Sentencia SOCIAL Nº 5774/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4340/2016 de 10 de Octubre de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RM

Recurs de Suplicació: 4340/2016

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 10 d'octubre de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5774/2016

En el recurs de suplicació interposat per Yolanda a la sentència del Jutjat Social 1 Tortosa de data 23 de març de 2016 dictada en el procediment núm. 664/2015, en el qual s'ha recorregut contra la part Gestoria Callarisa, S.L., Fondo de Garantia Salarial i Benito (Administrador Concursal), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

PRIMER.Va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre extinció a instància del treballador, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de març de 2016 , que contenia la decisió següent:

'ESTIMO parcialmente la demanda presentada a instancia de Yolanda contra Gestoria Callarisa SL y acuerdo lo siguiente:

No ha lugar a acordar la extinción de la relación laboral entre Yolanda y Gestoria Callarisa SL.

Condeno a Gestoria Callarisa SL a pagar a Yolanda la cantidad de 318,36 euros, que deberá incrementarse en un 10% de interés por mora.

Absuelvo al Fondo de Garantía Salarial sin perjuicio de su futura responsabilidad.'

SEGON.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.- La demandante Yolanda inició prestación de servicios para la emrpesa Gestoria Callarisa SL desde el día 20-4-2012 ostentando la categoría profesional de comercial y percibiendo un salario con inclusión de prorrata de pagas extras de 793,45 euros.

(Hecho conforme por las partes)

SEGUNDO.- La empresa demandada en fecha 5-6-2015 presentó escrito de solicitud de concurso voluntario, dictándose Auto por el Juzgado de lo Mercantil número 1 de Tarragona declarando a la demandada en situación de concurso voluntario.

(Informe de la administración concursal)

TERCERO.- En fecha 2 de abril de 2015 la empresa Gestoria Callarisa SL y la actora Yolanda pactaron que siendo la cantidad debida hasta esta fecha de 1.910,14 euros, la misma se abonaría a partir de octubre de 2015, de conformidad al fraccionamiento de la deuda que consta en el anexo I. Asimismo pactaron que las nóminas posteriores a ese acuerdo se abonarían dentro del mes siguiente al de su generación

El acuerdo y el anexo I constan en las actuaciones y se tiene por reproducido a los efectos de su integración al presente relato fáctico.

(Documental)

CUARTO.- La actora Yolanda desde junio de 2015 hasta diciembre de 2015 ha devengado las siguientes cantidades por los conceptos que se relacionan:

Nómina de junio 2015: 537,57 euros.

Nómina de julio 2015: 552,15 euros.

Nómina de agosto 2015: 537,57 euros.

Nómina de septiembre 2015: 531,99 euros.

Nómina de octubre 2015: 535,98 euros.

Nómina de noviembre de 2015: 531,06 euros.

Nómina de diciembre de 2015: 535,98 euros.

Paga extra de junio de 2015: 114,53 euros

(Documental)

QUINTO.- La empresa Gestoria Callarisa SL ha abonado a la actora Yolanda las siguientes cantidades en las fechas que se relacionan:

En fecha 6-7-2015 la cantidad de 537,57 euros.

En fecha 29-7-2015 la cantidad de 552,15 euros.

En fecha 7-8-2015 la cantidad 114,53 euros.

En fecha 9-9-2015 la cantidad de 322,54 euros.

En fecha 24-9-2015 la cantidad de 215,03 euros.

En fecha 2-10-2015 la cantidad de 319,19 euros.

En fecha 16-10-2015 la cantidad de 212,80 euros

En fecha 30-10-2015 la cantidad de 375,19 euros.

En fecha 4-11-2015 la cantidad de 160,79 euros.

En fecha 3-12-2015 la cantidad de 531,06 euros.

En fecha 4-1-2016 la cantidad de 428,78 euros.

En fecha 12-01-2016 la cantidad de 107,20 euros.

(Documental)

SEXTO.- Desde octubre de 2015 la actora se encuentra en situación de incapacidad temporal.

(Documental).

SÉPTIMO.- La demandante no ocupa, ni ha ocupado en el último año, cargo representativo o sindical.

OCTAVO.- Se interpuso papeleta de conciliación ante el organismo público competente en fecha 3-11-2015, teniendo lugar del día 25-11-15 con el resultado de sin avenencia.'

TERCER.Contra aquesta sentència la part actora, Yolanda , va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar, Gestoria Callarisa S.L. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.Enfront la Sentència d'instància, que desestimà la demanda presentada per la part actora, en la qual sol.licitava es declarés extingit el seu contracte de treball, per endarreriment i impagament de salaris, s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, el qual té per objecte revisar els fets declarats provats i denunciar la infracció de normes jurídiques o de la jurisprudència.

L'actora al.legava en la seva demanda que l'empresa no li havia abonat quatre pagues extres i part de la nòmina del mes d'octubre de 2015 i que altres mensualitats havien estat abonades amb una sèrie d'endarreriments. La sentència d'instància desestimà la demanda d'extinció del contracte a l'emparament de l'art. 50 de l'Estatut dels Treballadors, argumentant, pel que fa als impagaments, que l'actora havia meritat la quantitat de 3.762,30€ durant els mesos de juny a desembre de 2015 i que des del mes de juliol de 2015 a gener de 2016, l'empresa li havia abonat un total de 3.876,83€, és a dir, superant en 114,53€ les quantitats meritades per la demandant, per la qual cosa s'ha d'entendre com abonada també la paga extra de juny de 2015 i, en relació amb els endarreriments, argumenta que les parts van pactar, en data 2.4.2015 que les nòmines posteriors al dit acord es pagarien dins del mes següent al que es van generar i que així s'ha fet, per la qual cosa tampoc constitueix un motiu per extingir el contracte de treball. I, per últim, reconeix que únicament quedava pendent de pagament, a la data del judici, la quantitat de 318,36€, corresponent al pagament fraccionat de les pagues extres corresponents a desembre de 2012, juny i desembre de 2013 i desembre de 2014, segons acord de data 2.4.15, per la qual cosa no existeix un incompliment greu per part de l'empresa.

SEGON.Cal dir, en primer lloc, que en el seu escrit d'impugnació del recurs, la demandada al.lega que el recurs no es pot admetre per diferents motius: 1) Perquè en el present demanda, únicament s'està reclamant a l'empresa la quantitat de 2.445,94€, per la qual cosa la quantia litigiosa no arriba a 3.000€ i, en conseqüència, d'acord amb l' art. 192.2 de la LRJS , la sentència no es pot recorre en suplicació i 2) que l'actor no té legitimació activa, atès que la relació laboral ha quedat extingida amb data 2.5.2016, mitjançant acomiadament disciplinari, el que s'acredita mitjançant dos documents que aporta juntament amb l'escrit d'impugnació.

Ambdues peticions han de ser totalment desestimades. Pel que fa a la primera, perquè el que sol.licita l'actora, de forma principal, és que el jutjat acordi l'extinció del seu contracte de treball, per endarreriments i impagaments en el salari, per la qual cosa és clar que es pot impugnar la sentència d'instància, d'acord amb el que estableix l' article 191.3. a) de la Llei processal laboral .

I, pel que fa al segon, perquè l'acomiadament a que fa referència l'empresa es refereix a fets posteriors a la demanda d'extinció del contracte presentada per l'actora, que va ser el dia 30 de novembre de 2015, segons consta a les actuacions, així com el propi acte del judici, que va tenir lloc el dia 19 de gener de 2016, per la qual cosa en res pot afectar aquesta decisió a la present demanda, perquè en el moment en que aquella es va presentar i substanciar, la relació laboral estava plenament vigent.

Per últim, cal dir, que tampoc no es poden tenir per aportats els documents que la demandada adjunta al seu escrit, perquè no compleixen els requisits que estableix l' art. 233 de la LRJS .

TERCER.En el primer motiu del recurs i amb emparament processal correcte en l'apartat b) de l' article 193 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , la recurrent sol.licita la modificació del relat fàctic de la sentència, concretament del fet provat tercer i que s'afegeixi un nou fet provat, que seria el quart bis.

Abans d'entrar al seu examen cal recordar la doctrina de la Sala sobre les exigències de les revisions fàctiques en suplicació, que es poden resumir en els requisits següents: 1) L'equivocació del jutjat s'ha de deduir de forma directa d'un element de prova documental o pericial. 2) S'ha d'assenyalar per la part recurrent el punt específic del contingut de cada document que posa de relleu l'error al.legat, raonant sobre la correcció del motiu, mitjançant una anàlisi que demostri la correspondència entre la declaració continguda en el document i la rectificació que es proposa, 3) l'error ha de ser evident i s'ha de desprendre de forma clara, directa i inequívoca del document, sense que calgui fer deduccions, conjectures o suposicions i 4) l'error ha de ser transcendent per a modificar el sentit de la decisió de la resolució recorreguda, sense que es pugui utilitzar per a introduir qualificacions jurídiques predeterminants de la d'aquella.

Pel que fa al fet provat tercer, únicament es demana la modificació de la segona frase, en el sentit de que es substitueixi per la següent: 'Asimismo pactaron de retrasar el pago puntual de algun salario'. Es fonamenta en el citat acord, que es troba als folis 122 i 123 de les actuacions.

La pretensió ha de ser desestimada amb tota contundència perquè es fonamenta en el mateix document en que la magistrada ha basat el dit fet provat, sense que s'observi cap error en la valoració que ha fet del dit document, atès que en la clàusula segona del dit pacte consta que l'empresa, tal com diu el mencionat fet 'se compromete a pagar las nóminas de los trabajadores, dentro del mes siguiente a su generación' i, per contra, el que vol fer constar la recurrent figura en la clàusula primera i es refereix a un acord que l'empresa va arribar amb tots els treballadors, a finals de l'any 2012 'de retrasar el pago puntual de algun salario'.

En relació amb el nou fet provat, es proposa la redacció següent: 'La empresa ha venido abonando el salario con continuos, repetidos y graves retrasos al trabajador y hasta la fecha de interponer la demanda, la mercantil està en deberme (sic) en concepto de salarios devengados y no abonados los siguientes y ha incumplido los plazos pactados en acuerdo de fecha 2 de abril de 2015 (fol. 188 i 189) para el ingreso de las pagas extras de 2012, 2013 i 2014, des del primer plazo que era en octubre de 2015'. Fonamenta la pretensió en els folis que assenyala.

No es pot estimar la pretensió, en els termes citats, perquè en un fet provat únicament poden tenir entrada els fets acreditats durant el judici oral i no valoracions jurídiques o de part, com el que es pretén amb el redactat que es proposa en relació amb els endarreriments de l'empresa en el pagament dels salaris. D'altra banda cal dir que en tots els casos, l'empresa va abonar els salaris dins del mes posterior a quan es van meritar per l'actora, tal com la magistrada afirma en el fonament de dret tercer, però amb valor de fet provat, tal com des d'antic ha posat de relleu la jurisprudència. Per tant, únicament s'haurà d'acceptar la modificació pel que fa a que l'empresa, no va abonar a l'actora el pagament fraccionat de les pagues extres d'acord amb el pacte subscrit el 2.4.2015, des del primer termini, que era el mes d'octubre de 2015, perquè així ho reconeix la mateixa magistrada.

QUART.En el segon motiu del recurs i amb emparament processal correcte en l'apartat c) de l' article 193 de la llei adjectiva laboral, la recurrent afirma que la sentència ha infringit els articles 1254 i següents del Codi Civil , en relació amb l'article 50.1 b) de l'Estatut dels Treballadors, així com la jurisprudència sobre aquesta matèria i al.lega, en síntesi, que ha existit un endarreriment continuat i greu en el pagament dels salaris, atès que alguns arriben, fins hi tot, als 45 dies i també va quedar acreditat que la demandada no li va pagar el que es va pactar el dia 2.4.15, per la qual cosa el dit pacte va quedar sense afecte, tal com consta en el seu punt cinquè.

L'article 50 de l'Estatut dels Treballadors reconeix diverses causes justes per les quals els treballadors podran sol.licitar l'extinció del seu contracte, entre les quals, l'apartat b) del nº 1, preveu 'la falta de pagament o endarreriments continuats en l'abonament del salari pactat'.

La jurisprudència ha anat precisant el precepte i ha deixat clarament establert que no qualsevol incompliment de l'empresa es pot incloure dins l'article, sinó tan sols aquells que suposin un incompliment de tipus greu, tal com requereix l'article. Així mateix el Tribunal Suprem també ha posat de relleu que l'incompliment s'ha de valorar causalment, tenint en compte les concretes peculiaritats de cada cas en concret, i també ha afirmat que no cal que existeixi culpabilitat per part de l'empresa, sinó que es tracta d'un incompliment objectiu.

En la recent sentència del TS de data 19 de gener de 2015 (R. 569/14 ), es resumeixen els criteris jurisprudencials sobre aquesta qüestió:

'En diversas ocasiones hemos advertido que para determinar la gravedad del incumplimiento, debe valorarse exclusivamente si el retraso o impago es o no grave o trascendente en relación con la obligación de pago puntual del salario, partiendo de un criterio objetivo independiente de la culpabilidad de la empresa (continuación y persistencia en el tiempo) y cuantitativo (montante de lo adeudado). En tal sentido, por ejemplo, pueden verse las SSTS de 24 de septiembre de 2013 (rec. 3850/2011 ); 2 diciembre 2013 (rec. 846/2013 ); 3 diciembre 2013 (rec. 141/2013 ) y 5 diciembre 2013 (rec. 141/2013 ), donde se explica el abandono del criterios culpabilista sostenido en alguna ocasión.

Asimismo, en esa línea de principios hemos defendido que el retraso habitual y continuado en el pago del salario es justa causa para solicitar la rescisión indemnizada del contrato, sin que pueda hacerse valer en contra la aquiescencia del trabajador por el largo tiempo transcurrido sin reclamar. Por ejemplo, véanse las SSTS de 10 de junio 2009 (rec. 246/2008 ); 16 julio 2013 (rec. 2275/2012 ); 19 noviembre 2013 (rec. 2800/2012 ) y 3 diciembre 2013 (rec. 540/2013 ).

De este modo, para que prospere la causa resolutoria basada en «la falta de pago o retrasos continuados en el abono del salario pactado», es necesaria - exclusivamente- la concurrencia del requisito de «gravedad» en el incumplimiento empresarial, y a los efectos de determinar tal «gravedad» debe valorarse tan sólo si el retraso o impago es grave o trascendente en relación con la obligación de pago puntual del salario ex arts. 4.2 f ) y 29.1 ET , partiendo de un criterio objetivo (independiente de la culpabilidad de la empresa), temporal (continuado y persistente en el tiempo) y cuantitativo (montante de lo adeudado), por lo que concurre tal gravedad cuando el impago de los salarios no es un mero retraso esporádico, sino un comportamiento persistente, de manera que la gravedad del incumplimiento se manifiesta mediante una conducta continuada del deber de abonar los salarios debidos'.

Pel que fa als supòsits concrets examinats, en la dita sentència es fa referència als següents:

'No es causa suficiente para solicitar la extinción indemnizada del contrato de trabajo, por no ser grave, el retraso consistente en el impago de un mes y el pago de los seis siguientes fraccionados en dos, máxime cuando existió acuerdo al respecto con los representantes de los trabajadores, conforme a STS de 5 marzo 2012 (rec. 1311/2011 ).

Tampoco, por no apreciarse gravedad en el retraso, el impago de sólo dos mensualidades en el momento de interponerse la demanda; es el supuesto afrontado en la STS de 26 julio 2012 (rec. 4115/2011 ).

Existe causa resolutoria cuando la empresa abona con retraso sus retribuciones a dos trabajadores a lo largo de nueve meses, con demoras irregulares que oscilan en los pagos efectuados desde el día 11 del mes corriente (únicamente en el mes de abril), al 8 del siguiente (el salario de septiembre). Véase la STS de 3 diciembre 2012 (rec. 612/2012 ).

También concurre causa extintiva si la empresa venía abonando al actor el salario en dos plazos, constatándose un retraso significativo en los meses de julio, agosto, septiembre, octubre y noviembre de 2010, y extra de verano y diciembre de 2010, es decir, cinco mensualidades y dos pagas extras. Así, la extra de julio se abonó con un retraso de 33 días, el mes de agosto con 13 y 19 días, septiembre con 23 y 26 días, octubre con 20 días, noviembre con 18 y 19 días, la extra de diciembre con 23 días de retraso. En la fecha del juicio (3 de octubre de 2011) la empresa adeudaba al actor los atrasos de 2011 y la extra de verano de 2011. El supuesto fue resuelto por STS de 20 mayo 2013 (1037/2012 ).

En el supuesto examinado por la STS de 16 julio 2013 (rec. 2924/2012 ), el promedio de retraso en el pago de los salarios es de 22,5 días por mes de retraso, y ello durante 15 meses, lo que a la vista de la doctrina transcrita no puede sino calificarse como un incumplimiento empresarial grave.

La STS 19 noviembre 2013 (rec. 2800/2012 ) examinó los retrasos en el abono del salario, que fueron de uno y dos meses durante un período superior al año, abonando la empresa el salario fraccionadamente, lo que supone un retraso grave y continuado.

Asimismo, la STS de 3 diciembre 2013 (rec. 540/2013 ) resuelve que el trabajador está legitimado para solicitar la extinción indemnizada de su contrato de trabajo cuando, en la fecha del juicio aún le adeuda la empresa tres mensualidades y una paga extraordinària'.

De la mateixa manera, en la sentència de data 8.11.2010 , en que els incompliments abastaven diversos endarreriments en el pagament dels salaris, ja que la mensualitat de gener s'abonava el 8 de febrer, la de febrer el 13 de març, la de març el 15 d'abril i que aquests endarreriments d'entre 10 i 20 dies també es van produir en el pagament del subsidi d'IT. i que en la data de judici l'empresa devia a l'actor la paga extraordinària de juny de 2009 i el complement de millora de la incapacitat temporal derivada d'accident de treball, deute que ascendiria -segons el demandant- a un total de 2.785,10 euros, es va declarar l'extinció contractual a instància del treballador.

En el mateix sentit en la sentència de data 19.11.2013 (R. 2800/2012 ), en un supòsit en que hi havia endarreriments continuats del salari de pocs dies però durant 21 mesos, s'afirma que:'procede la extinción del contrato a instancia del actor ya que se producen retrasos en el pago durante un periodo de 21 meses, procediendo la empresa a abonarle los salarios fraccionadamente, con entre uno y dos meses de retraso, lo que supone un retraso grave y continuado, sin que obste a tal conclusión la mala situación económica de la empresa pues, reiteradamente ha señalado esta Sala, que el requisito de la gravedad del comportamiento es el que determina en cada caso la concurrencia del incumplimiento empresarial, sin que se exija el elemento culpabilístico ya que es indiferente que el retraso continuado en el pago del salario venga determinado por la mala situación económica de la empresa, entre otras, sentencia de 22 de diciembre de 2008, recurso 294/08 '.En el mateix sentit la STS de 2.12.13 (R. 846/13 ).

Per últim, també ha posat de relleu la doctrina el Tribunal Suprem, en la recent sentència citada anteriorment de data 19.1.2015 , que els pagaments realitzats posteriorment a la data de presentació de la demanda, no disminueixen la gravetat de la conducta realitzada.

CINQUÈ.Doncs bé, l'aplicació de l'anterior doctrina al cas que ens ocupa ens porta a desestimar el recurs de la treballadora, perquè tal com raona amb encert la magistrada d'instància, en el present cas, a diferència dels que abans hem mencionat, existeixen dos circumstàncies que fan que aquella doctrina no sigui aplicable.

1) Pel que fa als endarreriments en el pagament del salari: Consta en el fet provat tercer, que no ha estat modificat, que la demandant i l'empresa van arribar a un acord, el dia 2 d'abril de 2015, pel qual l'actora va acceptar el compromís de l'empresa de que les nòmines posteriors al dit acord es pagarien dins del mes següent a que s'haguessin generat (clàusula segona). Per tant, i tenint en compte que l'empresa va complir el dit pacte, segons consta en el fet provat cinquè, atès que va abonar els dits salaris dins del mes següent a quan es van meritar (el que es pot comprovar si es compara els dits pagaments amb els salaris meritats, que consten en el fet provat quart). Així, doncs, no existeix cap incompliment pel que fa a aquesta qüestió.

2) En relació amb l'impagament. És cert que l'empresa no havia abonat -en el moment del judici- els pagaments fraccionats corresponents a l'abonament de la quantitat de 1.910,14€ que devia a l'actora, acordat en el pacte de data 2.4.2015, però també ho és que en aquell moment únicament havia deixat d'abonar-li quatre mensualitats, que pujaven a la suma de 318,36€, per la qual cosa la Sala comparteix el raonament de la magistrada d'instància de que ni per la quantia ni per l'antiguitat del deute, suposa un incompliment greu als efectes previstos en l'art. 50 de l'Estatut dels Treballadors d'acord amb la doctrina que abans hem assenyalat.

VISTOS els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per la Sra. Yolanda contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Tortosa, en data 23 de març de 2016 , que va recaure en les Actuacions núm. 664/2015, en virtut de demanda presentada per l'esmentada Sra. contra GESTORIA CALLARISA, S.L., Don. Benito , en la seva condició d'Administrador Concursal de la dita empresa i el FONS DE GARANTIA SALARIAL, en reclamació per extinció de contracte per voluntat del treballador, i per tant, hem de ratificar i ratifiquem l'esmentada resolució.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.