Sentencia Social Nº 6016/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7506/2005 de 12 de Septiembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 12 de setembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6016/2006

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 25 de maig de 2005 dictada en el procediment núm. 654/2004 en el qual s'ha recorregut contra la part Estefanía , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 16 de setembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 25 de maig de 2005 , que contenia la decisió següent:

"Que estimo la pretensión principal de la demanda interpuesta por Estefanía contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL en reclamación de Incapacidad derivada de Enfermedad Común y declaro a la misma en situación de Incapacidad Permanente en Grado de Absoluta , condenando al Instituto Nacional de la Seguridad Social a estar y pasar por esta declaración y al abono a la misma de una pensión del 100% sobre la base reguladora de 1.500,47 euros, con las revalorizaciones y mínimos legales que le correspondan en su caso, y fecha de efectos de 21-04-04."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- La parte actora Estefanía con D.N.I. NUM000 nacida el 15-05-48 está afiliada a la Seguridad Social y en situación alta el régimen general con el núm. NUM001 .

La profesión habitual de la actora es en cadena de montaje.

2.- En fecha 21-04-2004 solicitó la prestación siendo perceptor de la prestación por desempleo en la fecha de la solicitud.

Reconocido por el ICAM en fecha 13-05-2004 emitió informe por el que determinó que se hallaba afecta de: espondiloartrosis con lesiones discales entre C3-C7 y en L5-S1 que en RM evidencian protusiones y hernias a nivel cervical. Cuadro Fibromiálgico primario con trastorno depresivo y fatiga crónica en tratamiento. Pendiente de evolución. Neuroma de morton de tercer espacio interdigital de antepie derecho y de pequeño neuroma de morton del segundo espacio interdigital del antepie izdo. Pendiente de decisión terapéutica.

3.- La parte actora inició la vía administrativa en solicitud del reconocimiento de pensión por incapacidad ante la Dirección Provincial del INSS., y por la misma se declaró en fecha 10-06-04 no haber lugar a declarar al trabajador en grado alguno de incapacidad permanente, extinguiendo desde esa fecha la situación de incapacidad temporal.

La vía administrativa se agotó mediante la interposición de reclamación previa que fue desestimada por eI INSS. de forma expresa por resolución de 04-08-04.

4.- La parte demandante posee el periodo mínimo de cotización.

5.- La base reguladora de la prestación por incapacidad permanente asciende a 1.500,47 euros. La fecha de efectos de la prestación es 21-04-04.

6.- Estefanía a la que constan como antecedentes osteopenia con histerectomia a los 40 años, y fístula anal intervenida, se halla afecta de: espondiloartrosis con lesiones discales entre C3-C7 y en L5-S1 que en RM evidencian protusiones y hernias a nivel cervical con síntoma vertiginoso ocasional, Cuadro Fibromiálgico primario con trastorno depresivo de años de evolución y tratamiento y fatiga crónica en tratamiento antidepresivo. Exploración clínica de 18 de los 18 puntos de fibromialgia con máxima intensidad de 54/54. Neuroma de morton de tercer espacio interdigital de ante pie derecho y de pequeño neuroma de morton del segundo espado interdigital del ante pie izdo. Pendiente de decisión terapéutica.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, qui el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació pel demandant.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l' apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la violació per inaplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per desenvolupar activitats retribuïdes de caràcter sedentari.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social , aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l' article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l' esmentat article 137 i que, mentrestant, se continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l' article 137 de la legislació anterior .

En l' apartat 5è de l'esmentat article s'estableix que s'haurà de declarar en incapacitat permanent absoluta per a qualsevol treball a aquells treballadors que per les malalties o lesions que pateixen, estiguin incapacitats, no tan sols per a desenvolupar la seva tasca habitual, sinó, fins hi tot, qualsevol d'altre tipus de treball.

En el cas present l'Institut demandat està d'acord amb les lesions que pateix l'actor i que consten en el fet provat sisè i únicament divergeix de la sentència pel que fa al grau d'incapacitat. Entén l'Institut que aquestes lesions no el limiten per a realitzar activitats professionals de caràcter sedentari. Doncs bé, en primer lloc cal dir -tal com correctament assenyala l'actor en el seu escrit d'impugnació del recurs- que en realitat amb aquesta afirmació el recurrent està reconeguent que l'actora sí es troba incapacitada per a realitzar treballs d'esforç, el que sorprèn a la Sala, atès que l'Entitat Gestora no ha reconegut a l'actora cap tipus de incapacitat permanent.

Però apart d'això, que en tot cas implicaria la conformitat del recurrent amb la declaració d'incapacitat permanent total, cal dir que la Sala tampoc comparteix aquesta valoració, perquè cal tenir en compte que l'Institut recorrent no ha impugnat els fets declarats provats, i el cert és que en el fet sisè la jutgessa d'instància reconeix a la demandant una sèrie de lesions que sense cap dubte són tributàries d'una incapacitat permanent absoluta, tal com va decidir, perquè apart de les lesions artròsiques pateix una fibromiàlgia primària de 18 dels 18 punts de fibromiàlgia, amb màxima intensitat de 54/54 i fatiga crònica, i tal com posa de relleu la jutgessa, aquestes malalties li han estat reconegudes per hospitals del servei públic de salut i li han ocasionat també un trastorn depressiu d'anys d'evolució.

És per tot això que és evident, a judici de la Sala, que les malalties reconegudes a l'actora, no només li impedeixen realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987 , en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986 , entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables ( sentencia de 30 de septiembre de 1986 ), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 6 de Barcelona, en data 25 de maig de 2.005 , que va recaure en les Actuacions 654/2004, en virtut de demanda presentada per Doña. Estefanía , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.