Sentencia Social Nº 5608/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 8550/2006 de 25 de Julio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2005 - 0035787

EPU

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. JACOBO QUINTANS GARCIA

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

Barcelona, 25 de juliol de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5608/2007

En el recurs de suplicació interposat per Guadalupe i Institut Nacional de la Seguretat Social a la sentència del Jutjat Social 24 Barcelona de data 19 d'Abril de 2006 dictada en el procediment núm. 856/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part , ha actuat com a ponent Il·lm.

Antecedentes

Primer. En data 01 de Desembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 19 d'Abril de 2006 , que contenia la decisió següent:

"Estimando en parte la demanda interpuesta por Dª Guadalupe frente al Instituto Nacional de la Seguridad Social, declaro que la actora se encuentra en prestación correspondiente en cuantía del 55% de la base reguladora de 1.022,56 euros y con efectos de 28-9-05, condenando a la entidad demandada a su abono, con las mejoras y revalorizaciones legalmente procedentes".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO. La actora, Dª Guadalupe , con DNI n° NUM000 , nacida el 6-4-63, consta afiliada al Régimen General de la Seguridad Social con el n° NUM001 por su profesión habitual de Oficial de 1ª peluquería.

SEGUNDO. En fecha 18-12-03 inició un período de incapacidad temporal, agotando el subsidio el día 17-6-05; tramitado expediente por incapacidad permanente, el Instituto Nacional de la Seguridad Social dictó resolución de 27-9-05 por la que declaró que no procedía declarar reconocerle incapacidad permanente en grado alguno.

Las lesiones reconocidas por la entidad gestora fueron las siguientes: "Fibromialgia. Distimia".

TERCERO. Frente a esa resolución la actora interpuso reclamación previa, que fue desestimada en fecha 7-11-05.

CUARTO. La base reguladora de la prestación es de 1.022,56 euros y la fecha de efectos para la incapacidad permanente absoluta es de 18-6-05 y para la total de 28-9-05.

QUINTO. La actora presenta fibromialgia, diagnosticada hace más de diez años, actualmente en tratamiento en el Hospital de Bellvitge, que le ocasiona artromialgias generalizadas, sueño no reparador, fatiga intensa, cefalea holocraneal, ansiedad y síndrome del intestino irritable; ha seguido múltiples técnicas terapéuticas, tales como medicación por vía oral, infiltraciones epidurales con corticoides, TENS, y tratamiento en la Clínica del Dolor, sin obtener un beneficio clínico significativo; sigue tratamiento en la unidad de psiquiatría del Hospital de Bellvitge desde 1994 y tratamiento psicológico privado desde 1999, por presentar una clínica ansioso depresiva, diagnosticada como distimia; presenta cervicoartrosis leve moderada con protusión discal C5-C6; lumboartrosis leve moderada con protusión discal L4-L5 y L5-S1; antecedentes de rizoartrosis L2 a L4; dolor en costado derecho estudiado, habiéndose descartado patología abdominal y de caderas, pendiente de más estudios, en tratamiento con TENS e infiltraciones.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- La sentència d'instància ha estimat en part la demanda formulada per l'actora, declarant- la en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió d'oficial primera perruquera. S'alcen ara en suplicació ambdues parts pels motius que estudiarem en forma separada.

SEGON.- Pel que fa al recurs de l'INSS aquest es limita a articular un sola causa d'oposició, que articula per la via de l'apartat c) de l' art. 191 TRLPL , denunciant la infracció de l' art. 137 LGSS

En una deficient tècnica jurídica recursal es pretén, sense la modificació dels fets provat i articulant- se l'oposició al pronunciament d'instància únicament per l'examen del dret aplicat, una re-lectura de les dites lesions declarades provades, de tal forma que el resultat final res té a veure amb el relat fàctic inalterat.

Cal recordar a l'entitat gestora que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària i que, en operar aquí la instància única, no correspon a aquesta Sala procedir a jutjar de nou allò que ha estat vist per la magistrada d'instància. L'objecte de la suplicació en supòsits com aquest comporta que si no està d'acord amb el relat fàctic hagi d'articular-se la seva revisió a través dels mecanismes oportuns -i, en concret, els disposats a l'apartat b) de l' art. 191 LPL -. Tanmateix, el que no és possible és que la Sala faci una nova lectura de les lesions declarades provades sense l'activació de la dita via recursal.

Per la seva banda, la demandant postula també un únic motiu, amb idèntica empara processal i denuncia del mateix precepte. Escau, per tant, observar com, en definitiva, la pretensió de la demandant és que es declari l'existència d'una incapacitat permanent absoluta, mentre que la de l'INSS és que es determini la inexistència de cap grau. com a primer motiu de suplicació, amb empara en l'apartat b) de l' art. 191 LPL , la revisió de fets provats de la sentència, sol·licitant-se el canvi en el redactat de l'ordinal setè, amb el següent text alternatiu: "La actora ha sido diagnosticada de Síndrome de Fatiga Crónica, Fibromialgia, Síndrome miofacial, Síndrome seco, Sintomatología neurovegetativa severa. Hernia discal L5-S1 con síndrome radicular, Síndrome del canal carpiano, Osteoclerosis intervenida, Cefalea migrañosa severa, Distimia y Vértigo posicional"; la dita pretensió s'empara en allò que consta en els folis 29 a 43, 56 a 58 i 60 a 62de les presents actuacions.

Reiteradament la jurisprudència ve assenyalant -entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991, 29.01.1991 , etc.- que "para la valoración de la incapacidad permanente, las lesiones y secuelas en cuanto concurren en el sujeto afectado han de ser apreciadas conjuntamente, de tal modo, que aunque los diversos padecimientos que integren su estado patológico, considerados aisladamente, no determinen un grado de incapacidad, sí pueden llevar a tal conclusión, si se ponderan y valoran conjuntamente". I, pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, la dita doctrina cassacional ve insistint des d'antuvi -entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990 , etc.- que "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables"

D'altra banda, en relació a la incapacitat permanent total cal recordar que és reiterada doctrina d'aquesta Sala (entre moltes altres, la de 19 octubre 1992), així com d'altres Sales socials de diferents Tribunals Superiors de Justícia, que a l'efecte de la declaració d'una Invalidesa Permanent com Total deu partir-se que: a) La valoració de la Invalidesa Permanent ha de realitzar-se atenent fonamentalment a les limitacions funcionals derivades dels patiments del treballador, quan tals limitacions són les quals determinen l'efectiva restricció de la capacitat de guany. b) Han de posar- se en relació les limitacions funcionals resultants amb els requeriments de les tasques que constitueixen el nucli de la concreta professió. c) L'aptitud per a l'acompliment de l'activitat laboral «habitual» d'un treballador, implica la possibilitat de portar a terme totes o les fonamentals tasques de la mateixa, amb professionalitat i amb unes exigències mínimes de continuïtat, dedicació, rendiment i eficàcia, i sense que l'acompliment de les mateixes generi «riscos addicionals o superposats» als normals d'un ofici o comporti la submissió a una «contínua situació de sofriment» en el treball quotidià. d) No és obstacle a la declaració de tal grau d'incapacitat el qual el treballador pugui realitzar altres activitats distintes, més lleugeres o sedentàries, o fins i tot pugui ocupar tasques «menys importants o secundàries» de la seva pròpia professió habitual o comeses «secundaris o complementaris» d'aquesta, sempre que existeixi una impossibilitat de continuar treballant en aquesta activitat i que conservi una aptitud residual que «tingui rellevància suficient i transcendència tal que no li impedeixi al treballador concretar relació de treball futur». I i) Deu entendre's per «professió habitual», no un determinat lloc de treball, «sinó aquella que el treballador està qualificat per a realitzar i a la qual l'empresa li hagi destinat o pugui destinar-li en mobilitat funcional».

Aplicant aquests criteris hermenèutics al supòsit analitzat, el recursos han de ser desestimat. En efecte, inalterat el relat fàctic, és clar que les lesions acreditades no incapaciten la demandant per a realitzar feines sedentàries o en les que l'esforç físic sigui irrellevant, el que ha de comportar la desestimació del recurs de la demandant. Volem recordar, en aquest sentit, que la Sala ha vingut reconeixent des de fa ja molts anys el caràcter invalidant de la fibromiàlgia. Tanmateix, però, no es pot concloure, com es fa en el recurs, que la concurrència de les dites patologies comporti, per se, el grau d'absoluta. Això ocorrerà en aquells casos en què en els informes mèdics consti una gravetat suficient o severa, el que no és el cas aquí analitzat, on la unitat mèdica especialitzada es limita a diagnosticar, sense més, la. És clar en aquest sentit que amb l'expressat quadre l'actora no pot exercir feines que requereixin d'esforç o bipedestació perllongats o moviment repetitius de les extremitats superiors. Cal observar, però, que la instància ja li ha reconegut el grau de total per a la seva professió, sense que consti cap element fàctic que ens pugui portar a la conclusió de que el grau d'evolució de les expressades malalties li impedeix exercir activitats sedentàries i sense que la patologia psíquica assolexi una gravetat que resulti incompatible amb tota mena de feina.

I, aquesta mateixa llògica ha de comportar la desestimació del recurs de l'entitat gestora, atès que les exigències ergonòmiques de la professió d'Oficial primera de perruqueria són clarament incompatibles amb les seqüeles de la fibromiàlgia que pateix la demandant i que es detallen, en forma inatacada, en la sentència.

TERCER.- Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que el jutjador d'instància ha valorat adequadament les limitacions funcionals de l'actora, tant en relació amb qualsevol tipus de feina com respecte la seva professió habitual, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem els recursos de suplicació interposats per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL i per Guadalupe contra la sentència dictada pel jutjat del social número 24 dels de Barcelona en data 19 d'abril de 2006, recaiguda en les actuacions 856/2005 , en virtut de demanda per incapacitat permanent i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem íntegrament la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l' article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.