Sentencia Social Nº 5502/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 345/2007 de 09 de Julio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 9 de juliol de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5502/2009

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 8 Barcelona de data 12 de febrer de 2008 , dictada en el procediment núm. 345/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part Tania , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 18 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de febrer de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que estimando como estimo la demanda interpuesta por Dª Tania contra INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL debo declarar y declaro el derecho de la parte actora a percibir una prestación de invalidez permanente absoluta del 100% de su base reguladora de 1,149,91 euros con efectos desde el día 19-2-2007, y en consecuencia condeno al Ente Gestor a que abone dicha prestación con los mínimos, mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- Que Tania , con DNI nº NUM000 , nacida el 10-10-1953, en situación asimilada al alta por percibir subsidio de desempleo en el régimen general de profesión habitual oficial administrativa fue declarada no afecta de incapacidad permanente derivada de enfermedad común por resolución administrativa de 12-3-2007.

Segundo.- Que interpuesta la pertinente reclamación previa la misma fue desestimada por resolución administrativa de 9-5-2007.

Tercero.- Que la indiscutida base reguladora mensual y efectos son: 1.149,91 euros y 19-2-2007.

Cuarto.- Que las dolencias padecidas por la parte actora son: Hepatopatia crónica por virus de hepatitis C que condiciona astenia importante. Diabetes Mellitus tipo 2 con mal control control glucémico. Parálisis faciales de repetición de probable causa de polineuropatia diabética. Púrpura trombocitopénica idiopática en tratamiento con corticoides y por lo que ha requerido de espelenectomia en julio de 2007 pese a lo cual la cifra de plaquetas persisten bajas. Obesidad secundaria al tratamiento con corticoides. Pérdida de piezas dentarias en relación a los tratamientos que ha realizado, en período de extracción dentaria que será completa y posterior rehabilitación protésica. Distímia con sintomatología depresiva en grado leve-moderado.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la pretensió principal de la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, o, subsidiàriament, Total s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació pel demandant.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l'article 137.5, de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

En l'apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en situació d'incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó, fins hi tot, per realitzar qualsevol altre tipus de treball.

En el cas present l'Institut demandat està d'acord amb les lesions que pateix l'actora i que consten en el fet provat quart i únicament divergeix de la sentència perquè afirma que el professiograma de l'actora no determina risc d'accidents que pugui suposa un risc de cops i ferides, per la qual cosa les lesions que pateix no són ni incapacitants ni determinen limitació funcional.

Doncs bé, aquesta valoració no es comparteix per la Sala, perquè com s'ha dit abans, el recurrent no ha impugnat el fet provat quart i en aquest consten una sèrie de patologies que no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anular totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-lo per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia. En aquest sentit cal assenyalar que el Jutge d'instància va demanar un informe del metge forense i que aquest afirma que en el moment actual està incapacitada per a tot tipus de treball pel conjunt de les seves patologies, sense perjudici d'una possible revisió en cas de que aquestes millorin en el futur.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 8 de Barcelona, en data 12 de febrer de 2.008 , que va recaure en les Actuacions 345/2007, en virtut de demanda presentada per Doña. Tania , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.