Sentencia Social Nº 5612/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3092/2007 de 25 de Julio de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2006 - 0023998

EPU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

Barcelona, 25 de juliol de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5612/2007

En el recurs de suplicació interposat per Rosario a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 14 de Febrer de 2007 dictada en el procediment núm. 572/2006 en el qual s'ha

recorregut contra la part Barcelona de Serveis Municipals, S.A., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 3 d'Agost de 2006 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 14 de Febrer de 2007 , que contenia la decisió següent:

"Que desestimando la demanda interpuesta por Rosario contra BARCELONA DE SERVEIS MUNICIPALS, S.A. en reclamación por DESPIDO de fecha 27-07- 2006, estimo el mismo procedente convalidando la extinción del contrato de trabajo que aquel produjo, sin derecho a indemnización ni salarios de tramitación.

Absuelvo por tanto a la empresa demandada de las pretensiones que la demanda contenía".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Rosario DNI NUM000 ha venido prestando sus servicios para la empresa BARCELONA DE SERVEIS MUNICIPALS (B:SM) con una antigüedad de 01-08-1975 categoría profesional de taquillera y salario mensual bruto con prorrata de pagas extras de 85,97 euros/día.

La actora no es ni ha sido en el último año representante de los trabajadores.

2.- La actora y la Sra. Flora , interpuso demanda en impugnación de modificación sustancial de condiciones de trabajo con registro de entrada en el Juzgado decano el 11-05-2006 , dictándose por el Juzgado de lo Social num. 8 de Barcelona autos 335/2006 sentencia en fecha 01-09-2006 por la que se desestimaba la misma y que fue recurrida en suplicación por la parte actora constando resolución de elevación de los autos al TSJ de catalunya de 19-10-2006 .

3.- Fechado a 17 de julio de 2006 la empresa comunicó y entregó ese mismo día a la actora pliego de cargos, incoado expediente disciplinario por los que se señalaban como hechos que podían ser calificados como faltas muy graves. Los incumplimientos que se imputan se dan por reproducidos al constar el mismo en el expediente aportado por ambas partes -folios 96 a 99 y folios 112 -114 y que se relacionan relativos a los días 16 de junio, 23 de junio, 25 de junio y 27 de junio, relativos estos en resumen a expedir tikets con aplicación descuento a turistas que habían abonado el real importe de las entradas señalando el excedente por la citada operación y su no ingreso al final de la jornada. Y también relativos a los días 1, 2, 3, 4, 5, 6 de julio relativos en estos casos en resumen a apropiarse de billetes y monedas extraídos del cajón y del soporte correspondiente. La actora contestó poniéndose al pliego de cargos en el plazo que al efecto para ello se le otorgó.

4.- El 18-07-2006 se comunicó por la empresa al Comité de empresa la apertura del expediente disciplinario y también a la sección sindical de CC.OO.

5.- Mediante carta fechada a 25-07-2006 y recibida por la actora el 27-07-2006 la empresa le comunicaba su despido disciplinario con efectos del día de recepción de la misma.

En dicha carta se señalaban como hechos que se sancionaban con el despido los mismos que constaban en el pliego de cargos y que se señalan como constitutivos de una infracción muy grave de transgresión de la buena fe contractual y abuso de confianza en el desempeño de su trabajo.

6.- La actora recibió formación de la empresa consistente en el curso ISO ZOO Fase I en fecha 01- 03-2005 de dos horas de duración.

La actora conoce de la existencia del documento Zoo Barcelona de gestión administrativa de taquillas relativa a la operativa respecto a la venta de entradas del Zoo al público visitante, información, cambio de hojas o cupones etc. de promoción de entradas al parque. Que en cuanto a la operativa diaria señala: "quan arriba el personal de taquilles, passen per recepció on s'els facilita canvi (Doc. canvi Moneda) per tal de que no hàgin d' interrompre en cap moment la feina per manca de moneda.... Si malgrat tot, les taquilles es queden sense canvi durant la jornada, el personal haurà de trucar a recepció on s'els prepararà canvi) i elles mateixes o un vigilant (depenent de la feina que hi hagi) passaran a buscar-ho per recepció... Obren la pantalla del ordinador. Després d'haver posat el seu nombre d'identificació personal, la taquillera introdueix el canvi amb el que comença la jornada.....

El personal de taquilles no té accés a cap altre opció dins del sistema del programa de vendes. Les seves opcions són de vendam, anuI·lació i devolució de tiquets. Els comprovants de les anulacions i devolucions (el positiu i el negatiu) els han d'incloure al final de la jornada, per tal de poder fer les comprovacions des d'administració. Suposant que un client hagi pagat l'entrada i hagi passat pel torniquet, i desprès decideixi per qualsevol motiu no iniciar la seva visita, la taquillera ja no podrà anul·lar la entrada, ni tornar-li els diners, però enviarà al client al punt d'informació on es farà el que s' escaigui en cada cas, i on si que es pot fer una devolució de l'import de l'entrada... les taquilleres atendràn les reclamacions verbals del clients i intentaran sol·lucionar-les. En cas de què el client no quedi satisfet, la Taquillera trucarà a la recepció perquè avisin a la responsable que s'apropi a les taquilles o avisarà las vigilants perquè acompanyin al client a la dirección del k.o."

En cuanto a operativa final de jornada señala. "Al final de la jornada la taquillera fa la liquidació: primer compte I'efectiu a ingressar corn a recaptació i I'introdueix com a "XX" després introdueix el canvi que es queda per al proper dia amb la clau "canvi".

Seguidament Ii dóna a la tecla arqueig que imprimirà les diferencies si n'hi ha."

7.- El manual de taquillas establece que al encender el ordenador de la taquilla e introducir el numero de usuario y password la pantalla presenta un mensaje pidiendo cambio y la taquillera debe introducir el cambio de la liquidación del día anterior y si ha pedido cambio en recepción habrá que ingresarse como entrada de cambio y así mismo que al momento de la liquidación debe separarse el dinero que se queda la taquillera como cambio y el de recaudación siendo que este último no incluirá nunca monedas y así mismo deberá introducir en el sistema el importe del cambio desglosado en billetes y monedas y la recaudación.

8.- Las taquilleras dispone de una caja metálica, en el caso de la actora azul, que se guarda en recepción y se les entrega al inicio de la jornada que es donde las mismas los cambios que se quedan para los días sucesivos y que introducen en el sistema al liquidar al final de la jornada como cambio aparte de la recaudación. En el caso de la actora estas cantidades en el mes de junio conforme a los datos facilitados por el sistema informático fueron las siguientes:

01-06-06 caja cambio 260,00

04-06-06 caja cambio 270,00

06-06-06 caja cambio 400,00

11-06-06 caja cambio 440,00

13-06-06 caja cambio 435,00

22-06-06 caja cambio 435,00

25.06.06 caja cambio 435,00

28-06-06 caja cambio 435,00

01-07-06 caja cambio 435,00

04-07-06 caja cambio 437,50

07-07-06 caja cambio 453,00

09-07 06 caja cambio 440,00

14-07-06 caja cambio 435,00

La actora solicitó cambio en recepción del zoo durante el mes de julio de 1 a de julio exclusivamente el 01-07-06 (435,00 euros) y el 04-07-06 (437,50 euros).

9.- La empresa optó por colocar sistema de vigilancia por cámaras de video en las taquillas de la en todos los turnos de trabajo al percibir que existían taquilleras que presentaban unas "ratios" muy elevadas por encima de la media de venta en promociones. Las cámaras se colocaron en las taquillas por orden de la empresa y grababan durante toda la jornada laboral fuera quien fuera la persona que ocupaba la taquilla.

En el caso de la actora la empresa contabilizó media resultante para el periodo de enero a mayo de 2006 para el colectivo de taquilleras en 20,31% y la de la Sra. Rosario en de 21,97% lo que significaba una desviación de 0,96 puntos respecto a la media.

En el caso de otra trabajadora, la Sra. Ángela la empresa en el periodo enero a mayo 2006 la empresa calculó que la media ponderada por taquillera del número de tikets gratuitos por cada 1000n facturados era de 35,68 y en el caso de Doña. Ángela de 60,01.

10.- Las taquilleras de la empresa en la caja con llave en que guardan los cambios que quedan registrados en el sistema informático y los que solicitan a recepción suelen llevar también cambio propio por si les falta ya que cuando recepción cierra a partir de las 14:30 ya no pueden acudir a pedir cambio.

Ello lo suelen hacer cuando prevén que pueda haber algún problema, por ejemplo en fines de semana.

11.- En ocasiones cuando no se puede anular una entrada por haber pasados los tornos y el cliente vuelve a la taquilla presentando un descuento o promoción para poder aplicarlo el cliente debería volver a pagar de nuevo la entrada promocionada y luego en el punto de información del Zoo si la primera entrada o entradas no fue bien cobrada se les devolvería el dinero. Si el visitante que plantea este problema es extranjero o resulta complejo hacerle entender que debe acudir allí para que le devuelvan el dinero, las propias taquilleras solucionan el problema guardando las que han pasado por los tornos, entregando las que solicita el cliente al que se soluciona el problema y aquellas otras se las dan al siguiente cliente que pide entradas normales al que no hacen pasar por el torno avisando a los encargados correspondientes.

De otro modo el sistema siempre hace que solo se pueda entregar al cliente el ticket que sale por la ranura.

12.- El sistema informático registro en el caso de la actora los días 16 de junio, 23 de junio, 25 de junio 27 de junio la expedición de los tikets con descuento que en la carta de despido se relatan y con los números de transacción que constan identificados.

en los documentos 78 a 81 «folios 222 a 257, 260 a 290, 293 a 352 y 355 a 414) reconocidos por la Sra. Luz , jefa de Area de compras.

13.- La actora los días 1, 2, 3, 4, 5, 6 de julio del cajón de la caja registradora y del soporte de monedas coge los billetes y monedas que en cada ocasión en la carta de despido se señalan y después de dejarlas en el mostrador y luego cogerlos y doblarlos sosteniéndolos durante unos instantes en su mano cerrada en un momento dado, en un rápido movimiento de los introduce en el bolsillo.

14.- El día 17-2006 el sistema informático al iniciarse registro la actora tenía un cambio por importe de 435 euros y que ese día al final de la jornada retiró cambio por importe de 725,75 euros.

El día 2-7-2006 el sistema informático al iniciarse registro la actora tenía un cambio por importe de 725,75 euros y ese día retiró cambio al final de la jornada por importe de 440,20 euros

El día 3-7-2006 el sistema, informático al iniciarse registro que la actora tenía un cambio por importe de 440,20 euros y ese día retirO cambio al final de la jornada por importe de 318,00 euros.

El día 3-7-2006 el sistema informático al iniciarse registro la actora tenia un cambio por importe de 318,00 euros y ese día retiró cambio al final de la jornada por importé de 585,60 euros.

El día 5-7-2006. el sistema informático al iniciarse registro que la actora tenía un cambio por importe de 585,60 euros y ese día retiró cambio al final de la jornada por importe de 489,65 euros

El día 6-7-2006 el sistema informático al iniciarse registro que la actora tenía un cambio por importe de 489,65 euros y ese día retiró cambio al final de la jornada por importe de 247,10 euros.

15.- El día 1-7-2006 la actora al inicio de su jornada laboral a las 10:00 se halla en la taquilla sin estar uniformada y luego se pone el uniforme. Desde las 10:00 horas y hasta las 10:30 en diversas ocasiones y sin cálculos ni cuentas previas que se adviertan antes o después devuelve cambio a clientes sacando los billetes de un bolso marrón que tiene dentro de su caja azul metálica y poniendo el dinero que le entregan en la cajón del ordenador. A las 10:30 horas vacía de golpe todo el contenido de la bolsa marrón, consistente únicamente en billetes en el cajón del ordenador, tras ello el único dinero que hay en esa caja azul es moneda fraccionaria que esta en bolsas.

L'actora permanece en su puesto de trabajo a excepción de pequeñas ausencias y con una ausencia desde las 13:00 hasta las 14:20 aproximadamente para ir a comer A las 15:13 el cajón del ordenador está cerrado y abierto a las 15:14, a las 15:15 coge del cajón del ordenador 2 billetes y después monedas. A las 15:17 dobla billetes y monedas que mantenía en su mano cerrada y se los introduce de forma rápida en el interior del bolsillo de su pantalón, que habían antes sido extraídos del cajón y del soporte correspondiente.

La actora desde las 15:51 va realizando la operación de pasar los billetes por las máquinas detectoras de billetes falsos, y desde ese momento ya va pasando todos los que le entregan los clientes.

Sobre las 16:21 cuenta las bolsas de monedas de la caja metálica azul y empieza a realizar apuntes pasando después a contar vales y tarjetas visas hasta que a las 16:31 cierra la taquiIla y empieza a contar las monedas del soporte, cuenta los billetes de la caja y hace grupos, después sobre las 16:35 coloca la bolsa marrón encima, cuenta y pone el dinero contado en la bolsa marrón. Al final de la jornada cuenta y apunta lo que hay en la bolsa marrón, coloca las monedas del portamonedas y finalmente para terminar con el ordenador introduce los datos que ha ido apuntando.

16.- La parte actora intentó la conciliación previa con el resultado que obra en autos, agotando así la vía administrativa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Emparada en l' article 191 a) de la Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel R.D. Legislatiu 2/1995 , la part demandant que recorre la Sentència de la instància que declara la procedència de l'acomiadament, planteja com a primer objecte del recurs de suplicació la nul·litat d'actuacions i reposar el procediment a l'estat que es trobava en el moment anterior a dictar-se la sentència per d'haver-se infringit normes o garanties que produeixen indefensió.

Manté que s'ha d'anul·lar tota la prova aportada per l'empresa demandada, en base a què la sentència viola l' article núm. 24 de la Constitució Espanyola en l'aspecte de garantia de la indemnitat i l'article núm. 18 de la mateixa Norma Constitucional en relació amb l' article núm. 18 de l'Estatut dels Treballadors ( RDLegislatiu 1/1995 ) i article núm. 90 de la Llei de Procediment Laboral . Argumenta que tan l' article núm. 18 de la Constitució Espanyola com la doctrina jurisprudencial mantenen que no es pot gravar les imatges d'un treballador durant la seva jornada laboral a no ser que es trobi justificat per la necessitat de protecció del patrimoni empresarial. Planteja que en el cas present no existeix justificació prèvia per a investigar la recurrent, atès que de la investigació de l'empesa va quedar palesa la desviació insignificant del 21,27% sobre la mitjana del 20,31 % de la venda de promocions en el període de gener a maig de 2006, i al fet de què és la única taquillera que realitza jornada completa. Manté també que en el cas present "...en la prova s'ha vulnerat el dret a la garantia d'indemnitat de l' article núm. 24 de la CE . i per tant s'ha de declarar nul·la per il·legal tota la prova...", perquè la investigació va anar dirigida a la demandant únicament, sense tenir en compte que la seva jornada és més extensa que la de les altres perquè és completa i no parcial i que la taquilla de l'entrada Prim al Zoo que serveix és la de més vendes, amb necessitat de resoldre els conflictes amb major autonomia degut a què el punt d'informació és lluny de l'entrada.

La part recurrent postula la nul·litat d'actuacions per la prova de gravació emprada per l'empresa demandada perquè considera injustificada i vulneradora del seu dret a la indemnitat. Entenem que la pràctica de la prova en qüestió no porta a la indefensió ni a haver de reposar les actuacions al moment en què es va cometre una infracció substancial processal tal com preveu l'apartat a) de l' article núm. 191 de la Llei de Procediment Laboral que s'invoca, sinó que entra de ple en l'admissió del mitjà de prova concret establert en l' article núm. 90.1 de la Llei de Procediment Laboral , que permet rebutjar la valoració d'una prova obtinguda amb violació de drets fonamentals o llibertats públiques. La recurrent postula per un cantó la " nul·litat de les actuacions " sense especificar quines encara que en la pètita del recurs no postuli la nul·litat de la vista oral o de la sentència, sinó la seva revocació amb declaració de la nul·litat o de improcedència de l'acomiadament.

Entenem que aquest motiu de recurs per l'apartat a) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral , s'ha de desestimar, atesa la doctrina de la Sala IV del Tribunal Suprem que ha establert (Sentencies de 1 desembre 1987 [ RJ 19878804], 28 maig 1990 [RJ 19904510] y 9 d'abril 1991 [RJ 19913257 ]) un criteri general clarament restrictiu sobre la declaració de la nul·litat d'actuacions. La Sala IV del Tribunal Suprem ( Sentència de 30 d'octubre 1991 [RJ 19917680 ]) ha establert els criteris següents: «1) La anulación de sentencia es un remedio último y excepcional al que sólo cabe acudir cuando el Tribunal que conoce del recurso no pueda prácticamente adoptar una decisión correcta de la controversia planteada (entre otras muchas Sentencias, las de 20 abril y 16 mayo 1988 [RJ 19882996 y RJ 19883625 ]",i que "la resolución anulatoria requiere además, para considerarse ajustada a derecho, que la causa de la insuficiencia no sea imputable a la parte (entre otras, S. 5 junio 1982 , que también figura en el rollo), o no haya podido ser subsanada por una u otra vía ( S. 17 octubre 1989 [RJ 19897281 ])».. Per altra banda el Tribunal Constitucional ha establert que «para que las irregularidades procesales produzcan el radical efecto de la nulidad de actuaciones es preciso que, como señala el Ministerio Fiscal en sus alegaciones, la indefensión que produzcan ha de ser material y efectiva y no simplemente posible». ( Interlocutòria del Tribunal Constitucional de 15 de gener de 1996 [RTC 19963 ]); nul·litat que comporta la indefensió material i no merament formal atès «que el citado defecto haya causado un perjuicio real y efectivo para el demandado en sus posibilidades de defensa ( SSTC 43/1989 [RTC 198943], 101/1991 [RTC 1990101], 6/1992 [ RTC 19926] y 105/1995 [RTC 1995105 ], entre otras). Atenent l'esmentada doctrina, tan del Tribunal Suprem com del Tribunal Constitucional, per a determinar la nul litat d'alguna o algunes actuacions processals ha d'existir una irregularitat processal que ocasioni indefensió material a la part.

En el cas que es debat, la Sala entén que no s'ha causat indefensió a la part, la qual ha tingut els mitjans de prova de què podia o volia valer-se en la vista oral, sense que consti cap queixa processal en l'acta del judici sobre l'admissió i pràctica de visió de la gravació, tal com preveu l' article núm. 87.2 de la Llei de Procediment Laboral . Les consideracions sobre la valoració judicial de la prova practicada han de ser objecte en el seu cas de l'examen de les infraccions de les normes o de la jurisprudència com a objecte del recurs previst en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral . La denuncia d'infracció de les normes processals o de la jurisprudència no pressuposa la indefensió de la part, sinó una divergència de la valoració judicial de les proves i elements de convicció que les parts han aportat, i de l'aplicació del dret als fets als quals ha arribat el convenciment judicial. No consta que s'hagi denegat o restringit el dret fonamental de les parts a proposar els mitjans de proves i practicar les declarades pertinents, que és el fet que podria ser motiu de nul·litat d'actuacions. La valoració de la prova documental consistent en la gravació que impugna tindria en tot cas relació amb la revisió de fets provats, objecte de recurs previst en l'apartat b) de l' article 191 de la LPL . que no és objecte del recurs.

En aplicació de la doctrina jurisprudencial i de què el motiu únicament reflecteix el desacord de la part amb el raonament judicial que no produeix cap indefensió, s'ha de desestimar aquest motiu primer, i la Sala ha d'entrar a conèixer l'altre objecte concret de suplicació.

Segon.- La part recurrent, emparada en l'apartat c) de l' article núm. 191 de la Llei de Procediment Laboral , torna a denunciar la infracció per no aplicació dels articles núm. 24 de la Constitució Espanyola i articles núm. 90.1 de la Llei de Procediment Laboral , i també l' article núm. 11 de la Llei Orgànica del Poder Judicial , article núm. 55.4 de l'Estatut dels treballadors i article núm. 108. 1 i 2 de la Llei de Procediment Laboral . Manté que l'acomiadament s'ha de qualificar de nul perquè parteix d'un acte empresarial que vulnera drets fonamentals, en concret la garantia a la indemnitat en basar-se en proves que s'han obtingut amb procediments que suposen violació de drets fonamentals tal com ja s'ha plantejat en el motiu precedent. L'argument de la vulneració és que la prova documental del visionat s'ha obtingut sense justificació proporcional, de forma que és abusiva. La part recurrent no manifesta en què consisteix la vulneració del dret fonamental a la intimitat i a la indemnitat, encara que citi els preceptes constitucionals, degut a la filmació de la recurrent en hores i lloc de treball. La doctrina del Tribunal Suprem entén que la prova de gravació prevista en l' article núm. 230, 1 i 2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial te valor de prova documental sempre que quedi garantida la seva autenticitat, la integritat i el compliment dels requisits establerts per la norma ( SSTS. de 8 de febrer de 1991, RJ. 1991817; de 4 de juny de 1990, RJ. 19905012; de 25 de novembre de 1989, RJ. 19898251 , per totes). En el cas present la Sala entén que s'ha respectat la dignitat, honor i intimitat de la recurrent i s'ha complert amb la possibilitat de contradicció respecte a la prova. Per altra banda en el moment d'admissió d'aquest mitjà de prova la part recurrent no va fer constar cap protesta d'acord amb l' article núm. 87.2 i núm. 89 de la Llei de Procediment Laboral . Per altra banda la Sala entén que la prova practicada és proporcionada amb la finalitat empresarial de demostrar els càrrecs imputats, ja què la filmació es produeix en hores i lloc de treball a algunes taquilles i en tots el torns segons el fet provat novè no atacat ( STS de 5 de desembre de 2003 , RJ. 2004313 ).

Respecte a la vulneració al dret a la indemnitat, en l'apartat següent del recurs, la recurrent manté que es produeix vulneració del dret perquè el maig de 2006 va interposar una demanda per modificació substancial de les condicions de treball que va correspondre al Jutjat Social núm. 14 de Barcelona que va dictar sentència el 1 de setembre de 2006 en el procediment 335/2006 , que va recórrer en suplicació pendent de resoldre. Si bé és cert que els càrrecs imputats són en dates pràcticament coincidents amb la citació per a l'acte del judici i pot semblar un indici ( SSTC. Núm. 7, núm.14 i núm. 53 de 1993 i de 24 de febrer de 1995 , o la del TS. De 6 de juny de 2001, rec. 4380 ), la Sala entén que aquesta qüestió ha de resoldre's un cop s'hagi decidit sobre la procedència o no de l'acomiadament, a fi de poder determinar si aquest constitueix una reacció o resposta empresarial injustificada a la reclamació judicial precedent de la recurrent.

Tercer.- La part recurrent manté que subsidiàriament l'acomiadament ha de qualificar-se d'improcedent perquè entén que no hi ha causa justificada, d'acord amb l' article núm. 55.4 de l'Estatut dels Treballadors i article núm. 108.1 de la Llei de procediment Laboral . Resumint el quadre sinòptic argumental que s'inicia amb la pretesa justificació de la vulneració al dret a la indemnitat de la recurrent a la qual ens hem referit en l'ordinal anterior, argumenta que no s'ha acreditat la imputació de frau perquè és pràctica acceptada per l'empresa el que totes les taquilleres del Zoo tinguin canvi propi per a resoldre incidències de manca de moneda de cinc euros. Per altra banda la ratio de canvis d'entrades completes a entrades bonificades no es pot recolçar en enquestes anònimes d'estrangers com fa l'empresa. Respecte al canvi amb moneda pròpia, insisteix en què li és necessària en la jornada completa que treballa a diferència d'altres taquilleres, i en l'entrada Prim on treballa, amb molta afluència turística. Manté que la demandant feia una roda amb el diner propi portat des de casa en bitllets de cinc euros, que desprès recuperava en la forma el més discreta possible en bitllets grans quan feia l'arqueig de caixa.

Quart.- La relació fàctica no ha sigut atacada de manera que hem de partir de què es taquillera del Zoo amb antiguitat des de 1 d'agost de 1975. Que el 11 de maig de 2006 van interposar demanda judicial per modificació substancial de les condicions de treball. Que el dia 17 de juliol de 2006 l'empresa va iniciar expedient disciplinari amb els càrrecs que consten sobre els dies 16, 23, 25 i 27 de juny per expedir tiquets amb descomptes a turistes que havien abonat l'import real de les entrades, i els dies 1a 6 de juliol d'apropiar-se de bitllets i monedes del calaix, als quals es va oposar la demandant, i va procedir a acomiadar-la el següent dia 25 de juliol de 2006. Que la demandant va rebre formació de l'empresa i coneix l'operativa de taquilles del Zoo i de les incidències de canvi, de venda, d'anul·lació i devolució de tiquets i de liquidació a la fi de la jornada. Que les taquilleres tenen una caixa metàl·lica, que es guarda a recepció i se'ls lliura a l'inici de la jornada, on es guarden els canvis d'un dia a l'altre i que, si els falta canvi en demanen a recepció. Que els canvis de la caixa de les taquilleres queden registrats en el sistema informàtic igual que els demanats a recepció, si be acostumen a portar canvi propi per si els falta i la recepció està tancada a partir de les 14.30. Per anul·lar entrades completes venudes i canviar-les per unes de promoció, si el visitant és estranger o li resulta complicat el tràmit prescrit, les pròpies taquilleres fan el canvi que consisteix en guardar les entrades completes que ja han passat pel torn i lliurar-les al següent visitant a qui correspongui entrada completa. Els dies de juny la recurrent va expedir els tiquets amb descompte que consten en la carta d'acomiadament, si be les enquestes als visitants estrangers van ser anònimes i insuficientment circumstanciades, sense ratificar. En els dies de juliol consten les operacions sobre els canvis que recull la relació fàctica.

La Sala entén, juntament amb la sentència de la instància, que els càrrecs imputats es redueixen als de juliol de 2006 sobre l'apropiació o no de canvi. Hem d'estar al fet provat tretzè i el quinzè de la sentència, no atacat, que estableix que la recurrent els dies 1 de juliol i els següents fins el dia 6, va agafar del calaix de la caixa registradora i del suport de monedes els bitllets i monedes que consten en cada ocasió en la carta d'acomiadament, i desprès de deixar els bitllets i monedes en el mostrador i agafar-los i doblegar-los mentre els sostenia uns moments a la seva ma tancada, de sobre en un moviment ràpid els introdueix a la seva butxaca.

La convicció judicial de la instància expressada en els fets provats porta la Sala a haver de confirmar la declaració de procedència dels càrrecs disciplinaris dels dies de juliol, perquè la treballadora no ha desmuntat els fonaments de dret judicials, ja què la pretesa pràctica quotidiana de portar canvi propi amb què pretén justificar la introducció de monedes i bitllets a la butxaca queda contradita per l'afirmació fàctica del fet provat desè no atacat, que considera aquesta pràctica puntual i ocasional.

Concloem per tant que la falta disciplinària greu en què ha incorregut la recurrent prevista en l' article núm. 54,2 d) de l'Estatut dels Treballadors , sancionada amb l'acomiadament procedent no ha quedat desvirtuada pel recurs, de forma que hem de desestimar aquest motiu del recurs i el de la vulneració del dret a la indemnitat denunciada, i confirmar la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents i les normes citades de general i especial aplicació,

Fallo

Desestimar com ho fem el recurs de Suplicació plantejat per la demandant que recorre Doña. Rosario contra la Sentència del Jutjat Social núm. 6 de Barcelona de 24 de febrer de 2007 dictada en el procediment núm. 572/2006 , la qual confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l' article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.