relación laboral, según el artículo 49.1.a ) ET -; es decir, expresión de un consentimiento, que, en principio, debe presumirse libre y conscientemente emitido y manifestado -por lo tanto sin vicios que lo invaliden- y recaído sobre la cosa y causa, que han de constituir el contrato, según quiere el art. 1262 CC [STS MSC].Y por ello, para que el finiquito suponga aceptación de la extinción del contrato, debería incorporar una voluntad unilateral del trabajador de extinguir la relación, un mutuo acuerdo sobre la extinción, o una transacción en la que se acepte el cese acordado por el empresario [SSTS 24/06/98 -rcud 3464/97-; y 26/11/01 -rec. 4625/00-] (STS 18/11/04 -rec. 6438/03 -).

6.- Finalmente, respecto de sus reglas interpretativas, la doctrina de la Sala afirma que por regla general, debe reconocerse a los finiquitos, como expresión que son de la libre voluntad de las partes, la eficacia liberatoria y extintiva definitiva que les corresponda en función del alcance de la declaración de voluntad que incorporan [SSTS 11/11/03 -rec. 3842/02- Ar. 8809; 28/02/00 -rec. 4977/98-, de Pleno; 24/06/98 -rec. 3464/97-; 30/09/92 -rec. 516/92 -] (SSTS 18/11/04 -rcud 6438/03-; y 26/06/07 -rcud 3314/06 -). Y que es posible que el documento no exteriorice, inequívocamente, una intención o voluntad extintiva o liquidatoria de las partes, o que su objeto no esté suficientemente precisado, como exige el art. 1815.1 del CC . De ahí que las diversas fórmulas que se utilizan en tales documentos están sujetas a los reglas de interpretación de los contratos del Código Civil que, entre otros cánones, obligan a estar al superior valor que el art. 1.281 atribuye a la intención de las partes sobre las palabras, y a la prevención del art. 1289 de que no deberán entenderse comprendidos cosas distintas y casos diferentes de aquellos sobre los que los interesados se propusieron contratar, pues no se trata de una fórmula sacramental, con efectos preestablecidos y objetivados (SSTS 30/09/92 -rcud 516/92-; 24/06/98 -rcud 3464/97-; 28/02/00 -rcud 4977/98-, de Sala General; 26/11/01 -rcud 4625/00-; 18/11/04 -rec. 6438/03-; y 26/06/07 -rcud 3314/06 -).

QUART. De la precisa doctrina jurisprudencial exposada, resulta la necessitat d'interpretar en cada cas concret les circumstàncies en què es signa el document de saldo i quitança. En el supòsit jutjat, s'ha de destacar - a efectes interpretatius - que:

a) Que del contingut resulta que el treballador rep les quantitats objecte de la liquidació que s'ha detallat més amunt i consta desglossada expressament la indemnització de 45 per any treballat, amb prorrata mensuals dels períodes inferiors.

b) Que accepta que amb la percepció de les quantitats següents es considera totalment saldat i liquidat per tots els conceptes de l'esmentada empresa, renunciant expressament a demanar res més ni reclamar per cap concepte derivat directa o indirectament de la relació laboral que ha mantingut amb la mateixa, així com a retirar qualsevol acció legal que pogués tenir iniciada.

c) El document es signa sense presència de delegat sindical ni representant dels treballadors, sense constar si a l'empresa existeixen aquests càrrecs, ja que no s'al lega.

d) El treballador demandant va signar el document i rebre la quantitat immediatament després de la comunicació de la carta d'extinció del contracte per amortització, en la qual es reconeixia la improcedència de l'acomiadament i es posaria a la seva disposició la indemnització de 45 dies per any treballat, sense concedir-ne el termini de preavís.

Doncs bé, tenint en compte les regles de interpretació dels contractes que estableix l'article 1281 del CC, en relació al 1282 i al 1289, del mateix Codi Civil, i atenent a què el treballador, que podia estar en contra de la decisió extintiva de l'empresa, va rebre el valor de la liquidació i de la màxima indemnització prevista per acomiadament improcedent, reconegut per la demandada, no es pot sinó arribar a la conclusió de que la literalitat del "finiquito" era clarament assumida per qui el signava, no solament com a rebut de les quanties que l'empresa li abonava, sinó també com a liquidació de la relació laboral, admetent que no tenia res més a reclamar, tal com acceptava de forma expressa.

La sentència del TS de 29-09-2008 , dictada en RCUD, diferencia el cas del acomiadament objectiu del disciplinari, per quant la indemnització tassada en el primer no pot ser objecte de transacció. Però en el cas que ens ocupa no es tracta de la manca de posada a disposició de la indemnització de 20 dies per any treballat, tassada en l'article 53 ET, ja que la manca de posada a disposició donaria lloc a la consideració de la nul litat de la causa extintiva, sinó de una indemnització ja rebuda equivalent al acomiadament disciplinari, de 45 dies per any treballat (en el cas per un període de 4,5 mesos), el valor adequat de la qual no es discuteix. En conseqüència ni es pot predicar la nul litat per manca de compliment dels requisits formals, doncs es va posar al disposició del treballador la quantitat superior de forma immediata, ni la no aplicació del article 56 del ET, tal com ha resolt aquesta Sala Social en supòsits similars (STSJ Cat. de 04-12-2006; 16-04-2009, rec. 72/09 ), entenent que la consignació de la indemnització té com a efecte el tall dels salaris de tramitació, rebuda dins del termini de 48 hores de la notificació de la decisió empresarial. S'ha de destacar que l'incompliment del requisit de preavís no té com a efecte la nul.litat de la decisió extintiva (art. 53-4 ET ) i que els requisits de l'article 53 1- a) i b), s'havien complert. En el cas jutjat, a més a més d'haver-se complert els esmentats requisits, que eliminen la causa de nul.litat de la decisió, tal com valora el magistrat de instància, s'ha de desestimar el recurs de suplicació tant per donar valor al acte de saldo i quitança tal com ha valorat la sentència impugnada. En conseqüència, el recurs de suplicació ha de ser desestimat.

En base als preceptes jurídics citats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per Vidal contra la sentència dictada pel Jutjat Social 22 de Barcelona, en data 19 de gener de 2009, recaiguda en les actuacions 809/2008, en virtut de demanda deduïda pel citat demandant contra J. ESTRADA SPEC. EVENTS AND CM, S.L., en reclamació per acomiadament.

En conseqüència, confirmem la sentència dictada en la seva integritat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.