Sentencia Social Nº 5587/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3305/2007 de 04 de Julio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 4 de juliol de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5587/2008

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 21 Barcelona de data 30 de gener de 2007 dictada en el procediment núm. 472/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 5 de juliol de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 30 de gener de 2007, que contenia la decisió següent:

"Acceptar la demanda interposada per Juan Pablo , contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, per tant, declaro el demandant en situació d'Incapacitat permanent en grau de Absoluta, derivada de Malaltia Comuna, amb dret a percebre una prestació mensual i vitalícia del 100 per cent de la base reguladora de 852,41 euros mensuals, mes les revaloritzacions i millores corresponents, amb efectes econòmics des de 17/03/2006, i condemno a l'Institut Nacional de la Seguretat Social a reconèixer i abonar l'esmentada prestació".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primer.- El demandant Juan Pablo , nascut el dia 19/4/1942 i afiliat a la Seguretat Social amb el nº NUM000 , prestava serveis com a Agent de Policia Local per compte d'altri.

Segon.- A sol.licitud de la part interessada, instada el dia 18/12/2005, es va iniciar expedient per la valoració d'Incapacitat Permanent, en el que es va emetre el 15/3/2006 informe la Comissió d'Avaluació d'Incapacitats, i l'Entitat Gestora demandada va dictar resolució el dia 16/3/2006, en la que no es reconeix el demandant en situació d'Incapacitat Permanent en cap grau d'incapacitat, derivada de Malaltia Comuna, i com a conseqüència del següent quadre clínic: "Lumbociatalgia bilateral. Parestesias en EEII. Lesión radicular S1 bilateral de caracter axonal. Artropatia en pie D que requiere botina especial para deambular. EPOC con moderada alteración ventilatoria. Avcc OD:0,3, OI:0,3".

Tercer.- Disconforme amb l'anterior resolució, va interposar Reclamació Prèvia, que fou desestimada per la corresponent resolució de 22/5/2006.

Quart.- Les lesions que afecten el demandant, amb el caràcter de cròniques o la qualificació de permanents i presumiblement definitives, son les descrites a la Resolució Administrativa i esmentades en l'anterior apartat segon, afegint-hi: Hipoacúsia bilateral amb caigudes de 70 decibels de mitjana en els nivells conversacionals en ambdues oïdes, i que supera els 90 decibels en els nivells aguts també en ambdues oïdes. Trastorn distímic amb somatitzacions diverses associat a dèficit cognitiu de grau moderat.

Cinquè.- La base reguladora mensual de la prestació demandada es, 852,41 Euros pel grau d'Absoluta. I els efectes econòmics des de 17/3/2006.

Sisè.- En data 12/6/1995 es va reconeixer el grau d'Incapacitat Total en base al següent quadre clinic: ''Lumbociatalgia bilateral. Parestesias EEII. Lesión radicular S1 bilateral de caracter axonal. Proceso artropico inflamatorio en pie I que requiere botina especial para deambular''.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Per l'Institut Nacional de la Seguretat social es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que declara el demandant afectat d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral .

Segon.- L'ens que recorre denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que no concorren les condicions exigides, atès que les lesions visuals i acústiques són moderades, de manera que es pot dedicar a treballs sedentaris.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar la existència d'una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, d'acord amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat i habitualitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, els segon i quart fets declarats provats de la relació fàctica no atacats, reflecteixen un conjunt de patiments consistents en lumbociatàlgia bilateral, parestèsies en EEII. Lesió radicular S1 bilateral de caràcter axonal. Artropatia del peu dret que requereix bota especial per deambular. Epoc amb alteració ventilatòria moderada. AVCC OD, 0,3 i OI, 0,3. Hipoacússia bilateral amb caigudes de 70 decibels de mitjana en els nivells conversacionals en les dues oïdes. Trastorn distímic amb somatitzacions diverses assiciat a dèficit cognitiu de grau moderat. Lesions amb incidència funcional combinada que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, degut a les limitacions inicials físiques a la mobilitat i l'esforç degut a la rediculopatia bilateral sacrolumbar i les dificultats per a la bipedestació i deambulació inicials per l'artropatia del peu esquerre, a més de l'Epoc que comporta dèficit ventilatori amb limitació d'esforç, i fonamentalment el dèficit visual i acústic amb hipacússia severa que dificulta la comprensió verbal de forma determinant. Les somatitzacions per la patologia distímica agreugen i magnifiquen el quadre psíquic, de forma que entenem que també es troba limitat per activitats de treball de tipus sedentàri o lleuger. Concloem que el treballador te severes limitacions que li impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre.

Concorren doncs les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atesa la severitat de les lesions en el seu conjunt i l'agreujament de les diagnosticades amb anterioritat, que consten en el segon fet provat, que van donar lloc a aquell primer grau d'incapacitat total. Es compleix el requisit previst en l' article 143 de la LGSS ., per tant. Per aquests raonaments el motiu de recurs ha de ser desestimat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 21 de Barcelona de 30 de gener de 2007 , seguit a instància de Juan Pablo contra l' INSTITUT NACONAL DE LA SEGURETT SOCIAL, dictada en el procediment núm. 472/2006, i la confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.