Sentencia Social Nº 5550/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1760/2008 de 10 de Julio de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 10 de juliol de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5550/2009

En el recurs de suplicació interposat per Victorio a la sentència del Jutjat Social 1 Tarragona de data 4 de febrer de 2009 dictada en el procediment núm. 1760/2008 en el qual s'ha recorregut contra la part Euro-Glass System,S.L, ha

actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 21.10.08 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 4 de febrer de 2009, que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por D. Victorio , con D.N.I. nº NUM000 , contra EURO-GLASS SYSTEM, S.L., siendo parte el MINISTERIO FISCAL, debo absolver y absuelvo a las demandadas de los pedimentos de la parte actora."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante D. Victorio , inició prestación de servicios para la empresa demandada EURO- GLASS SYSTEM, S.L., dedicada a la actividad de producción y venta de perfiles de aluminio, vidrio y materiales plásticos, el 2- 1-2002, ostentando la categoría profesional de Oficial 1ª, percibiendo un salario mensual con inclusión de prorrata de pagas extras de 2.545,21 euros.

(hecho admitido por las partes)

SEGUNDO.- El demandante prestaba servicios en la sección de fabricación de máquinas para mecanizar perfiles de aluminio, que ha tenido desde el año 2004 una fuerte caída en el volumen de venta de las máquinas que se fabricaban. En el año 2004 se vendieron veintinueve máquinas, en el año 2005 y 2006, dieciocho máquinas y en el año 2007, cinco, y a mitad de año de 2007, dos máquinas, lo que motivó que de los tres trabajadores que prestaban servicios en la misma, uno de ellos fuera cambiado de sección a finales del año 2005, quedando el demandante y otro compañero. Debido a dicha caída de ventas, la empresa demandada procedió por carta de 16-5-2008, a cambiar de sección al demandante y a su compañero, pasando a realizar un nuevo horario con el resto de la plantilla, que era de lunes a viernes, de 8 a 13 horas y de 15 a 18 horas. La efectividad de dicha medida sería a partir del 16 de junio de 2008.

El demandante no puso ninguna objeción a dicha modificación, no procediendo a impugnar la misma. En cambio su compañero de sección fue despedido el 19-5-2008, imputándosele una actitud desafiante y poco respetuosa con la gerencia.

(docum. nº 44 y 45 de la parte actora y docum. nº 27 de la demandada, confesión del actor, testifical Sr. Balbino , Sr. Dionisio , Sr. Gervasio , Sr. Landelino , pericial técnica Sr. Pelayo )

TERCERO.- El demandante percibía en la empresa una retribución que doblaba la establecida en el convenio colectivo aplicable para su categoría profesional, al tener unos incentivos o complemento personal no establecido en la norma convencional. Al haber aplicado la empresa la absorción y compensación que preveía el convenio colectivo, el demandante a través de dos escritos remitidos por una Asesoría de fecha 1-3-2008 y el otro sin que conste la fecha, solicitaba se le abonaran unas diferencias salariales fundadas en que no se le había aplicado la actualización anual del convenio en los conceptos de antigüedad y complemento personal.

(docum. nº 42 del demandante y docum. nº 23 de la demandada)

CUARTO.- El pasado día 5-8-2008, la empresa demandada entregó al actor carta de despido objetivo con efectos desde el 5-9- 2008, poniéndole a su disposición mediante cheque nominativo a su favor, una indemnización de 20 días de salario que asciende a 11.333,74 euros. Cantidad que fue percibida por el actor.

La citada carta extingue la relación laboral por causas económicas, productivas y organizativas. En la citada carta se pone de manifiesto unas pérdidas en relación con los resultados del ejercicio anterior del 93,67%, así como también la pérdida de pedidos en la sección en la que trabajaba en un 35%.

Carta de despido objetivo que obra en autos y que se tiene por reproducida a efectos de su integración al presente relato fáctico.

(docum. nº 1 de la actora y docum. nº 28 de la demandada)

QUINTO.- En la sección donde prestaba servicios el demandante, ha descendido el número de máquinas fabricadas vendidas, pasando como ya se ha indicado, de 29 máquinas en el 2004 a dos a 30 de junio de 2008. El precio medio de venta de las máquinas es de 6.000 euros.

Desde el 11-1-2008 al 30-6-2008, no se ha vendido ninguna máquina, siendo dicha sección de mecanización de perfiles de aluminio, deficitaria, teniendo un desfase entre las ventas y los costes de personal adscrito que comporta un déficit en las cuatro secciones de la empresa, de 224.754,28 euros.

(docum. nº 27 de la demandada, pericial técnica Don. Pelayo , testifical Don. Dionisio Don. Gervasio )

SEXTO.- La evolución de ventas en la empresa ha sido la siguiente:

Año 2004 = 4.184.465 euros

Año 2005 = 4.989.727 euros

Año 2006 = 5.959.426 euros

Año 2007 = 5.649.372 euros

Año 2008 (hasta el 31 de octubre) = 3.808.320 euros.

La evolución de ventas en el año 2008 es intensamente descendente.

Los resultados después de los impuestos ha sido el siguiente:

Año 2006 = 607.368 euros.

Año 2007 = 410.526 euros

Año 2008 = -519.442 euros (pérdidas)

El importe total de deudas de la sociedad a 31 de octubre de 2008, tanto a largo plazo como a corto plazo, y el porcentaje que representa dicho importe sobre el total del Patrimonio Neto y Pasivo de la sociedad, es del 53% (Patrimonio Neto 47% y Deudas 53%).

(docum. nº 29 y 64 de la empresa demandada, pericial técnica Don. Pelayo )

SÉPTIMO.- En enero de 2008, la empresa tenía 25 trabajadores, constando al finalizar el año 16 (12 fijos y 4 eventuales).

(confesión de la demandada, docum. nº 38 de la misma)

OCTAVO.- El demandante con posterioridad a la comunicación de su despido objetivo, presentó papeleta de conciliación ante el CMAC el 27-8-2008, reclamando 912,87 euros, por diferencias en la antigüedad y en el complemento personal, al no abonarle el incremento establecido en convenio.

(docum. nº 24 de la demandada)

NOVENO.- El actor no ostenta ni ha ostentado en el último año cargo representativo o sindical.

DÉCIMO.- El día 2-10-2008 se intentó la conciliación ante el organismo público competente que tuvo lugar intentado sin efecto, según papeleta presentada el día 17-9-2008.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que lo impugnó. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Postula el demandant, per la via de l'apartat a) de l'art. 191 TRLPL , un primer motiu de suplicació en el què denuncia la infracció d'allò previst a l'art. 97.2 del mateix cos legal . En definitiva, s'afirma en aquest motiu que el pronunciament del primer grau la insuficiència de la transcripció de la prova en el relat fàctic, fent una sèrie de consideracions sobre les diferents proves practicades i la seva valoració a la sentència.

Cal tenir present que el dret a la tutela judicial efectiva inclou el d'obtenir dels òrgans judicials una resposta raonada, motivada, fundada en Dret i congruent amb les pretensions oportunament deduïdes per les parts, atès que la motivació de les resolucions judicials, a banda de venir institucionalitzada en l'art. 120.3 CE , és una exigència que es deriva directament de l'art. 24.1 del text constitucional, per tal de permetre conèixer les raons de la decisió que els pronunciaments contenen i de possibilitar el seu control a través del sistema de recursos (entre moltes d'altres, SSTC 2/1999, 18/1999, 39/199, 55/1999, 141/1999, 171/1999, 188/1999, 204/1999, 214/1999, 37/2001, 47/2001 i 155/2001). L'exigència constitucional de motivació entronca de forma directa amb el principi de l'Estat democràtic de Dret ( art. 1 CE ) i amb un concepte de la legitimitat de la funció jurisdiccional sustentada essencialment en el caràcter vinculant que per a tot òrgan jurisdiccional tenen la Llei i la Constitució (SSTC 55/1987, 24/1990, 22/1994, etc.). Si bé l'"última ratio" que sustenta aquest deure de motivació, atesa l'obligació d'exterioritzar el fonament de la decisió presa per l'òrgan jurisdiccional, resideix en la interdicció d'arbitrarietat i, en conseqüència, en la necessitat d'evidenciar que el decideixo de la resolució no és un simple i arbitrari acte de voluntat del jutjador en l'exercici d'un ominós absolutisme judicial, sinó una decisió raonada en termes de Dret (STC 24/1990), aquesta exigència acompleix una doble finalitat immediata: d'una banda, garantir l'eventual control jurisdiccional de les sentències a través del sistema de recursos; d'altra, permetre al ciutadà i justiciable conèixer el fonament de les decisions judicials, explicitant que aquestes es corresponen a una determinada hermenèutica de la Llei (SSTC 160/1996, 57/1998, 180/1998, 184/1998, 187/1998, 215/1998, 100/1999, 206/199, etc )

L'aplicació dels esmentats criteris ha de comportar la lògica desestimació d'aquest motiu. En efecte, allò que el recorrent denuncia no és cap infracció de normes processals, sinó el seu desacord amb la valoració de la prova fet pel jutjador "a quo". I és evident que tot i la legitimitat de la part de no compartir el relat fàctic de la sentència, això no determina cap mena d'indefensió - sobre la què en definitiva, es sustenta la via recursal aquí analitzada, amb efectes devolutius-, sinó que s'insereix dins allò que són les competències del jutjador del primer grau que en matèria de valoració de la prova li són úniques i exclusives. En conseqüència, l'esmentat desacord haurà, en el seu cas, d'articular-se a través de la revisió fàctica, però en cap cas per la via de l'apartat a) de l'art. 191 TRLPL .

SEGON. En relació a la revisió de fets provats de la sentència, se'ns proposen les següents modificacions:

-Fet provat segon, en relació als abundants documents que es citen, proposant-se el següent text de substitució i addició:

"El demandante prestaba servicios en la sección de fabricación de piezas para moldes y fabricación de máquinas para mecanizar perfiles de aluminio...

Debido a dicha caída de ventas, la empresa demandada procedió por carta de 16-5-2008 a cambiar de sección al demandante y a su compañero, pasando a realizar un nuevo horario con el resto de la plantilla, que era de lunes a viernes, de 8 a 13 horas y de 15 a 18 horas. La efectividad de dicha medida sería a partir del 16 de junio de 2008. El demandante no puso ninguna objeción a dicha modificación, no procediendo a impugnar la misma. No obstante, el cambio de sección nunca llegó a producirse, dado que el Sr. Victorio nunca se movió de su puesto de trabajo.

En cambio, su compañero de sección fue despedido el 19-5-2008, imputándosele una actitud desafiante y poco respetuosa con la gerencia, despido que fue declarado nulo radical por el Juzgado de lo Social n° 2 de Tarragona, dando a estos efectos por reproducida la carta de despido, decisión que fue recurrida por la empresa, dando a estos efectos por reproducido el recurso de suplicación formalizado.

Don. Landelino fue readmitido con efectos del 17 de noviembre, y trabajó hasta al menos el 7 de enero de 2009 en la misma sección que había compartido con el actor"

-Fet provat quart, en relació als documents que es citen i consten en els folis 286, 297, 298, 206 i 300, amb cita de presumptes errors respecte l'enregistrament viedogràfic de l'acta del judici, amb el següent redactat de d'addició: "El 26 de febrero de 2008 Don. Landelino interpuso una denuncia a la Inspección de Trabajo, dictándose informe por esta el 10 de abril siguiente, informando de que se levantaba acta de infracción. El 14 de mayo de 2008, Don. Landelino y Victorio entregaron a la esposa del empresario una carta en la que les reclamaban determinados importes a los que según la inspección de trabajo tenía derecho" i el següent text de substitució: "En la dicha carta se pone de manifiesto unas pérdidas en relación con ... así como también la pérdida de pedidos en la sección de fabricación de aluminios (ventanas) y lacado de aluminios en un 35%" I per que es s'inclogui que la secció amb pèrdues era la de fabricació d'al luminis -finestres- i lacat d'al luminis

-Es proposa l'eliminació del fet provat cinquè, per considerar que dels anteriors elements fàctics referits l'actor no es mogué mai de la seva secció originària.

-Fet provat sisè, amb cita dels documents que consten en els folis 29 i 93, amb el següent text alternatiu:

"Por trimestres, las ventas de la empresa entre enero y octubre de 2008 son las siguientes:

- 1 er trimestre: 1.120.269 euros

- 2° trimestre: 1.237.535 euros

- 3er trimestre: 1.116.641 euros

- octubre 2008: 333.875 euros

En el mismo periodo de 2007, fueron las siguientes:

- 1er trimestre: 1.356.328 euros

- 2° trimestre: 1.481.244 euros

-3er trimestre: 1.095.555 euros

- octubre 2008: 510.031 euros"

-I, en relació al foli 109 i fent una sèrie de consideracions sobre la no aportació del TC-2 de períodes requerits, es proposa en primer lloc la supressió del fet provat setè i la inclusió -sic- en relació als folis 287 a 291 dels següents redactats:

"En el TC 2 de julio de 2008 (folio n° 106) aparece como nuevo contratado el trabajador SAMEJ, que siguió dado de alta al menos hasta octubre de 2008

En el TC 2 de septiembre de 2008 (folio n° 107 diríamos que bis, porque no está foliado, documento n° 36 de la empresa), aparece como nuevo contratado el trabajador GAGAM, que siguió dado de alta al menos hasta octubre de 2008.

En el TC 2 de octubre de 2008 (folio n° 108), aparece como nuevo contratado el trabajador MARÍN" i

"La empresa incluyó en tres páginas web, con fecha 7 de octubre de 2008, una oferta de trabajo para fresador de control numérico"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació del canvi proposat. En efecte, pel que fa al fet provat segon hem d'indicar que el document que es cita, respecte l'activitat efectivament realitzada per l'actor, són els sengles exemplars de la carta d'acomiadament, en els què es fa esment a l'activitat que consta en l'actual redactat, així com a la de fabricació de peces de motllo. No obstant, és obvi que estem parlant d'una concreta secció dins l'activitat de l'empresa en la què estaven intregrats l'actor i un altre treballador, pel que si a més de l'activitat que es descriu en l'ordinal referit se'n feien d'altres, en res afecta la valoració del fons de l'assumpte per la Sala, en la mesura que ni consta, ni se'ns aporten elements concorrents que ens puguin dur a la conclusió que aquella altra activitat té un nivell de producció que comporti el seu manteniment. I pel que fa al segon incís referit a que el canvi de lloc de treball mai s'arribà a produir, hem d'observar la seva total intranscedència, atès que en definitiva allò que valora el jutjador del primer grau -en relació al judici de causalitat de l'acomiadament objectiu- és precisament la viabilitat de la dita secció originària. En relació al tercer afegitó, volem observar que la qualificació de l'acomiadament disciplinari de l'altre treballador de l'esmentada secció cap relació té en relació a si el lloc de treball pot o no ser amortitzat, el què és a més postulable en relació a les vicissituds posteriors de l'extinció d'aquest altre assalariat.

Respecte el fet provat quart, volem observar que qui interposà la denúncia fou l'altre treballador i no l'actor, pel que la seva incidència en la present litis és del tot irrellevant. I respecte si la recepció de la reclamació sobre salaris fou efectuada per l'Administrador o la seva dona, és evident que ens trobem davant un aspecte del tot irrellevant -que, d'altra banda, tampoc es deriva en forma terminant de la document citada-. En relació a la secció on es produí la causa extintiva ens hem de remetre a les consideracions ja prèviament efectuades.

Pel que fa a la supressió de l'ordinal cinquè, hem de donar també una resposta negativa, atès que ens trobem davant una valoració de la prova feta pel jutjador del primer grau en la seva exclusiva i única competència, sense que sigui apreciable cap mena d'error, més enllà de les manifestacions de part que es realitzen.

Centrant ara la nostra anàlisi en el fet provat sisè volem indicar que allò al què es fa esment és a la situació general de l'empresa, havent de recordar, sense perjudici del què després direm, que estem enjudiciant un acomiadament per causes qualificades no únicament com econòmiques, sinó també com productives i organitzatives, pel que els elements de guanys o pèrdues s'han de sotmetre a la capacitat empresarial d'organització en funció d'elements que superen la simple situació econòmica negativa. Al què hem d'afegir que la documentació referida en cap cas palesa l'existència d'error en la valoració de la prova.

I finalment, respecte el fet provat setè -a banda de l'evident contradicció que se'ns demani alhora la supressió i sense caràcter subsidiari la seva modificació- volem observar que el nombre d'assalariats de l'empresa no és un element irrellevant, atès que haurà de valorar-se si la causalitat existeix o no respecte la capacitat de reestructació interna que es deriva de la plantilla, sense que l'existència de noves ofertes de contractació sigui rellevant, doncs estem parlant -en els termes que se'ns planteja el recurs i que conté la sentència- d'un acomiadament essencialment motivat per causes organitzatives, el que ha de significar centrar l'anàlisi en la causalitat final respecte si es pot amortitzar o no el lloc de treball del demandant i no en relació al volum concret de la plantilla.

En conseqüència, ateses les prèvies reflexions, els canvis fàctics proposats han de decaure.

TERCER. Per la via de l'apartat c) de l'art. 191 TRLPL s'articula un nou motiu, en el què -sense cita de cap precepte substantiu- es fan una sèrie de consideracions respecte que l'acomiadament ha de ser declarat nul per infracció del dret a la indemnitat o subsidiàriament improcedent, atesa l'escassa incidència de la secció a la què el treballador estava adscrit en la facturació de l'empresa i fent una sèrie de consideracions sobre la situació de la nova secció a la què fou adscrit.

És obvi que la manca de cita de cap precepte legal seria suficient per a la desestimació del motiu. En tot cas, volem observar - fent una interpretació ampla del dret a la tutela judicial efectiva- que allò que és pacífic és que la secció a la què inicialment el demandant estava adscrit inicialment ha patit una sensible pèrdua de vendes de les màquines que es fabricaven. Cap oposició fàctica s'ha produït al respecte. Per tant, en principi, sembla lògic pensar que l'eliminació de la dita secció pot ser un element coadjuvant a la millora de la producció de l'empresa, en els termes relatius a la qualificació de l'acomiadament que aquí analitzem. Certament el demandant formulà una reclamació interna a l'empresa en relació a l'absorció i compensació dels salaris que la demandada havia posat a la pràctica. I hem de compartir la tesi de la recorrent en el sentit de que aquesta reclamació pot ser suficient -tot i que no s'articulà a través de cap acció judicial o administrativa posterior per part de l'actor- per tal de considerar que existeix una infracció del principi d'indemnitat ex art. 24.1 CE . No obstant, la dita consideració en res afecta les regles essencials aplicables als supòsits de denúncia d'actes empresarials nuls per vulneració de drets fonamentals: farà falta no només invocar l'existència d'una possible causa que justifiqui la pretensió de nul litat, sinó també indiciar mínimament que l'actuació empresarial que s'impugna -en aquest acomiadament, l'acomiadament objectiu- té com causa una represàlia per la defensa dels drets constitucionals. I és obvi que en el present supòsit, com encertadament senyala el jutjador "a quo", aquesta mínima indiciació és inexistent. De fet el recorrent allò que ve a sustentar és que atès que l'acomiadament del seu altre company ha estat declarat nul, la mateixa lògica li és a ell extensible. Obvia, no obstant, que aquell altre acomiadament tingué una causa disciplinària -que aquí no concorre-, que en la missiva extintiva s'imputen al dit assalariat una sèrie d'incompliments contractuals que el jutjador del primer grau considera no acreditats i, finalment, que el dit treballador tingué una conducta essencialment més activa que l'aquí recorrent en reclamació dels seus drets. De fet, allò en el què es basa el demandant és únicament en una reclamació interna a l'empresa, a diferència del senyor Landelino , que interposà una denúncia davant la Inspecció de treball.

És obvi, per tant, que la simple reivindicació interna no és suficient per tal de considerar que un acomiadament posterior per causes objectives ha de ser considerat com nul, per infracció del dret a la indemnitat. Farà falta alguna cosa més: palesar o indiciar que la conducta empresarial extintiva ha estat reactiva a l'exercici del dret fonamental en qüestió per part del treballador. I és evident que en el present supòsit aquests indicis són del tot inexistent.

I pel que fa la petició subsidiària en relació a la improcedència, volem recordar que -com indica el jutjador del primer grau- la causa última de l'extinció és productiva i organitzativa, per bé que amb un evident contingut econòmic. Doncs bé, és criteri cassacional consolidat que l'àmbit del judici de causalitat en aquests supòsits és del centre o unitat afectats i no el de la totalitat de l'empresa -a diferència dels supòsits estrictament econòmics-.

Així, volem ressenyar que la dita qüestió ha estat abordada pels següents pronunciaments cassacionals:

-STS UD 14 de maig de 1998: "La situación económica negativa, suficiente o trascendente, ha de afectar, por ende, a la empresa en su conjunto o globalidad, lo que no posibilita en este ámbito económico la disgregación de la empresa en secciones o centros separados. Así es dable deducirlo también de una interpretación del precepto acorde: 1) tanto con la exigencia de justificar mediante la concurrencia de la causa económica "la necesidad objetivamente acreditada de amortizar puestos de trabajo" como exige el art. 52.c ET , lo que debe también referirse a la empresa en su conjunto, sin perjuicio de la necesaria conexión entre la situación desfavorable existente en la empresa y los despidos acordados; 2) como con relación a la finalidad de la medida extintiva, pues "precisamente con la adopción de esas medidas extintivas se busca y pretende superar esa situación deficitaria de la entidad y conseguir un adecuado funcionamiento económico de la misma" (argumento ex STS/IV 24-IV- 1996)"

-STS UD 13 de febrer de 2002: "Cuando lo que produce es una situación de desajuste entre la fuerza del trabajo y las necesidades de la producción o de la posición en el mercado, que afectan y se localizan en puntos concretos de la vida empresarial, pero que no alcanzan a la entidad globalmente considerada, sino exclusivamente en el espacio en que la patología se manifiesta, el remedio a esa situación anormal debe aplicarse allí donde se aprecia el desfase de los elementos concurrentes, de manera que si lo que sobra es mano de obra y así se ha constatado como causa para la extinción de los contratos, la amortización de los puestos de trabajo es la consecuencia de tal medida y no impone la legalidad vigente la obligación del empresario de reforzar con el excedente de mano de obra en esa unidad otra unidad que se encuentre en situación de equilibrio, salvo que se prefiera desplazar el problema de un centro de trabajo a otro, pero sin solucionarlo. En definitiva, podría afirmarse que las causas tecnológicas, organizativas y de producción afectan al funcionamiento de una unidad, pero no colocan a la empresa en una situación económica negativa, todo ello sin descartar la posibilidad de concurrencia de unas y otras" (en sentit idèntic, la STS UD 19 de març de 2002)

-STS UD de 21 de juliol de 2003: "Argumenta el recurrente en el escrito de formalización del recurso que las "dificultades que impiden el buen funcionamiento de la empresa" a que se refiere el art. 52.c) ET como causa de despido procedente han de referirse a la empresa en su conjunto, y no a los sectores o unidades operativas de la misma. No es ésta la tesis acogida por la jurisprudencia de esta Sala de lo Social del Tribunal Supremo, que, como se verá, en dos sentencias de 13 de febrero de 2002 y 19 de marzo de 2002 ha establecido de manera expresa la posición contraria" (...) "El razonamiento de la primera de las sentencias citadas, reproducido en la segunda, y completado con doctrina jurisprudencial sentada en otras sentencias de unificación de doctrina que vienen al caso, se puede resumir en los siguientes puntos: 1) el art. 52.c) ET separa claramente las causas económicas de las causas técnicas, organizativas y de producción, valorando de distinta manera los hechos constitutivos de las mismas, y sin perjuicio de que en determinadas situaciones puedan concurrir varias de ellas a un tiempo (STS 14-6-1996, STS 6-4- 2000); 2) las causas económicas se refieren a la rentabilidad de la empresa, manifestándose como situación de pérdidas o desequilibrios financieros globales, mientras que las restantes causas tienen su origen en sectores o aspectos limitados de la vida de la empresa, manifestándose como desajuste entre los medios humanos y materiales de que dispone la empresa y las necesidades de la empresa o las conveniencias de "una mejor organización de los recursos" (STS 14- 6-1996, STS 13-2-2002, STS 19-3-2002); 3) la extinción del contrato de trabajo que deriva de una "exteriorización" o subcontratación de servicios se puede considerar producida por causas organizativas o productivas a efectos del art. 52.c) ET , si efectivamente la decisión empresarial responde a dificultades acreditadas en el funcionamiento de la empresa (STS 30-9-1998, STS sala general 3-4-2000 y 4-4-2000); 4) cuando se alegan causas técnicas, organizativas o productivas no es necesario que la causa alegada "haya de ser valorada y contrastada en la totalidad de la empresa", bastando con que se acredite "exclusivamente en el espacio en el que se ha manifestado la necesidad de suprimir el puesto de trabajo" (STS 13-2- 2002, STS 19-3-2002); y 5) el art. 52.c) ET no impone al empresario la obligación legal, que sí podrían prever los convenios colectivos, de "agotar todas las posibilidades de acomodo del trabajador" en la empresa, o de "su destino a otro puesto vacante de la misma" (STS 13-2-2002, STS 19-3-2002) estableciendo en cambio otras compensaciones como indemnización por cese, preaviso y licencia de horas para buscar nuevo empleo"

-STS UD 31 de gener de 2008: "Es doctrina jurisprudencial reiterada de esta Sala del Tribunal Supremo que el ámbito de apreciación de las causas económicas es la empresa o unidad económica de producción, mientras que el ámbito de apreciación de las causas técnicas, organizativas o de producción es el espacio o sector concreto de la actividad empresarial en que ha surgido la dificultad que impide su buen funcionamiento" (en sentit similar, per bé que apreciant la inexistència de contradicció i amb pronunciament "obiter dictum" la STS UD de 5 de juny de 2007)

En la present litis és evident que existia a l'empresa una concreta secció en la què l'actor prestava serveis, que ha vingut presentant pèrdues significatives i un descens notori de l'activitat en els termes que consten en els fets provats cinquè i sisè. Per tant, aquest fet fòra ja suficient per tal de validar l'amortització del lloc de treball del demandant en la dita activitat originària. Si això s'afegeix que es produí un canvi de lloc de treball i que la nova secció també pateix un descens significatiu d'activitat, és evident que existeix una causalitat més que suficient per validar l'extinció del contracte de treball del demandant. I volem observar que, com més amunt apuntàvem, encara que acceptéssim la lògica del recurs en el sentit que la modificació funcional mai s'arribà a produir, és del tot evident que el manteniment de l'anterior secció era del tot impossible.

Situats així els termes del debat, és obvi que -més enllà de si s'efectuà o no la dita modificació- la qüestió resta limitada a la determinació de l'element subjectiu de l'extinció. I hem de recordar que la doctrina cassacional en aquesta matèria és clara, en el sentit d'indicar que la fixació de les persones afectades és competència exclusiva de l'ocupador (SSTS UD 19.01.1998, etc.) Certament, no se'ns escapa que aquí podria tenir una determinada incidència -atès que ens situem encara que sigui en forma indirecta en un judici de constitucionalitat- en la possible existència d'una discriminació per la prèvia denúncia formulada. No obstant, les reflexions ja fetes en relació a les circumstàncies concorrents posen de manifest que no existeix el més mínim indici que l'acomiadament de l'actor tingués una causa reactiva susceptible d'afectar el dret a la indemnitat, màxim quan ja prèviament l'actor havia estat ja recol locat en una altra secció per la impossibilitat de manteniment del seu altre lloc de feina, el què no deixa de palesa en forma clara que no ha existit cap mena de conducta discriminatòria.

Escau, en conseqüència, desestimar aquest motiu i, amb ell, el recurs de l'actor en la seva integritat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per Victorio contra la sentència dictada pel jutjat del social número 1 dels de Tarragona en data 4 de febrer de 2009 , recaiguda en les actuacions 1760/2008, en virtut de demanda deduïda per la dita part actora contra EURO-GLASS SYSTEM, SL amb presència del Ministeri Fiscal en reclamació per acomiadament objectiu i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.