Sentencia Social Nº 5656/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7346/2005 de 24 de Julio de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG :

fc

IL·LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL·LMA. SRA. ROSA MARIA VIROLÉS PIÑOL

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 24 de juliol de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5656/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 18-1-05 dictada en el procediment núm. 647/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Yolanda , ha actuat com a ponent Il· lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer. En data 10-9-04 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18-1-05 , que contenia la decisió següent:

"Estimando la pretensión de la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Doña Yolanda , debo declarar y declaro que el mismo se encuentra en situación de incapacidad permanente en grado de absoluta, así como su derecho a la percepción de una pensión del 100% de la base reguladora mensual de 675,79 euros, más sus mejoras y revalorizaciones legales, con efectos desde el día 8-6-2004, condenando al Instituto Nacional de la Seguridad Social a estar y pasar por el anterior pronunciamiento y el abono de la pensión indicada, con expresa revocación de la resolución impugnada".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora, Doña Yolanda , con nacimiento el día 15-6-1945 y con DNI NUM000 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el Régimen General.

2.- Doña Yolanda inició un proceso de incapacidad temporal en fecha de 11-3- 2004. Tramitado el correspondiente expediente administrativo, se practicó el reconocimiento médico preceptivo, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha de 8-6-2004 con el siguiente resultado: varices esenciales en EEII, grado clínico C4 EEII, trastornos tróficos y úlceras maleolares bilaterales, activas actualmente, secuelas de Guillain-Barre.

3.- La Resolución de la Dirección Provincial del INSS de fecha 6-7-2004 declaró a Doña Yolanda no afecta de incapacidad permanente en grado alguno. Contra dicha Resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en Vía previa, que fue expresamente desestimada.

4.- La profesión habitual de Doña Yolanda es la de teleoperadora, acreditando el período mínimo de cotizaciónpara causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 675,79 euros mensuales.

5.- Doña Yolanda acredita las siguientes dolencias y secuelas: varices esenciales en EEII, grado clínico C4 EEII, trastornos tróficos y úlceras maleolares bilaterales, activas actualmente, secuelas de Guillain-Barre, osteoporosis.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència que estima la demanda i declara el grau d'incapacitat permanent absoluta, postula la defensa de l'INSS com a únic motiu del recurs, emparat en l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de procediment laboral , la infracció de l' art. 137-5 de la LGSS , indicant que la descripció de la situació patològica que realitza la sentencia impugnada obliga a valorar que no està incapacitada l'actora de forma permanent en grau d'absoluta. Al.lega que si bé s'ha de considerar incapacitada l'actora per professions d'esforç, no així per qualsevol feina, ja que les patologies no la limiten per tasques de mínim esforç o sedentari.

En referència a la situació d'incapacitat permanent la jurisprudència ve assenyalant amb reiteració - entre moltes d'altres, SSTS 15.06.1990, 18.01.1991 i 29.01.1991 - que per a la correcta valoració de la invalidesa corresponent, les lesions i seqüeles respecte concorren en un subjecte afectat, han de ser apreciades conjuntament, de forma que encara que els diferents mals que integren l'estat patològic d'aquell, considerats aïlladament no comportin cap grau d'incapacitat, sí es pot arribar a una conclusió contrària quan es valorin i ponderin conjuntament.

Pel que fa al grau d'incapacitat permanent absoluta, segons l' article 137.5 de la LGSS de 20 de juny de 1994 , és aquella que inhabilita completament al afectat per a la realització de qualsevol professió u ofici, i la doctrina cassacional ve insistint - entre moltes d'altres, SSTS 22.09.1988, 21.10.1988, 07.11.1988, 09.03.1989, 17.03.1999, 13.06.1999, 27.07.1989, 23.02.1990, 27.02.1990, 14.06.1990 , etc.- en que: "la realización de un quehacer asalariado implica no sólo la posibilidad de efectuar cualquier faena o tarea, sino la de llevarla a cabo con un mínimo de profesionalidad, rendimiento y eficacia, y la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar que en el amplio campo de las actividades laborales exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, que son indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se dé un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones laborales normales aquellas en las que se ofrezcan tales carencias, al ser incuestionable que el trabajador ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables".

En el cas que ens ocupa, s'ha de valorar que concorren aquests requisits atenent a que la descripció de les patologies que pateix l'actora (precisades en el fet provat CINQUÈ, inalterat que es descriu unes varius essencials en les extremitats inferiors, en grau clínic C4, trastorns tròfics i úlceres maleolars bilaterals actives, seqüeles de Guillain Barre i osteoporosi) s'ha de valorar que resulta afectada de manera severa per fer qualsevol activitat, ni que sigui sedentària, doncs com descriu el jutge de instància en el fonament jurídic segon, amb valor de fet provat, les seqüeles del la síndromes Guillan Barre, comporten una pèrdua de força, estabilitat i movilitat general ràpidament progressiva i sense recuperació, que li impideixen realitzar treball de bipedestació i deambulació. Per altra banda, les úlceres varicoses li exigeixen caminar al menys dues hores al dia, limitant els treballs sedentaris. Tal com valora el jutge de instància, la conjunció de les dues dolències comporta una excesiva penositat en treballs tan de bipedestació com de sedestació. No es pot concloure doncs que li resti la possibilitat de desenvolupar qualsevol feina amb unes mínimes exigències de rendibilitat i eficàcia, que són essencials i exigibles per l'empresari, tal com valora la sentència impugnada. Conforme es desprèn de l' art. 141.2 LGSS la possibilitat teòrica de una feina residual tampoc exclou la qualificació d' incapacitat permanent absoluta.

Del raonament anterior s'ha de deduir la desestimació del recurs de suplicació i confirmació de la sentència de instància.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la sentència dictada en data 18 de gener de 2005, pel Jutjat del Social número 15 dels de Barcelona, recaiguda en actuacions 647-2004 , seguides a instància de Yolanda , per incapacitat permanent absoluta, derivada de malaltia comuna i, en conseqüència, hem de CONFIRMAR I CONFIRMEM la dita resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l' art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.