Sentencia Social Nº 603/2005, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4423/2004 de 26 de Enero de 2005

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LMA. SRA. ÁNGELES VIVAS LARRUY

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 26 de gener de 2005

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 603/2005

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la

sentència del Jutjat Social 11 Barcelona de data 27/01/2004 dictada en el procediment Demandes núm. 741/2003 en el qual s'ha recorregut contra la part Promociones y Obras Pacheco, S.L., Mutua Reddis Unión Mutual i -T.G.S.S.- (Tesorería Gral. Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lm. Sr. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ.

Antecedentes

Primer. En data 02.10.03 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Seguretat Social en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 27/01/2004, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por Mutua de Accidentes de Trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad social nº 19 REDDIS UNIÓN MUTUAL, en los términos aclarados en el acto del juicio debo declarar y declaro la responsabilidad directa de la empresa demandada PROMOCIONES Y OBRAS PACHECO, SL, en el pago de subsidio de incapacidad temporal derivado de contingencia común abonado a trabajadora de la misma en suma de 4.266,60 euros, mas 69,10 euros en concepto de gastos de asistencia sanitaria que ya subvino quién actúa subsidiaria del INSS y la TGSS para el supuesto de insolvencia de aquella con obligación de reintegro de la cantidades adelantada en cumplimiento de su obligación legal."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1º.- La trabajadora doña Sonia, cuando se encontraba prestando servicios por cuenta y orden de la empresa demandada PROMOCIONES Y OBRAS PACHECO, SL, inició proceso de incapacidad temporal derivado de contingencia común el 26/11/2001.

2º.- La empresa tras suscribir documento de asociación con efectos de 03/05/2000, tiene concertado el abono del subsidio de incapacidad temporal derivada de contingencia común de sus productores, con la Mutua de Accidentes de trabajo y Enfermedades Profesionales de la Seguridad social nº 19 REDDIS UNIÓN MUTUAL.

Se encuentra la empresa al descubierto en el pago de las cuotas desde el inicio de la vigencia del contrato de adhesión.

3º.- Abonó la mutua actora a la trabajadora referida, hasta el 13/06/2002, el subsidio por suma de 4.266,60 euros y subvine gastos de asistencia sanitaria por suma de 69,10 euros.

4º.- Formuló la mutua reclamación previa que fue desestimada y demanda reproduciendo la pretensión que pretende reconocimiento judicial que declare la responsabilidad directa de la empresa en el pago de las sumas citadas y subsidiaria del INSS y la TGSS para el supuesto de insolvencia de aquella con obligación de reintegro de las cantidades adelantadas.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada -INSS- va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

ÚNIC.- Consta en les presents actuacions que la Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social actora pagà en el seu moment una prestació d'incapacitat temporal per malaltia comuna al beneficiari, trobant-se l'empresa asseguradora en situació de descobert de les seves obligacions de cotització. Posteriorment, l'entitat col·laboradora interposà demanda de rescabalament de les quantitats abonades contra l'esmentada empresa i postulant la responsabilitat subsidiària de l'INSS. La sentència d'instància estimà íntegrament ambdues pretensions, condemnant a la mercantil referida a l'esmentat pagament i declarant la responsabilitat subsidiària de l'entitat gestora, cas d'insolvència d'aquella.

Contra aquest pronunciament s'alça ara l'INSS, per la via de l'apartat c) de l'art. 191 LPL, al·legant que la sentència vulnera allò establert en l'art. 124 de la Llei d'Accidents de Treball de 22 de desembre de 1956.

És cert, en aquest sentit, que la dita norma contempla la responsabilitat subsidiària del Fondo de Garantía de Accidentes de Trabajo en el cas de que en el pagament dels subsidis aleshores vigents resultessin insolvents les empreses o Mútues corresponents, havent-se extingit l'esmentat organisme a través del Decret Llei 36/1978 i essent-ne la successora legal l'entitat gestora recorrent. En aquest sentit, escau recordar que des d'antuvi la doctrina jurisprudencial ha vingut entenent que en els casos de que la contingència causant tingui com causa un accident de treball, atès el referit marc legal, ha de declarar-se la responsabilitat subsidiària de l'INSS en el cas de la contingència causant tingui el dit origen professional.

Ocorre, però, que amb caràcter general la prestació d'incapacitat temporal té les seves pròpies aplicatives en matèria de responsabilitat empresarial ex art. 94. 2 b) LGSS 1966 en relació a l'art. 126 LGSS actual, en regir aquí el principi d'automaticitat i de col·laboració forçosa de l'ocupador ex art. 77.2 LGSS en relació als arts. 17 1 b) i 19 de l'Ordre de 25.11.1996. En aquest marc normatiu, la jurisprudència ve entenent que si existeix responsabilitat empresarial per incompliment de les seves obligacions d'enquadrament i cotització, la responsabilitat subsidiària recau en l'entitat gestora (SSTS UD d'01.02.2000, 29.02.2000, 27.03.2000, 27.11.2000, 15.11.2000, etc.); i que si, pel contrari, l'empresa no és incomplidora però no abona la corresponent prestació, la responsabilitat directa -no subsidiària- recau en l'entitat col·laboradora (STS UD 26.06.2002)

Però ocorre també que, com és conegut, que a partir del R. Decret 1993/1995 i altres normes posteriors -singularment, el R. Decret 576/1997- les Mútues han ampliant el seu terreny de col· laboració, podent cobrir les prestacions d'incapacitat temporal derivades de contingències comunes. I és aquí on rau el problema, atès que apareixen dubtes hermenèutics en relació a aquells supòsits en els què les empreses han omès les seves obligacions de cotització i resulten insolvents, havent- se fet càrrec del pagament de la prestació per malaltia comuna o accident de treball l'entitat col· laboradora -com ocorre en les presents actuacions-.

En el dit marc han aparegut diferents interpretacions respecte si l'INSS té responsabilitat subsidiària, que no directa, en relació a les prestacions corresponents. És observable que, al respecte, podem trobar en la doctrina de suplicació pronunciaments de diferent índole. Com també ho podem comprovar en la pròpia doctrina unificada. Així, en la STS UD -esmentada en la sentència i en la impugnació del recurs- de 24.02.2003 (amb l'antecedent de la STS UD de 14.06.2000) el nostre més alt intèrpret de la legalitat es decantà considerar que el principi de protecció universal del sistema havia de comportar la responsabilitat subsidiària de l'entitat gestora. Un criteri similar es mantingué posteriorment -i entre d'altres- en la STS UD de 02.07.2003. En els dits pronunciaments, però, allò que s'analitzava era, en definitiva, si existia una equiparació entre les dites situacions i les dimanants de les situacions d'autoassegurança ex art. 77.1 LGSS (el que exclouria cap tipus de responsabilitat indirecta), afirmant-se en les mateixes que els criteris hermenèutics aplicables a la dita norma no s'ampliaven al supòsit contemplat en l'apartat segon del citat art. 77.

Tanmateix, però, posteriorment el TS ha analitzat directament si existeix responsabilitat subsidiària de l'INSS en la matèria, arribant a una conclusió negativa. En la STS UD de 26.01.2004 s'afirma: "Reiterada doctrina de esta Sala del Tribunal Supremo -cuya reiteración excusa de su cita concreta- ha sentado que en el supuesto de accidente de trabajo y enfermedad profesional la falta de cotización rupturista o expresiva de una voluntad de incumplimiento acarrea la responsabilidad del empresario sin perjuicio de los deberes de anticipo de la Mutua y de la garantía subsidiaria y final del INSS. Pero la responsabilidad subsidiaria del INSS se le ha atribuido en el concepto de sucesor del extinguido Fondo de Garantía de accidente de trabajo y enfermedad profesional (Disposición Final primera del Real Decreto Ley 36/1978, de 16 de noviembre); Fondo, que, conforme a su régimen regulador (art. 39 a 41 del Decreto 22 de junio de 1956 que aprobó el Texto Refundido de Accidentes de Trabajo), aseguraba las prestaciones causadas por accidente de trabajo en el supuesto de insolvencia empresarial, o, en su caso, de la Mutua Patronal". Per a continuar afirmant: "No existiendo, pues, normas concretas sobre la responsabilidad subsidiaria del INSS respecto de las prestaciones económicas derivadas de contingencias comunes y anticipadas por la Mutua en el caso de responsabilidad directa de la empresa, aquel Instituto no debe responder subsidiariamente de la misma, máxime, cuando la Mutua es, de una parte, una entidad colaboradora en la gestión de la Seguridad Social, sujeta a las facultades de dirección y tutela del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social (art. 67 y 71 LGSS) por lo que la protección queda suficientemente asegurada, y de otra, percibe, por la función aseguradora asumida respecto a la incapacidad temporal derivada de contingencias comunes, "como contraprestación .... la fracción de cuota que se determine por el Ministerio de Trabajo y Seguridad Social". I finalitzar afirmant que les dites consideracions deixen imprejutjada la qüestió dels supòsits d'insolvència de les Mútues.

Aplicant aquesta més recent doctrina -que la Sala fa seva- al supòsit present, resta evident que el recurs ha de ser estimat, amb revocació parcial de la sentència respecte la responsabilitat subsidiària de l'INSS. Cap pronunciament escau fer respecte la condemna a la TGSS, en no haver- se estat formulat recurs o al·legació al respecte.

Vistos els preceptes legals esmentats, els seus concordants i demés disposicions

Fallo

Que hem d'estimar i estimen el recurs de suplicació interposat per l'INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL contra la sentència dictada pel jutjat del social número 11 dels de Barcelona en data 26 de gener de 2004, recaiguda en actuacions 741/2003 en demanda declarativa de responsabilitats i prestacions i, en conseqüència, hem de revocar i revoquem parcialment la dita resolució pel que fa a la responsabilitat subsidiària de la dita entitat gestora a la què absolem, mantenint la resta de pronunciaments i condemnes.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.