Sentencia Social Nº 5748/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3087/2014 de 03 de Septiembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

JSP

Recurs de Suplicació: 3087/2014

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

IL·LMA. SRA. JUANA VERA MARTINEZ

IL·LM. SR. ENRIQUE JIMÉNEZ ASENJO GÓMEZ

Barcelona, 3 de setembre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5748/2014

En el recurs de suplicació interposat per EGARSAT a la sentència del Jutjat Social 17 Barcelona de data 15 de gener de 2014 dictada en el procediment núm. 136/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL (INSS), TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, Alexander i Claudio , ha actuat com a ponent la Il· lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT.

Antecedentes

Primer.En data 11 de febrer de 2013 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre incapacitat temporal, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data , que contenia la decisió següent: ' que, desestimando totalmente la demanda interpuesta por 'Egarsat' contra Instituto Nacional de la Seguridad Social, Tesorería General de la Seguridad Social, Alexander y Claudio , debo absolver y absuelvo a las indicadas demandadas de todas las peticiones que se formulan contra ellas en la demanda '

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º- Alexander , nacido el NUM000 .55, ha estado prestando servicios, como mecánico, por cuenta y dependencia de la empresa de la que es titular Claudio , dedicada a la actividad de taller de reparación de automóviles.

Dicha empresa tiene cubiertas las contingencias profesionales con 'Egarsat', la mutua demandante.

2º- El 20.10.11, alrededor de las 10,30 horas, el señor Alexander , dentro de su jornada laboral, se encontraba en el taller del señor Claudio extrayendo un amortiguador de uno de los vehículos. Mientras realizaba esta tarea, inició un cuadro de cefalea bifrontal brusca acompañado de inestabilidad cefálica, náuseas, vómitos, paresia crural derecha y disartria, por lo que fue trasladado al servicio de urgencias del Hospital Vall d'Hebron, en Barcelona, donde se le diagnosticó una 'hemorragia intracerebral espontánea cerebelosa de probable origen hipertensivo' y se ordenó su ingreso hospitalario.

3º- A raíz de la patología descrita en el ordinal anterior, el señor Alexander inició un proceso de incapacidad temporal, que inicialmente fue calificado como derivado de enfermedad común.

4º- El 15.5.12, el señor Alexander solicitó al INSS que determinara la contingencia del proceso de incapacidad temporal.

El 16.8.12, la Inspección de Trabajo y Seguridad Social (ITSS) emitió informe.

El expediente terminó por resolución de 2.11.12 (salida), en la que el INSS declaró que la contingencia del proceso de incapacidad temporal era accidente de trabajo.

5º- La mutua demandante interpuso reclamación previa contra la resolución de 2.11.12, que fue desestimada por resolución de 9.1.13 (salida).

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandant va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar el codemandat Sr. Alexander . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Contra la sentència del Jutjat Social que desestima la demanda dirigida contra la resolució administrativa que declara que la contingència determinant del procés d'incapacitat temporal de l'actora és accident de treball, presenta recurs la Mútua Egarsat, que ha estat impugnat per la defensa del treballador beneficiari de les prestacions.

SEGON.Com a primer motiu i segon motius del recurs s'interessa la revisió dels fets provats, segon i quart, per la via de l' article 193 b) de la LRJS .

S'ha de partir a l'hora de valorar la revisió que es proposa dels criteris jurídics que cal aplicar per atendre aquesta petició, d'acord amb la jurisprudència i doctrina dels tribunals, que es poden sintetizar en:

a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments;

b) que aquest error es basi en documents o perícies obrants en les actuacions que ho posin en evidència;

c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisoria;

d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i

e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

La defensa de la Mútua concretament demana la revisió del fet provat segon, per tal que sigui inclòs que, en el moment de l'entrada a urgències de la Vall d'Hebron, presentava el treballador xifres tensionals molt elevades, 201/108 mmhg, dolencia de la que estava en tractament farmacològic, des de 1997, i de difícil control

Basa la modificació que pretén en el document que obra al foli 64, informe de urgències de l'Hospital citat, i en els folis 65, 66, i 90-93, així com 70, informes dels metges de família en els que consten antecedents.

Aquesta modificació no pot ser atesa, doncs ja consten valorats els documents per la sentència de instància, i concretament el magistrat fa constar en el fonament jurídic quart, amb valor de fet provat, que el Sr. Alexander , patia HTA primaria per la que venia rebent tractament farmacològic, referint-se a l'informe d'alta i hospitalització. De manera que es tracta d'un fet no controvertit i no s'aprecia cap error judicial en la valoració de la prova.

També s'ha de rebutjar la modificació proposada del fet provat quart, atès que pretén incloure una conclusió jurídica (de la ITSS, indicant que no és evident ni clar el nexe causal entre el treball i la lesió produïda) que no seria transcendent, doncs correspon a la sentència i no a la ITSS, valorar la prova practicada i treure les conclusions respecte a la qualificació de l'accident de treball. Per tant, es desestimen els dos motius de revisió.

TERCER.El segon bloc del recurs, a l' empara de l' article 193 c) de la LRJS , al lega, com a únic motiu, la infracció de l' article 115-1 i 3 de la Llei General de la Seguretat Social , i per indeguda aplicació de l' article 117 de la LGSS , al.legant que la única causa de la baixa mèdica patida per l'actor és la malaltia comuna, per patir una constitució hipertensiva de base, tractada la patologia des de 1997, i sense relació amb el treball.

Per valorar el motiu de censura jurídica, s'ha de partir de què el concepte d'accident de treball que ofereix l' article 115 de la LGSS , no és un concepte mèdic, sinó jurídic, i per tant, es determina la contingència a partir d'uns paràmetres vinculat a un sistema de presumpcions legals, que són les que s'han de valorar en el cas concret. Així, l' art. 115.3 de la Llei General de la Seguretat Social , R.D. Leg. 1/1994, de 20 de maig, diu que es presumirà, salvant prova en contrari, que són constitutives d'accident de treball les lesions que pateixi el treballador durant el temps i en el lloc de treball.

Aplicant aquest precepte, la doctrina judicial ha vingut interpretant generalment l' article 115 LGSS -és a dir, la determinació del concepte d'accident de treball- com tota lesió que pateixi el treballador amb ocasió de l'exercici de la seva feina. El nexe causal entre lesió i laboral es presumeix legalment, si bé es tracta d'una presumpció que accepta prova en contra ( SSTS 7 març 1987 , 29 setembre 1988 , UD 22 setembre 1998 , etc.), en tenir naturalesa 'iuris tantum'.

La doctrina unificada, així, ha vingut considerant (entre moltes d'altres, SSTS 10 gener 1981 , UD 18 octubre 1996 , 18 juny 1997 , 12 juliol 1999 , 23 novembre 1999 , etc.) que, en exercici de la dita presumpció, els infarts de miocardi o altres afectacions cardiovasculars similars ocasionades al llarg de la prestació laboral o com conseqüència de la mateixa han de ser considerades com accident de treball. L'existència de factors de riscs o prèvies malalties esdevenen intranscendents -llevat, de nou prova en contrari- per a la conceptuació com a laboral del fet causant ( SSTS 16 febrer 1989 , UD 27 desembre 1995 , 27 gener 1997 , 23 gener 1998 , 23 juliol 1999 , etc.). Aquesta línia doctrinal s'ha eixamplat també respecte a aquells supòsits en els què la mort o l'infart esdevé fora de l'horari laboral, però té un clar nexe causal amb la feina, si bé en aquest cas es precisa acreditació probatòria (entre d'altres, STS UD 15 novembre 1999 ), llevat que el treballador es trobi en missió per compte de l'empresa, en que regeix la presumpció general ( STS UD 24 setembre 2001 ). Si bé és cert que la doctrina també ha dit que no es considerarà accident de treball si l'infart ocorre quan el treballador desplaçat està descansant i que no es considerarà laboral si ocorre durant el trajecte d'anar i venir del treball STS 08-10-2009, recurs CUD 1871/2008 ) , STS 08-10-2009, recurs 1871/2008 , que diu:

'De una parte, el fallecimiento se produce fuera de horas y del lugar de trabajo entendiendo por éste el que circunstancialmente venga determinado por las gestiones a realizar al tratarse de un viajante, y de otra, el fallecimiento se debe a un infarto de miocardio, lo que extrae el factor causante del accidente en sentido estricto cuando no concurren hora y lugar de trabajo como establecen las sentencias antes citadas de 30 de junio de 2004 (RCUD. 4211/2003 ), 16 de julio de 2004 (RCUD. 3484/2003 ) y las que ellas se citan: 4 de julio de 1.995 (RCUD. 1499/1994 ), 20 de marzo de 1.997 (RCUD. 2726/1996 ), 16 de noviembre de 1998, (RCUD. 502/1998 ), 31 de diciembre de 1998, (RCUD. 722/1998 ), 30 de mayo de 2000 (RCUD. 468/1999 ), 11 de diciembre de 2000 (RCUD. 4181/1999 ) y 30 de mayo de 2.002 ...'

En relació a l'infart com a accident de treball el TS ha dictat una àmplia doctrina que es descriu en la sentència de 27-09-2007, recurs SUD 853/2006 , amb cita de les sentències de 23-3-68 , 9-10-70 , 22-3-85 , 4-11-88 , 27-6-90 , 27-12-95 (rcud 1213/95 ), 15-2-96 (rcud 2149/95 ), 18-10-96, (rcud 3751/95 ), 27-2-97 (rcud 2941/96 ), 23-1-98, (rcud 979/97 ), 18-3-99 (rcud 5194/97 ), 12-7-99, (rcud 4702/97 ) 23-11-99 (rcud. 2930/98 ), 25-11-02 (rcud.235/02 ), 13-10-03 (rcud. 1819/02 ) y 30-1-04 (rcud. 3221/02 ) , entre d'altres, que han reconegut l'infart de miocardi patit en temps i lloc de treball, com a accident de treball.

Més concretament, la sentència del TS, de 19 de juliol de 2010 ( ROJ: STS 4566/2010) Recurs: 2698/2009 , en un cas de hemorràgia cerebral patida en situació de descans dins de la jornada laboral, estima també que és contingència laboral: '... porque el derrame cerebral lo sufrió el actor durante las llamadas horas de presencia, mientras realizaba un descanso técnico o tomaba un café, horas que entran dentro de la jornada laboral porque durante ellas el trabajador está a disposición del empresario, razón por la que con respecto a las patologías que se presenten durante las horas de presencia juega la presunción de laboralidad que establece el artículo 115-3 de la L.P.L ., presunción que no ha quedado destruida por el supuesto carácter común de las mismas, ya que no puede descartarse que el trabajo realizado y las condiciones del mismo desencadenasen el proceso morboso, al provocar una subida de la tensión arterial. Debe recordarse que, conforme al artículo 8-1 del R.D. 1561/1995, de 21 de septiembre , se considera 'tiempo de presencia aquél en el que el trabajador se encuentre a disposición del empresario sin prestar servicio efectivo, por razones de ... comidas en ruta u otras similares'. Por ello, bien se estime que la parada realizada por el actor obedecía a razones operativas, descansar el periodo preceptuado por las normas de tráfico, bien a la necesidad de tomar alimento, es lo cierto que el origen de la baja merece el calificativo de accidente laboral , al deberse presumir la existencia de un nexo causal entre el trabajo y la enfermedad, ya que esta se presentó durante el tiempo de trabajo, mientras estaba en ruta. '

Amb més raó s'ha de valorar en el cas que ens ocupa en què esdevé la hemorragia cerebral del treballador mentre prestava serveis a l'empresa ('se encontraba en el taller extrayendo un amortiguador de uno de los vehículos'), quedant emparat en les presumpcions de l' article 115-3 de la LGSS , que no han quedat desvirtuades per cap fet objectiu, tal com valora la sentència del jutjat social, que per tant ha de ser confirmada íntegrament.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per MUTUA EGARSAT contra la sentència dictada en data 15 de gener de 2014, pel Jutjat Social 17 de Tarragona , en el procediment número 136/13, en reclamació per incapacitat temporal, promoguda per MUTUA EGARSAT contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, la TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, Alexander I Claudio , i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Declarar la pèrdua del dipòsit quantitat a la que es donarà la destinació legal i Imposar les costes del recurs a la entitat recurrent per valor de 400 euros, que haurà d'abonar a la part actora a la defensa de Alexander , en concepte d' honoraris de lletrat per a la impugnació del recurs de suplicació.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.