Sentencia Social Nº 5482/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5745/2005 de 17 de Julio de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2005 - 0002514

fc

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. ROSA MARIA VIROLÉS PIÑOL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 17 de juliol de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5482/2006

En el recurs de suplicació interposat per Cobres y Aleaciones para Soldaduras, S. A. a la sentència del Jutjat Social 9 Barcelona de data 15-3-05 dictada en el procediment núm. 69/2005 en el qual

s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), Fermín i Tesoreria General de la Seguridad Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 31-1-05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Accident de treball, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15-3-05 , que contenia la decisió següent:

"Procede desestimar la demanda presentada por Cobres y Aleaciones para Soldaduras, S.A. contra -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), Fermín y Tesorería General de la Seguridad Social en reclamación de impugnación del recargo por faltas de medidas de seguridad y absolver a los demandados de las peticiones formuladas en su contra".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- La empresa demandante Cobres y Aleaciones para Soldaduras, S.A., con NIF núm. A- 08780405.

Segundo.- El trabajador demandado Don. Fermín , con DNI NUM000 y afiliado a la Seguridad Social Régimen General con el número NUM001 , trabajaba para la empresa Cobres y Aleaciones para Soldadura, S.A. con antigüedad de 10-11-86, categoría profesional de oficial de 1ª.

Tercero.- El pulido de piezas se realiza tanto en el interior como en el exterior de las piezas.

Cuarto.- Para poder realizar el pulido de piezas, el trabajador utilizaba dos útiles que el mismo había creado, uno de 9 cms. por 7 cms. (denominado útil corto) con el que se pulían los exteriores y otro de 8 cms. por 5 cms. denominada alargadera, con el que se pulía el interior de las piezas, con un tamaño de una vez y media la longitud de la pieza a pulir, impidiendo el acceso de las manos al interior de la misma.

Quinto.- el día 13-7-02 sobre las 11 horas, el trabajador sufrió accidente de trabajo cuando prestaba servicios para la empresa demandada, y se encontraba en un torno, mecanizando una pieza (en concreto el torno Pinacho 260), la pieza a pulir era un refrigerador, pieza cilíndrica cuyo diámetro interior es de 178 mm. con una longitud de 375 mm. El pulido que realizaba el trabajador era el pulido interior, había colocado la pieza en el torno que gira a unas 500 revoluciones, y para el pulido utilizaba un útil de madera corto, con una lija, las dimensiones del útil provocaban que la mano del operario se hallara también en el interior de la pieza. En un momento dado el útil se enganchó dentro de la pieza (probablamente por runa rebaba), mientras continuaba el movimiento giratorio del torno con la mano del operario dentro, ello motivó la torsión del antebrazo del trabajador, y la lesión y fractura del radio y el cúbito derechos.

Sexto.- El accidente se produjo cuando el trabajador que llevaba unos diez años realizando el mismo trabajo, para pulir el interior de la pieza, cogió el palo corto y no el largo, el trabajador reconoció en juicio que la culpa fue suya; él mismo había fabricado los útiles para pulir las piezas tanto el últil corto para el exterior, como el largo para el interior; el actor tenía conocimiento de que el útil largo tenía que ser una vez y media la longitud de la pieza a pulir.

Séptimo.- El accidente de trabajo del Sr. Fermín ha dado lugar a prestaciones de incapacidad temporal e incapacidad permanente en grado de parcial.

Octavo.- La Inspección de Trabajo el 12-5-04 levantó acta de infracción SEguridad y Salud Laboral y propuso la imposición a la empresa de una sanción en su grado mínimo, por considerar que la causa del accidente reside en un incorrecto método de trabajo, y en atención a los daños producidos le impone una sanción de 2.000 euros.

Noveno.- El INSS el 26-5-04 dictó resolución en la que acuerda declarar la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo en el accidente sufrido por el trabajador demandada el 13-7-07, y declarar la procedencia de que las prestaciones de Seguridad Social sean incrementadas en el 30% con cargo a la empresa Cobres y Aleaciones para Soldadura, S.A., responsable del accidente.

Décimo.- Contra dicha resolución la empresa Cobres y Aleaciones para Soldadura, S.A. el 28-9-04 interpuso reclamación previa p or considerar que debe anularse el incremento del recargo, el INSS en fecha 14-2-05 dictó resolución por la que desestimó la reclamación previa; contra la que interpone la presente demanda el 31-1-05.

Undécimo.- Con posterioridad al accidente, en el informe de investigación realizado por la empresa señala como causas del accidente el exceso de confianza del operario, por un lado, y la no especificación del útil a realizar en la pauta de mecanizado correspondiente, proponiendo como acción a realizar la modificación de dicha pauta, introduciendo la frase "la largadera, para la fase de pulido debe de ser como mínimo una vez y media la longitud de la pieza", (folio 54).

Duodécimo.- en la fase de pulido interno de la pieza no existe ningún mecanismo que impida que las manos se introduzcan en la zona peligrosa.

Decimotercero.- En la empresa no existe ningún sistema de primas o incentivos de producción.

Decimocuarto.- Se ha agotado la vía administrativa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència que desestima la demanda de l'empresa que impugna el recàrrec per manca de mesures de seguretat acordat per l'INSS, presenta recurs l'empresa, i com a primer motiu de recurs, demana la revisió dels fets provats que es diran, a l'empara del què preveu l' apartat b) de l'art. 191 LPL .

S'ha de tenir present als dits efectes que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol·licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

SEGON. Com a primer motiu demana la revisió del fet provat onzè, al·legant d'errònia interpretació dels folis 53 i 54 de les actuacions, consistents en Informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

La única diferència amb el fet provat que consta és substituir la frase "y la no especificación del útil a realizar en la pauta de mecanizado correspondiente", per la de "y la no especificación de las medidas del útil".

Però no pot ser atès aquest primer motiu ja que la Inspecció de Treball, en l'informe que el recorrent cita com a documental de contrast, indica que "la causa del accidente reside en un incorrecto método de trabajo, que con posterioridad al accidente ha sido modificado" així com que la "operación a realizar (pulido interior de la pieza), se realiza manualmente, lo cual implica riesgo de atrapamiento, por lo que la empresa debe extremar, y así se ha requerido, las medidas para evitar que ello se produzca. Nada impide el acceso de las manos a la zona peligrosa".

El redactat interessat pel recurrent no es dedueix doncs de l'Informe de la Inspecció de cita, ni molt menys es pot advertir un error evident de la jutjadora, per la qual cosa aquest primer motiu de revisió ha de decaure.

TERCER. El segon motiu del recurs, consisteixen en l'examen de les normes substantives i de la jurisprudència aplicada, al empara del artícle 191 c) de la Llei de rites laboral . Cita com a preceptes infringits els següents:

Article 123 de la LGSS, Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en relació al art. 29 de la Llei de prevenció de riscos laborals 31/95, de 8 de novembre , en relació a la jurisprudència que interpreta aquests preceptes, entre d'altres cita les sentències del TS de 8-03-1993, 22-09-1994, TSJ Catalunya 6934/2004, de 11 d'octubre; TSJ Castella-Lleó Burgos 1150/2003, de 11 de novembre, TSJ Extremadura 560/2003, de 19 de setembre , en les que, segons diu el recurrent, es valora el caràcter sancionador del recàrrec per manca de mesures, que requereix en la seva aplicació que es demostri "consistentment" que s'ha produït infracció de les només de tal caràcter, tipificada com a greu, en relació a les circumstàncies de les màquines, artefactes, instal·lacions, centres o llocs de treball.

Doncs bé, del relat fàctic es dedueix que l'accident es va produir per atrapament de la mà del treballador, quan va introduir la mà dins del torn per llimar una peça, sense que existís un sistema de seguretat que impedís l'accés manual sistema que és exigible en totes las màquines com a norma preventiva, i que havia de ser detectada per la companyia en la preceptiva avaluació dels riscos laborals ( art. 16.1 de la LPL ). Evidenciada l'existència del risc, la responsabilitat en la vigilància de la seguretat en el treball, que és una obligació directa de la companyia conforme als articles 4.2 i 19 del ET , en relació al art. 15 de la LPRL , abans citada, havia de donar lloc a l'establiment de una normativa o directriu interna que prohibís la introducció de la mà dins el torn i la exigència de usar els instruments de una adequada longitud que permetessin llimar les peces sense risc. Tal com indica la Inspecció de Treball i la jutgessa de instància, el fet que l'empresa estigués tolerant un mètode de treball insegur, que durant molts anys no hagués fallat, i amb el consentiment del treballador, no l'exonera de la seva responsabilitat, atès que te la obligació de prevenir els riscos i disposar las mesures adequades per evitar al màxim els accidents, tenint en compte també les possibles distraccions del treballador en l'execució de l'activitat.

QUART. La sentència del TS, dictada en data 8 d'octubre de 2001 (RJ 20031424 ), en un procediment de similar objecte, aplicable al cas indica que:

"La vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre (RCL 19953053 ), norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2 , establece que "en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...". En el apartado 4 del artículo 15 señala "que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador". Finalmente, el artículo 17.1 establece "que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores". Del juego de estos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aun en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones."

CINQUÈ. En el present procediment, la infracció reglamentaria comesa per l'empresa, que tenia la obligació genèrica d'avaluar i prevenir el risc, es concreta en l' article 3 i el punt 1.8 del Reial Decret 1215/97 , tal com indica la sentència impugnada. L' article tercer citat , indica que:

"L'empresari ha d'adoptar les mesures necessàries perquè els equips de treball que es posin a disposició dels treballadors siguin adequats al treball que s'hagi de realitzar in convenientment adaptats a aquest, de manera que garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors a l'hora d'utilitzar els equips de treball.- Quan no sigui possible garantir d'aquesta manera totalment la seguretat i la salut dels treballadors durant la utilització dels equips de treball, l'empresari ha de prendre les mesures adquades per deduir els riscos al mínim".

El punt 1.8 de l'Annex 1, disposa que: "Quan els elements mòbils d'un equip de treball puguin comportar riscos d'accidents per contacte mecànic, han d'estar equipats amb resguards o dispositius que impedeixin l'accés a les zones perilloses o que aturin les maniobres perilloses abans d'accedir a aquestes zones. Els resguards i els dispositius de protecció.

No obstant, si pel que sembla el torn no admetia dispositiu de protecció, que impedís materialment la introducció de les mans, incumbia a l'empresa la obligació de controlar la seva utilització i adoptar les precaucions i utilitzar les proteccions individuals apropiades per reduir el risc el mínim possible. ( Annex II, punt 5, Reial Decret 1215/97, de 18 de juliol ).

Resulta dels fets provats i és indiscutit que l'accident es va produir en enganxar-se la mà dins del torn, quan aquest continuava el moviment giratori, provocant la torsió del avantbraç. Si bé és cert que el treballador realitzava aquesta operació amb una excessiva confiança, també ho és que l'empresa no va establir una pauta en el treball dels operaris en el sentit de imposar que "la alargadera, para la fase de pulido, debe ser como mínimo de una vez y media la longitud de la pieza" (fet provat onzè), fins a després del accident. En conseqüència, l'acció d'excessiva confiança del treballador, hauria d'haver estat prevista abans, i imposada una metodologia de treball que permetés la prevenció d'accidents com el que va ocòrrer. Si bé és cert que l' article 29 de la LPRL obliga també als treballadors a vetllar pel compliment de les mesures de prevenció de riscos, entre les que s'inclou fer servir adequadament els instruments de treball, l'incompliment de les obligacions en aquesta matèria pot ser sancionada per l'empresa ( article 58.1 del ET), com a infracció laboral, que té el deure de vigilància, i en el cas que ens ocupa no consta ni advertències ni sancions prèvies al demandant pel mal ús dels instruments, ni tant sols la constància de una directriu de treball que comporti l'ús correcte dels efectes indicats, amb caràcter previ al accident.

SISÊ. En conseqüència, havent-se acreditat la relació causa efecte entre l'accident i la manca de cura de l'empresa en l'aplicació de les mesures de seguretat, que inclouen la l'establiment de mides de prevenció en l'ús de maquinària que pugui donar lloc a atrapaments, no pot ser atesa la valoració del recurrent. A la vista dels raonaments anteriors, ha de ser desestimat el recurs de suplicació i confirmada la sentència de instància.

SETÈ. Conforme als articles 202 i 233 de la LPL , en ser confirmada la sentència s'ha de condemnar al recurrent a la pèrdua de les consignacions i dipòsits, als quals s'haurà de donar la destinació legal sense condemna al pagament d'honoraris per no haver-se impugnat el recurs.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per l'empresa COBRES Y ALEACIONES PARA SOLDADURAS, S.A. contra la sentència dictada pel jutjat del social número 9 dels de Barcelona, de data 15-03-05 , recaiguda en actuacions 69-2005, seguides a instància de la citada empresa contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i Fermín sobre falta de mesures de seguretat. En conseqüència confirmem la sentència en tots els seus punts.

Acordem també la pèrdua del dipòsit per recòrrer, quantitat a la que es donarà la destinació legal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral .

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.