Sentencia Social Nº 6035/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3502/2006 de 17 de Septiembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 17 de setembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6035/2007

En el recurs de suplicació interposat per -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social) a la sentència del Jutjat Social 10 Barcelona de data 17 de gener de 2006. dictada en el procediment núm. 686/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part Melisa , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA .

Antecedentes

Primer. En data 29 de setembre de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 de gener de 2006, que contenia la decisió següent:

"Estimo la demanda promovida por Melisa , le declaro en situación de Incapacidad Permanente en grado de absoluta para todo trabajo, derivada de enfermedad común, y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, a desde el 27 de mayo de 2005 abonarle una pensión vitalicia en cuantía del 100% de una base reguladora de 294,58 Euros con sus correspondientes revalorizaciones."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La actora, nacida el 6 de marzo de 1948, en situación de asimilada a la de alta, por paro involuntario, en el Régimen General de la Seguridad Social, de profesión habitual teleoperadora, solicitó la prestación el 27 de mayo de 2005.

SEGUNDO.- Se tramitó expediente, con dictamen emitido por el Institut Català d'Avaluacions Mèdiques el 16 de junio de 2005 y a fecha de 11 de julio de 2005 por la Dirección Provincial de Barcelona de Instituto Nacional de la Seguridad Social se dictó resolución en la que se denegaba la declaración de Incapacidad Permanente en ninguno de sus grados de Incapacidad, derivada de Enfermedad Común, y el derecho a prestaciones económicas, por no reunir el requisito de Incapacidad.

TERCERO.- Formuló reclamación previa, desestimada mediante resolución de 22 de agosto de 2005.

CUARTO.- Acredita el período mínimo de cotización, y la base reguladora es de 294,58 Euros.

QUINTO.- Presenta el siguiente cuadro de lesiones: trastorno depresivo mayor, recidivante, de carácter grave, sobre un fondo de personalidad de carácter esquizotípico, fibromialgia, síndrome deo ojo seco.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que el va impugnar en forma . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per la part actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès; L'esmentat recurs ha estat objecte d'impugnació per la demandant.

SEGON.- En l'únic motiu del recurs, emparat correctament en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , la part recorrent denuncia la infracció de l'article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat Permanent Absoluta-, i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no la incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici.

La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997 , de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior .

El dit article defineix en l'apartat 5è la incapacitat permanent absoluta com la situació del treballador que es troba incapacitat per la realització de qualsevol tipus de treball. La situació d'incapacitat permanent absoluta no té relació directa amb la professió del treballador, atès que en aquest supòsit el treballador està incapacitat per executar qualsevol treball retribuït en les mateixes condicions de rendiment, professionalitat i eficàcia que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball (sentències del Tribunal Suprem de 22 de setembre, 21 d'octubre i 7 de novembre de 1988, 9 i 17 de març, 13 de juny i 27 de juliol de 1989, i 23 i 27 de febrer i 14 de juny de 1990, entre d'altres).

Tenint en compte l'anterior doctrina, el motiu s'ha de desestimar, perquè no havent-se modificat el fet provat cinquè, que el recurrent ni tan sols ha impugnat, les lesions que pateix actualment la part actora, anul.len totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, sobretot pel trastorn depressiu major recidivant de caràcter greu, sobre un fons de personalitat de caràcter esquizotípic. Una malaltia d'aquest tipus comporta una sèrie de trastorns en la personalitat de les persones afectades que els produeix un cansament, ansietat, insomni, etc., que els fa molt difícil realitzar fins hi tot les feines més necessaris per la vida i, en conseqüència, estan incapacitades de forma absoluta per exercir cap professió.

Però és que, a més, en el present cas s'ha de tenir en compte que existeix també una fibromiàlgia. És cert que no consta la seva gravetat, però no obstant això és evident, tal com posa de relleu el jutge d'instància, que aquesta malaltia empitjora el seu quadre mèdic.

En aquest sentit cal recordar la jurisprudència del Tribunal Suprem -Sentència de data 24 de març de 1987, en la qual s'assenyala que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, existe alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

En conseqüència, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 10 de Barcelona, en data 17 de gener de 2.006 , que va recaure en les Actuacions 686/2005, en virtut de demanda presentada per Doña. Melisa , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.