Sentencia SOCIAL Nº 5483/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3672/2018 de 18 de Octubre de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 43155 - 44 - 4 - 2017 - 0016238

RM

Recurs de Suplicació: 3672/2018

IL LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

IL LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 18 d'octubre de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5483/2018

En el recurs de suplicació interposat per UNIÓN SINDICAL OBRERA (USO) i UNIÓN GENERAL DE TRABAJADORES (UGT) a la sentència del Jutjat Social 1 Tortosa de data 24 de novembre de 2017 dictada en el procediment núm. 257/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part AJUNTAMENT DE DELTEBRE, ha actuat com a ponent Il lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre tutela de drets fonamentals, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 24 de novembre de 2017, que contenia la decisió següent:

'DESESTIMO la demanda presentada a instancia de Unión General de Trabajadores y Unión Sindical Obrera contra Ajuntament de Deltebre, declarando la caducidad de la acción.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- En fecha 1-2-2017 el Ajuntament de Deltebre comunicó al comité de empresa la intención de iniciar el procedimiento de modificación sustancial de condiciones de trabajo de carácter colectivo, y en fecha 3-2-2017 se comunicó al Ajuntament de Deltebre los miembros de la comisión negociadora.

(Documental)

SEGUNDO.- Se celebraron 3 reuniones en fechas 15-2-2017, 22-2-2017 y 6-3-2017, levantándose acta de cada una ellas.

Las actas obran en las actuaciones y se tienen por reproducidas a los efectos de su integración en el presente relato fáctico.

(Documental-CD)

TERCERO.- No se impidió el acceso en las reuniones ni su intervención a los asesores de la comisión negociadora.

(Testifical de Elena)

CUARTO.- En la reunión de fecha 6-3-2017 la representación de los trabajadores comunicó que no es aceptable el establecimiento de un sistema de turnos de forma general, pero acepta que los trabajadores de forma individual decidan acogerse a la propuesta efectuada por el Ayuntamiento.

(Documental)

QUINTO.- Los trabajadores de la brigada municipal Santos, Sergio, Teodoro, Valentín, Victorio, Secundino, Carlos Manuel, Carlos Miguel, Luis Alberto, Luis Pablo, Juan Luis, Juan Miguel y Ángel Daniel acordaron que a partir del 27-3-2017 hasta el 25-3-2018 la prestación del servicio será mediante el sistema de turnos alternos semanales de lunes a viernes con el siguiente horario de prestación de servicios: turno de mañana de 7.30 horas a 14.30 horas (7 horas), disfrutando de un descanso de 30 minutos diarios; turno de tarde de 14.30 horas a 20.00 horas (5,5 horas). Durante el periodo comprendido entre el 15 de diciembre y el 8 de enero, el turno de mañana empezará 30 minutos más tarde (a las 8.00 horas) y el de la tarde acabará 30 minutos más pronto (19.30 horas). Durante semana santa y la semana de fiestas mayores la prestación del servicio será de 9.00 horas a 14.00 horas o de 14.00 horas a 19.00 horas en función del turno asignado. Durante 11 fines de semana al año el trabajador estará asignado al servicio de refuerzo, el servicio se inicia el viernes a las 20.00 horas y el domingo a las 22.00 horas.

(Documental)

SEXTO.- El Ajuntament de Deltebre notificó en fecha 13-4-2017 a los trabajadores Anibal, Arcadio, Aureliano y Benedicto y en fecha 8-5-2017 a Celso que en fecha 8-5-2017 se les aplicarían las mismas condiciones (antes mencionadas) que al resto de miembros de la brigada municipal.

(Documental)'

TERCER.Contra aquesta sentència les parts actores, UNIÓN GENERAL DE TRABAJADORES (UGT) i UNIÓN SINDICAL OBRERA (USO), van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual els va impugnar, Ajuntament de Deltebre Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Del substrat fàctic concorrent en la present litis es deriven els següents aspectes:

L'administració local demandada té un conveni propi pel seu personal laboral, publicat al BOPT 15.04.2014 i amb vigència fins al 31 de desembre de 2015. L'art. 20 del dit conveni en regular la jornada laboral contempla, entre d'altres aspectes que 'la jornada de treball del personal laboral de l'Ajuntament de Deltebre serà com a mínim, de trenta-set hores i mitja setmanals, amb un descans de 30 minuts en el cas de realitzar un treball superior a sis hores', que 'L'horari d'atenció al públic serà de 9:00 a 14:30 hores, de dilluns a divendres ' i que 'S'annexa horari laboral'. A l'annex del conveni fixa el següent horari del personal de brigada: de 7:15 h a 14:45 h.

En data 1 de febrer de 2017 el 1r Tinent d'Alcalde remeté una comunicació als representants legals dels treballadors posant en el seu coneixement l'inici d'un procediment de modificació substancial de les condicions de treball per causes organitzatives per aplicació de l' art. 41 ET en relació a l'horari de la brigada de treball, requerint-los per a que constituïssin la comissió representativa.

Posteriorment, el 8 de febrer s'efectuà la comunicació d'inici del període de consultes, manifestant l'Ajuntament que la modificació substancial consistia en un canvi de torns de treball, en forma tal que en forma successiva i alterna dos equips prestessin serveis en horaris de matins i tarda, amb un servei de reforç els caps de setmana.

La primera reunió es celebraren tres reunions els dies 15 i 22 de febrer i 6 de març. En aquesta darrera reunió el banc social manifestà que ' no es acceptable I'establiment d'un sistema de toms de forma general com el que es proposa per par de l'Ajuntament, no obstant, en el supòsit de que els treballadors de forma individual decideixen acollir-se a la proposta efectuada per I'Ajuntament, acceptarien el que cada treballador decidís', manifestant la corporació que citaria a tot el personal de la brigada per exposar-los la proposta que s'havia fet'. Ambdues parts varen donar per finalitzat en el dit moment el període de consultes.

En data 16 de març l'Ajuntament i tretze de les dinou persones de la brigada varen signar pactes de novació horària i torns.

Posteriorment, a través de l' art. 41.4 ET i prèvia aprovació de la junta de govern local, l'Ajuntament procedí a notificar individualment als altres sis treballadors les noves condicions contractuals en data 13 d'abril, llevat en el cas del senyor Celso, el 8 de maig, amb efectes de l'1 de maig.

En data 15 de juny de 2017 tingué entrada en el jutjat del social de Tortosa la demanda de tutela de drets fonamentals instada pels sindicats USO i UGT, amb el següent petitum:

'Tenga por interpuesta la presente demanda, la admita a trámite y, previos los trámites de rigor, dicte Sentencia por la que se declare la vulneración de la libertad sindical de los demandantes, en su vertiente del derecho a la negociación colectiva, declare la nulidad de los acuerdos que haya suscrito la empresa de forma individual con el personal del ayuntamiento, así como las modificaciones sustanciales de condiciones de trabajo de los trabajadores afectados, reponiendo a todos ellos en las condiciones de trabajo establecidas en el convenio colectivo de aplicación.

Subsidiariamente, y para el supuesto de que se entendiese la validez de los acuerdos individuales, solicitamos que se dicte sentencia declarando nulas o subsidiariamente improcedentes, las modificaciones sustanciales de las condiciones de trabajo de los trabajadores que no suscribieron las propuestas del ayuntamiento, reponiendo a todos ellos en las condiciones de trabajo establecidas en el convenio colectivo de aplicación.

Asimismo, se condene también al Ayuntamiento demandado a abonar a cada uno de los actores, adicionalmente, la indemnización por daños morales y por vulneración de derechos fundamentales, en el importe solicitado de cinco mil euros (5.000,00 €) a cada uno de los sindicatos'.

La sentència del primer grau ha desestimat la demanda, en considerar el jutjador d'instància que l'acció estava caducada, atès que de conformitat amb l' art. 138.1 en relació a l' art. 179.2 ambdós LRJS, la demanda es formulà amb posterioritat als vint dies legalment observats, a comptar des del moment de les notificacions individuals.

S'alcen ara en suplicació ambdues centrals sindicals actores pels motius que tot seguit analitzarem.

SEGON.Per la via de la lletra a) de l'art. 193 LRJS denuncien USO i UGT la infracció d'allò previst a l' art. 179.2 LRJS en relació a l' art. 138.1 del mateix cos legal i els articles 59,4 i 24.1 CE.

Escau referir d'entrada que l'argumentació de la demanda feia una referència a que la via que havia emprat l'Ajuntament demandat era incorrecta, tenint present que la modificació horària hauria d'haver comportat l'aplicació de l' art. 82.3 ET, per bé que tot seguit s'afirma que 'no obstante lo anterior la representación de los trabajadores dio la posibilidad de que pudiera existir una aceptación voluntaria por parte de los trabajadores afectados', del que es difereix que la decisió de procedir a modificar les condicions horàries i de torn de les sis persones que no s'adscriviren voluntàriament s'ha de catalogar com objectivament antisindical, en relació a l' art. 82.3 ET.

Atesa la complexitat del conflicte escau fer amb caràcter inicial fer una sèrie d'observacions, del tot necessàries per tal que la sala analitzi els fons de l'assumpte, de caràcter substantiu i processal, per passar posteriorment a l'anàlisi de les singularitats de la present litis.

Aspectes substantius concurrents

En primer lloc cal tenir present que el conveni col lectiu d'empresa finí la seva vigència, com s'ha dit, el 31 de desembre de 2015. En aquesta tessitura escau recordar que, conforme l' article 86.3 ET els convenis un cop denunciats i finalitzada la seva durada mantenen la vigència en els termes que observi la norma col lectiva. No obstant, si ha transcorregut un any des de la denúncia sense acord, la norma perd efectivitat, llevat pacte en contrari. Com recorda la STS 06.07.2016, Rec. 155/2015, ' La doctrina sentada en SSTS 17 marzo 2015 (rec. 233/2013 ), 2 julio 2015 (rec. 1699/2014 ), 7 julio 2015 (rec. 193/2014 ) o 13 noviembre 2015 (rec. 193/2014 ) puede resumirse así: 1) El 'pacto en contrario' que el ET pide para que no finalice la ultra actividad de un año puede estar en el propio convenio colectivo. 2) Son válidas las cláusulas de ultra actividad indefinida contenidas en convenio anterior a la Reforma Laboral. 3) El convenio previo a la Ley 3/2012 y que contiene cláusula de ultra actividad ilimitada mantiene su vigencia hasta que los sujetos legitimados suscriban uno nuevo'.

D'altra banda, la fi de la vigència d'un conveni col lectiu comporta que les condicions en ells previstes es contractualitzin -per tant, perdin el seu contingut normatiu-, la qual cosa determina que puguin ser modificades per la via de l' art. 41 ET (per totes: STS 07.06.2018, Rec. 95/2017).

I també cal recordar que és criteri cassacional plenament consolidat que els canvis en les condicions contractuals derivats d'acords o pràctiques d'empreses poden ser modificades a través de l' art. 41 ET; però que si les dites condicions estan pactades en conveni l'empresa ha d'acudir forçosament a la via de la inaplicació del conveni (per totes: STSS 05.11.2013, Rec.66/2013, 30.06.2016, Rec. 238/2015, etc.)

En el present cas l' article 2.1 del conveni preveu en forma expressa la seva pròrroga anual sinó existeix denúncia expressa. I en la present litis no s'ha acreditat que existí la dita denúncia. Per tant (i contra la tesi de la part impugnant), la referida norma col lectiva està vigent, la qual cosa determina que l'Ajuntament per inaplicar les previsions sobre horari allà contingues hauria d'haver acudit a la via de l' art. 82.3 ET, i no a la de l'art. 41 de la mateixa norma legal, com indegudament feu.

Aspectes processals concurrents

Respecte els aspectes processals escau destacar en primer lloc que les vies d'impugnació de mesures de la denominada flexibilitat interna no té un tractament processal unitari, atès que mentre els supòsits contemplats als arts. 40, 41 i 47 ET, han d'adaptar-se a la modalitat processal de l' art. 138 LRJS, en el cas d'inaplicació del conveni ( art, 82.3 ET) o a la via d'impugnació és la d'impugnació de convenis col lectius dels articles 163 a 166 LRJS (entre d'altres: STS 26.10.2015, Rec. 276/2014). I així mateix escau tenir present que mentre aquelles primeres accions tenen un termini de caducitat de vint dies ( arts. 138.2 LRJS i 59.4 ET) a partir de la notificació dels representants legals dels treballadors, no ocorre el mateix en el segon cas, doncs aquí opera el termini general de prescripció de l' art. 59.2 ET ( STS 16.09.2015, Rec. 110/2014).

Així mateix escau tenir present que qualsevol mesura de flexibilitat interna és susceptible d'afectació a drets fonamentals. Ara bé, en aplicació de l' art. 184 LRJS quan l'objecte de la litis versi sobre mobilitat geogràfica, modificació substancial de les condicions de treball o suspensió de contractes o reducció de jornada, d'una banda, o impugnació de convenis col lectius, la modalitat processal adequada és l'específica dels arts. 138 i 163 i ss. LRJS, per bé que els resultaran d'aplicació les regles i garanties de procés de tutela de drets fonamentals (art. 178.2 LRJS). Però també es preveu a l'article 179.2 l'aplicació dels terminis de prescripció i caducitat de l'acció a seguir.

Singularitat de la present acció

Es deriva de les reflexions prèvies que el conveni col lectiu estava en plena vigència, que en ell es regulaven uns determinats horaris i que l'Ajuntament seguí en forma inadequada la via modificativa de l' art. 41 ET, quan hauria d'haver acudit a l' art. 82.3 ET, com afirmen els recurrents.

En un primer nivell d'anàlisi podríem compartir, d'entrada, els raonaments dels recurrents, descartant l'existència de caducitat. No obstant això no podem ometre en els nostres raonaments varis aspectes pacíficament derivats del relat fàctic. En primer lloc, en puritat no ens trobem aquí davant cap modificació substancial d'un conveni col lectiu, per la via de l' art. 82.3 ET. Per bé que així hauria d'haver estat, el fet cert és que no es seguí. En conseqüència, difícilment es pot pretendre aplicar el termini de prescripció de l'any quan no s'han seguit els tràmits allà establerts i, en especial, quan no existeix acord o laude. No és possible impugnar per analogia un conflicte col lectiu que no s'ha arribat a signar.

Això comporta una altra reflexió vinculada: en definitiva, la tesis del recurrents és que s'ha vist afectat el seu dret a la llibertat sindical, en la seva vessant de negociació col lectiva perquè no s'han seguit els tràmits de l' art. 82.3 ET. Ara bé, no podem ometre dos elements molt significatius: a) que en el tràmit de negociacions de la modificació substancial de les condicions de treball no formularen cap al legació al respecte; i b) que conforme l' art. 138.1 opera amb independència del compliment de l' art. 41 ET (superant-se així el conegut debat en la matèria anterior a la vigent llei processal). D'ambdues consideracions es deriven sengles efectes sobre la present litis; en primer lloc, l'aplicació dels principis dels propis actes i el principi establert judicialment després de la reforma laboral del 2012 sobre la congruència d'al legacions entre el període de consultes i la fase processal. I en segon lloc, que per bé que en forma antijurídica existí una modificació substancial de les condicions de treball, pel que ha regir l'efecte arrossegada de la modalitat processal de l' art. 138 LRJS.

De fet, en aquells casos en els que opera el manament legal d'acumulació de l' art. 184 LRJS operen dos plans diferenciats: el de constitucionalitat i el de legalitat i el legislador ha volgut -si es vol, en forma criticable- que prevalgui aquest segon en relació al procediment. En aquest sentit escau destacar que certament l'omissió del tràmit de l' art. 82.3 ET pogué limitar les garanties dels representants dels treballadors (per bé que existí un autèntic període de consultes per la via de l' art. 41 ET); ara bé, si allò que s'afirma -com ocorre en el present cas- és que aquest element de legalitat té connexió amb l'incompliment de legalitat (82.3 vs. 41) s'està concloent que existí una modificació substancial de les condicions de treball, la qual cosa determina ineludiblement el compliment dels tràmits de l' art. 138 LRJS, entre ells, la caducitat. Una conclusió que es veu reforçada si es té present el contingut de la pròpia súplica de la demanda.

D'aquí que el motiu hagi de ser desestimat. Per bé que en pura lògica processal això hauria de comportar que el recurs decaigués en la resta de motius (i així ocorre, sense perjudici de les posteriors reflexions, respecte la denúncia d'infracció per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS, dels articles 41.6 i 82.3 ET i 179.2 i 138.1 LRJS en relació a l' art. 59.4 ET), escau observar com entre les modificacions fàctiques s'hi inclouen aspectes atenyents al còmput de la caducitat, així com -aquest cop sí amb efectes de mera constitucionalitat- en relació a la doctrina constitucional i cassacional que es cita respecte l'exercici de l'autonomia individual en massa, per la qual cosa escau analitzant la resta de motius.

TERCER.Per la via de la lletra b) de l'art. 193 LRJS postula el sindicat USO els següents canvis en el relat fàctic de la sentència:

Del fet provat cinquè, per tal que s'hi indiqui que els acords dels tretze treballadors de la brigada municipal que acceptaren el canvi horari es signaren en data 16 de març. La dita pretensió s'empara en el suport en CD aportat per l'Ajuntament.

Del fet provat setè, amb cita dels documents dels folis 20 i 21, per tal que s'hi afegeixi que el sindicat USO va interposar demanda per vulneració de drets fonamentals contra l'Ajuntament de Deltebre en forma telemàtica en data 16 de maig de 2017. La dita pretensió és molt similar a la formulada en el recurs d'UGT.

Del fet provat vuitè, proposant un text d'addició, en relació al document del foli 60 amb la següent redacció:'El Sr. Anibal, quien resultó afectado por la decisión impugnada por la actora, interpuso demanda contra el Ajuntament de Deltebre como consecuencia de la modificación sustancial de las condiciones de trabajo que de manera unilateral efectuó la citada corporación, habiéndose incoado el procedimiento n° de autos 249/2017 en el Juzgado de lo Social 1 de Tortosa. En fecha 19 de julio se alcanzó acuerdo de conciliación judicial mediante el cual el Ajuntament ofreció al Sr. Anibal mantener la supresión del abono del 'plus de responsabilidad' y establecer el abono de un 'plus de productividad' por importe anual de 3.990 € brutos'.

Addició en el fet provat novè, en relació al document dels folis 61 1 67 del següent redactat: ' La jornada laboral se encuentra regulada en el convenio colectivo del personal laboral del ayuntamiento de Deltebre. Concretamente en su artículo 20 y en el anexo que contempla los horarios de personal. Estableciéndose que el horario de la brigada es de 7:15 a 14:45 h. de lunes a viernes, facilitándose la atención en fines de semana con la realización de horas extras'.

Per la seva banda, el sindicat UGT, en relació al document dels folis 61 a 67, proposa l'addició en el fet provat novè per tal que s'hi afegeixi que el conveni aplicable és el propi de l'Ajuntament, prorrogat any rere any.

Els canvis proposats són irrellevant o intranscendents. D'entrada, escau desestimar la modificació del fet provat novè proposada per ambdues parts, atès que no es tracta de res mes que fer esment al conveni d'empresa o al seu contingut. I en aquest punt hem d'observar que, un cop oficialment publicats, els convenis no han de ser provats, operant el principi 'iura novit curia' (d'aquí que en el resum contingut en el fonament jurídic primer haguem fet esment a la dita norma convencional). En quant al fet provat vuitè hem de ressaltar que la sala no té inconvenient en incloure'l, però ocorre que el fet que el treballador que es cita abastés un acord amb seu judicial cap incidència pot tenir en el fons del present assumpte. El mateix ocorre amb el fet provat cinquè, atès que la determinació de la data dels acords individuals no pot tenir, per mera lògica, cap incidència en relació a possibles represàlies, en els termes que es proposen en el recurs.

Finalment, en quant al canvi del fet provat setè caldrà observar que la data de la demanda que consta en format paper és la de 15 de juny de 2017. No obstant això també consta a les actuacions que aquell mateix dia els mateixos lletrats signants de la present acció van presentar en el mateix jutjat un escrit en que plantejaven demanda de tutela de drets fonamentals, per bé que en els fets s'indicava que en data 16 de maig havia formulat una altra demanda en forma telemàtica, sol licitant que es tingués per admesa aquella primera demanda, aportant un document del Departament de Justícia on consta rebut de sol licitud d'assumpte judicial, amb idèntiques parts, presentat en forma telemàtica i indicant com a data de lliurament el referit dia 16. Tanmateix caldrà referir que no consta a les actuacions cap resposta a la referida petició, ni cap certificat del lletrat al servei de l'Administració justícia; tampoc s'ha aportat la resposta d'admissió, bé sigui a través de correu electrònic o sms, ni el 'cop de pantalla' de la pàgina de consulta per tal de poder determinar si finalment la dita demanda fou proveïda, ni acreditació que la sol licitud fos finalment presentada a registre i/o no hagués caducat; i allò que és més important: tampoc s'ha aportat la còpia de la dita demanda. En conseqüència, tenint present allò que sí consta a les actuacions, és del tot evident que la sala té un desconeixement absolut de què va ocorre amb la demanda del 16 de maig, de quin era el seu contingut i de si finalment no existí cap desistiment.

Certament som plenament conscients dels dubtes que provoca la implementació de les noves tecnologies. Com també podem comprendre que l'al legació de la caducitat en el judici per la demandada pogués sorprendre als actors. Ara bé, un cop la sentència estima la dita excepció processal i fixa com a dia d'interposició de la demanda el 15 de juny, resta del tot evident que no existia cap problema per tal que, per la via de l' article 233 LRJS en tràmit de recurs s'aportés la documentació que acredités que la sol licitud d'assumpte judicial s'acabà finalment remetent a registre. En conseqüència, també aquesta modificació fàctica respecte a l'ordinal setè ha de ser desestimada.

QUART.Per la via de la lletra c) de l'art. 193 LRJS denuncia el sindicat USO la infracció dels articles 179.2 i 138.1 LRJS en relació a l' article 59.4 ET.

El motiu ha de ser desestimat ateses les prèvies reflexions. En efecte, com hem indicat en l'anterior fonament jurídic segon i pels motius exposats, la sala arriba a la conclusió que en el present cas ateses les circumstàncies concurrents resulta exigible el compliment del termini de vint dies de caducitat. I per bé que no consta cap notificació efectiva als representants dels treballadors, si es tenen presents les efectuades als afectats és del tot evident -en relació a la data d'interposició de la demanda i les consideracions efectuades en quant la revisió del fet provat setè- és clar que l'acció està caducada.

D'altra banda en quant al següent motiu en el que es denuncia la infracció dels arts. 41.6 i 82.3 ET hem de traslladar aquí les reflexions del fonament jurídic respecte els elements substantius concurrents en la present litis. Això determina que per bé que acceptem que la modificació efectuada per l'empresa s'havia d'haver articulat per la via de l' art. 82.3 ET i no a través de l' art. 41 ET, l'existència d'una excepció processal com la caducitat comporta que la referida consideració no pugui tenir cap incidència en el nostre pronunciament, en ser la dita excepció obstativa.

CINQUÈ.Finalment, per la mateixa via anterior, denuncia USO la infracció de la doctrina cassacional i constitucional sobre l'afectació al dret a la llibertat sindical en la seva vessat del dret a la negociació col lectiva en relació a l'exercici de l'autonomia individual en massa.

També aquest motiu, i amb ell el recurs en la seva integritat, està condemnat al fracàs. En efecte, és perfectament conegut com a partir de la STC 105/1992 -seguida posteriorment per altres i per sentències del TS- concorre una afectació negativa al dret a la negociació col lectiva en aquells casos en els que en seu merament contractual individual s'assoleixen acords que, encara que puguin ser inicialment més favorables pels treballadors, deixant buit de contingut el caràcter normatiu del conveni, en funció de la quantitat de persones afectades. No obstant, en el present cas no és aplicable la dita doctrina per una simple raó: perquè en el període de consultes la pròpia representació dels treballadors va expressar motu propi que no s'oposaria a la dita pràctica. Existí, per tant, un consentiment per part de la representació dels treballadors. I si es té present que el conveni rector fou subscrit pels sindicats actors, que són els mateixos que estaven presents a través dels representants unitaris a ells adscrits a la negociació del període de consultes, és del tot evident l'existència d'un assentiment dispositiu a l'autonomia individual.

D'aquí que, hem anunciat, el motiu i el recurs hagin de ser desestimats.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els recursos de suplicació interposats per USO i UGT contra la sentència dictada pel jutjat del social número 1 dels de Tortosa en data 24 de novembre de 2017, recaiguda en les actuacions 257/2017, en virtut de demanda deduïda per les dites parts actores contra l'AJUNTAMENT DE DELTEBRE en reclamació per tutela de drets fonamentals i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.