Sentencia Social Nº 5736/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3423/2006 de 03 de Septiembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 3 de setembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5736/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 26

Barcelona de data 7 de febrer de 2006 dictada en el procediment núm. 732/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Carlos María , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 18 d'octubre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 7 de febrer de 2006, que contenia la decisió següent:

"Estimando la demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por DON Carlos María contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL (INSS), sobre Incapacidad Permanente, debo declarar y declaro al demandante en situación de Incapacidad Permanente absoluta derivada de Enfermedad Común, con revocación de la resolución impugnada, condenando al INSS a estar y pasar por tal declaración, así como a que abone al demandante una prestación económica del 100% de la base reguladora de 951,55 Euros, más sus mejoras y revalorizaciones legales, con efectos desde el día 05/07/2005."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Don Carlos María , nacido el día 4 de junio de 1943, con DNI nº NUM000 , se encuentra afiliado a la Seguridad Social con el nº NUM001 , de alta en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos (RETA), y su profesión es construcción-acabado de edificios ( hecho no controvertido).

SEGUNDO.- El demandante inició un proceso de Incapacidad Temporal el día 5 de enero de 2004, agotando el subsidio el 4 de julio de 2005; tramitado el correspondiente expediente administrativo, fue reconocido médicamente, emitiéndose dictamen por la UVAMI en fecha de 12 de julio de 2005 con el siguiente resultado: "Diabetes mellitus tipo II; retinopatía diabética, fotocoagulada con déficit visual (agudeza visual corregida de 0,5 para ojo derecho y 0,1 para ojo izquierdo); artropatía degenerativa avanzada que interesa manos, ráquis, caderas y rodillas, severa limitación funcional de ambas manos"; siendo dictada resolución por la Dirección Provincial del INSS, con fecha 26 de julio de 2005 por la que se declaraba al demandante en situación de Incapacidad Permanente Total, derivada de Enfermedad Común. (Folios 57 y 58).

TERCERO.- Contra dicha resolución fue interpuesta la oportuna reclamación en vía previa, que fue desestimada por resolución de fecha 16 de septiembre de 2005 por los mismos motivos que la primitiva ( folio 115).

CUARTO.- El demandante acredita el período mínimo de cotización para causar derecho a la prestación. La base reguladora no controvertida de la prestación, de ser estimada la demanda, asciende a la cantidad de 951,55 Euros mensulaes y efectos desde el día 5 de julio de 2005.

QUINTO.- El demandante padece las patologías apuntadas en el informe de la UVAMI y consignandas en la resolucuión a la que se hace referencia en el hecho probado 2º.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va imugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat social demandat planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l'article 191c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril.

Segon.- L'objecte del recurs te com a motiu la denuncia per infracció en l'aplicació de l'article núm. 137.5 de la Llei general de la Seguretat social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i de la jurisprudència que cita. Argumenta que el demandant pot dur a cap feines sedentàries que no exigeixin precisió visual o manipulació i força amb les mans.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social, que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la LLGSS. la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de tentabilitat i rendabilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut atacat i es remet a la patologia reconeguda en el dictamen de la Unitat de Valoració Administrativa de Malalties i Incapacitats refereix una patología de Diabetes Mel litus II amb retinopatia i pèrdua de la visió del 0,5 a l'ull dret i del 0,1 a l'ull esquerre amb correcció, una artropatia generalitzada degenerativa avançada de mans raquis, malucs i genolls i limitació funcional severa de les dues mans. Aquest quadre patològic redueix de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme activitats lucratives per compte d'altre o pròpia amb rendiment acceptable i és condicionant clara per a impossibilitar una activitat laboral sedentària o semisedentària amb normalitat, habitualitat, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre .

En el cas present concorren les condicions exigides per l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social (RD legislatiu 1/1994) per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, devent-se confirmar la sentència de la instància en la seva totalitat.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm.26 de Barcelona de data 7 de febrer de 2006 dictada en el procediment núm. 732/2005 seguit a instància Don. Carlos María contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, que confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle.

Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.