Sentencia Social Nº 5651/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 6063/2005 de 24 de Julio de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2005 - 0004477

fc

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 24 de juliol de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5651/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 7 Barcelona de data 25 d'abril de 2005 dictada en el procediment núm. 118/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Millán , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 18-2-05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25-4-05 , que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por D. Millán contra el Instituto Nacional de la Seguridad Social, debo declarar y declaro que el actor se encuentra afecto de una incapacidad permanente absoluta, condenando al Organismo demandado a estar y pasar por dicha declaración y a que abone al actor una prestación económica consistente en una pensión vitalicia equivalente al 100% de la base reguladora de 773,93 euros mes más los incrementos y revalorizaciones que legalmente correspondan, con efectos desde el 12 de noviembre del 2004".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- La parte actora Millán con D.N.I. NUM000 y nacido el 17 de noviembre de 2940 está afiliado a la Seguridad Social con el núm. NUM001 y en régimen General de la SS.

La profesión habitual del actor era ayudante especialista textil.

Segundo.- Que mediante Resolución del INSS de 5 de mayo de 1995, fue declarada en situación de incapacidad permanente en grado de total.

Por resolución de 11 de noviembre del 2004, del INSS, se declaró que no había lugar a revisar el grado de incapacidad total.

Tercero.- La vía administrativa se agotó mediante la interposición de reclamación previa que fue desestimada por el INSS, de forma expresa por resolución del 14 de enero del 2005.

Cuarto.- La parte demandante posee el período de carencia exigido.

Quinto.- La base reguladora de la pensión correspondiente a la prestación interesada es de 773,93 euros mensuales. La fecha de efectos de la prestación es 12 de noviembre de 2004.

Sexto.- Según el dictamen médico se halla afecto de:

Cardiopatía isquémica desde hace años, Angina inestable postinfarto Grado CCS:III, enfermedad pulmonar crónica, diagnosticado de angina inestable fue intervenido con cuartro by-pass aorto- coronarios.

Hallux valgus bilateral, deformidad "en martillo" a nivel de las articulaciones interfalángicas de ambos pies, luxación articulación metacarpo-falángica 5º dedo de los pies.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària lo impugnó. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència que estima la demanda i declara el grau d'incapacitat permanent absoluta, postula la defensa de l'INSS com a únic motiu del recurs, emparat en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de procediment laboral , la infracció de l' art. 137-5 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que no està incapacitada l'actora de forma permanent en grau d'absoluta. Al.lega que si bé s'ha de considerar incapacitada l'actora per professions d'esfoç, no així per qualsevol feina, ja que les patologies no la limiten per tasques de mínim esforç o sedentari.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament.

Pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, segons l' article 137.5 de la LGSS de 20 de juny de 1994 , és aquella que inhabilita completament al afectat per a la realització de qualsevol professió u ofici, i la doctrina cassacional ve insistint - entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990 , etc.- en que: "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables".

En el cas que ens ocupa, s'ha de valorar que concorren aquests requisits atenent a que la descripció de les patologies que pateix l'actor (precisades en el fet provat SETÈ, inalterat que es descriu una CARDIOPATIA ISQUÈMICA DES DE FA ANYS, ANGINA INESTABLE POST-INFART GRAU ccs ii, MALALTIA PULMONAR CRÒNICA, ANGINA INESTABLE, QUATRE BY-PASS AORTO-CORONARIS, a banda d'altres afectacions als peus que no serien incapacitants. S'ha de valorar que resulta afectat de manera severa per fer qualsevol activitat, ni que sigui sedentària, doncs consta que s'agreuja la seva malaltia a la realització de qualsevol esforç físic elemental, doncs la patologia cardíaca descrita és molt limitativa. No es pot concloure doncs que li resti la possibilitat de desenvolupar qualsevol feina amb unes mínimes exigències de rendibilitat i eficàcia, que són essencials i exigibles per l'empresari, tal com valora la sentència impugnada. Conforme es desprèn de l' art. 141.2 LGSS la possibilitat teòrica de una feina residual tampoc exclou la qualificació d' incapacitat permanent absoluta.

Del raonament anterior s'ha de deduir la desestimació del recurs de suplicació i confirmació de la sentència de instància.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada en data 25 d'abril de 2005, pel Jutjat del Social número 7 dels de Barcelona , recaiguda en actuacions 118-05, seguides a instància de Millán , per incapacitat permanent absoluta, derivada de malaltia comuna i, en conseqüència, hem de CONFIRMAR I CONFIRMEM la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.