Sentencia Social Nº 6045/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2663/2007 de 17 de Septiembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 17 de setembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6045/2007

En el recurs de suplicació interposat per Inmaculada a la interlocutòria del Jutjat Social 5 Barcelona de data 26 de setembre de 2006 dictada en el procediment Executòries núm. 689/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part Tubcor S.A.,

Antecedentes

Primer. En fase d'execució de sentència i en data 18 de juliol de 2006 es dictà interlocutòria amb la part dispositiva del tenor literal següent: "DISPONGO estimar en parte la ejecución formulada, acordando rebajar la cantidad recogida en el auto despachando ejecución de fecha 15-5-06, y fijar el principal en 5.767,20 Euros, los intereses provisionales en 576,72 Euro y las costas provisionales en 576,72 Euros, y no haber lugar a seguir la ejecución por la cantidad solicitadas por la Sra. Inmaculada en el escrito de fecha 2-6-06."

Segon. Contra aquesta interlocutòria la part executant Sra. Inmaculada i TUBCOR S.A. van interposar recurs de reposició i realitzats els tràmits legals pertinents, el van impugnar les esmentades parts de contraria, van quedar les actuacions pendents de resolució i es va resoldre per interlocutòria de data 26 de setembre de 2005, amb la part dispositiva del tenor literal següent: "DISPONGO.- Desestimar íntegramente los recursos de reposición presentados por Inmaculada , parte ejecutante y D. Marcelino , apoderado de TUBCOR S.A., respectivamente, confirmando íntegramente el auto recurrido de 17 de julio de 2006."

Tercer. Contra aquesta interlocutòria la part executant Sra. Inmaculada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i el va impugnar en foma TUBCOR S.A. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Enfront la resolució d'instància de data 26 de setembre de 2.006, que desestimà el recurs de reposició presentat per l'ara recurrent contra la Interlocutòria anterior de data 18 de juliol de 2006, recaiguda en l'execució nº 689/2006 iniciada a instància de Sra. Inmaculada contra la mercantil TUBCOR, S.A., s'interposa per aquesta Recurs de Suplicació, en el qual es denuncia la infracció de normes substantives o de la jurisprudència. L'esmentat recurs ha estat impugnat per l'executada.

SEGON.- Aquesta Sala haurà d'examinar, amb caràcter previ, per tractar-se d'una qüestió que afecta l'ordre públic processal i que en conseqüència, s'ha d'examinar fins hi tot d'ofici, tal com reiteradament ha posat de relleu la jurisprudència, si el recurs es pot admetre. Problema de necessària solució prèvia, perquè com posa de relleu la STS de data 27 de maig de 2.002 , les normes processals son d'ordre públic i la seva infracció condueix a la nul.litat de les actuacions, sobre tot tenint en compte que l'admissió d'un recurs de suplicació en un cas en el que aquest no es pogués admetre, infringiria no tan sols les normes reguladores dels recursos - arts. 189 i seg. de la Llei de Procediment Laboral , sinó també les regles que regeixen la competència funcional dels òrgans jurisdiccionals de l'ordre social -art. 7 i concordants de l'esmentada llei.

La resolució que s'impugna en suplicació està dictada en un supòsit d'execució provisional, tal com reconeixen totes les parts. Concretament es tracta d'un litigi en que per sentència del Jutjat nº 4 de Barcelona de data 3.10.2005 es declarà la improcedència de l'acomiadament de l'actora. L'empresa optà per la seva readmissió i al mateix temps va interposar recurs de suplicació contra la sentència citada. La part actora sol.licità l'execució provisional de la sentència mitjançant escrit presentat en data 3 de novembre de 2.005 i per resolució de data 13 de març de 2.006 es va requerir l'empresa perquè abonés a la treballadora l'import dels salaris que venia percebent fins que es resolgués el recurs de suplicació. En no haver-se donat compliment per l'empresa a l'esmentada resolució, el jutjat va remetre les actuacions als jutjats d'execucions i va ser repartida al Jutjat Social nº 5, el qual va despatxar execució contra l'empresa mitjançant interlocutòria de data 15 de maig de 2.006, per la quantitat de 5.832 Euros, corresponent als salaris des del dia 1 de gener al 31 de març de 2006.

Posteriorment l'empresa va desistir de l'esmentat recurs de suplicació i el que es discuteix actualment és si l'actora té dret a cobrar els salaris corresponents als mesos d'abril i maig de 2.006, atès que aquesta Sala, mitjançant Interlocutòria de data 16.5.2006 va tenir per desistida a l'empresa de l'esmentat recurs.

TERCER.- Doncs bé, tenint en compte aquesta circumstància, és clar que el recurs no es pot admetre, atès que segons estableix clarament l'art. 302 de la LPL , contra les interlocutòries dictades en execució provisional de sentencia, només es pot interposar els recursos de reposició o súplica i, per tant, no el de suplicació. Aquest és el criteri que ha seguit aquesta Sala en diverses sentencies, entre les quals es pot citar la de 5 de novembre de 2.003, en la qual es cita la doctrina del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió.

En efecte, el Tribunal Suprem, en les seves sentències de dates 3-6-1991 (Rec. 1426/1990), 23-7-1991 (RJ 19916257) (Rec. 279/1991), 26-7-1993 (Rec. 2108/1991), 24-7-1999 (Rec. 1859/1998) y Auto de 11-1-1999 (Rec. 2163/1998), ha aplicat com a clàusula d'ordre públic aquest criteri.

El Tribunal Suprem raona en la sentencia de data 27 de maig de 2.002, abans citada, que "La razón última de que contra dichos autos no quepa un recurso devolutivo, como lo es el de suplicación, radica en el hecho de que lo que va a decidir el proceso en definitiva es el recurso de suplicación que se halla pendiente contra la sentencia que se ejecuta, y que lógicamente se resolverá antes que este segundo posible recurso; con lo que admitir un segundo recurso contra decisiones que dependen de otro ya planteado es difícilmente compatible con un mínimo principio de economía procesal. Siendo éste, por otra parte, el criterio que actualmente se ha introducido con carácter general en la LECiv/2000, como puede apreciarse en su art. 530.4 .".

Per aquests raonaments i sense entrar a examinar el fons de l'assumpte ha de declarar-se que la interlocutòria impugnada no es recurrible en suplicació i acordem la nul.litat de la provisió d'admissió a tràmit del recurs i de les actuacions posteriors a la citada admissió.

Vistos els preceptes citats i la resta de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de declarar i declarem la inadmissibilitat del Recurs de Suplicació interposat per Sra. Inmaculada contra la interlocutòria de data 26 de setembre de 2.006, per la qual es desestimà el recurs de reposició interposat contra la resolució de data 18 de juliol de 2006, totes dues dictades pel Jutjat Social nº 5 de Barcelona, en l'execució nº 689/2006, seguida a instancia de la Sra. esmentada contra TUBCOR, S.A. i acordem la nul.litat de la proviso d'admissió a tràmit del recurs i de les actuacions posteriors a la citada admissió.

Contra aquesta sentència es pot interposar un recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la magistrat/da ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.