Sentencia Social Nº 5546/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 456/2007 de 10 de Julio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 10 de juliol de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5546/2009

En el recurs de suplicació interposat per Fidela a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 27 de febrer de 2008 dictada en el procediment núm. 456/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de

la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 21 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 de febrer de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando totalmente la demanda interpuesta por Fidela contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo absolver y absuelvo a la indicada demandada de cuantos pedimentos se formulan contra ella en la demanda".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º- La parte demandante, nacida el 3.3.51, está encuadrada en el Régimen General de la Seguridad Social y su profesión habitual es la de monitora-portera escuela.

2º- El 17.6.05, la parte demandante inició proceso de incapacidad temporal derivado de enfermedad común, que agotó el 17.12.06. Incoado expediente de incapacidad permanente, la parte demandante fue reconocida por el ICAM el 20.11.06. El INSS, mediante resolución de 24.5.07, acordó declarar a la parte demandante en situación de incapacidad permanente total para su profesión habitual.

3º- La parte demandante formuló reclamación previa, que le fue desestimada.

4º- La parte demandante padece:

-Adenocarcinoma de ovario que requirió anexectomía, linfadenectomía pélvica paraaórtica.

-Nefrectomía derecha.

-Artralgias generalizadas atribuibles a cuadro de osteopenia/osteoporosis.

-Tendinopatía calcificante de supraespinoso bilateral: en el hombro derecho, la abducción es a 110º, la rotación interna está abolida, la externa está limitada a los últimos grados y la anteversión es a 130º; en el hombro izquierdo, la abducción es a 110º, la rotación interna está limitada a los últimos grados, la externa está conservada y la anteversión es a 130º.

-Lumbalgia mecánica secundaria a artrosis moderada, sin evidencias de hernia discal ni afectación radicular.

-Rizartrosis en mano izquierda pendiente de cirugía y que le comporta la realización incompleta de la pinza con el primer dedo y disminución de la fuerza de prensión.

-Hepatomegalia y granulomas hepáticos calcificados.

5º- La base reguladora de las prestaciones de incapacidad permanente absoluta es de 579,35 euros mensuales y la fecha de efectos es 20.11.06.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per la demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima reconèixer la incapacitat permanent absoluta. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l'article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- La recurrent denúncia la interpretació errònia i l'aplicació indeguda dels articles núm. 136 i núm. 137 de la Llei General de la Seguretat Social perquè considera que les lesions que consten en la relació fàctica acrediten la incapacitat permanent absoluta postulada. Argumenta que la osteoporosi comporta una activitat molt reduïda incompatible amb el treball. S'ha d'afegir la resta de patologies reconegudes. Invoca doctrina jurisprudencial sobre el concepte d'incapacitat permanent absoluta i total, i cita criteri jurisprudencial dels Tribunals Superiors de Justícia que reconeixen el grau d'absoluta per lesions com nefrectomia o osteoporosi o adenocarcinoma. També considera que s'han de tenir en compte les circumstàncies personals del beneficiari, la edat, ambient social etc. Recorda que la recurrent era portera de col legi que ja és en general un treball sedentari , que se li ha reconegut en via administrativa no podia portar a cap. Conclou que si està incapacitada per aquesta activitat, difícilment es pot pensar en altres activitats professionals amb menys exigències físiques o psíquiques.

L'article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social ( RD Legislatiu 1/1994 ) estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i hàbit que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la demandant per a ser creditora de la incapacitat absoluta que la sentència de la instància li ha denegat, el quart fet declarat provat de la relació fàctica no atacat, reflecteix un conjunt de patiments greus amb incidència funcional combinada que, si be importants, no redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme una activitat lucrativa de tipus sedentari, lleugera o alternant els moviments del cos, tan per compte d'altre o pròpia, ja què el adenocarcinoma d'ovari requereix un control mèdic i tractament pal liatiu, però no és limitant de forma absoluta, com tampoc la nefrectomia dreta, de la qual no consta la intensitat, ni tampoc del quadre d'osteopènica/osteoporosi que no consta sigui sever o avançat. La resta de patologies com l'artròssica i la tendinopatia són moderades i objecte de control mèdic i de tractament pal liatiu, sense perjudici dels possibles brots àlgics que requereixin un tractament puntual.

En el cas present no concorren doncs les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar la recurrent en situació d'incapacitat permanent absoluta, sense que podem tenir en compte les circumstàncies personals de la recurrent perquè la norma contempla únicament les limitacions funcionals que comporten les lesions i patologies que pateixi la persona afectada beneficiaria del sistema de la Seguretat Social en relació amb la professió habitual o qualsevol professió.

En conseqüència hem de confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Fidela contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 16 de Barcelona de 27 de febrer de 2008, dictada en el procediment núm. 456/2007 i seguit a instància de l'esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, que confirmem.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.