Sentencia Social Nº 5792/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3986/2006 de 04 de Septiembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

fc

IL·LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL·LM. SR. ANDREU ENFEDAQUE MARCO

IL·LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 4 de setembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5792/2007

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social Girona a la sentència del Jutjat Social 3 Girona de data dictada en el procediment núm. 897/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Mutua Egara, Tresoreria

Antecedentes

Primer. En data 14-10-05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Incapacitat temporal, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 16 de febrer de 2006, que contenia la decisió següent:

"Estimo la demanda interpuesta por la Mutua Egara, y en consecuencia se declara nula de pleno derecho y sin efecto alguno la resolución del INSS de 7-10-2005 por la que se declaraba el carácter de accidente de trabajo la contingencia que dio lugar al proceso de incapacidad temporal iniciado por el trbajador, el día 31-5-05, toda vez que no era competente para darla".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- El trabajador Don Santiago prestaba sus servicios en la empresa "Tecnologia de Extrusión del Aluminio, S.A.". Esta empresa estaba asociada a la Mutua Egara, mutua que se hacía responsable de la prestación de incapacidad temporal, tanto de las contingencias profesionales como a las comunes. (hecho no controvertido).

Segundo.- Con fecha 22 de febrero de 2005, sufre un accidente de trabajo mientras estaba desmontando una máquina, sufriendo un esguince en el tobillo izqueirdo. El día 23-02-2005 pasa a situación de IT hasta el día 4-03-2005, en que es dado de alta. El día 8-03-2005, vuelve a sufrir un nuevo proceso de IT, por recaída, y que prolonga hasta el día 16-03-2005, fecha en la que la Mutua procede a darle el alta por curación. Este alta no se impugnó. (hecho no controvertido).

Tercero.- El 31-05-2005 inicia nuevo proceso de IT "ad cautelam". El INSS por resolución de 7-10-2005, en base al informe del ICAM de 28-7-2005 que indicaba que el actor padecía un pequeño derrame articular, y algias locales, declara que la contingencia de este nuevo proceso deriva del accidente sufrido por el trabajador el día 22-02-2005. No consta probado que la patología descrita le impidiese prestar los servicios para los que fue contratado (folio 208, y pericial de la Dra. Marí Trini ).

Cuarto.- El actor recibe el alta por curación de este segundo proceso el día 21-09-05- (hecho no discutido, folio 339).

Quinto.- La base reguladora de la prestación es de 57,70 euros día. (folio 243).

Sexto.- Se ha agotado la vía administrativa previa.

Tercer. Contra aquesta sentència la part codemandada INSS va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que estima la demanda presentada per la Mútua d'accidents de treball, i declara la nul litat de la resolució administrativa per manca de competència del INSS per a qualificar la contingència del procés de incapacitat temporal, presenta recurs aquesta Entitat Gestora, basat en un únic motiu, per la via de l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral . El recurs ha estat impugnat per la Mútua d'accidents i per l'empresa demandada.

SEGON. L'objecte del litigi és determinar qui té la competència per a qualificar la situació d'incapacitat temporal, en el cas de contingències professionals que té assegurades la Mútua actora. En el cas que ens ocupa, es declara provat, (fet segon) i no es discuteix:

a)La baixa per incapacitat es va donar al demandat que es tracta d'un treballador, del qual no consta la professió, que treballa per compte aliena, afiliat al règim general (fet provat primer) i que l'empresa tenia concertades les contingències comunes i professionals amb la Mútua demandant.

b)Que el demandat va patir un accident de treball en data 22 de febrer de 2005, patint un esquinç en el turmell esquerre i el dia següent, 23 de febrer, va passar a situació de IT fins el dia 4 de març de 2005, data en què va ser donat d'alta. Que el dia 8 de març següent (4 dies després de l'alta) va patir un nou procés de IT, per recaiguda, que es va prolongar fins el dia 16 de març, data en què va ser donat d'alta per curació.

c)Que el dia 31 de maig del mateix any, va iniciar un nou procés de incapacitat temporal (fet provat tercer), del qual es va determinar per l'INSS en resolució de data 07-10-05, que la contingència era derivada d'accident de treball, en base a un informe del CRAM que valorava que patia un petit vessament articular i àlgies locals.

d)El treballador va ser donat d'alta del nou procés de IT en data 21-09-05.

Contra la resolució administrativa que declarava la contingència derivada d'accident de treball va presentar la Mútua Egara reclamació administrativa prèvia, que va ser desestimada.

TERCER. L'INSS al lega com a normes infringides la interpretació errònia del RD 428/2004, de 12 de març, art. 61-2 i 80 en relació al 126-4 de la LGSS i 57 i 67 del mateix text legal .

Aquesta qüestió ja ha estat examinada per aquesta Sala Social, en reiterades sentències dictades en sentit idèntic al que la recurrent interessa, aplicant la jurisprudència del Tribunal Suprem que s'havia pronunciat ja en sentit de què l' article 126-4 de la LGSS , atribueix a les Entitats Gestores aquesta capacitat, i no a les Mútues col laboradores, sense que el citat Reial Decret 428-2004 , es pugui interpretar com a derogatori la norma citada, que té rang de llei.

Es poden citar en aquest sentit les sentències d'aquesta Sala Social, de 18 de setembre y 26 de octubre de 2006, valorant que l'article 126-4 de la LGSS comporta una atribució de competència que no pot interpretar-se derogat por un reglament posterior, per la qual cosa, quan l' article 80.1 del Reial decret 428/2004, referit a las contingències comunes , indica que la declaració del dret a la prestació econòmica i el seu manteniment s'efectuarà prèvia determinació de la contingència per la Mútua i la comprovació de tots els fets i condicions establerts en l' article 128 de la LGSS (incapacitat temporal) i del compliment dels requisits de l' article 130 de la mateixa llei , s'està referint a la comprovació de tots els elements previs al pagament, i no es pot fer extensió fins al punt d'entendre atribuïda a la Mútua, ni la seva capacitat de definir la contingència quan aquesta es discrepant, ni la de atribuir-la quan es tracta de contingències professionals, cas en el qual l'article 61.2 del mateix Reial decret fa esment de una prèvia determinació de la contingència causant no atribuïda a l'entitat col laboradora.

Amb la mateixa conclusió, la recent sentència també d'aquesta Sala Social, dictada en el recurs de suplicació 8522-05, indica també:

"En esta línea se pronuncian las SSTS de 26 y 27 de enero, 2 de febrero, 6 de marzo y 1 de diciembre de 1998 y 22 de noviembre de 1999 .

Apoya aquélla primera resolución este consolidado criterio en los siguientes argumentos: 1) En la gestión ordinaria de la protección por incapacidad temporal rige un principio de oficialidad, de acuerdo con el cual la prestación se hace efectiva de modo directo y automático conforme al diagnóstico y determinación provisional de la causa de la dolencia efectuada en el parte de baja médica; 2) Esta determinación provisional inmediata del hecho causante por parte del servicio médico, aconsejada por razones de celeridad en la protección, se lleva a cabo sin perjuicio de una eventual comprobación médica y jurídica posterior, realizada a instancia de parte o de oficio por la entidad gestora, que se concreta en una resolución administrativa de dicha entidad gestora; 3) La determinación en el parte de baja médica de la causa de la lesión que genera incapacidad temporal no es un acto de reconocimiento de derecho sometido al régimen del art. 145.1 de la Ley de procedimiento laboral a causa de su provisionalidad y de su función exclusiva de garantía de automaticidad de prestaciones; 4) Por otra parte el art. 145.1 de la LPL tampoco sería aplicable al caso en cuanto que la calificación como contingencia profesional supone una mayor protección al trabajador que la derivada de contingencia común; 5) El fundamento último de la atribución de competencia al INSS y no a la mutua de accidente de trabajo para la calificación del origen o hecho causante de la lesión generadora de incapacidad temporal es la condición de entidad gestora de aquél y de entidad colaboradora de ésta, lo que comporta distintas facultades de uno y otra, de acuerdo con la legislación vigente ( artículos 57 y 67 de la Ley general de la Seguridad Social; art.57 art.67 , art. 1. del RD-L 36/1978 y art. 2 del RD 2609/1982 .

En armonía con lo así resuelto añade la de 22 de noviembre de 1999 las siguientes razones en apoyo de la atribución de competencia al Instituto Nacional de la Seguridad Social: 1) El artículo 57 de la LGSS reafirmó la competencia omnicomprensiva que tradicionalmente incumbió al INSS al afirmar que corresponde al INSS "la gestión y administración de las prestaciones económicas del sistema de la Seguridad Social...". Se le confiere así el rango de entidad de base para la organización y vigilancia y, en su caso, dispensación, de las prestaciones, siendo el papel de Mutuas Patronales y Empresas, meramente auxiliar, habiendo destacado siempre este carácter secundario al ser designadas por todas las disposiciones rectoras del sistema de Seguridad Social, como "Entidades Colaboradoras"; 2) El papel rector de la Entidad Gestora ya aparecía en el artículo 1.1 del Real Decreto Ley 36/1978 , y aparece ratificado en las prestaciones de incapacidad en el Real Decreto 2609/1982, de 24 de septiembre y, hoy, de manera general, en el artículo 1.1 a) del Real Decreto 1300/1995, de 21 de julio , norma que atribuye al INSS la facultad de evaluar, calificar y revisar la incapacidad y reconocer el derecho a las prestaciones económicas contributivas de la Seguridad Social por invalidez permanente, en sus distintos grados, así como determinar las contingencias causantes de las mismas; 3) Esta atribución competencial no aparece modificada por precepto alguno con rango suficiente para hacerlo. Es más, el mandato del artículo 5 de la O.M. de 13 de octubre de 1967 que desarrolló reglamentariamente las prestaciones de ILT, al atribuir a Mútuas y empresas colaboradoras el reconocimiento del derecho a las prestaciones, no contradice aquella facultad rectora del INSS, sino que meramente la completa; 4) Negar al INSS la facultad de calificar unas dolencias como constitutivas de accidente, reservando estas facultades a la Mútuas Patronales, implica otorgar la Entidad Gestora, Mútuas Patronales y empresas colaboradoras una posición de total igualdad, susceptible de producir situaciones de desprotección total del beneficiario, cuando todas ellas se negaran a asumir -aunque sea de manera no definitiva- la responsabilidad por una contingencia".

En el mateix sentit s'ha pronunciat aquesta Sala en posteriors sentències, entre elles la de 13-12-2006 (rec. de suplicació 809- 05), 14 de novembre de 2006, rec. 638-04, així com les d'altres Tribunals Superiors de Justícia, de la Comunitat Valenciana núm. 1472/2004 (AS 2004/3554); Andalusia de 02-02-2007 (JUR 2002/127364), Extremadura, núm. 655/2006, de 7 de novembre, JUR 14946.

QUART. En aplicació d'aquesta consolidada doctrina s'ha d'atribuir la competència objecte del litigi a les Entitats Gestores del Servei Públic de Salut, tal com interessa el recurs, per la qual cosa ha de ser revocada la sentència de instància i entrant en l'objecte del litigi, desestimar la demanda confirmant la resolució administrativa impugnada.

Vistos els preceptes legals esmentats,

Fallo

Que estimem el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL en el procediment seguit a instància de MÚTUA EGARA contra la citada recurrent i contra Santiago , TRESORERIA GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, TECNOLOGIA DE EXTRUSIÓN DEL ALUMINIO, i revoquem la sentència de instància dictada en data 16 de febrer de 2006, en el procediment núm. 897-05, seguit en el Jutjat Social 3 dels de Girona .

Desestimem la demanda formulada per la Mútua Egara amb absolució de totes les demandades.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotlle corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.