Sentencia Social Nº 58/2012, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 1385/2011 de 10 de Enero de 2012

Encabezamiento

Procedimiento: Recurso de suplicación

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 44 - 4 - 2010 - 0012812

RM

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. DANIEL BARTOMEUS PLANA

IL·LM. SR. AMADOR GARCIA ROS

Barcelona, 10 de gener de 2012

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 58/2012

En el recurs de suplicació interposat per Gregoria a la sentència del Jutjat Social 31 Barcelona de data 12 de novembre de 2010 dictada en el procediment Demandes núm. 710/2010 en el qual s'ha recorregut contra la part demandada Escola Estel de Sant Pere de Riudebitlles Societat Coop Catalana Limitada, ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. DANIEL BARTOMEUS PLANA.

Antecedentes

PRIMER.-En data 23 de juliol de 2010 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de novembre de 2010, que contenia la decisió següent:

'QueDESESTIMOla demanda origen de las presentes actuaciones, promovida por Dª. Gregoria contra ESCOLA ESTEL DE SANT PERE DE RIUDEBITLLES, S.C.C.L. sobre despido, y en consecuenciaABSUELVOa la expresada demandada de todos los pedimentos formulados en su contra.'

SEGON.-En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-Gregoria ha venido prestando servicios para la demandada ESCOLA ESTELL DE SANT PERE DE RIUDEBITLLES, S.C.C.L., entidad esta dedicada a la docencia, y haciéndolo desde el día 01/10/2007, haciéndolo como profesora de educación primaria, y percibiendo en contraprestación unas retribuciones mensuales netas de 1040 euros, más dos pagas extraordinarias por el mismo importe, y abonando la demandada la cuota mensual del recibo de autónomos, al encontrarse la actora de alta en tal Régimen Especial de la Seguridad Social desde el inicio de la relación. (no controvertido, informe Inspección de Trabajo y Seguridad Social)

SEGUNDO.-En reunión de la Junta Rectora de 01/10/07 se aceptó por esta la solicitud de alta como socia trabajadora de la demandante. (folio 152) La demandante consta en el Libro Registro de socios de la entidad como socio nº 209 ingresada el día 15/09/07. (folio 40)

TERCERO.-Los niños matriculados en la escuela gestionada por la demandada han pasado de ser 82 en el curso 2008-2009, a 52 el curso 2009-2010 y 38 el curso 2010-2011. (interrogatorio actora) La entidad cerró el ejercicio 2009 con un resultado positivo de 6.151,70 euros, arrastrando pérdidas de ejercicios anteriores por importe de 21.125,21 euros. (folio 162)

CUARTO.-En fecha 04/03/2010 la actora presentó demanda contra la demandada, en materia de reclamación de cantidad. (folio 23)

QUINTO.-En asamblea extraordinaria de 21/06/2010 la entidad demandada acordó la baja de tres maestros, los tres últimos que comenzaron a prestar servicios, ello en atención a la evolución del número de alumnos. A la asamblea acudieron 26 socios, de los que uno votó en contra del acuerdo, y los restantes veinticinco a favor. (folio 34) Tal acuerdo fue notificado a la actora 'verbalmente en ese mismo momento al que actúa como su representante', ello tras haber comparecido tal representante en la asamblea con un escrito que le autorizaba en tal sentido. (folio 16, hecho admitido en el escrito de aclaración de demanda, y folio 27) En fecha 16/07/2010 la actora remitió burofax a la demandada, cuyo contenido se da por reproducido, en el que solicitaba la aclaración de su 'situación legal en la empresa y en la escuela'. (folio 29)

SEXTO.-La demandada comunicó a la actora por carta de 16/07/2010 su baja forzosa como socia trabajadora, carta cuyo contenido se da por reproducido. (folio 33)

SÉPTIMO.-A denuncia de la trabajadora la Inspección de Trabajo y Seguridad Social emitió informe en fecha 23/09/2010, cuyo contenido se da por reproducido y en la que se contiene como segunda conclusión que según los estatutos los socios trabajadores están encuadrados en el RETA 'no estando en consecuencia sujetos en materia retributiva' a lo dispuesto en el Convenio Colectivo de enseñanza privada de Catalunya. (folio 68)

OCTAVO.-En fecha 12/04/2006 la entidad demandada acordó en asamblea general extraordinaria y universal, adaptar los estatutos a la Ley 18/2002, de Cooperatives de Catalunya, dándoles una redacción que se da aquí por íntegramente reproducida. (folio 109)

NOVENO.-El libro registro de socios de la demandada incluye socios con profesiones distintas de las de maestro. (folio 40)

DÉCIMO.-La demandante se mantuvo en situación de incapacidad temporal desde el día 06/05/2010 hasta el día 30/06/2010. (folio 42)

UNDÉCIMO.-Intentada la conciliación previa la misma resultó sin avenencia, presentándose la papeleta el día 19 de julio de 2010. (folio 9)'

TERCER.-Contra aquesta sentència la part actora, Gregoria va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.-La recorrent, articula el recurs de suplicació en quatre distints motius, el primer orientat a impugnar el fet provat primer de la sentència recorreguda, el segon orientat a la nul litat del judici, el tercer orientat a la denúncia d'infracció de la garantia d'indemnitat de l' article 24 de la Constitució , i el darrer orientat a la denúncia de vulneració de l' article 1 de l'Estatut dels Treballadors .

Per evidents motius metodològics correspon analitzar en primer lloc la pretensió de nul litat, després la revisió de fets provats i finalment les denuncies de vulneració de normes legals.

SEGON.-En el recurs es demana la nul litat d'actuacions, sense majors precisions però s'entén que es pretén no solament la nul litat de la sentència sinó també la del judici de forma que caldria retornar les actuacions al moment anterior al plenari i tornar- lo a celebrar. Tot plegat, segons la recurrent perquè no s'ha citat a judici al representant del Ministeri Fiscal amb infracció de l' article 175 de la Llei de Procediment Laboral .

En efecte, encara que a la demanda no ho deia, en un escrit d'ampliació presentat el 26.10.2010 es va reclamar la nul litat de l'acomiadament per vulneració de la garantia d'indemnitat i en conseqüència es va assimilar el procés als de tutela de drets fonamentals, la qual cosa obliga a convocar el Fiscal per interpretació garantista del que disposa l' article 175.3 de la Llei de Procediment Laboral .

Cal veure però que la corresponent diligència d'ordenació que admetia l'ampliació de demanda i ordenava donar-ne trasllat a les parts obviant el Fiscal, no va ser recorreguda per la part que ara reclama la nul litat d'actuacions i a més en el judici no solament no es formula protesta, sinó que el lletrat de la demandant diu expressament que l'escrit d'ampliació ha estat proveït 'debidamente' pel jutjat (minut 00:18 de la gravació), per altra part el Fiscal si que ha estat part en suplicació i consta el seu informe en el qual interessa de forma explícita que es desestimi la pretensió de nul litat d'actuacions.

Aquesta mateixa Sala ha reiterat -per totes sentència de 2.3.2000 (AS 2000840 )- que la declaració de nul litat de la sentència en tant que suposa una frustració del procés seguit a la instància ha de ser un remei processal que ha de s'ha d'utilitzar amb molta cura i ponderació i que no s'ha de dur més enllà dels límits imposats pel dret fonamental a la tutela judicial efectiva. L' article 191 a) de la Llei de Procediment Laboral limita la nul litat als casos en que s'ha produït indefensió i és evident que en el cas present no es produeix cap mena d'indefensió a la part que ara formula el recurs, la qual ha consentit la celebració del judici sense Fiscal i pretén ara, en seu de suplicació, la repetició del judici en una clara maniobra processal clarament dilatòria, de forma que sense més argumentació cal desestimar aquest motiu de recurs.

TERCER.-El primer motiu de recurs pretén la revisió del fet provat primer de la sentència d'instància a fi que es digui que no obstant el salari consignat com a cobrat, el que seria d'aplicació és el de 1748,72 € per l'aplicació de la norma convencional de referència.

És clar que la sentència, a fet provat primer, estableix unes contraprestacions mensuals netes i no un salari, de forma que la introducció de la quantia corresponent a un hipotètic salari teòric segons el conveni col lectiu d'aplicació no fa més que confondre.

Correspon a la relació de fets provats establir la quantitat que cobrava la demandant i en canvi correspon a l'apartat corresponent als fonaments de dret establir les normes d'aplicació i les seves conseqüències. És per això que la Sala ha de rebutjar la pretensió de la recurrent que s'orienta ha establir com a fet provat una valoració jurídica.

QUART.-El tercer motiu de recurs es formula a l'empara de l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral i denuncia infracció de l' article 24.1 de la Constitució i concretament de la garantia d'indemnitat. És diu en resum que la demandant va presentar una demanda en reclamació de salaris (fet provat quart) i que per això va ser acomiadada.

CINQUÈ.-Pel que fa a la garantia d'indemnitat, recordàvem a la nostra sentència de 28.3.2011 (recurs 6780/2010 ) que la Sentència del Tribunal Constitucional 87/2004, de 10 de maig , manté que la vulneració del dret constitucional a la tutela judicial efectiva no solament es produeix per irregularitats en el procés sinó que es pot veure lesionat per una conducta de represàlia de l'empresari contra accions de reclamació dels treballadors i diu el TC que '[...] el derecho consagrado en el art. 24.1 CE no sólo se satisface mediante la actuación de los Jueces y Tribunales, sino también a través de la garantía de indemnidad, lo cual significa que del ejercicio de la acción judicial o de los actos preparatorios o previos al mismo no pueden seguirse consecuencias perjudiciales en el ámbito de las relaciones públicas o privadas para la persona que los protagoniza [...]'. En el camp de les relacions laborals, la garantia d'indemnitat comporta la proscripció de conductes de represàlia sobre els treballadors que exerciten accions de defensa dels seus drets ( SSTC 14/1993; 54/1995; 197/1998; 140/1999; 101/2000; 196/2000 etc), per tant una actuació empresarial d'aquesta mena, en tant que discriminatòria ha de ser declarada nul la ja que entre els drets bàsics dels treballadors s'hi comprèn el de exercitar individualment les accions de reclamació del compliment de les obligacions derivades del contracte de treball.

En el mateix sentit aquesta Sala, en la Sentencia abans esmentada, amb cita de les de les de dates 15 de juny de 2.004 (recurs 6698/03), 8 d'abril de 2003, 4 de setembre de 2001 y 13 de octubre de 1999 , ha posat de relleu, seguint la doctrina abans citada que 'la prohibición del despido como respuesta al ejercicio por el trabajador de la tutela de sus derechos se desprende también del art. 5 c) del Convenio núm. 158 de la OIT que expresamente excluye de las causas válidas de extinción del contrato 'el haber planteado una queja o participado en un procedimiento entablado contra un empleado por supuestas violaciones de leyes o reglamentos o haber presentado un recurso ante las autoridades administrativas competentes' y finalmente el despido producido como represalia supondría el desconocimiento o vulneración del derecho básico que ostentan los trabajadores conforme al art. 4.2 g) del que configura como tal el ejercicio individual de las acciones derivadas de su contrato de trabajo'.

SISÈ.-Des del punt de vista processal aquesta Sala (sentència 11.1.2011 rec. 5728/2010 ) ha declarat que és jurisprudència totalment consolidada, que en matèria de vulneració de drets fonamentals cal considerar l'especial dificultat de desvelar la lesió constitucional encoberta darrera la legalitat aparent de l'acte empresarial, la qual cosa donà lloc a la disposició de l' article 179.2 de la Llei de Procediment laboral segons el qual, un cop constatada la concurrència d'indicis de vulneració del dret fonamental correspon al demandat l'aportació d'una justificació objectiva, raonable i suficientment provada de les mesures adoptades i de la seva proporcionalitat.

SETÈ.-En aquests supòsits, doncs, el demandant, un cop constata un indici de vulneració, que en aquest cas és la proximitat en el temps entre la demanda de reclamació de quantitat i la decisió extintiva, està obligat a acreditar que va observar una conducta respectuosa amb els drets fonamentals de la treballadora, acreditació que en aquest cas es deriva del que consta expressament a fet provat tercer relatiu a la disminució del número d'alumnes en els darrers tres anys, la qual cosa justifica la decisió presa en aplicació del que disposa l' article 118 de la Llei 18/2002 de Cooperatives de Catalunya que dóna facultats a l'assemblea general de reduir amb caràcter definitiu el número de llocs de treball o d'acordar la suspensió de l'activitat cooperativa dels socis cooperativistes per causes econòmiques tècniques, de producció o organitzatives. Per altra part, sembla raonable que, tal com descriu el fet provat cinquè de la sentència, els mestres donats de baixa fossin els tres últims que van començar a prestar serveis. Per tant, la cooperativa demandada ha acreditat adequadament la necessitat de la mesura adoptada, la seva proporcionalitat i justificació i això allunya la sospita de que hagi actuat en represàlia contra la treballadora que havia interposat una demanda contra l'escola.

En conseqüència, la Sala no constata vulneració de la garantia d'indemnitat i ha de desatendre aquest tercer motiu de recurs.

VUITÈ.-El quart motiu de recurs, també es formula a l'empara de l'apartat c) de l' article 191 de la Llei de Procediment Laboral i denuncia infracció de l' article 1 de l'Estatut dels Treballadors .

Diu la recorrent que la sentència no fa distinció entre les cooperatives de treball associat i les d'interès mutu i assegura que la recurrent ha estat treballadora que presta serveis en una cooperativa formada per un grup de pares i en definitiva que és treballadora per compta aliena.

NOVÈ.-La Llei Catalana de Cooperatives, distingeix fins a deu classes de cooperatives de primer grau ( article 92 ), entre les quals hi ha les d'ensenyament i les de treball associat.

Les d'ensenyament ( art 105 ), no estan formades exclusivament per l'associació de pares i mares o alumnes, sinó que en poden ser socis cooperativistes les persones dels col lectius de personal docent i no docent.

Per altra part l' article 92 de la dita llei de cooperatives, preveu l'existència de cooperatives mixtes i l' article 105 , diu que les cooperatives d'ensenyament que estiguin formades per pares, mares o alumnes i a més per personal docent o no docent se'ls aplicaran els criteris de les cooperatives mixtes, de la mateixa manera que a les de pares, mares o alumnes se'ls apliquen els de les cooperatives de consum i a les de personal docent o no decent les de les cooperatives de treball associat.

Des d'un altre punt de vista i com ja s'ha dit en el fonament de dret setè, l' article 118 permet en les cooperatives de treball associat que l'assemblea general redueixi amb caràcter definitiu el número de llocs de treball o acordi la suspensió de l'activitat cooperativa dels socis cooperativistes per causes econòmiques tècniques, organitzatives o de producció.

DESÈ.-Consta a fet provat vuitè de la sentència impugnada per reproducció dels estatuts de la cooperativa demandada que aquesta es va constituir el 1985 com a cooperativa de treball associat i que el seu objecte, a la data d'adaptació dels estatuts el 2006, és 'procurar organitzar l'activitat docent' ( art. 2 ) la qual cosa és pròpia de les cooperatives d'ensenyament ( article 105 de la Llei de cooperatives ) i a l' article 5 dels estatuts de la cooperativa s'estableix que poden ser persones sòcies treballadores les que puguin prestar el seu treball per realitzar l'objecte de l' article 2 , la qual cosa és pròpia de les cooperatives de treball associat ( art. 114 de la Llei ).

Per altra part, de la relació de fets provats de la sentència recorreguda (fet segon) es deriva que la demandant i ara recurrent, va sol licitar l'alta com a sòcia treballadora de la cooperativa i va ser acceptada com a tal.

En definitiva doncs, no és possible mantenir que la demandada sigui una cooperativa d'ensenyament exclusivament, ni que els socis de la mateixa siguin només pares o mares de nens de l'escola, ben al contrari, consta que poden ser socis cooperativistes les persones que treballin a l'escola com és el cas de la recorrent, la qual a més consta que va demanar el seu ingrés com a tal cooperativista i a part de tot això, no hi ha a la relació fàctica cap indicació que permeti mantenir que la demandant no sigui sòcia cooperativista i no consta res que indiqui que és treballadora per compta aliena subjecte a un contracte de treball, en conseqüència la Sala ha de desestimar aquest darrer motiu de recurs i per tant la totalitat del recurs.

Atès el raonament anterior.

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació interposat per Gregoria , i confirmar la sentència del Jutjat social número 31 de Barcelona emesa a les actuacions 710/2010 en data 12.11.2010. Sense costes.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l' article 229 del text processal laboral , tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el Banc Espanyol de Crèdit -BANESTO-, en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0937 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0937 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, el magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.