Sentencia Social Nº 6022/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2637/2007 de 16 de Julio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 16 de juliol de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6022/2008

En el recurs de suplicació interposat per MUTUA INTERCOMARCAL a la sentència del Jutjat Social 6 Barcelona de data 1 de setembre de 2006 dictada en el procediment núm. 851/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -T.G.S.S.- (Tesorería Gral.

Seguridad Social), Fontime, S.L., -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) i Donato , ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 30.11.05 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 1 de setembre de 2006, que contenia la decisió següent:

Que desestimando la pretensión de la demanda interpuesta por MUTUA INTERCOMARCAL contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, FONTIME,S.L. Y Donato en reclamación de incapacidad derivada de enfermedad profesional, absuelvo a los mencionados demandados de las pretensiones en aquella contenidas.

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1.- Por resolución de 17-07-05 Donato con D.N.I. NUM000 nacido el 25-04-1942 afiliado a la Seguridad Social con el núm. NUM001 fue declarado en situación de incapacidad permanente total cualificada derivada de accidente de trabajo con efectos de 15-03-2005 y derecho a percibir una pensión mensual que revalorizada se fijó en tal resolución en 1.788,83 euros, siendo responsable de su pago la Mutua Intercomarcal con las responsabilidades legales del INSS y la TGSS.

Por Mutua Intercomarcal se interpuso reclamación previa que fue desestimada expresamente en fecha 08-11-2005.

2.-La profesión habitual del Sr. Donato es Jefe Equipo Metalúrgico.

3.- El Sr. Donato en fecha 03-03-2003 sufrió un accidente de trabajo cuando andaba por el muelle de carga y descarga y tropezó y cayó en el muelle.

El 03-03-2005 inició situación de baja derivada de accidente de trabajo haciéndose constar en el parte de baja que la duración probable de la misma era de 5 días.

4.-El 21-10-2003 el Sr. Donato inició situación de incapacidad temporal derivada de enfermedad profesional con el diagnostico tendinitis y haciéndose constar como síntomas dolor a la movilidad del hombro D.

5.- Reconocido por el CRAM el 15-03-2005 emitió informe por el que determinó que se hallaba afecto de: rotura completa de manguito de rotadores d. atrofia muscular. Síndrome subacromial d. limitación arco de movilidad, pérdida de fuerza.

6.- La base reguladora de la prestación por incapacidad permanente derivada de enfermedad profesional es 27.317,04 euros anuales.

La fecha de efectos de la prestación es de 15-03-2005.

7.- La empresa FONTIME,S.L. en la que el Sr. Donato prestaba sus servicios se halla al corriente de pago de sus cuotas y tiene concertado el riesgo de enfermedades profesionales con Mutua intercomarcal.

8.- El Sr Donato se halla afectado de rotura completa de manguito de rotadores d. atrofia muscular. Síndrome subacromial d. limitación arco de movilidad, pérdida de fuerza.

9.- Durante todos los años que ha trabajado en la empresa el sr. Donato siempre ha realizado trabajos que conllevaban un importante esfuerzo físico.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a les parts contràries que no el van impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Postula l'entitat col laboradora actora, en primer lloc, la revisió del relat fàctic de la sentència.

Als dits efectes es demanen les següents modificacions:

-En relació al fet provat primer i amb cita dels documents que consten en els folis 103 a 108 i 117, es proposa la següent addició en la seva part final: "La profesión habitual del Sr. Donato es la de Jefe Equipo Metalúrgico, siendo su actividad la de "mecánica general", teniendo una antigüedad en la empresa desde 1972. Las funciones que realizaba el trabajador con anterioridad a la situación de incapacidad temporal derivada de enfermedad profesional, consistían entre otras, en la colocación de planchas que oscilan de peso entre 200 gramos y a 60 kg, retirar la pieza estampada y colocarla en un contenedor, estas operaciones le ocupaban aproximadamente un 35% de su jornada laboral, además otro 5% de su jornada laboral, consistía en cargar y descargar planchas con el peso que se ha referido anteriormente"

-Respecte l'ordinal tercer i citant els documents que consten en els folis 64 i 74 es demana la seva substitució per aquest altre text: "El Sr. Donato en fecha 03.03.2003, sufrió un accidente de trabajo cuando andaba por el muelle de carga y descarga y tropezó y cayó en el muelle, siendo el diagnóstico de "heridas y lesiones superficiales". El 03.03.20O3, inició situación de baja derivada de accidente de trabajo haciéndose constar en el parte de baja que la duración probable de la misma era 5 días"

-I, finalment, en relació al fet provat cinquè i en referència al document que consta en el foli 98 es proposa l'addició en la seva part final del següent redactat: "haciendo constar que la contingencia determinante es la de enfermedad profesional. Epígrafe E6b"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la desestimació dels canvis proposats. En efecte, pel que fa al fet provat primer hem d'indicar que la sentència del primer nivell, per bé que no en el relat de fets provats, recull en el seu fonament jurídic 3 que el treballador demandat carregava habitualment pesos i, per tant, realitzava esforços. Certament no s'escapa a la Sala que la revisió proposada allò que en definitiva pretén és acreditar l'existència de moviments repetitius. No obstant, és evident que els documents citat -com el propi text proposat- no acredita l'existència dels dits moviments repetitius, sinó la seva realització. En aquest sentit cal destacar que estem aquí analitzant una lesió de beines tendinoses en relació a la determinació de la contingència. I, per tant, allò que resulta del tot rellevant no és tant acreditar la realització de moviments que carreguin les beines, sinó la seva reiteració en temps curt, de tal manera que la impossibilitat de descans determina el cansament muscular que acaba debutant en lesió. I és clar que per bé que s'acredita l'existència de moviments d'esforç, allò que no es prova en els dits documents, excloent, per tant, l'existència d'error judicial en la valoració de la prova, és la reiteració en períodes de temps breus i en moviments constants.

D'altra banda, en relació als canvis proposats en el fet provat tercer hem de denotar que són irrellevants, atès que l'error en l'any -que, en el seu cas, afavoriria la tesi del recurs- és simplement material, essent evident que la baixa ho fou en data 3 de març de 2003. I, així mateix, el fet de que el diagnòstic inicial només fes esment a ferides i lesions superficials no afecta la presumpció judicial -validant la resolució administrativa- del nexe de laboralitat amb el dit accident, atès que, com és notori, una cosa és el diagnòstic inicial i una altra els rosecs, que poden aparèixer "ex post". I, finalment, respecte l'ordinal cinquè, escau referir que el fet de que la unitat de valoració mèdica indiqués que la contingència era deguda a una malaltia professional cap eficàcia pot tenir en la valoració judicial de la contingència, més enllà de ser un antecedent, pel que la seva inclusió és del tot irrellevant.

En conseqüència, com prèviament avançàvem, les revisions fàctiques proposades han de ser desestimades.

SEGON. Per la via de l' apartat c) de l'art. 191 TRLPL es denuncia la infracció d'allò previst als arts. 115 i 116 TRLGSS en relació al RD 1995/1978 (sense que la cita a sentències anteriors de la Sala constitueixi un motiu autònom, ex art. 1.6 CC )

Hem de ressaltar, en aquest sentit i en primer lloc, que és criteri cassacional consolidat que en el cas de concurrència de lesions derivades d'una possible malaltia professional i d'un accident de treball constatat, ha de prevaler aquest darrer, atès que s'ha de primar la clínica que sorgeix de l'AT, per aplicació d'allò previst a l' art. 115. 2 f) LGSS (concurs d'incapacitats) -per totes, STS UD 25.01.2006-

Certament, podem acceptar amb la recorrent que en la present litis el nexe causal existent entre l'accident descrit en l'ordinal tercer del relat fàctic i la situació incapacitant és indirecta i dubtosa. No obstant, la jutjadora del primer nivell ha fet una presumpció judicial, constatant la inexistència de cap afectació prèvia al nivell de l'espatlla. Des d'aquest punt de vista és evident que no ens trobem davant d'una deducció aliena al lògic raonament humà, sense que, d'altra banda, se'ns aportin en el recurs elements fàctics que desvirtuïn la dita presumpció.

I a tot això escau afegir una consideració -continguda a la sentència i que la Sala fa seva- en el sentit que difícilment hom pot considerar que les lesions acreditades es deriven no de la càrrega de pesos -la qual cosa seria un supòsit de malaltia en el treball ex art. 115.2 e) TRLGSS , amb idèntic resultat- sinó d'una reiteració en espais curts de moviments susceptibles de determinar l'existència d'una malaltia professional ex art. 116 TRLGSS en relació a l'apartat E.6. b) del RD 1995/1978 (aplicable al present supòsit), en línia amb els raonaments ja més amunt apuntats. Tot i que la Sala ha vingut fent una interpretació ampla del dit tipus, incloent una part del cansament de beines tendinoses, no és menys cert que ho hem fet en aquells casos en els què existeixen postures forçades per moviments de repetició, la qual cosa -tal com s'ha dit- no queda acreditada en el present supòsit.

En conseqüència, escau desestimar aquest motiu i amb ell el recurs en la seva integritat, amb els efectes que es diran tot seguit.

TERCER. Les anteriors consideracions, doncs, han de comportar la desestimació del recurs, en tant que la jutjadora d'instància ha valorat adequadament la qüestió jurídica plantejada, amb la conseqüència de la plena confirmació del decideixo de la sentència recorreguda, així com la pèrdua de les consignacions efectuades a les que es donarà la destinació legal, sense que escaigui la imposició de les costes d'impugnació del recurs, atès que no ha estat impugnat.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el recurs de suplicació interposat per MÚTUA INTERCOMARCAL, Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social número 39 contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 6 de Barcelona en data 1 de setembre de 2005, recaiguda en actuacions 851/2005 , en virtut de la demanda instada per la dita recorrent contra l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, la TESORERIA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, Donato i FONTIME, SL en reclamació per incapacitat permanent (determinació de contingències) i, en conseqüència, hem de confirmar i confirmem la dita resolució, amb pèrdua dels dipòsits i consignacions constituïts per recórrer.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.