Sentencia Social Nº 5498/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7168/2005 de 17 de Julio de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2005 - 0000838

fc

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 17 de juliol de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5498/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 14-6-05 dictada en el procediment núm. 21/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Amparo , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 13-1-05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14-6-05 , que contenia la decisió següent:

"Que, estimando totalmente la demanda interpuesta por Amparo contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo declarar y declaro a la parte demandante en situación de incapacidad permanente absoluta derivada de enfermedad común, con derecho a una pensión equivalente a un 100% de una base reguladora mensual de 1.404,96 euros, con efectos económicos a 19-10-04, con los incrementos y revalorizaciones correspondientes y con cargo al Régimen General de la Seguridad Social; y debo condenar y condeno al Instituto demandado a abonar a la parte demandante dicha pensión".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- La parte demandante, nacida el 18-9-52, está encuadrada en el Régimen General de la Seguridad Social y su profesión habitual es la de auxiliar administrativo.

2º.- El 6-9-04, la parte demandante inició proceso de incapacidad temporal derivado de enfermedad común. Incoado expediente de incapacidad permanente, la parte demandante fue reconocida por el ICAM el 19-10-04. El INSS, mediante resolución de 9-11-04, acordó denegar prestaciones de incapacidad permanente.

3º.- La parte demandante formuló reclamación previa, que le fue desestimada.

4º.- La parte demandante padece síndrome de fatiga crónica con síndrome depresivo asociado. La sintomatología que presenta la demandante como consecuencia de dicha patología es la siguiente:

- Astenia severa y constante con brote de agudización

- Agravamiento de la fatiga después de cualquier esfuerzo.

- Alteración del sueño.

- Mialgias y artralgias migratorias.

- Cefalea recurrente.

- Debilidad muscular.

- Síntomas neuropsicológicos (olvidos, falta de concentración, confusión, irritabilidad).

- Sintomatología ocular (ojo seco).

- Síntomas de alteraciones digestivas.

Además, padece valvulopatía cardíaca leve-moderada.

5º.- La base reguladora de las prestaciones de incapacidad permanente absoluta es de 1.404,96 euros mensuales y la fecha de efectos es 19-10-04.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual es va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència que estima la demanda i declara el grau d'incapacitat permanent absoluta, postula la defensa de l'INSS com a únic motiu del recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de procediment laboral , la infracció de l' art. 137-5 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que no està incapacitada l'actora de forma permanent en grau d'absoluta. Al.lega que si bé s'ha de considerar incapacitada l'actora per professions d'esforç, no així per qualsevol feina, ja que les patologies no la limiten per tasques de mínim esforç o sedentari.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament.

Pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, segons l' article 137.5 de la LGSS de 20 de juny de 1994 , és aquella que inhabilita completament al afectat per a la realització de qualsevol professió u ofici, i la doctrina cassacional ve insistint - entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990 , etc.- en que: "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables".

En el cas que ens ocupa, s'ha de valorar que concorren aquests requisits atenent a que la descripció de les patologies que pateix l'actora (precisades en el fet provat quart, inalterat que es descriu una símptoma de fatiga crònica, amb símptoma depressiva associada, i unes conseqüències que es detallen com astènia severa, agreujament després de qualsevol esforç, alteració de la son, miàlgies i artràlgies, cefalees recurrents, debilitat muscular, símptomes neuropsicologics (manca de concentració, irritabilitat, ull sec, alteracions digestives... a les que s'ha d'afegir una valvulopatia cardíaca lleu-moderada), s'ha de valorar que resulta afectada de manera severa per fer qualsevol activitat, ni que sigui sedentària, doncs consta que s'agreuja la seva malaltia a la realització de qualsevol esforç físic elemental. No es pot concloure doncs que li resti la possibilitat de desenvolupar qualsevol feina amb unes mínimes exigències de rendibilitat i eficàcia, que són essencials i exigibles per l'empresari, tal com valora la sentència impugnada. Conforme es desprèn de l' art. 141.2 LGSS la possibilitat teòrica de una feina residual tampoc exclou la qualificació d' incapacitat permanent absoluta.

Del raonament anterior s'ha de deduir la desestimació del recurs de suplicació i confirmació de la sentència de instància.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada en data 14 de juny de 2005, pel Jutjat del Social número 17 dels de Barcelona , recaiguda en actuacions 21-05, seguides a instància de Amparo , per incapacitat permanent absoluta, derivada de malaltia comuna i, en conseqüència, hem de CONFIRMAR I CONFIRMEM la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe