Sentencia Social Nº 5531/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6480/2012 de 29 de Julio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 29 de juliol de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5531/2013

En el recurs de suplicació interposat per Sorea, Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas, S.A. a la sentència del Jutjat Social 32 Barcelona de data 29 de febrero de 2012 dictada en el procediment núm. 729/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Mario i Institut Nacional de la Seguretat Social, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.En data 3 d'agost de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre accident de treball, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 29 de febrer de 2012 , que contenia la decisió següent:

'Que desestimando la demanda interpuesta por SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, S.A. contra EL INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, y el trabajador Mario , en materia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad-recargo-.

Debo declarar y declaro la procedencia de la imposición del recargo del 30% impuesto.

Y en consecuencia, con absolución de todos los codemandados de los pedimentos en su contra formulados.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'1.- El trabajador, Mario , nacido el NUM000 .57, con D.N.I. nº NUM001 , inició su prestación de servicios en fecha 23.04.07 por cuenta y orden de la empresa SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, S.A., con categoría profesional de operario de saneamiento.

2.- En fecha 29.06.10, el trabajador sufrió accidente de trabajo cuando se encontraba junto con dos compañeros realizando la limpieza de un tramo de la red de saneamiento en la localidad de Vilafranca del Penedés.

El equipo de trabajo empleado era un camión con dos mangueras: una de ellas expulsa agua a presión y la otra es de aspiración.

Uno de los trabajadores se encontraba en el cuadro de mandos del camión, siguiendo las indicaciones de los otros dos compañeros y el trabajador junto con el Sr. Luis Miguel se encontraba en el registro llevando a cabo la limpieza.

El Sr. Luis Miguel aguantaba la manguera y el trabajador accidentado estaba a su izquierda. Dieron orden al compañero para que accionara la manguera, pero salía un hilo de agua. Se intentó sin éxito y de súbito un silbido y salió a presión golpeando la manguera en la cara del Sr. Mario y causándole una lesión en el OD.

El trabajador inició situación de IT, derivada de accidente de trabajo.

3.- Inspección de Trabajo considera que la causa principal del accidente de trabajo fue que el trabajador estaba realizando una tarea para la que era necesario el empleo de equipos de protección individual (casco y gafas), sin que dispusiera de las mismas.

No existe constancia de que la empresa SOREA haya facilitado dichos EPI'S al trabajador accidentado.

4.- En fecha 27.01.11, entró en la Dirección Provincial del INSS, escrito de iniciación de actuaciones procedente de Inspección de Trabajo. Se propuso un recargo del 30%.

Se dio traslado a las partes interesadas de la iniciación del expediente, con plazo para formular alegaciones. Lo que hizo la empresa, hoy actora.

5.- En Resolución de fecha 23.03.11, el INSS declaró la existencia de responsabilidad empresarial por falta de medidas de seguridad e higiene en el trabajo y que las prestaciones derivadas del accidente de trabajo, sean incrementadas en un 30% con cargo a la empresa SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTOS DE AGUAS, S.A.

7.- La empresa, hoy actora, interpuso la preceptiva reclamación previa, siendo desestimada en Resolución de fecha 22.06.11.

8.- La empresa tiene servicio de Prevención Mancomunado desde 1997 y la especialidad de Medicina contratada con el SP Asepeyo.

9.- La empresa periódicamente proporcionaba EPI'S (guantes) no hay constancia de gafas protectoras ni casco.

10.- La empresa aportó la evaluación de riesgos del puesto de trabajo del actor que utiliza el camión succionador y aparecen contemplados los riesgos tanto de golpes con la manguera, cono de proyección de partículas. Se establece la obligación de utilizar EPI'S, casco de protección y protección ocular.

11.- El trabajador había recibido formación e información en materia de PRL (carácter general y específico, docs nº 85 a 92 p.actora)

12.- En el último reconocimiento médico de vigilancia de la salud realizado al actor en el mes de julio 2009 consta como apto para su puesto de trabajo, docs nº 77 a 80 p. actora.

13.- La empresa hoy actora, alega imprudencia del trabajador.

14.- El trabajador demandado no compareció al acto de juicio, a pesar de su citación en legal forma.

15.- Se solicita, la declaración de improcedencia del recargo.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Sorea Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas S.A. va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, en la que impugnava la Resolució de l'Institut Nacional de la Seguretat Social de data 23 de març de 2.011 , que la va declarar responsable, per manca de mesures de seguretat, de l'accident de treball que va patir el treballador codemandat, el dia 29 de juny de 2.010, i l'imposà un 30% de recàrrec en totes les prestacions econòmiques derivades de l'esmentat accident, s'interposa per la demandant Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets provats i examinar les infraccions de normes jurídiques que s'hi ha comès.

La sentència d'instància fonamenta la seva decisió en dos motius. En primer lloc en que l'empresa no havia lliurat al treballador l'equip de protecció individual, concretament les ulleres, motiu pel qual es va produir l'accident i, en segon lloc, perquè va infringir el seu deure de vigilar que el treball es realitzés amb totes les mesures de protecció adequades.

SEGON.-En el primer motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , el recurrent sol.licita la modificació del fet provat tercer (encara que per error indica que es vol modificar el vuitè. Concretament demana que es substitueixi l'últim paràgraf del citat fet i on diu 'No existe constancia de que la empresa SOREA haya facilitado dichos EPI's al trabajador accidentado', es digui el contrari, és a dir: 'Existe constancia de que la empresa SOREA ha facilitado dichos EPI's al trabajador accidentado'. Fonamenta la pretensió en els docs. nº 8 i 9 de les actuacions.

Abans d'entrar a l'examen del motiu cal recordar la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial, sense que la modificació es pugui basar en el mateix document en que el jutge ha fonamentat el fet que es vol modificar. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Doncs bé, tenint en compte aquests requisits, cal dir que la modificació ha de ser totalment desestimada, ja que el document nº 8 (folis 386 a 391) són diversos documents signats pel treballador on consta que l'empresa li va lliurar guants, però en cap cas unes ulleres i el doc. nº 9 (folis 392 a 464), son diversos documents en que consta el lliurement per part de l'empresa a diferents treballadors de diversos equips de protecció, però el treballador accidentat no es troba entre ells.

TERCER.-En el segon motiu del recurs, correctament emparat en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei processal laboral , la recurrent afirma que la sentència ha infringit, per incorrecta aplicació, l' article 3 del RD 773/1997, de 30 de maig , sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual i al.lega, en síntesi, el següent: 1) que ha quedat acreditat que l'empresa va lliurar al treballador els equips de protecció individual corresponents. 2) Que li ha donat la formació pràctica i teòrica en relació amb els riscos del seu lloc de treball i de les mesures preventives, tal com va recollir la pròpia Inspectora de Treball en el seu informe i concretament se li havia informar de que estava prohibit que una única persona, manipulés amb una sola ma, la mànega d'aigua, així com l'obligació d'agafar la mànega molt fort per tal de que estigui sempre controlada i no es posi en marxa el compressor quan aquella pugui arribar als operaris. 3) que el Sr. Mario va ser qualificar apte mèdicament per desenvolupar la seva professió habitual d'operari de sanejament, per la qual cosa la causa de l'accident va ser que el treballador no va seguir el mètode de treball estipulat per l'empresa i 4) que l'empresa també va complir amb la seva obligació d'avaluar els riscos del lloc de treball ocupat pel treballador i planificar l'activitat preventiva.

Pel que fa a aquesta qüestió s'ha de reiterar -com ho ha fet aquesta Sala en multitud de sentències, de les quals únicament citarem la de data 16 de març de 2010 (R. 375/09 ), que el recàrrec de prestacions establert a l' article 123.1. de la Llei General de la Seguretat Social requereix per a la seva imposició, un accident de treball o una malaltia professional que donin dret a prestacions de la Seguretat Social i, a més, que es deguin a la manca d'adopció de mesures de seguretat i higiene i salut laborals establertes, tant de tipus genèric com específic, en normes jurídiques publiques i, per últim, cal que hi hagi un nexe causal entre la falta i el sinistre, que no quedi interferit per causa de força major, cas fortuït o imprudència del propi afectat, tenint en compte que a l'empresa li és exigible la diligència d'un prudent empresari amb criteris ordinaris de normalitat per a prevenir o evitar una situació de risc en la vida o salut dels treballadors ( arts. 4.2 . i 19, de l'Estatut dels Treballadors i, en general , articles 1.104 i 1902 del Codi Civil ). Així ho ha posat de relleu aquesta Sala en les sentències de dates 15 de mar ç i 22 d'abril de 2.005 . També s'ha d'afirmar, com assenyalen les sentències citades, que l'esmentat article ha d'aplicar-se amb criteri restrictiu i fent un examen particularitzat del conjunt de circumstàncies que concorren en cada cas concret.

En aquest mateix sentit, cal fer referència a la Sentència de data 8 d'octubre de 2.001, del Tribunal Suprem , en la qual es posa de manifest que «la vulneración de las normas de seguridad en el trabajo merece un enjuiciamiento riguroso tras la promulgación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales 31/1995, de 8 de noviembre, norma que estaba ya en vigor cuando acaeció el accidente que hoy se enjuicia. Esta Ley, en su artículo 14.2, establece que 'en cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo...'. En el apartado 4 del artículo 15 señala 'que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever (incluso) las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador'. Finalmente, el artículo 17.1 establece 'que el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que debe realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y salud de los trabajadores'. Del juego de éstos tres preceptos se deduce, como también concluye la doctrina científica, que el deber de protección del empresario es incondicionado y, prácticamente, ilimitado. Deben adoptarse las medidas de protección que sean necesarias, cualesquiera que ellas fueran. Y esta protección se dispensa aún en los supuestos de imprudencia no temeraria del trabajador. No quiere ello decir que el mero acaecimiento del accidente implique necesariamente violación de medidas de seguridad, pero sí que las vulneraciones de los mandatos reglamentarios de seguridad han de implicar en todo caso aquella consecuencia, cuando el resultado lesivo se origine a causa de dichas infracciones».

També cal tenir en compte, a més, per resoldre el present litigi, que segons l' article 115.4 b) de la LGSS no tenen la consideració d'accidents de treball els que siguin deguts a 'dolo o a imprudencia temeraria del trabajador accidentado', però que no impediran aquesta consideració, segon l'apartat 5è b) del mateix article, els que es deguin a la 'imprudencia profesional que es consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se deriva de la confianza que éste inspira'.

La doctrina del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió es recull en la sentència d'aquella Sala de data 13 de març de 2.008 , en la qual s'assenyala el següent:

'1.- Tanto la doctrina como la jurisprudencia vienen distinguiendo, en orden a la interpretación del artículo 115.4.b) LGSS los conceptos de dolo, imprudencia temeraria e imprudencia profesional. .......... Si cabe manifestar, ya de principio, que, aunque pueden servir de norma para la interpretación, la configuración de los conceptos de dolo e imprudencia en el Código Penal -de carácter más rígidos, severo e inflexibles, y que por propia naturaleza rechazan la aplicación de la analogía- los mismos no son enteramente extrapolables al ámbito configurador del accidente de trabajo en la Ley General de la Seguridad Social. Precisamente esta última ley establece en su artículo 5 .a ), que 'no impedirán la calificación de un accidente como de trabajo: a) la imprudencia profesional que es consecuencia del ejercicio habitual de un trabajo y se deriva de la confianza que este inspira'.

Es decir que la legislación social, a efectos de la protección de la contingencia de accidente laboral, trata de 'defender' al trabajador de toda falta de cuidado, atención o negligencia, que no lleve a una calificación como imprudencia temeraria, y se cometa dentro del ámbito de su actuación profesional. Es interesante recordar, al efecto, que, incluso la STS Sala Segunda nº 491/2002 (Rec. 1048/2000) de 18 de marzo de 2002 afirma que 'en materia de accidentes de trabajo ( SS. de 19.10.2000 , 17.5.2001 , 5.9.2001 y 17.10.2001 ) ... se considera un principio definitivamente adquirido, como una manifestación más del carácter social que impera en las relaciones laborales, el de la necesidad de proteger al trabajador frente a sus propias imprudencias profesionales (véase el fundamento de derecho 6º de la sentencia de 5.9.2001 , que acabamos de citar)' .

D'altra banda, com assenyala la sentencia de 21 de febrero de 2002 , 'el exceso de confianza del trabajador, que en no pocas ocasiones contribuye a los daños sufridos por los empleados en el ámbito laboral, no borra ni elimina la culpa o negligencia de la empresa y sus encargados cuando faltan al deber objetivo de cuidado consistente que el trabajo se desarrolle en condiciones que no propicien esos resultados lesivos'.

Així mateix, la sentència de 12 de juliol de 2007 assenyala en la mateixa línia que 'la imprudencia profesional o exceso de confianza en la ejecución del trabajo no tiene' cuando no opera como causa exclusiva del accidente 'entidad suficiente para excluir totalmente o alterar la imputación de la infracción a la empresa, que es la que está obligada a garantizar a sus trabajadores una protección eficaz en materia de seguridad e higiene en el trabajo; siendo de resaltar que incluso la propia Ley de Prevención de Riesgos Laborales dispone que la efectividad de las medidas preventivas deberá prever la distracción o imprudencia temerarias que pudiera cometer el trabajador'.

QUART.-Doncs bé, en el present cas, en que no s'han modificat els fets declarats provats, s'ha d'arribar a la conclusió que l'article esmentat no ha estat infringit. I això perquè, segons consta en el fet provat tercer, que no s'ha modificat, el treballador no havia estat proveït per l'empresa dels equipis de protecció individuals per a la feina que estava fent, concretament de casc i ulleres, perquè en cap cas l'empresa ha acreditat que li lliurés els citats productes. Doncs be, si la demandant li hagués lliurat les ulleres i el treballador les hagués portat posades en el moment de la feina, és evident que, tal com diu la magistrada d'instància, no s'hagués produït l'accident, perquè la mànega encara que li hagués colpejat la cara no li hagués produït cap lesió en l'ull dret, tal com va succeir.

Tota la resta d'al.legacions de l'empresa són certes, és a dir, la recurrent compta amb un pla d'avaluació de riscos, consta que es va donar al treballador formació i informació sobre prevenció de riscos en el treball, també que era apte pel treball i que se li va subministrar guants, però cap d'aquestes circumstàncies pot disminuir la responsabilitat de l'empresa en la producció de l'accident, pel fet que no hagués facilitat les corresponents ulleres al treballador demandat.

Per últim cal dir que en cap cas es pot parlar d'imprudència temerària del treballador que pogués excusar la responsabilitat de l'empresa, perquè segons consta en el fet provat segon, l'aigua de la mànega no sortia (no se sap per quin motiu) i després va sortir de cop sense que el treballador fes cap actuació que es pugui qualificar com imprudent.

Així doncs, és ben evident que hi va haver una clara d'infracció de l' art. 3 del RD 773/1997, de 30 de maig , sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual, que estableix les obligacions de l'empresari en relació amb els EPI's, tal com consta en el fet provat tercer, per la qual cosa el motiu s'ha de desestimar, el que comporta la desestimació del recurs i la ratificació de la sentència impugnada.

CINQUÈ.-La desestimació del recurs suposa, d'acord amb el que estableix l' article 253.1. de la Llei de Procediment Laboral , imposar les costes processals a l'empresa recorrent, entre les qual s'inclourà la minuta del lletrat impugnant del recurs, en la quantia de 400€. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment, tal com disposa l'article 204.1 de la mateixa llei.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per SOREA, SOCIEDAD REGIONAL DE ABASTECIMIENTO DE AGUAS, S.A., contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 32 de Barcelona, en data 29 de Febrer de 2012 que va recaure en les actuacions nº 729/2011, en virtut de demanda presentada per l'esmentada empresa contra Don. Mario i l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució. S'imposen les costes processals a l'empresa recorrent, entre les qual s'inclourà la minuta del lletrat impugnant del recurs, en la quantia de 400€. Així mateix procedeix acordar la pèrdua del dipòsit efectuat en el moment de recórrer, al qual es donarà el destí previst legalment.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.