Sentencia Social Nº 6/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 51/2015 de 26 de Abril de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, vint-i-set d'abril de dos mil setze

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt, ha dictat aquesta sentència.

SENTÈNCIA NÚM. 6/2016

En les actuacions 51/2015, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.- En data de 19 d'octubre de 2015 va tenir entrada demanda de conflicte col lectiu instat pel representant del sindicat CATAC-CTS-IAC en representació de les persones treballadores de la Sanitat de Catalunya que presten serveis per compte del Institut Català de la Salut del Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya, en matèria de prevenció de riscs laborals per exposició a agents biològics durant el treball i reclamació de l'aplicació de la mesura establerta en l'article núm. 7.2 del R. Decret 664/1997 de 12 de maig, de disposar el personal exposat a aquest risc dintre de la jornada laboral de 10' abans de dinar i 10' abans de finalitzar la jornada per a la neteja personal.

Segon.- Assenyalat el dia del judici, aquest es va celebrar el dia 9 de març, després d'una suspensió. La representació del Sindicat demandant en va ratificar en la pètita de la demanda per la qual interessava la condemna del Institut Català de la Salut demandat a: a) 'donar compliment a l'obligació legal que li incumbeix en l'adopció de mesura higiènica de prevenció regulada en l'article núm. 7.2 del R Decret 664/1997 de 12 de maig', i b) ' a cursar de forma immediata ordres i instruccions per a que tots els treballadors exposats a riscs biològics disposin, dintre de la jornada laboral, dels deu minuts establerts per a la seva neteja personal abans de menjar i altres deu minuts abans de finalitzar el treball.'

El Institut Català de la Salut ( ICS. d'ara endavant) va contestar la demanda de conflicte col lectiu en els termes que consten en l'acta, remetent-se al compliment de les obligacions empresarials generals en matèria de prevenció i seguretat en el treball, i, en concret en relació al risc biològic, es va remetre a les avaluacions existents d'aquest risc en els Plans de Prevenció efectuats pels Serveis de Prevenció dels diferents centres d'assistència i hospitalaris en seguiment de la Guia actualitzada emesa pel Centre Nacional de Salut i Higiene a Catalunya.

Es va referir igualment a la falta de concreció de la demanda respecte a l'abast i afectació del Conflicte col lectiu, tenint present la nombrosa plantilla de milers de persones en relació laboral, funcional i estatutària del ICS. Que es regeixen per regulacions diferents de les condicions de treball.

La part demandant va recordar que la jurisdicció social era competent per resoldre els conflictes en matèria de prevenció i salut en el treball independentment de la naturalesa de la relació de treball amb l'Administració, aquí el ICS., per imperatiu de l'article núm. 2 e) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre), i que la demanda del Conflicte seguia la modalitat processal establerta en la Llei de la jurisdicció social citada.

Tercer.- Obert el període de prova es va practicar la prova documental per les dues parts, que va ser admesa pel Tribunal, passant al tràmit de Conclusions que van exercir les dues parts, quedant la vista per Sentència.

Primer.- El conflicte col lectiu afecta a la totalitat de persones treballadores laborals, estatutàries i funcionàries que estiguin prestant serveis per compte del Institut Català de la Salut demandat, i que per la seva funció assistencial o hospitalària es trobin exposades a risc biològic, tal com consta en la pètita de la demanda del conflicte, de que s'obligui al ICS a: 'Donar compliment a l'obligació legal que li incumbeix d'adoptar la mesura higiènica regulada a l'article núm. 7.2 del R Decret 664/1997 de 12 de maig.' i 'Cursar de forma immediata les ordres i instruccions oportunes a fi de que totes les persones treballadores exposades a riscs biològics disposin, dintre de la jornada laboral dels 10' establerts per la seva neteja personal abans de dinar i altres 10' abans de finalitzar la jornada laboral.'

Segon.- La demanda no assenyala quines concretes dependències del personal sanitari del sistema públic de salut presenten risc per agents biològics de diversa naturalesa, perquè parteix que aquest risc es troba present en totes les dependències assistencials i hospitalàries degut a que el servei sanitari es dirigeix fonamentalment als usuaris malalts de diversa consideració, circumstància que pot comportar amb major o menor freqüència contagi de malalties per agents biològics, ja que considera que en tota prestació d' assistència sanitària als usuaris del sistema públic de salut es pot produir el contacte amb agents biològics Grau 1, .

Tercer.- Al ICS. existeix un Pla de Prevenció de Riscs Laborals, al qual ens remetem, que contempla els principis de Política Preventiva per garantir el compliment de la legislació de Prevenció de Riscs Laboral, Promoure la millora contínua de condicions de treball d'acord amb l'avanç tecnològic i organització amb participació de les persones treballadores i especialment de les persones que les representen, amb la finalitat d'Eliminar o reduir al màxim els riscs presents a l'entorn del treball que pugui provocar danys a la salut de les persones treballadores.

La organització de l'Acció Preventiva s'estén en organització jeràrquica presidida per la Direcció Gerència a tota l'estructura del ICS. en l'àmbit de la Gerència Territorial de Catalunya Central amb Atenció Primària Barcelona Centre, Hospital de la Vall d'Hebron; Gerència Territorial de l'Alt PirineuTerritorial i Aran; Gerència Territorial de Lleida amb l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova i la Direcció d'Atenció Primària de Lleida; Gerència Territorial de Girona amb Direcció d'Atenció Primària i Hospital Universitari de Girona Josep Trueta; Gerencia Territorial del Camp de Tarragona, amb direcció d'Atenció Primària Camp de Tarragona i Hospital Universitari Joan XXIII; Gerència Territorial Terres de l'Ebre amb Direcció d'Atenció Primària i l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta; Gerència Territorial Metropolitana Nord amb Direcció d'Atenció Primària corresponent i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; i Gerència Territorial Metropolitana Sud, amb la corresponent Direcció d'Atenció Primària i Hospital Universitari de Bellvitge i Hospital de Viladecans. ( Doc. Núm. 1 de la part demandant i núm. 2 del ICS.)

Quart.- Quant al concret risc per agents biològics, el ICS. segueix la Guia Tècnica per a l'avaluació i prevenció dels riscs per l'exposició a aquests agents emesa pel Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball en desplegament de la Disposició final Primera del R Decret 644/1997 de 12 de maig ( BOE. De 24 de maig), a la qual ens remetem, aportada pel ICS., que es reflecteix en els conceptes i definicions del risc en les avaluacions corresponents dels plans de prevenció generals en la seva estructura i dependències i en els llocs de treball concrets .

En els últims anys s'ha produït un procés de substitució progressiva de material tallant o punxant per dispositius de bioseguretat com les xeringues d'un sol ús.(Doc. núm. 3 del ICS.).

No obstant s'ha produït un resultat de sinistralitat provocada per agents biològics, tot i que el ICS. reconeix i identifica el risc biològic en concrets llocs de treball. Així la Memòria d'Activitat del Servei de Prevenció del ICS. de 2014 reflecteix que els Agents biològic van representar un 27% del total d'avaluació dels riscs higiènics. En Hospitals van representar un 7%, i en Atenció Primària van representar un 34%. Consta que de 85 estudis de contacte, a efectes de sensibilitzar i conscienciar les persones treballadores del ICS. de la importància que te l'establiment d'hàbits de vida saludable, es van produir 1.074 casos de contagis de les persones treballadores, fonamentalment per xarampió i per tuberculosi, tot i que no consta si van ser exclusivament per contagi. En la Memòria de l'Any 2014 s'al ludeix també als riscs emergents com davant la malaltia de l'Évola, tractada com a Nivell IV a l'Hospital de la Vall d'Hebron i el Clínic ( Doc. 2 de la part demandant) .

Cinquè.- Tal com dèiem, en desplegament del R. Decret 664/1997 de 12 de maig (BOE de 24 de maig), el Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball ha editat una Guia per a l'Avaluació i Prevenció dels Riscs per Exposició a agents biològics en compliment de la Disposició Final 1ª del R Decret 664/1997 citat, el qual en l'Annex II estableix els diferents Tipus d'Agents biològics en funció de la seva perillositat, des del Grau I ' Escàs risc individual i comunitari; molt poc probable que causin malalties en treballadors saludables. Grup II , de risc individual moderat i comunitari limitat , que poden causar malalties però en general no constitueixen un risc seriós ( xarampió, varicel la zòster); Grau III, de risc individual elevat i comunitari baix, que poden causar malalties greus sense propagació d'una persona infectada a una altra, amb mesures profilàctiques i tractament específic eficaç, com la tuberculosi o virus per imunodeficiència humana o per hepatitis B i C). Grau IV, d'elevat risc individual i comunitari, com fa un temps l'ébola i la verola, sense mesures profilàctiques ni tractament específic.

La transmissió pot ser per aire, per gotes o per contacte.

Les vies de contagi són per via parental, respiratòria o per via digestiva associada a mals hàbits d'higiene, com menjar en el lloc de treball, mossegar-se les ungles, no rentar-se les mans, etc.

Sisè.- En el Pla de Prevenció de Riscs Laborals, el Risc biològic consta desplegat en l'aspecte informatiu i formatiu del personal treballador per compte del ICS. .

De forma general les Unitats didàctiques tracten: els conceptes dels agents de risc, les formes d'exposició accidental, les mesures preventives per evitar la transmissió amb precaucions estàndard (higiene de mans, ús dels EPI, material bioseguretat per a exposició de sang i fluids biològics), o amb mesures per aïllament. També tracten sobre Vigilància de la Salut, vacunes, informació i formació, així com Gestió de residus, Tipus de Residus, Bones pràctiques. També prevenció del risc biològic en la neteja del instrumental a la consulta d'atenció primària ( davant exposició accidental via parental, o per altres vies). Organitzen cursos formatius sobre la legislació general amb els deures i obligacions dels empresaris i persones treballadores, i pel que aquí interessa ,específics sobre els riscs en general i el risc biològic. ( doc. 1 del demandant)

Ens remetem al Annex I del Pla de Prevenció de Riscs del ICS que desplega les mesures a adoptar en l'àmbit d'Atenció primària en el circuit assitencial/administratiu davant accident biològic i el protocol de risc biològic genèric. També el risc de tuberculosi i de brucelosi per als treballadors especialment sensibles, així com la inclusió de determinats riscs com el biològic per a les treballadores embarassades i en període d'alletament ( Doc. I demanant i 2 demandat)

Setè.- El ICS avalua i controla el grau d'implantació del material de bioseguretat, segons Informe de setembre de 2015 de prevenció de lesions causades per instruments tallants i punxants en el sector sanitari i hospitalari, en concordància amb la legislació espanyola i la Directiva 201/32/UE del Consell, i presenta una comparativa entre els anys 2012, 2013 i 2014 dels resultats de la implantació dels materials tallants o punxants concrets que relaciona el informe, referint- se a les agulles per diferents finalitats, catèters, papallones, llancetes, xeringues amb agulla fixa per diferent finalitat, etc. que s'utilitzen en les diferents dependències d'atenció primària o hospitalària, amb les conclusions d'implantació generalment progressiva dels nous materials. ( Doc. 3 del demandat).

Vuitè.- El ICS. efectua l'Avaluació de Riscs de diferents EAPs ( Equip d'Atenció Primària), SAPs ( Servei Atenció Primària) a Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona, i dels corresponents CAPs ( Centres d'Atenció Primària), en els quals consta especificat el Risc a Agents Biològics i els protocols concrets i específics en el sector sanitari ( infermers i infermeres, zeladors, auxiliars, administratius assistencials, tècnics superiors sanitaris i no sanitaris) segons la Guia Tècnica del Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) ja citada.

Les Avaluacions contemplen les precaucions estàndard davant cada contacte o penetració dèrmica d'agents biològics, sent una mesura estàndard la higiene de mans entre cada acte assistencial, al treure cada un dels equips de protecció, cada cop que es toqui material potencialment contaminat per agents biològics, ets. amb la durada necessària per fer-ho correctament.

El rentat correcte de les mans amb aigua i sabó te una previsió temporal de 40-60 segons. i el rentat de mans amb alcohol te una previsió de 20-30 segons les Recomanacions Preventives Consensuades que consten en el document núm. 5 de la prova del Institut.

En les Avaluacions es fa referència expressa a les mesures en compliment de l'article núm. 4.5 i 6 del R Decret 664/1997, consistint les mesures preventiva establerta per aquest risc biològic per cada servei assistencial concret, com la higiene necessària de mans o els equips de protecció personal. Mesures preventives que durant la jornada laboral resulten mes freqüents i en major temps que la mesura prevista en l' article 7.2 del R Decret 664/1997 , l'aplicació del qual reclama la demanda de conflicte de forma general.

En les Avaluacions també es fa constar que en funció del resultat del risc en l'avaluació de cada lloc de treball concret, s'aplicaran les disposicions dels articles núm.6, 7.1 i 3, 8,9, 12 i 13 del R Decret 664/1997. (Doc. 6 de la demandada).

Novè.- En les Avaluacions aportades dels Centres Hospitalaris del ICS. com , entre tots els altres aportats, el Hospital Arnau de Vilanova ( Lleida) i Germans Trias i Pujol ( Barcelona), o en les Avaluacions dels CAEs ( Centres d'Atenció Especialitzada) s'avalua el Risc biològic per contacte i/o penetració dèrmica d'agents biològics, i com a norma general s'estableix que no serà d'aplicació la mesura que contempla l'article núm. 7.2 del R Decret 644/1997, si be excepcionalment sigui d'aplicació en algun lloc de treball, que així ho contempli la seva concreta Avaluació. Es remet igualment a la higiene de mans obligatòria entre actes assistencials del personal sanitari, es a dir tants cops com la persona treballadora s'hagi exposat al risc de contacte amb agents biològics i amb la durada necessària per a fer-ho correctament. I, a mes a mes, en funció de l'avaluació del lloc de treball concret, s'ha de procedir al compliment de les mesures dels articles núm. 6, 7.1 i 3, 8,9, 12 i 13 del R Decret 664/1997, que hauran de quedar reflectides en aquella avaluació.

Lògicament les Avaluacions contemplen els equips de protecció individual i la incorporació de material de bioseguretat i la gestió dels riscs.

També les Avaluacions als Centres Hospitalaris dels Serveis Assistencials, de Suport clínic, Microbiologia i Paràsitobiologia, contemplen: el Risc per Inhalació d'agents biològics, amb les corresponents instruccions de Treball Segur, en risc per Contacte i/o Penetració dèrmica i es preveu l'aplicació de l'apartat 2 del núm. 7 del R. Decret 644/1997 com a mesura correctora, amés de la formació periòdica de prevenció per aquest risc.

En les Unitats de Tractament,, Centrals, Laboratori i Laboratori de Microbiologia, també es preveu la mesura de l'article 7.2 en cas de contacte i/o penetració d'agents biològics.

També en els Serveis de Suport Clínic. Anatomia Patològica, i en les Unitats de Tractament , Unitat Central i anatomia patològica.

Ens remetem a la resta d'informació sobre les Avaluacions de les diferents dependències que consten aportades pel Ics. en prova documental, que donem per reproduïdes. ( Docs. 6 a 22 del demandat).

Fundamentos

Primer.- Certament la demanda de conflicte col lectiu presentada es refereix a totes les persones treballadores per compte del ICS., en els àmbits assistencials i hospitalaris, que conforma un col lectiu genèric susceptible de determinació individual. La pretensió versa sobre l'aplicació i intepretació de les normes de prevenció de l'ocupadora dels riscs biològics, si be no concreta quina pràctica específica reclama mes enllà de l'aplicació general i genèrica de l'article núm. 7.2 del R Decret 664/2007 de disposar dels 20' partits durant la jornada per a neteja personal per a totes les persones treballadores que prestin serveis amb risc per contacte d'agents biològics Grup 1, sense especificar a quantes persones s'ha d'aplicar la mesura, en quines dependències, i quin és la l'abast de l'aplicació de la mesura reclamada.

Com ja hem dit abans, la pretensió de la pètita concreta de la demanda de Conflicte del Conflicte, d'acord amb l'article núm. 157, 1 d) de la LRJS. consisteix en obligar el ICS. a: 1 ) donar compliment a l'obligació legal que li incumbeix d'adoptar la mesura higiènica de prevenció regulada en l'article núm. 7,2 del R.Decret 664/1997 de 12 de maig, i 2) a cursar de forma immediata les ordres i instruccions oportunes a fi de que tots els treballadors exposats a riscs biològic disposin, dintre de la jornada laboral, dels deu minuts establerts per a la seva higiene personal abans del dinar i deu mes abans de deixar el treball.

Considerem que estem davant una pretensió declarativa, que presenta un conflicte actual, consistent en la necessària aplicació de mesures de prevenció bàsiques com el rentat de les mans durant la jornada laboral a la generalitat de les persones treballadores del ICS que presten serveis assistencials i hospitalaris, davant el risc Grau I de sinistralitat pel risc d'agents biològics, que els demandants resideixen en l'article núm. 7.2 del R Decret 644/1997.

El contingut de la demanda de conflicte i la pretensió es troba per tant compresa en l'article núm. 153.1 de la LRJS, ja que el conflicte afecta a interessos generals d'un grup genèric i versa sobre l'aplicació d'una norma de prevenció, consistint el conflicte actual en que els treballadors consideren que la mesura preventiva invocada no s'aplica adequadament, tan en extensió a totes les dependències del ICS dedicades a l'assistència sanitària i hospitalària dels usuaris, com en la intensitat dels 10' per procedir a la neteja personal dintre de la jornada laboral abans del menjar, i dels 10' abans de finalitzar la jornada laboral per a la higiene personal.

Segon.- La part demandant entén que en l'exercici de la professió del personal sanitari, tan en la vesant assistencial com hospitalària, en les diferents dependències del ICS., les persones que es trobin prestant serveis en desplegament de les seves funcions estan exposades a agents de risc biològic, devent-els aplicar les mesures de promoció, protecció i millora de la salut en el treball i en concret l'article núm. 7.2 del Real Decret 664/1997 de 12 de maig sobre Protecció dels Treballadors contra els riscs relacionats amb l'exposició a agents biològics durant el treball; article que en el seu apartat 2 estableix que 'els treballadors disposaran, dintre de la jornada laboral , de deu minuts per a la seva neteja personal abans del menjar i altres deu minuts abans d'abandonar el treball.', a més d'haver de complir el Institut demandat la normativa general de la Llei 31/1995 de 8 de novembre de Prevenció de Riscs Laborals (LPRL. d'ara endavant) establerta en desplegament de l'article núm. 40.2 de la Constitució Espanyola, juntament amb la Llei 14/1986 de 25 d'abril General de Sanitat a què remet l'article núm. 10 de la LPRL., i juntament amb la Llei 16/2003 de 28 de maig, així com l'article núm. 8 la Llei 15/90 de 9 de juliol d'Ordenació Sanitària de Catalunya referit a l'activitat del Servei Català de la Salut al qual està adscrit el ICS..

Tercer.- Entrant a resoldre el fons de la controvèrsia, ens remetem a les mesures de prevenció davant els Agents biològics del personal en dependències assistencials i hospitalàries adoptades i existents en el conjunt de les dependències del ICS.

Les Avaluacions generals aportades ja contemplen en la corresponent estructura assistencial o/i hospitalària l'abast del risc en relació a la norma establerta en l'apartat 2 de l'article núm. 7 del R Decret 644/2997 de disposar de 10' abans de dinar i 10' abans de finalitzar la jornada laboral per a la higiene personal. De forma expressa s'estableix la mesura en concrets llocs de treball que comporten el contacte permanent, com els laboratoris o altres.

L'aplicació de la norma reclamada s'aplica doncs en funció de l'avaluació de cada lloc de treball que contempla l'estructura dels corresponents Plans de Prevenció de riscs laborals, avaluació dels risc i planificació de l'activitat preventiva, amb participació dels Comitès o delegats de Seguretat i Higiene per part de les persones treballadors, i en compliment dels articles núm. 8, 9, 10 i 13 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscs Laborals de 8 de novembre (BOE. 10 de novembre). Pla de Prevenció que ha de ser revisat i millorat permanentment a fi de garantir de forma efectiva evitar qualsevol contagi per agents biològics des del Grau I al Grau IV de risc, adoptant les mesures tecnològiques necessàries com ha efectuat el ICS. amb els instruments tallants i/o punxants, atenent també a les formes de transmissió per contacte, aire, etc..

Independentment dels possibles casos concrets que es puguin produir de falta d'aplicació de mesures preventives del risc biològic, que no s'especifiquen en la demanda, com tampoc es concreta la diferent interpretació del ICS. i dels demandants en l'aplicació de l'article núm . 7.2 del R Decret 644/1997, la Sala considera que de la prova documental practicada, abundant i exhaustiva, la mesura preventiva pretesa està present en les Avaluacions. Altra problemàtica que escapa del abast d'aquest conflicte col lectiu, seria el incompliment de la mesura preventiva establerta que ens ocupa, que constituiria matèria d'actuació de la Inspecció de Treball.

Quart.- Respecte de la pretensió de l'aplicació de la mesura reclamada a tot el personal del ICS. en funcions sanitàries assistencials i hospitalàries que presentin risc per agent biològic Grau I, considerem que la mesura de 20' partits diaris per neteja personal durant la jornada laboral pot resultar desproporcionada i excessiva com a norma general, atenent a les diferents funcions administratives i assistencials que es duen a cap en les dependències sanitàries del ICS. d'atenció assistencial i hospitalària.

Respecte de les persones treballadores en funcions sanitàries assistencials o hospitalàries, les mesures d'higiene personal contemplades en el Pla de Prevenció de Riscs Laborals del ICS de 2014, ja dirigeixen en l'ambit d'Atenció primària el protocol genèric a seguir en el circuït assistencial/administratiu davant accident biològic.

En aquest àmbit del ICS., com en la resta de dependencies de l'estructura del servei, les corresponents Avaluacions de Riscs aportades contemplen les mesures de neteja i higiene personal davant el rics d'agent biològic amb precaucions estàndard davant contacte o penetració dèrmica, i superen la norma reclamada, atès que imposen el rentat de mans i altres mesures com els Equips de protecció personal després de cada servei pel temps necessari i previst de rentat cada cop.

Aquesta mesura establerta en cada servei resulta mes racional i protectora del risc que l'establerta en la norma reclamada pels demandants, i queda superada pels protocol específics de prevenció dels riscs biològics i la utilització d'equips de protecció individual, atès que la higiene de les mans s'ha de dur a cap després de cada actuació sanitària pel temps que correspongui a una neteja correcta per estar en condicions d'atendre un altre servei d'assistència sanitària.

La mesura establerta de rentat de mans, és d'aplicació sense perjudici d'altres mesures que preveguin una neteja personal mes a fons, com dutxar-se o vestir-se i desvestir-se el mono protector en circumstàncies de Grau de risc elevat o constant i permanent , com en el cas del Èvole, o en el cas de treball en laboratoris amb contacte permanent amb agents biològics, llocs de treball que ja contemplen l'aplicació dels 20' partits diaris que reclamen els demandants de forma general.

L'aplicació de la mesura de l'article núm. 7,2 del R Decret 644/1997 en la forma general i indistinta pel risc Grau I pretesa, comporta en la pràctica una reducció de jornada efectiva laboral de 20' diaris que resulta injustificada com a norma preventiva general en l'àmbit de l'assistència primària, i resulta superada pels protocols de rentat de mans i EPIs ja assenyalats, sense perjudici dels concrets llocs de treball que presentin circumstàncies objectives que exigeixin la corresponent avaluació del risc de la qual resulti procedent la mesura preventiva pretesa, com altres mesures de prevenció que el ICS. aplica com les contingudes en els articles del 5è. al 13è del R Decret 644/1997.

Conseqüentment amb el raonat, desestimem la pretensió del conflicte present, amb absolució del ICS. demandat

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar la demanda de conflicte col lectiu del Sindicat CATAC-CTS-IAC. amb absolució del Institut Català de la Salut demandat.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne testimoni que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació, davant la Sala social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat, Graduat Social col·legiat o representant i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels cinc dies següents a la notificació, amb els requisits establerts en el article 208 de la LRJS .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar-la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

Publicació.La magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència en el dia de la data. En dono fe.