Sentencia Social Nº 5614/2013, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6334/2012 de 31 de Julio de 2013

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

IL·LM. SR. JOSÉ DE QUINTANA PELLICER

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 31 de juliol de 2013

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5614/2013

En el recurs de suplicació interposat per Cristobal a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 27 d'abril de 2012 dictada en el procediment núm. 337/2011, en el qual s'ha recorregut contra la part Reale Seguros Generales, S.A., Seguros Catalana Occidente, S.A. de Seguros y Reaseguros S.A., Grado-Sis, Serveis de Construccio, S.L., Corsan Corviam Construccions S. A., Mapfre Global Riskd, Compañia Internacional de Seguros y Reaseguros, S.A. i Zhu Obras y Servicios, S.L., ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 8 d'abril de 2011 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre indemnització danys i perjudicis, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27 d'abril de 2012 , que contenia la decisió següent:

' DESESTIMO la demanda interpuesta por D. Cristobal frente a GRADO SIS SERVEIS DE CONSTRUCCIÓN S.L., REALE SEGUROS GENERALES S.A., CORSAN CORVIAM EMPRESA CONSTRUCTORA S.A., MAPFRE GLOBAL RISKS I ZHU OBRAS Y SERVICIOS S.L., absolviendo a las partes codemandadas de los pedimentos formulados en su contra ' .

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1.- El actor se encontraba prestando servicios mediante contrato de trabajo por obra y servicio determinado a tiempo completo en la empresa codemandada GRADO SIS SERVEIS DE CONSTRUCCIÓN S.L., con la categoría profesional de Oficial de 1ª, durante el período 08 de febrero de 2010 hasta final de obra que se produjo el 08 de julio de 2010, fecha en la que causó baja en la empresa por fin de contrato.

2.- En fecha 26 de febrero de 2010 sobre las 09:00 horas, el actor sufrió un accidente de trabajo cuando se encontraba prestando servicios dentro de su jornada laboral en la obra sita en la Biblioteca de la calle Calabria nº 38 de Barcelona.

3.-Que la promotora de la obra es el Ayuntamiento de Barcelona, quien contrató a la empresa codemandada CORSAN CORVIAM CONSTRUCCIÓN S.A., como empresa contratista.

4.- La empresa CORSAN CORVIAM CONSTRUCCIÓN S.A. subcontrató a las empresa GRADOS SIS SERVEIS DE CONSTRUCCIÓN S.L. para trabajos de paletería y limpieza, y a la empresa también codemandada ZHU OBRAS Y SERVICIOS S.L. para trabajos de paletería.

Que la mercantil (subcontratista) GRADO SIS SERVEIS DE CONSTRUCCIÓ S.L. se adhirió al plan de seguridad y salud de la obra de la calle Calabria nº 38, al igual que la mercantil también subcontratista ZHU OBRAS Y SERVICIOS S.L. para la que trabajaba el operario que manipulaba la pistola de clavos, el sr. Teodosio , que fue quien pidió ayuda al actor, sr. Cristobal .

5.- El accidente se produjo cuando el trabajador, sr. Teodosio , quien prestaba servicios para la empresa ZHU OBRAS Y SERVICIOS S.L., estaba utilizando una pistola de fulminantes marca HILTI modelo DX 460 MZ para colocar un fleje en una pared de hormigón y poder levantar una pared medianera adosada, le pidió ayuda al actor, sr. Cristobal , trabajador de GRADO SIS SERVEIS DE CONSTRUCCIÓN S.L., porque no le funcionaba la pistola. Que el actor le demostró una primera vez al sr. Teodosio cómo funcionaba la pistola indicada, pero éste le volvió a solicitar ayuda una segunda vez, siendo en la segunda demostración cuando al actor le saltaron hacia arriba fragmentos de los clavos que le impactaron en el ojo izquierdo.

6.- Que el actor no llevaba gafas de seguridad porque para el trabajo que estaba realizando no eran necesarias, llevando el equipo necesario consistente en botas de trabajo y cascos. Cuando el actor mostró al trabajador sr. Teodosio el funcionamiento de la pistola -en la segunda ocasión- en su manipulación al hacer los disparos, el peine de fulminantes salió disparado del cargador hacia arriba impactándole en el ojo izquierdo.

7.- Que a raíz del accidente se giró visita inspectora en fecha 17 de mayo de 2010, elaborando la correspondiente Acta de Inspección en fecha 27 de septiembre de 2010, en la que, tras las actuaciones inspectoras, de las manifestaciones realizadas por las personas entrevistadas, del examen de la documentación obrante en el expediente y aportadas por las empresas, de la inspección ocular realizada por el inspector actuante en la fecha de la visita y de las averiguaciones realizadas, en los hechos constatados se concluye: 'El trabajador no se colocó las gafas de protección, por exceso de confianza, al ser un acto momentáneo'; y en el apartado de conclusiones se dispone que ' En el caso que nos ocupa, la empresa GRADO SIS SERVEIS DE CONSTRUCCIO S.L. adoptó todas las medidas que legalmente se exigen para evitar los riesgos y poder evitar las imprudencias y distracciones de los trabajadores (formación e información preventiva, entrega de EPI's, señalización de seguridad) sin poder prever la imprudencia del trabajador de no utilizar EPI's en el uso de un equipo de trabajo que conocía.

Pese a que el uso de la pistola fijadora de clavos no era el trabajo habitual del señor Cristobal ya que se encontraba replanteando una pared, sí que tenía conocimientos de su uso y autorización para ello.

En base a todo lo informado, desde esta Inspección de Trabajo y Seguridad Social no se inician actuaciones sancionadoras frente a GRADO SIS SERVEIS DE CONSTRUCCIÓ S.L.

Se aprecia una imprudencia en el método de trabajo del señor Cristobal (que no se podía prever por parte de la empresa GRADO SIS SERVEIS DE CONSTRUCCIÓ S.L.) al no utilizar las gafas de protectoras en la manipulación de la pistola de flejes. Pese a que no era su trabajo en ese momento, sí conocía el equipo y la obligación de utilizar gafas aunque sólo fuera para una tarea puntual como mostrar al señor Teodosio su correcto funcionamiento. Además hay que hacer hincapié en que el trabajador disponía de formación preventiva de 60 horas por lo que conocía suficientemente todas las exigencias preventivas y de seguridad puesto que dispone de la formación suficiente para ser recurso preventivo.

Por su parte, se ha comprobado que el trabajador que manipulaba el equipo y solicitó ayuda, el sr. Teodosio , no tenía en el momento del accidente la formación suficiente para manipular el equipo de trabajo e intervenir en trabajos en el sector de la construcción (no disponía de la formación inicial de 8 horas para intervenir en trabajos en dicho sector), por lo que se procede a extender acta de infracción con responsabilidad solidaria de la empresa contratista Corsán Corviam, a la empresa Zhu Obras y Servicios S.L.

No obstante, desde esta Inspección de Trabajo y Seguridad Social no se puede determinar la relación entre dicha infracción por falta de formación de un trabajador de otra empresa con la producción del accidente del sr. Cristobal puesto que la causa del mismo es la falta de uso de EPI's por este'.

8.- A raíz del expediente iniciado por la Inspección de Trabajo, se dicta Resolución de fecha 01/03/2011 por el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, expediente nº NUM000 Acta nº NUM001 , resolviendo: 'Confirmar e imponer la sanción de 2.046 euros a ZHU OBRAS I SERVEIS S.L. y apreciar la responsabilidad solidaria de CORSAN CORVIAM CONSTRUCCION S.L.'.

9.- Que el trabajador, Don. Teodosio , no tenía en el momento del accidente del actor, Don. Cristobal , la formación suficiente para manipular el equipo de trabajo e intervenir en trabajos en el sector de la construcción, no disponía de la formación inicial de 8 horas para intervenir en trabajos de dicho sector.

10.- Que a consecuencia del accidente, el actor sufrió lesiones diagnosticadas de equimosis párpado superior y perforación corneal y múltiples erosiones corneales, que le mantuvieron en situación de incapacidad temporal derivada de accidente de trabajo desde el día 26/02/2010 hasta el día 14/10/2010, fecha en la que por Resolución del INSS le fue reconocido al actor ser tributario de una incapacidad permanente total para su profesión habitual, con derecho a una pensión de 1.193'02 euros y con fecha de efectos de 03/09/2010.

11.- Que el actor tenía formación preventiva del puesto de trabajo de 60 horas de duración, curso básico de prevención de riesgos laborales (doc. nº 5 del ramo de prueba de la mercantil Grado Sis Serveis de Construccio s.l). Que el trabajador-actor había recibido por la empresa codemandada Grado Sis Serveis de Construccio s.l los elementos de protección individual necesarios para su actividad en fecha 8 de febrero de 2010: bostas, casco, protectores auditivos, guantes y gafas protectoras (documento nº 3 del ramo de prueba de la codemandada Grado Sis (...)), y autorización del uso de maquinaria (doc. nº 3 de la codemandada Grado Sis).

12.- Que el actor, atendiendo a su formación en materia de prevención de riesgos laborales conocías las obligaciones en materia de seguridad y salud.

13.- Que el actor conocía el equipo (la pistola fijadora de clavos DX 460) porque lo había utilizado en otras ocasiones -aunque en esos momentos no estaba utilizando dicho equipo porque las tareas que estaba realizando no lo requerían-. Que el riesgo de proyección de fragmentos estaba señalizado en el equipo.

14.- El trabajador, sr. Teodosio , no llevaba las gafas protectoras del equipo cuando solicitó ayuda al actor, pero éste sí disponía de gafas de protección por haberle hecho entrega la empresa GRADO SIS SERVEIS DE CONSTRUCCIÓ S.L. de sus propias gafas protectoras.

15.- Que no se han probado deficiencias en el equipo de trabajo con el que ocurrió el accidente, la pistola fijadora de clavos DX 460. Que el equipo de trabajo de la pistola contaba con señalización de uso de gafas protectoras, incluyendo las mismas como EPI (elemento individual de protección). En el maletín del equipo se señaliza la necesidad de utilizar gafas de protección y el maletín de la pistola incorpora las gafas protectoras.

Que la pistola estaba en condiciones de uso, no habiéndose probado fallo en el sistema.

16.- Que la compañía aseguradora de la empresa GRADO SIS SERVEIS DE CONSTRUCCIÓN S.L. es REALE SEGUROS GENERALES S.A

17.- Que la compañía aseguradora de la empresa CORSAN CORVIAM EMPRESA CONSTRUCTORA S.A. es MAPFRE GLOBAL RISKS.

18.- Se ha practicado el preceptivo acto de conciliación con fecha 18 de marzo de 2011 con el resultado de intentado sin avenencia y sin efecto.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar; a excepció de Zhu Obras y Servicios, S.L., i Seguros Catalana Occidente, S.A. de Seguros y Reaseguros. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència del jutjat social que desestima la demanda presentada en reclamació de indemnització de danys i perjudicis derivats d'accident de treball, presenta recurs de suplicació la part demandant, que ha estat impugnat per la defensa de l'empresa Grado-Sis, Serveis de Construcció, S.L., Reale Seguros Generales, S.A., Corsan Corviam Construcción, S.A. i MAPFRE GLOBAL RISKS Cia. Internacional de Seguros y Reaseguros S.A..

SEGON.Entrant en l'anàlisi del primer motiu del recurs, la part demandant interessa per la via de l' article 193 b) de la Llei reguladora de la jurisdicció social (LRJS ), la revisió dels fets provats, concretament dels ordinals novè i desè, així com l'addició d'un nou fet provat. Aquestes modificacions es plantegen en base a les 'proves documentals, testifical, confessió en judici i pericials practicades'.

S'ha de tenir present que per tal que prosperi la modificació del relat fàctic que es proposa, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs de suplicació, és necessària la concurrència dels següents elements:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

A)Doncs bé, respecte al fet provat novè, pretén el recurs l'addició de dos paràgrafs, el primer relatiu a la valoració el compliment obligacional de Corsan amb la subcontractista Zhu, que s'ha de rebutjar ja que conte una valoració jurídica que seria predeterminant de la decisió. El segon paràgraf inclou que pretén afegir tampoc es pot admetre ja que, en primer lloc, es basa en una valoració alternativa de la prova testifical, que no és revisable en suplicació, com s'ha dit més amunt. Per altra banda, incorpora una manifestació que no és transcendent doncs no inclou cap fet realment nou, sinó un element negatiu que res aclareix, ja que del relat dels fets ja es pressuposa que no estava present un supervisor que podés ajudar al Sr. Teodosio , en el moment de l'accident, i per això ho va demanar ajuda i va ser atès pel demandant. Per tant, no es constata cap error del jutjador i ha de ser rebutjat el primer motiu de revisió.

B)Seguint en la via de revisió dels fets provats, es demana la modificació del fet provat desè, al qual proposa incloure, no un diagnòstic diferent, sinó els punts atribuïbles a les seqüeles, segons el resultat de la prova pericial, però aquesta qualificació resultaria no de cap element de prova sinó de l' aplicació de la normativa vigent (barem d'accidents) i per tant es tracta d' una qüestió jurídica i no d'un fet. Es rebutja per tant també aquesta modificació.

C)El darrer motiu de modificació dels fets provats, proposa l'addició d'un fet nou que digui que la companyia aseguradora de Zhu Obras y Servicios, S.L. és Seguros Catalana de Occidente.Aquest fet si que ha de ser atès, ja que resulta del document obrant al foli 460 i no es nega per les parts. A més de ser evidentment transcendent doncs afecta a la determinació de la possible responsabilitat de la contractista. S'inclou doncs aquesta proposta en el relat dels fets provats de la sentència.

TERCER.El següent motiu del recurs es planteja per la via de l' article 193 c) de la LRJS , al legant infracció de les següents normes substantives i jurisprudència, que es detallen a continuació:

1r.- Infracció per inaplicació de l' article 42.2. del Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de mar ç, pel que s'aprova el Text refós de l'Estatut dels Treballadors,quan diu que l'empresari principal, durant l'any següent a la finalització de l'encàrrec, respondrà solidàriament de les obligacions de naturalesa salarial contretes pels contractistes i subcontractistes amb els seus treballadors i de les referides a la Seguretat Social, durant el període de vigència del contracte.

Per la mateixa literalitat del precepte, s'ha de rebutjar la infracció que s'al.lega doncs la obligació de la que es demana compliment no té naturalesa salarial sinó indemnitzatòria.

En referència a les altes normes que es denuncien com a infringides per la sentència, la valoració és diferent. Així, té raó en recurrent quan al.lega:

Infracció per inaplicació de la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el Sector de la Construcció , fent referència a la Exposició de Motius i als articles 4.1 relatiu als requisits exigibles als contractistes i subcontractistes, concretament l'apartat h) quan diu que han d'assumir els riscos, obligacions i responsabilitats pròpies del desenvolupament de l'activitat empresarial. L'apartat 3, del mateix relatiu a la acreditació del compliment dels requisits dels apartats 1 i 2.a, i l'article 7, que regula el deure de vigilància i responsabilitats derivades del seu incompliment.

Cita també l'article 15, de la mateixa Llei, relatiu als següents incompliments del subcontractista, i l'article 16, relatiu al deure de les subcontractistes d'acreditar que compten amb personal amb la formació necessària en prevenció de riscos laborals i que disposen de una organització preventiva adequada.

S'ha d'admetre la raó del recurs ja que la sentència impugnada no fa referència a les obligacions de l'empresa principal ni a la necessària coordinació de les activitats empresarials de totes les empreses que intervenen en l'obra, siguin contractistes o subcontractistes, així com el seu deure de supervisió i vigilància, de manera que la manca de prevenció d'una d'elles no pugui repercutir en causar risc d' accidentabilitat dels treballadors al servei de les altres, com s'ha de valorar que ha succeït en el cas jutjat. S'admet per tant la infracció denunciada.

Es denuncia també la infracció per inaplicació de l' article 42.3 del Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost sobre infraccions i sancions a l'ordre social, relatiu a la responsabilitat solidària de l'empresa principal amb els contractistes i subcontractistes,als que es refereix l' article 24-3 de la Llei de prevenció de riscos laborals , pel compliment de les obligacions imposades en la dita llei, sempre que la infracció s'hagi produït en el centre de treball de l'empresari principal.

S'admet també la infracció del precepte, per la raó de què la sentència no ha entrat en la valoració de la responsabilitat solidaria establerta clarament per la citada Llei, tal com valora la jurisprudència, qüestió en la que s'entrarà més endavant.

QUART.En el mateix sentit, s'al.lega infracció per inaplicació dels articles 42, 24.3 , 14 , 17 i 15 de la Llei de prevenció de riscos laborals, Llei 31/1995, de 8 de novembre , quan determinen que:

Art. 42: '1. El incumplimiento por los empresarios de sus obligaciones en materia de prevención de riesgos laborales dará lugar a responsabilidades administrativas, así como, en su caso, a responsabilidades penales y a las civiles por los daños y perjuicios que puedan derivarse de dicho incumplimiento.

3. Las responsabilidades administrativas que se deriven del procedimiento sancionador serán compatibles con las indemnizaciones por los daños y perjuicios causados y de recargo de prestaciones económicas del sistema de la Seguridad Social que puedan ser fijadas por el órgano competente de conformidad con lo previsto en la normativa reguladora de dicho sistema.'

Art. 24-3: ' Las empresas que contraten o subcontraten con otras la realización de obras o servicios correspondientes a la propia actividad de aquéllas y que se desarrollen en sus propios centros de trabajo deberán vigilar el cumplimiento por dichos contratistas y subcontratistas de la normativa de prevención de riesgos laborales.'

Art. 14 1:'Los trabajadores tienen derecho a una protección eficaz en materia de seguridad y salud en el trabajo.- El citado derecho supone la existencia de un correlativo deber del empresario de protección de los trabajadores frente a los riesgos laborales.- Este deber de protección constituye, igualmente, un deber de las Administraciones públicas respecto del personal a su servicio.

Los derechos de información, consulta y participación, formación en materia preventiva, paralización de la actividad en caso de riesgo grave e inminente y vigilancia de su estado de salud, en los términos previstos en la presente Ley, forman parte del derecho de los trabajadores a una protección eficaz en materia de seguridad y salud en el trabajo.

2. En cumplimiento del deber de protección, el empresario deberá garantizar la seguridad y la salud de los trabajadores a su servicio en todos los aspectos relacionados con el trabajo. A estos efectos, en el marco de sus responsabilidades, el empresario realizará la prevención de los riesgos laborales mediante la integración de la actividad preventiva en la empresa y la adopción de cuantas medidas sean necesarias para la protección de la seguridad y la salud de los trabajadores, con las especialidades que se recogen en los artículos siguientes en materia de plan de prevención de riesgos laborales, evaluación de riesgos, información, consulta y participación y formación de los trabajadores, actuación en casos de emergencia y de riesgo grave e inminente, vigilancia de la salud, y mediante la constitución de una organización y de los medios necesarios en los términos establecidos en el capítulo IV de esta ley.

El empresario desarrollará una acción permanente de seguimiento de la actividad preventiva con el fin de perfeccionar de manera continua las actividades de identificación, evaluación y control de los riesgos que no se hayan podido evitar y los niveles de protección existentes y dispondrá lo necesario para la adaptación de las medidas de prevención señaladas en el párrafo anterior a las modificaciones que puedan experimentar las circunstancias que incidan en la realización del trabajo.

3. El empresario deberá cumplir las obligaciones establecidas en la normativa sobre prevención de riesgos laborales.

4. Las obligaciones de los trabajadores establecidas en esta Ley, la atribución de funciones en materia de protección y prevención a trabajadores o servicios de la empresa y el recurso al concierto con entidades especializadas para el desarrollo de actividades de prevención complementarán las acciones del empresario, sin que por ello le eximan del cumplimiento de su deber en esta materia, sin perjuicio de las acciones que pueda ejercitar, en su caso, contra cualquier otra persona.'

Art. 17. 'Equipos de trabajo y medios de protección.

'1. El empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que los equipos de trabajo sean adecuados para el trabajo que deba realizarse y convenientemente adaptados a tal efecto, de forma que garanticen la seguridad y la salud de los trabajadores al utilizarlos.

Cuando la utilización de un equipo de trabajo pueda presentar un riesgo específico para la seguridad y la salud de los trabajadores, el empresario adoptará las medidas necesarias con el fin de que:

a) La utilización del equipo de trabajo quede reservada a los encargados de dicha utilización.

b) Los trabajos de reparación, transformación, mantenimiento o conservación sean realizados por los trabajadores específicamente capacitados para ello.

2. El empresario deberá proporcionar a sus trabajadores equipos de protección individual adecuados para el desempeño de sus funciones y velar por el uso efectivo de los mismos cuando, por la naturaleza de los trabajos realizados, sean necesarios.

Los equipos de protección individual deberán utilizarse cuando los riesgos no se puedan evitar o no puedan limitarse suficientemente por medios técnicos de protección colectiva o mediante medidas, métodos o procedimientos de organización del trabajo.

Art. 15-3,4. ' 3. El empresario adoptará las medidas necesarias a fin de garantizar que sólo los trabajadores que hayan recibido información suficiente y adecuada puedan acceder a las zonas de riesgo grave y específico.

4. La efectividad de las medidas preventivas deberá prever las distracciones o imprudencias no temerarias que pudiera cometer el trabajador. Para su adopción se tendrán en cuenta los riesgos adicionales que pudieran implicar determinadas medidas preventivas, las cuales sólo podrán adoptarse cuando la magnitud de dichos riesgos sea sustancialmente inferior a la de los que se pretende controlar y no existan alternativas más seguras.'

CINQUÈ.Per valorar l'aplicació de les normes abans expressades s'ha de partir dels fets provats que diuen, en resum, que el treballador demandant es va accidentar quan treballava com a Oficial primera, per compte de l'empresa Grado Sis, subcontractista de l'empresa Corsan, i coincidia amb un treballador de la codemandada empresa Zhu, també subcontractada per Corsan a la mateixa obra. Així com el demandant havia rebut tota la formació preventiva de riscos laborals, i mitjans de prevenció, no havia estat així amb el treballador de l'empresa Zhu. L'accident es produeix quan l'actor, a instància del Sr. Teodosio , treballador de Zhu, li demostra com ha d'usar la pistola de fulminants, per a col.locar un flex a la paret de formigó. Quan insistint per segona vegada el treballador Sr. Teodosio , li reitera la petició d'ajuda, el demandant li torna a mostrar com funcionava la pistola, cosa que fa sense ulleres de protecció, i dóna lloc a què saltin uns claus que li van impactar a l'ull, amb la conseqüència de seqüela de pèrdua greu de la visió en l'ull esquerre, etc. I declaració de incapacitat permanent total.

Es declara provat també que el demandant no portava posades ulleres de protecció, tot i haver rebut formació en aquest sentit, ja que ell no era qui havia d'usar la pistola en qüestió. Que (fet 11è) a l'actor se li va proporcionar formació preventiva (60 hores) del lloc de treball i els elements de protecció individual, que incloïen les ulleres protectores. També que coneixia el funcionament de la pistola (fet 13) fixadora de claus, i que en l'aparell estava assenyalat el risc de projecció de fragments. D'aquí es dedueix que la seva empresa havia complert amb les condicions exigibles per la normativa citada respecte al deure de prevenció de riscos i seguretat en el treball. Que l'equip de treball no tenia deficiències (fet 15è).

També es diu (fet provat 14) que el treballador Sr. Teodosio no portava ulleres protectores, però si disposava d'elles, per haver-li donat l'empresa Grado Sis.

La ITSS, va proposar sanció a l'empresa Zhu, apreciant la responsabilitat solidaria de la contractista Corvian, per manca de prevenció de riscos, que va ser confirmada pel DEIO de la Generalitat del Catalunya. No es va demanar la imposició de sanció a l'empresa Grado-Sis, ja que es considerava que havia complert totes les obligacions en matèria preventiva.

La sentència de instància dedueix dels fets que l'acció ha de ser qualificada de imprudència greu del demandant, per manca d'ús dels elements de prevenció, qualificació que diu que exonera a les empreses demandades de tota responsabilitat, ja que la seva empresa li havia donat formació i proporcionat els elements de protecció individual que l'accidentat no va usar per decisió pròpia.

Aquesta Sala no pot compartir aquesta valoració, doncs és evident que la causa de l'accident, és la manca d'ús de les ulleres protectores, però si anem a l'antecedent immediata, es troba en una actuació provocada reiteradament per un company de feina (treballen al mateix centre, encara que per empreses distintes, sota la direcció de la única contractista) que no havia rebut formació ni sabia com fer ús de la maquinària.

Aquesta acció del demandant que usa la pistola, sense posar-se les ulleres, per molt que sigui negligent, ja que sabia que es precisava protecció per fer-ho, en cap cas es pot qualificar com de negligència temerària, cas únic en el que s'exonera a l'empresa de tota responsabilitat, doncs si l'empresa Corvian, empresa principal, hagués supervisat les obligacions de la subcontractista Zhu, que no havia format al seu empleat, com li obligaven les normes més amunt citades, i hagués realitzat una adequada vigilància de l'execució de la obra, l'accident tampoc s'hagués produït.

Per tant, no es pot deixar de tenir en compte el que els fets provats relaten i evidencien, que és un incompliment obligacional greu de l'empresa principal, tant per no garantir que la subcontractista compleixi les seves obligacions de seguretat i salut, com en la manca de vigilància de la obra que s'executa. Per aquesta valoració la ITSS va proposar sanció en el seu moment.

Una altra cosa és que l'incompliment del deure de formació per l'empresa Zhu no es pugui comunicar a la codemandada titular del contracte de treball (Grado Sis) de la part actora. Però no és així respecte a la obligació de vigilància de la obra i coordinació de la seguretat, precepte que clarament resulta vulnerat per l'empresa principal, que havia de vetllar per tal que en l'execució del servei totes les empreses que intervenien haguessin dotat als treballadors de les mesures de prevenció (formació, mitjans, etc) obligació que Corvian no va complir.

Així es fa patent la infracció de la obligació de coordinar les activitats entre les empreses que presten serveis en un mateix centre de treball, ( Art. 24-3 LPRL ), i d'establir entre elles una cooperació per l'aplicació de la normativa de prevenció. La negligència és especialment imputable a l'empresari contractista que és qui té la obligació de vigilància de la obra, tal com indica l'article citat, respecte als subcontractistes que treballen en el mateix centre de treball.

S'ha de recordar que és aplicable també l'ex- article 42.2 de la LPRL, actual 42.2 de la LISOS , que estableix la responsabilitat solidària de contractistes i subcontractistes en aquelles obligacions de prevenció i l' article 24.3 de la citada Llei de prevenció de riscos laborals 31/1995, de 8 de novembre, que obliga a establir una coordinació d'activitats entre les empreses que contractin o subcontractin obres o serveis corresponents a la pròpia activitati que es desenvolupin en els seus propis centres de treball, establint una obligació solidària de vigilància en el compliment de les normativa de prevenció de riscos laborals, per tant, les dues empreses actores estaven obligades a realitzar l'activitat de prevenció (STS, entre d'altres del TS Sala 4ª, S 10-12-2007, rec. 576/2007 i TS Sala 4ª, S 26-5-2005, rec. 3726/2004 ).

Cal destacar també que existeix normativa reglamentaria suficient en la que basar la obligació de les empreses, en la realització de l'activitat. Així, el Reial Decret 1627/97, de 24 d'octubre, pel que s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, que obliga a totes les empreses que intervenen en l'obra a coordinar les activitats per assegurar la prevenció dels riscos.

Finalment, respecte al concepte de lloc de treball de l'empresa contractista s'ha d'estar també al que ha interpretat la jurisprudència, per totes, la sentència del TS de 10-12-2007, rec. 576/2007 , quan diu:

' Doctrina la expuesta aplicable al tema hoy discutido y que viene avalada por lo dispuesto en el Real Decreto 171/2004, de 30 enero que desarrolla el artículo 24 de la Ley 31/1995, de 8-11-1995, de Prevención de Riesgos Laborales , en materia de coordinación de actividades empresariales, al señalar en su art. 2 que a los efectos de lo establecido en ese Real Decreto , se entenderá por centro de trabajo, cualquier área, edificada o no, en la que los trabajadores deban permanecer o a la que deban acceder por razón de su trabajo. Y empresario titular del centro de trabajo, la persona que tiene la capacidad de poner a disposición y gestionar el centro de trabajo.'

SISÈ.Respecte a la negligència de l'accidentat, s'admet només parcialment la valoració del recurrent, ja que s'ha de partir de què resulta provat que tenia una formació i coneixement que el feien responsable de les obligacions d' usar els instruments de prevenció dels que disposava, però aquesta valoració no exonera de culpa a l'empresa que tenia la obligació de vigilar el compliment de les mesures de seguretat en la obra, com hem dit. En aquest punt s'admet també el que al lega el recurrent, en relació a la infracció de l' article 15 LPRL , quan diu que la efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure també les distraccions o imprudències no temeràries que podés cometre el treballador. Per tant, s'ha de considerar que es tracta d'un supòsit de concurrència de culpes,que donarà lloc a modular la indemnització derivada per responsabilitat civil corresponent, partint de la base de l'existència de culpa o negligència de l'empresa contractista, i de l'empresa Zhu. Però aquesta darrera no és ocupadora del demandant i per tant per molt que hagi estat demandada i es constatin les infraccions de mesures de seguretat no se li pot imputar des del punt de vista laboral l'incompliment de la norma de responsabilitat civil derivada del contracte de treball, a diferència de la contractista Corvian, sense perjudici del dret de repetició.

SETÈ.Pel que fa als requisits que la jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert perquè el treballador tingui dret a la indemnització per danys i perjudicis, així com per determinar la seva quantia, són els següents:

1) En primer lloc queda clar que a més de les prestacions públiques del sistema de Seguretat Social que procedeixin, es pot reclamar a l'empresari culpable una indemnització pels danys i perjudicis derivats de l' accident o malaltia professional ( Sentències del Tribunal Suprem de data 2 de febrer i 10 de desembre de 1.998 , 12 i 17 de febrer de 1.999 i 20 de juliol de 2.000 ).

2) Per tenir dret a aquesta indemnització ha d'existir culpa de l'empresari en la producció del dany ( STS de 30 de setembre de 1997 i 29 de setembre de 2.000 ).

3) Com manifestació del principi general del nostre ordenament jurídic, que es dedueix dels articles 1.101 i 1902 del Codi Civil , que obliga a tot aquell que causa un dany a un altre a reparar-lo, es pot afirmar que en l'àmbit laboral , tenint en compte la manca d'una norma legal expressa que estableixi les indemnitzacions o estableixi topes a la seva quantia, la indemnització procedent haurà de ser adequada, proporcionada i suficient per reparar o compensar completament els danys i perjudicis patits, tant en l'àmbit personal com laboral , familiar i social ( STS de 2 d'octubre de 2.000 ).- STSJ Cat, 07 de maig de 2013 ( ROJ: STSJ CAT 4832/2013) recurs: 2999/2012 ).|

VUITÈ.Respecte a la quantia de la indemnització hem d'estar a la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, Sala IV de 17 de juliol de 2007 ( Rec. 4367/2005 dictada en Sala General i Sentència de la mateixa data, Rec. 513/2006 ), que resolen la forma de quantificar la indemnització per danys i perjudicis derivats d'accident de treball amb la finalitat d'aconseguir la plena indemnitat del perjudicat, de manera que la indemnització s'ha de calcular de forma vertebrada explicant i motivant els conceptes, i també els criteris o sistema de valoració que se segueixi de caracter orientatiu. En aquest sentit es diu que:

' El daño tiene distintos aspectos: las lesiones físicas, las psíquicas, las secuelas que dejan unas y otras, los daños morales en toda su extensión, el daño económico emergente (como los mayores gastos a soportar por el lesionado y su familia en transportes, hospedajes, etc.) y el lucro cesante, cuya manifestación es la pérdida de ingresos de todo tipo, incluso la pérdida de las expectativas de mejora profesional. Si todos esos conceptos deben ser indemnizados y a todos ellos abarca la indemnización total concedida, es claro que la compensación de las diversas indemnizaciones debe ser efectuada entre conceptos homogéneos para una justa y equitativa reparación del daño real.

Por ello, no cabrá compensar la cuantía indemnizatoria que se haya reconocido por lucro cesante o daño emergente en otra instancia, con lo reconocido por otros conceptos, como el daño moral, al fijar el monto total de la indemnización, pues solo cabe compensar lo reconocido por lucro cesante en otro proceso con lo que por ese concepto se otorga en el proceso en el que se hace la liquidación. Y así con los demás conceptos, por cuánto se deriva del artículo del artículo 1.172 del Código Civil que el pago imputado a la pérdida de la capacidad de ganancia no puede compensarse con la deuda derivada de otros conceptos, máxime cuando la cuantía e imputación de aquél pago las marca la Ley, pues no son deudas de la misma especie. Sentado lo anterior, lo correcto será que la compensación, practicada para evitar enriquecimiento injusto del perjudicado, se afectúe por el juzgador, tras establecer los diversos conceptos indemnizables y su cuantía, de forma que el descuento por lo ya abonado opere, solamente, sobre los conceptos a los que se imputaron los pagos previos.... Consecuentemente, la compensación operará entre conceptos homogéneos, lo que tratándose de prestaciones de la Seguridad Social que resarcen por la pérdida de ingresos que genera la disminución de la capacidad de ganancia, temporal o permanente, supone que las referidas prestaciones sólo pueden compensarse con las indemnizaciones reconocidas por el llamado lucro cesante, así como, que las que se reconocen por la incapacidad temporal no se pueden compensar con las que se dan por la incapacidad permanente y viceversa. Con respecto a la compensación de las prestaciones por incapacidad temporal, conviene recordar, conforme a lo antes dicho y a la doctrina constitucional citada, que esta jurisdicción no está vinculada por las normas de la Tabla V del Baremo y que la reparación de los perjuicios económicos debe perseguir la plena indemnidad del trabajador, lo que supone, salvo prueba que acredite otra cosa, que el perjudicado en concepto de lucro cesante debe percibir, al menos, el cien por cien del salario cobrado al tiempo del accidente y que las prestaciones sociales percibidas no puedan compensarse con la indemnización señalada con arreglo a la citada Tabla V mientras las mismas, junto con su posible mejora convencional, no superen ese cien por cien, sin que, por otro lado, quepa su compensación con lo reconocido por otros conceptos, como daño emergente o moral, cual se dispone en el artículo 1.106 del Código Civil y se reitera en el artículo 1-2 de la LRCSCVM . Especial consideración merece el descuento del capital coste de la prestación por incapacidad permanente reconocida por la Seguridad Social y, en su caso, del importe de la indemnización por incapacidad permanente parcial o por lesión permanente no invalidante que se hayan reconocido por la Seguridad Social. Ante todo, conviene recordar que las prestaciones de la S.S. se conceden por la pérdida de la capacidad de ganancia, para compensar la merma económica que supone una incapacidad laboral, .....

Por tanto, es lógico computar y deducir lo cobrado de prestaciones de la Seguridad Social de la indemnización global, ya que, las mismas se han financiado con cargo al empresario, sea por día del pago de primas de seguro, sea por aportación directa. Pero, como la compensación sólo puede operar sobre conceptos homogéneos, es claro que las prestaciones indemnizan por la pérdida de ingresos, sólo se descontarán del total de la indemnización reconocida por lucro cesante.'

NOVÈ.Aplicant l'anterior doctrina, queda per determinar la quantificació de la indemnització. En aquest punt s'ha de partir de què l'actor demana un total de 100.746,40 euros, en concepte de resarciment de danys i perjudicis, per incapacitat temporal, incapacitat permanent, perjudici estètic moderat i incapacitat permanent (inclòs dany moral), més interessos.Basa la seva pretensió en l'aplicació del barem contingut en la resolució de 31 de gener de 2010, al que s'ha d'estar per principi de congruència, ja que no es demana l'aplicació del barem actualitzat com podria atenent al criteri de la jurisprudència ( STS UD 18.10.2010 -rec. 101/2010 ).

De l'esmentada doctrina allò que clarament es deriva és que el rescabalament ha de ser íntegre, tal i com prèviament hem indicat. I això comporta que la quantitat final hagi de ser actualitzada en el moment de la sentència, amb meritació fins aleshores dels interessos moratoris i a partir del dit moment, a més, dels interessos processals. Però en la determinació d'aquells primers escau estar al barem que s'apliqui, atès que si, per exemple, la sentència fixa la indemnització estrictament pel barem en el moment de dictar-se o d'interposar la demanda, els dits interessos derivats de l' art. 1101 CC es calcularan des del moment de la papereta de conciliació, mentre que si s'apliquen els del moment de l' accident o el del la consolidació de les lesions -alta mèdica o declaració d'incapacitat- haurà de ser el dit moment al què es retrotreguin els corresponents interessos.

Per valorar la pretensió, s'ha de partir de què resulta acreditat (fet 10è) que a resultes de l'accident, el demandant va patir lesions que el van mantenir en situació d'incapacitat permanent un total de 230 dies (del 26-02-2010 al 14-10-2010); que per resolució de l'INSS va ser declarat en situació de incapacitat permanent en grau de total i el dret a la pensió corresponent; que pateix com a seqüeles definitives: equimosi de parpella superior, perforació corneal i múltiples erosions corneals.

Els criteris més amunt exposats, exigeixen que en el marc del que reclama la part actora, s'hagi de tenir en compte, efectivament:

A- El dany emergent,consistent en:

- el dèficit d'agudesa visual, equimosi en parpella i fotofòbia severa, que es valora en la part actora amb un total de 21 punts, no discutits,que es dedueixen de l'aplicació del barem que s'interessa, concretament del Cap. 1 sistema ocular, que per 1051,47 euros, dona un total de 22.080,87 euros, tal com es pretén en la demanda.

- la incapacitat permanent total per a la seva professió, per la que valora una indemnització de 21 punts, equivalents a 52.500 euros, inclosos danys morals.

- el perjudici estètic no ha estat acreditat i per tant no s'admet la seva valoració.

B- El lucre cessant,no és valorable doncs queda indemnitzat per la pensió que ha estat reconeguda per l'INSS, i efectivament no es reclama tampoc en la demanda.

C- La incapacitat temporal,concretada en els 230 dies impeditius per curació, sense hospitalització, per la qual demana 12.341,8 euros, més 1841,27, com a factor de correcció, inclòs dany moral, equivalent a 14.183,07.

D- El dany moral,que ja s'ha valorat com a inclòs en la valoració anterior.

Els criteris de valoració plantejats són adequats a una interpretació ponderada del barem i per tant, s'admeten, amb la salvetat que el demandant no dedueix la prestació rebuda per incapacitat temporal, que és deduïble del càlcul dels dies impeditius per incapacitat temporal. I aquest valor no s'aporta per les parts, ja que ni tant sols s'indica el salari que el demandant percebia.

Per la Lletrada de Grado Sis, en l'escrit de impugnació del recurs, s'al lega que el demandant va cobrar 27.000 euros per incapacitat permanent parcial (però la que consta declarada és la incapacitat permanent total), i al lega que percep una pensió de incapacitat de 1193 euros mensuals, però no s'indica en cap cas quin import va cobrar el treballador en concepte de incapacitat temporal.

Per tant, entenem que si resulten ajustats els càlculs que pretén la part actora, aplicant el barem de 31-01-2010, excepte del no acreditat perjudici estètic i el lucre cessant per incapacitat temporal, del que no dona cap element per a calcular el valor de la prestació ja abonada i que ha de ser descomptada, i per no tenir més elements s'aplica pel descompte el 75% del salari establert en el conveni de la construcció per a l'any 2010 (TRE/3978/2007, de 27 de novembre) que xifra el salari dia per a un treballador oficial primera en 60,87 euros. Això comporta establir un descompte de 10.500 dies sobre la xifra proposada per la demanda (60,87 x 75% x 230) que determina que la indemnització per dies impeditius d'incapacitat temporal, s'estimi en 3.683.07 euros.

En resum, la indemnització pel dany causat quedaria establerta en 78.263,94 euros(22.080,87 + 52.500 + 3.683,07) als quals considera aquesta Sala que s'ha d'aplicar un percentatge del 50% per compensació de culpes, atès que s'ha valorat que el demandant va incórrer en negligència per la manca d'ús de les ulleres de protecció, que tenia al seu abast i havia rebut la formació que així ho indicava, cosa que dona lloc a determinar la quantia líquida de la indemnització corresponent en un total de 39.131,97 euros.

Es revoca en conseqüència la sentència del jutjat social, per estimar en part la demanda i condemnar a CORVIAM així com a la asseguradora, aquesta darrera dins dels límits de la pòlissa de responsabilitat civil, que no s'han acreditat, amb caràcter solidari, al pagament de la indemnització establerta, sense perjudici del seu dret a repetir contra la subcontractista infractora, més d'interès legal per mora, des de la data d'aquesta resolució.

Vistos els preceptes legals citats,

Fallo

Estimar en part el recurs de suplicació presentat per Cristobal contra la sentència dictada pel Jutjat Social 10 dels de Barcelona, en el procediment seguit a instància del mateix recurrent contra GRADO SIS SERVEIS DE CONSTRUCCIÓN, S.L., REALE SEGUROS GENERALES, S.A., SEGUROS CATALANA OCCIDENTE, S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS, CORSAN CORVIAM CONSTRUCCION, S.A., MAPFRE GLOBAL RISKS, i ZHU OBRAS Y SERVICIOS, S.L., per reclamació de quantitat, i revocar la sentència dictada.

Estimar en part la demanda formulada per la part actora i condemnar amb caràcter solidari a CORSAN CORVIAM CONSTRUCCION, S.A. i a MAPFRE GLOBAL RISKS, dins del límit de la pòlissa pactada, a que abonin a Cristobal , un total de 39.131,97 euros, quantitat que generarà l'interès legal per mora, des de la data de la sentència.

Absoldre a la resta de demandades de totes les pretensions plantejades.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.