Sentencia Social Nº 5844/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7117/2005 de 04 de Septiembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 4 de setembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5844/2006

En el recurs de suplicació interposat per Luis Pablo a la sentència del Jutjat Social 29 Barcelona de data 23 de febrer de 2005 dictada en el procediment núm. 650/2004 en el

qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 17 de setembre de 2004 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 23 de febrer de 2005 , que contenia la decisió següent:

"DESESTIMO la demanda que ha originat aquestes actuacions, promoguda per Luis Pablo , contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, sobre Incapacidad Permanent Absoluta, derivada de malaltia comuna. Absolc l'entitat gestora demandada de les pretensions deduïdes contra ella."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMER. Luis Pablo , nascut el dia 26 de maig de 1944, amb DNI NUM000 , va ser declarat en situació d'incapacitat permanent total qualificada per a la seva professió habitual d'agent comercial, derivada de malaltia comuna, mitjançant resolució administrativa de data 16 de juny de 2004.

SEGON. Les lesions i malalties que, d'acord amb el dictamen mèdic de la UVAMI de 27 de maig de 2004, han donat lloc a aquesta declaració han estat les següents: espondilitis anquilosant. Limitació funcional del raquis.

TERCER. Contra la resolució esmentada va ser interposada la reclamació prèvia oportuna, que va ser desestimada mitjançant resolució de 5 d'agost de 2004.

QUART. La base reguladora per al càlcul de la prestació, si és estimada la demanda, puja a 2.254,84 Euros mensuals i la data d'efectes es fixa des del dia 27 de maig de 2004 (conformitat).

CINQUÈ. La part demandant pateix:

Espondilitis anquilosant severa en raquis, especialment en segment cervical. Rigidesa del segment cervical i limitació de la flexoextensió dorsolumbar.

-Síndrome ansiosa-depressiva major de grau moderat.

- HTA i dislipèmia.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar la situació d'incapacitat permanent absoluta. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la vigent Llei de Procediment laboral , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segon.- L'objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137, núm. 5 de la Llei General de la Seguretat Social , el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis , que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa, i de la doctrina jurisprudencial que cita. Argumenta que les lesions que consten provades li impedeixen la realització d'activitats sedentàries o quasi sedentàries o lleugeres, degut a la espondilitis anquilosant severa del raquis amb rigidesa del segment cervical i limitació a la flexió dorso-lumbar, amb dolor crònic, déficit de la mobilitat, intolerància a postures puntuals mantingudes de bipedestació i sedestació, vertígens i inestabilitat cervical, a més de la patologia de síndrome de depressió major moderat.

La relació fàctica no ha sigut atacada i ha quedat per tant concretada sense cap modificació. L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes), manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa dintre de l'ordre preestablert, i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables, també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals, a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

En el cas present, el conjunt de les lesions que pateix el demandant es consideren en grau determinant de la incapacitat permanent total tal com se li ha reconegut, sense que es trobi limitat per a dur a terme activitats de tipus sedentari o d'alternància postural que no requereixen petits esforços, atès el fet provat cinquè de la sentència que estableix com seqüeles : espondilitis anquilosant severa en raquis, especialment en segment cervical. Rigidesa del segment i limitació de la flexoextensió dorsolumbar. Síndrome ansiosa depressiva major de grau moderat HTA i dislipèmia, lesions que no tenen entitat invalidant de forma absoluta. La Sala considera per tant que no es d'aplicació l' article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social ni la doctrina jurisprudencial esmentada, raó per la qual s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la part demandant Sr. Luis Pablo contra la Sentència de 23 de febrer de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 29 de Barcelona en el procediment núm. 650/2004 seguit a instància de l'esmentat Sr. contra l'Institut Nacional de la Seguretat Social, la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.