Sentencia Social Nº 605/2009, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 85/2007 de 23 de Enero de 2009

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

fc

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓN SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 23 de gener de 2009

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 605/2009

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 2 Granollers de data 18 de juny de 2007 dictada en el procediment núm. 85/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part María Milagros , ha actuat com a ponent Il·lma.

Sra. LIDIA CASTELL VALLDOSERA.

Antecedentes

Primer. En data 8 de febrer de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 18 de juny de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que estimo la demanda interpuesta por Dª María Milagros contra Instituto Nacional de la Seguridad Social y declaro que la actora se halla en situación de invalidez permanente y absoluta para todo trabajo por lo que condeno a la demanda a reconocer y pagar a dicha actora una pensión del 100% de la base reguladora de 712,80 euros mensuales con efectos desde 19-10-06 y en la forma legal y reglamentariamente establecida".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

Primero.- A la actora, nacida el día 29-07-06 le fue reconocida una prestación por invalidez permanente en grado de total para su profesión habitual de limpiadora desde 06-10-00 sobre una base reguladora de mensual de 712,80 euros (folio 30). Solicitada la revisión del grado de invalidez reconocido, fue denegada por resolución de fecha 18-10-06 (folio 85).

Segundo.- Las dolencias que determinaron el reconocimiento del grado actual de invalidez fueron las siguientes (folio 30): Asma bronquial con frecuentes agudizaciones. Obesidad mórbida. Diabetes Mellitus insulino dependiente. Pte. estudio neumológico CS Vall d'Hebron.

Tercero.- Las dolencias actuales de la actora son las siguientes (folios 85, 87, 88, 123, 155 y 156): Angina inestable tipo III B de Braunwals. Enfermedad de tres vasos. Intervenida en 11-08-06 realizándose doble derivación coronaria. Factores de eyección del 37%. Diabetes mellitus tipo II. Retinopatía diabética. HTA. Epoc. Anemia ferropénica. Arterioesclerosis carotídea y cerebral. Endartectomía carotidea izquierda por accidente cerebro vascular en el año 2005, quedando como secuela paresia en hemicuerpo izquierdo. Obesidad mórbida. Asma bronquial. Ulcus péptico. Dislipemia. Trastorno distímico moderado reactivo.

Cuarto.- A 19-04-07, la actora tiene prescrita una pauta de medicación compuesta por veinticinco medicamentos: Prozac 20 mg; Metformina Sandoz 850 mg.; Espidifen 600 mg; Gabapentina Stada 300 mg; Fero-Gradumet 325 meg.; ADIRO 300 mg.; Karvea 300 mg; Seguril 40 mg.; Almax Forte 1,5mg.; Atrovent 20 mg.; Budesodina Merck 0,1 mg.; Lantus; Lavix 75 mg.; Nolotil 575 mg.; Sutril 5 mg.; Masdil Retard 120 mg.; Novorapid Fvlexpen 100u/ml.; Anagrastra 20 mg.; Cardyoil 80 mg.; Idaptan 20 mg.; Orfidal Wyeth 1 mg.; Voltaren 50 mg.; Gelocatil 1 gr.; Vernies 0,4 mg. Seretido Accuhaler 50/500 mcg.; Siriva 18 mcg. (folio 126)-.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària la qual el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Enfront la sentència d'instància, que estimà la demanda interposada per l'actora en reclamació per Incapacitat Permanent Absoluta, per haver-se agreujat les lesions que pateix, s'interposa per l'Institut Nacional de la Seguretat Social Recurs de Suplicació, el qual té per objecte examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència que s'hi han comès.

Com a únic motiu del recurs, correctament emparat en la lletra c) de l'article 191 de la Llei de Procediment Laboral , l'Institut demandant denuncia la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , i al.lega, en síntesi, que les lesions que pateix la part actora no l'incapaciten de manera absoluta per a tota professió u ofici.

SEGON. La Disposició Transitòria 5ª bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel R.D.L. 1/1994, de 20 de juny, en la redacció que li va donar la Llei 24/1997, de consolidació i racionalització del Sistema de la Seguretat Social, estableix que el que disposa l'article 137 de la mateixa Llei només serà aplicable a partir de la data en que entrin en vigor les disposicions reglamentàries a que es refereix l'apartat tercer de l'esmentat article 137 i que, mentrestant, es continuarà aplicant la legislació anterior. Atès que les disposicions reglamentaries abans citades encara no s'han dictat, segueix en vigor l'article 137 de la legislació anterior.

L' article 137.5 de la LGSS estableix que "S'entendrà per Incapacitat Permanent Absoluta per a tot treball, la que inhabiliti per complert al treballador per a tota professió o ofici".

El Tribunal Suprem ha posat de relleu -Sentència de data 24 de març de 1987-, que cal tenir present que la realització d'un treball remunerat implica, no tan sols la possibilitat de desenvolupar-lo, sinó de fer-ho amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, i també "la necesidad de consumarlo en régimen de dependencia de un empresario durante la jornada laboral, sujetándose a un horario, actuando consecuentemente con las exigencias que comporta la integración en una empresa, dentro de un orden preestablecido y en interrelación con los quehaceres de otros compañeros, en cuanto no es posible pensar -concretan las sentencias de 3 de febrero, 20 y 24 de marzo, 12 de julio y 30 de septiembre, todas de 1986, entre las recientes-, que, en el amplio campo de las actividades laborales, exista alguna en la que no sean exigibles esos mínimos de dedicación, diligencia y atención, indispensables incluso en el más simple de los oficios y en la última de las categorías profesionales, salvo que se den un verdadero afán de sacrificio por parte del trabajador y un grado intenso de tolerancia en el empresario, pues, de no coincidir ambos, no cabe mantener como relaciones de trabajo normales aquéllas en las que resalten tales carencias, en cuanto es incuestionable que la persona en el ámbito empresarial ha de ofrecer unos rendimientos socialmente aceptables (sentencia de 30 de septiembre de 1986), desempeñados con la dignidad inherente a la persona".

TERCER. Doncs bé, tenint en compte aquest criteris, el motiu s'ha de desestimar, perquè cal tenir en compte que el recurrent no ha impugnat el fet tercer de la sentència, per la qual cosa no es pot acceptar que es digui ara que la patologia cardíaca és de classe funcional II, quan en l'esmentat fet consta com de grau III i el que s'han de valorar, en conseqüència, són les lesions que consten en el fet citat

Doncs bé, cal remarcar que en l'actualitat pateix una sèrie de malalties que abans no tenia, com és l'angina inestable tipus III, arteriosclerosis caròtida i cerebral, endartectomia caròtida esquerra per accident cerebral bascular a l'any 2.005, del qual li ha quedat com a seqüela una parèsia en el cos esquerre, dislipemia i trastorn distímic moderat reactiu i totes aquestes lesions, si les sumem a les ja reconegudes l'any 2.000 i per les quals va ser declarada en situació d'incapacitat permanent total per a la seva professió habitual, és evident que no només impedeixen a l'actora realitzar les tasques fonamentals de la seva professió, sinó que tenen prou entitat per anul.lar totalment la seva capacitat laboral, impossibilitant-la per a realitzar qualsevol tipus de treball, inclòs els de caràcter sedentari, senzill o poc fatigós, amb un mínim de diligència, professionalitat i eficàcia.

Per tant, s'imposa la desestimació del motiu, i conseqüentment, del recurs, la qual cosa comporta la confirmació de la resolució recorreguda.

VISTOS els preceptes legals citats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat per l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Granollers, en data 18 de juny de 2.007 , que va recaure en les Actuacions 85/2007, en virtut de demanda presentada per la Sra. María Milagros , contra l'esmentat Institut, en reclamació per Invalidesa Permanent Absoluta, derivada de malaltia comú i, per tant, hem de confirmar i confirmem l'esmentada resolució.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.