Sentencia SOCIAL Nº 5881/2018, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4656/2018 de 08 de Noviembre de 2018

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

NIG : 08019 - 34 - 4 - 2018 - 0000916

EL

Recurs de Suplicació: 4656/2018

L LM. SR. JOSÉ QUETCUTI MIGUEL

IL LM. SR. FRANCISCO JAVIER SANZ MARCOS

IL LMA. SRA. MATILDE ARAGÓ GASSIOT

Barcelona, 8 de novembre de 2018

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 5881/2018

En el recurs de suplicació interposat per Patronat de la Muntanya de Montserrat a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 12 d'abril de 2018, dictada en el procediment núm. 588/2017, en el qual s'ha recorregut contra la part Departamentde Treball Afers Socials i Families, ha actuat com a ponent l'Il lma. Sra. MATILDE ARAGÓ GASSIOT .

Antecedentes

Primer.En data 17 de juliol de 2017, va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre seguretat social en general, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 d'abril de 2018,, que contenia la decisió següent:

'Que, desestimando la Demanda interpuesta por el PATRONAT DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT, contra el DEPARTAMENT DE TEBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIESDE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, debo confirmar y confirmo la Sanción impuesta.'

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

'PRIMERO.-Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) es una Empresa pública, dependiente de la Generalitat de Catalunya.

El PATRONAT DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT, con Código de Identificación Fiscal Q5.850.042B, es una entidad autónoma de carácter administrativo de la Generalitat de Catalunya, adscrita al Departamento de Presidencia ( Artículo 3 de la Ley 10/1.989, de 10 de Julio, del Patronat de la Muntanya de Montserrat).

SEGUNDO.- El 25 de Mayo de 2.016, se comunicó al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya una huelga que afectaba a los trabajadores de la Empresa Ferrocarriles de la Generalitat-Explotación de Montaña del Cremallera de Montserrat y Funiculares de Santa Cova y Sant Joan.

La huelga se llevaría a cabo los días 5, 12, 19 y 26 de Junio, de 10 de la mañana a las 14 horas y de 15.10 a 18.10 horas.

Los días 7, 8, 9, 14, 15, 16, 21, 22, 29 y 30 de Junio de 2.016 de 9.30 a 12.30 horas.

TERCERO.- El 5 de Junio de 2.016, el Patronato estableció un servicio alternativo de autobús, según nota de prensa de 4 de Junio de 2.016, que indicó:

Se calcula que entre 2000 y 3000 usuarios del cremallera de Montserrat se verán afectados por los paros parciales previstos para este domingo.

Para evitar mayores molestias a los usuarios de este servicio público, se facilitará un

servicio alternativo de bus lanzadera que saldrá desde el aparcamiento del cremallera en dirección al Monasterio de Montserrat.

El garaje se abrió por orden de los Mossos d'Esquadra.

El servicio de buses salía desde el garaje del tren cremallera y desde el campo de fútbol y llegaba hasta la estación de Montserrat y viceversa.

Este servicio alternativo se estableció con los horarios que constaron en el Acta de la Inspección, con lo que resultaron, con salida desde el garaje del tren cremallera, 27 viajes en que se transportó a 557 personas; desde el campo de fútbol: 18 viajes en que se transportó a 775 personas; y desde Montserrat: 987 personas transportadas.

Una chica con un chaleco reflectante, del Patronato, informaba del servicio de autobuses.

CUARTO.- En la operativa de seguridad relativa a los paros por huelga de la explotación de la línea de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya del Cremallera de Montserrat, se dispuso lo siguiente:

En el apartado de logística: 6 autobuses (tres cremallera/ tres campo de fútbol) en un horario desde las 9.45 a las 14 horas y de las 15.30 a las 18 horas. Servicio de autocar Monistrol/Montserrat, última salida a las 18 horas.

QUINTO.- De los diecisiete trabajadores de FGC asignados al servicio del tren cremallera de Montserrat, el día 5 de Junio de 2.016, trece secundaron la huelga, los

restantes no, pero tampoco prestaron el servicio de transporte, que se desempeñó sólo por autobuses, por conductores de éstos.

Esos trabajadores no huelguistas informaron de las horas a las que afectaba el paro, con un panfleto informativo del mismo, aportado a la Inspección y reconocido ante la misma por dichos trabajadores.

SEXTO.- El servicio extraordinario de autobuses fue suspendido para los domingos restantes.

SÉPTIMO.- El 30 de Septiembre de 2.016, la Inspección de Trabajo y Seguridad Social de Cataluña levantó Acta, proponiendo una Sanción por Falta Muy Grave en su grado mínimo en cuantía de 20.000 Euros.

OCTAVO.- El 24 de Octubre de 2.016, Xavier Aparicio i Torrens, en su calidad de Director del Patronato, presentó Escrito solicitando el Archivo del Expediente.

NOVENO.- El 10 de Marzo de 2.017, el Director General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball confirmó e impuso la Sanción propuesta.

DÉCIMO.- El 6 de Abril de 2.017, el Patronato recurrió en Alzada.

UNDÉCIMO.- El 11 de Mayo de 2.017, por Resolución del Secretari General del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, se confirmó la Sanción impuesta.'

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que desestima la demanda presentada per impugnació de sanció administrativa, per falta molt greu, aplicada per vulneració de dret de vaga, presenta l'empresa demandant recurs de suplicació, que ha estat impugnat per l'advocada de la Generalitat de Catalunya.

El recurs, que no nega cap dels fets provats, ni la coincidència d'òrgans d'administració amb FGC, sosté que es tracta d'entitats autònomes, amb diferents personalitats jurídiques, i que no és d'aplicació al cas la doctrina del grup d'empreses, per avalar la pràctica sancionadora, partint de què el dret de vaga corresponia als treballadors del ferrocarrils de la Generalitat i no de l'empresa sancionada.

SEGON. El recurs es planteja amb un únic motiu, al legant que no existeix relació entre l'entitat Patronat de la Muntanya de Montserrat (part actora) i l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, adduint que són ens diferenciats, que no presenten unitat de direcció ni finalitats directes comunes, de manera que la coincidència de que existien treballadors vaguistes de l'empresa FGC i que es substituís la pujada a Montserrat per un servei d'autobusos contractat pel Patronat no va lesionar el dret de vaga, sinó que es va fer per d'altres finalitats com són la de evitar aglomeracions de trànsit i vetllar en tot moment per la seguretat de les persones. La única norma legal que denuncia com a infringida és l' art. 42 del Codi de Comerç i la sentència de 11-02-2015, que sosté que no és d'aplicació al cas.

TERCER. En el cas que ens ocupa, es declara provat que:

1. Els treballadors de l'empresa FGC-Explotació de Muntanya del Cremallera de Montserrat i funiculars a la Cova i a Sant Joan, van comunicar la realització de vaga, que es duria a terme els dies que consten en el fet segon de la sentència. Primer dia, el 5-06-2016.

2. Que dels 17 treballadors de FGC assignats al servei del tren cremallera de Montserrat, el dia 5-06-2016, tretze van secundar la vaga, però els altres tampoc van treballar, ja que es va substituir el servei cremallera per un servei d'autobusos, contractat pel Patronat, amb conductor propis de l'empresa de transport.

3. Aquest servei va ser suspès pels dies posteriors.

4. En data 30 de setembre de 2016, es va aixecar Acta per la ITSS, que va proposar una sanció de caràcter molt greu en grau mínim de 20.000 euros, que va ser confirmada i desestimat el recurs d'alçada.

5. No consta que s'establissin serveis mínims en aquesta vaga, que afectava a un servei públic.

6. El PATRONAT DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT és una entitat autònoma de caràcter administratiu de la Generalitat de Catalunya. La empresa ferroviària FGC, no demandada, guarda estreta relació amb el Patronat, ja que el servei públic de transport de viatgers a la muntanya de Montserrat es presta per les dues entitats, amb unió de interessos i objectius en relació a l'accés a la muntanya. Que l'activitat econòmica d'ambdues te un caràcter rellevant per a la explotació de la muntanya de Montserrat.

Resulta acreditat doncs, i no es discuteix, que l'empresa demandant va substituir el servei prestat de transport per la contractació d'una empresa privada exterior, el dia que els treballadors de FGC, van iniciar la jornada de vaga, garantint així un accés regular a la muntanya de Montserrat per part del les persones que, en altre cas, haurien utilitzat el servei públic d'accés, tal com es detalla en el fet provat tercer. Tal actuació està clar que va interferir o deixar sense efecte el dret de vaga dels treballadors de FGC, vulnerant l' article 6.5 del RD-Llei 17/1977, de 4 de març que prohibeix la substitució de treballadors en vaga.

Certament no és l'empresa directament afectada la que recorre la sanció, en ser els treballadors de FGC i no del Patronat. Però no es pot negar la confluència de interessos, ja que malgrat no tenir relació amb els treballadors vaguistes, l'empresa demandant quedava directament afectada per les dificultats l'accés a la muntanya de Montserrat, i per tant actuava amb connexió directa amb la empresa afectada i deixava sense efectes i repercussió la convocatòria de vaga.

S'ha de recordar a l'efecte, que el dret de vaga es un dret protegit per l' art. 28 i 37 de la Constitució Espanyola, considerat un dret fonamental, i per tant, la vulneració de tal dret, resulta sancionable per la via de la LISOS, que en l'art. 8.10, regula la infracció com a falta molt greu pels actes lesius al dret de vaga. S'ha de tenir en compte que arrel de la constatació dels actes de la part demandant, va actuar la Inspecció de TiSS, contra l'Administració Pública sancionada. Més que garantir la seguretat de les persones, el que va fer l'actuació de contractació de substituts dels vaguistes va ser mantenir la possibilitat d'accés de les persones, que hagués quedat molt limitada pel fet de suprimir el transport públic d'accés a la muntanya, deixant sense efecte la vaga convocada.

Dit això, l' article 42 del Codi de Comerç no resulta infringit doncs en el cas concret no es discuteix l'autonomia de l'ens, respecte a l'empresa de ferrocarrils titular del contracte dels vaguistes, sinó la seva conducta activa en el sentit de deixar sense efecte una vaga de treballadors, que li causava un perjudici material, confluint els seus interessos amb l'empresa pública de transport de la Generalitat de Catalunya, que per molt que sigui una entitat diferenciada formalment, en el cas concret coincideixen en la gestió del servei de transport de visitants a la muntanya de Montserrat, que era l'activitat afectada per la decisió de convocatòria de vaga, tal com al.lega la Lletrada de la Generalitat de Catalunya, en via de impugnació del recurs.

QUART.Tal com ha establert la jurisprudència que interpreta l' art. 6.5 del Reial Decret 17/77, el dret de vaga és un dret fonamental, per a la seva efectivitat es prohibeix la substitució dels treballadors vaguistes per l'empresa.

Així la STS de 30 de abril de 2014 ( ROJ: STS 2559/2014 ) indica:

'A) El art 6.5 del RDLey 17/1977, de 4 de marzo, dispone que 'en tanto dure la huelga, el empresario no podrá sustituir a los huelguistas por trabajadores que no estuviesen vinculados a la empresa al tiempo de ser comunicada la misma, salvo caso de incumplimiento de las obligaciones contenidas en el apartado número 7 de este artículo'.

B) La STC 26/1981, de 17 de julio , señala que 'cuando se ha producido una limitación o un parcial sacrificio de derechos básicos que la Constitución reconoce a los ciudadanos, ..., la autoridad que realiza el acto debe estar en todo momento en condiciones de ofrecer la justificación', lo que ' significa simplemente que la limitación del derecho es una excepción puesta a su normal ejercicio, y que la prueba de las excepciones compete siempre al demandado' .

C) La STC 123/1992, de 28 de septiembre , citada por la sentencia recurrida, aunque referida a sustitución de trabajadores por otros de la misma plantilla pero de superior categoría profesional, declara, no obstante, como teoría general de su doctrina, que el Real Decreto-ley mencionado más arriba 'recoge una vieja interdicción tradicional y repudia la figura del 'esquirol', expresión peyorativa nacida para aludir al obrero que se presta a realizar el trabajo abandonado por un huelguista, según enseña la Real Academia de la Lengua en su Diccionario.

......Como cualquier otro derecho, el de huelga ha de moverse dentro de un perímetro que marcan, por una parte, su conexión o su oposición respecto de otros derechos con asiento en la Constitución, más o menos intensamente protegidos y, por la otra los límites cuyo establecimiento se deja a la Ley, siempre que en ningún caso se llegue a negar o menoscabar su contenido esencial. Este en principio consiste en la cesación del trabajo en cualquiera de sus manifestaciones, núcleo que implica a su vez la facultad de declararse en huelga, estableciendo su causa, motivo y fin y la de elegir la modalidad que se considera más idónea al respecto, dentro de los tipos aceptados legalmente. En tal contexto también resulta esencial la consecución de una cierta eficacia, como indica nuestra STC 41/1984 .

(.) El derecho de huelga , que hemos calificado ya como subjetivo por su contenido y fundamental por su configuración constitucional, goza además de una singular preeminencia por su más intensa protección. En efecto, la Constitución reconoce en su art. 37 , el derecho de los trabajadores y empresarios a adoptar medidas de conflicto colectivo, pero desgaja de este marco general una de ellas, la huelga, para colocarlo en lugar preferente, el art. 28, confiriéndole -como a todos los de su grupo- una mayor consistencia que se refleja en el mayor rango exigible para la Ley que lo regule y en la más completa tutela jurisdiccional, con un cauce procesal ad hoc en la vía judicial ordinaria y el recurso de amparo ante nosotros ( arts. 53 , 81 y 161 C .E .)........'

D) La posterior STC 33/2011, de 28 de marzo , que también menciona la resolución de instancia, reitera la tesis de la que se viene de transcribir en los siguientes términos en lo que aquí interesa: '....como dijéramos en la decisiva STC 11/1981, de 8 de abril , que ha inspirado de forma continua los pronunciamientos posteriores de este Tribunal en la materia: 'la huelga se consagra como un derecho constitucional, lo que es coherente con la idea del Estado social y democrático de Derecho establecido por el art. 1.1 de la Constitución , que entre otras significaciones tiene la de legitimar medios de defensa a los intereses de grupos y estratos de la población socialmente dependientes, y entre los que se cuenta el de otorgar reconocimiento constitucional a un instrumento de presión que la experiencia secular ha mostrado ser necesario para la afirmación de los intereses de los trabajadores en los conflictos socioeconómicos, conflictos que el Estado social no puede excluir, pero a los que sí puede y debe proporcionar los adecuados cauces institucionales; lo es también con el derecho reconocido a los sindicatos en el art. 7 de la Constitución , ya que un sindicato sin derecho al ejercicio de la huelga quedaría, en una sociedad democrática, vaciado prácticamente de contenido; y lo es, en fin, con la promoción de las condiciones para que la libertad y la igualdad de los individuos y grupos sociales sean reales y efectivas ( art. 9.2 de la Constitución ).' (FJ 9).

..... ni el empresario puede imponer a los trabajadores no huelguistas la realización de las tareas que corresponden a los que secundaron la convocatoria, ni los trabajadores que libremente decidieron no secundarla pueden sustituir el trabajo de sus compañeros. Esa regla general admite dos excepciones, conectadas a las previsiones legales sobre el aseguramiento de determinados servicios mínimos esenciales para la comunidad ( art. 10 del Real Decreto-ley 17/1977 ), y a las previsiones sobre los servicios de seguridad y de mantenimiento en la empresa ( art. 6.7 del Real Decreto-ley 17/1977 ). En estos dos supuestos, si los trabajadores designados para el mantenimiento de los referidos servicios se negaran o se resistieran a prestarlos, quedaría justificada su sustitución a tales efectos. No obstante, en la determinación de cuáles son los servicios mínimos esenciales para la comunidad, o cuáles son los servicios de seguridad y de mantenimiento requeridos, debe atenderse a ciertos límites, que impidan interpretaciones restrictivas del derecho fundamental ( SSTC 11/1981, de 8 de abril, FJ 18 , y 80/2005, de 4 de abril , FFJJ 5 y 6). Si las cautelas frente a un entendimiento restrictivo del derecho de huelga se proyectan incluso sobre la ordenación de los servicios mínimos, no puede resultar incongruente que, en el ámbito que estamos examinando, la prohibición de la sustitución interna constituya el principal límite al ius variandi empresarial en situaciones de huelga.

...como ya ha quedado reseñado en el fundamento jurídico 4 de esta Sentencia, también la sustitución interna de trabajadores huelguistas, esto es, la que se lleva a cabo mediante trabajadores que se encuentran vinculados a la empresa al tiempo de la comunicación de la huelga, puede constituir un ejercicio abusivo de las facultades directivas empresariales. Así ocurrirá cuando, sea de forma intencional, o sea de forma objetiva, dicha sustitución produzca un vaciamiento del contenido del derecho de huelga, o una desactivación o aminoración de la presión asociada a su ejercicio.......

.....Está igualmente fuera de cuestión que la sustitución no vino justificada por la negativa de los trabajadores a cubrir los servicios mínimos a los que se refiere el art. 28.2 CE , regulados en el art. 10 del Real Decreto-ley 17/1977, de 4 de marzo , sobre relaciones de trabajo, ni tampoco por una resistencia de los trabajadores a llevar a cabo los servicios de seguridad y mantenimiento que regula el art. 6.7 del mencionado Real Decreto-ley 17/1977 . Esos factores ni siquiera fueron objeto del proceso judicial: así lo acredita el silencio que las resoluciones judiciales y las alegaciones de todas las partes guardan sobre el particular.......'

E) Nuestras sentencias, en fin, de cuatro de julio de dos mil (rec. 75/2000 ), nueve de diciembre de dos mil tres (rec. 41/2003 ), quince de abril de dos mil cinco (rec. 133/2004 ), 8 de junio de 2011 (rec 144/2010 ) y once de junio de dos mil doce (rec. 110/2011 ), aunque aludiendo a los servicios mínimos, señalan que 'si, a pesar de haberse efectuado, con los paros de los trabajadores que participaron en ella, las emisiones no fueron interrumpidas, sin que los huelguistas fueran sustituidos por otros trabajadores, ni extraños a la empresa, ni de su propia plantilla , el derecho fundamental no se ha vulnerado' (última de las citadas, con mención de otras anteriores) de lo que se infiere que incluso si la sustitución se ha producido con trabajadores de la propia plantilla, puede verse defraudado el derecho fundamental en cuestión en función de las circunstancias concurrentes, como sucede en este caso, en que la sustitución se realizaba con quien/es tenía/n previamente a la huelga una planificación de trabajo distinta a la posteriormente asignada y no desempeñaba/n habitualmente función alguna en el turno y programa de la/s persona/s sustituida/s, teniendo como único objetivo el cambio operado evitar puntualmente los efectos de la huelga y vaciarla de contenido.'

En el mateix sentit, la STC, que cita la sentència del Jutjat Social, 75/2010, de 8 d'octubre, valora que els drets fonamentals poden ser vulnerats per qui no és empresari formal però intervé de forma activa, vulnerant el dret de vaga, en connexió directa amb l'empresa titular del contracte.

CINQUÈ. Ja que la única oposició jurídica a la sanció aplicada ha estat la vulneració de l' art. 42 del Codi de Comerç de 1885,( modificat, entre d'altres per la Llei 16/2007, de 4 de juliol i art. 106.2 de la Llei 62/2003, de 30 de desembre), que regula la relació de la societat dominant d'un grup de societats i la obligació de prestar comptes anuals i de gestió consolidades, de la forma prevista, entén aquesta Sala que no guarda cap relació amb el fons del dret que ens ocupa, doncs no es pot oposar cap de les obligacions que descriu la norma citada, a la sanció administrativa imposada, en base a la infracció regulada en la normativa de la Llei d'infraccions i sancions en l'ordre social, per un fets que ni es qüestionen, que en el seu dia van afectar a un dret fonamental dels vaguistes, amb una actuació realitzada per una empresa que té una connexió directa i un interès material en la activitat.

Insistim en què l'únic argument del recurs, dirigit a separar la responsabilitat per no tractar-se de la companyia directament ocupadora dels treballadors que exercien els seus drets sindicals, no pot ser avalat, donat que s'ha acreditat també la confluència de interessos i de gestió dels mitjans que en el seu dia resultaven afectats per la vaga. La sanció havia de ser, per tant, confirmada. En valorar-ho així el magistrat d'instància no ha fet més que aplicar correctament la normativa citada, per la qual cosa ha de ser desestimat el recurs i confirmada la sentència impugnada.

Atesos els preceptes legals citats,

Fallo

Que desestimem el recurs de suplicació interposat per El PATRONAT DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT contra la sentència dictada pel Jutjat Social 28 dels de Barcelona en data 12 d'abril de 2018, en les actuacions 588/2017, en virtut de demanda deduïda contra DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, en reclamació per sanció administrativa, en conseqüència, confirmem en tots els punts la sentència impugnada, que desestimava la demanda.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social.

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte de la Sala, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.