Sentencia Social Nº 6061/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4568/2006 de 18 de Septiembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

Barcelona, 18 de setembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6061/2007

En el recurs de suplicació interposat per INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a la sentència del Jutjat Social 1 Sabadell de data 12 de desembre de 2005 dictada en el procediment núm. 633/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part

Antecedentes

Primer. En data 25 de juliol de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 12 de desembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que estimando la demanda formulada por DON Pedro Miguel debo declarar y declaro el demandante en situación de Incapacidad Permanente en grado de Absoluta, derivada de Enfermedad Común , y condeno al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por tal declaración y a pagarle las pensión correspondiente en cuantía del 100% de la base reguladora de 650,20 Euros, con efectos desde el 29 de marzo de 2005, más las mejoras y revalorizaciones legales que procedan."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

1°) D. Pedro Miguel demandante, nacido el 5 de mayo 54, se encuentra afiliado a la Seguridad Social y en situación de alta en el RETA a consecuencia de trabajos que venía desarrollando por cuenta propia como venta ambulante, tiene cubierto el periodo de carencia requerido para causar derecho a la prestación que reclama y había iniciado proceso de incapacidad temporal el 17 mayo 2.004. Solicitó la prestación el 26-1-05.

2°) Incoado el preceptivo expediente administrativo para valorar la eventual incapacidad, el ICAM emitió dictamen el 29 marzo 2.005.

3°) La Dirección provincial del INSS dictó resolución el 19 abril 2005 declarándola en situación de incapacidad permanente en grado de total para la profesión habitual, derivada de enfermedad común, con derecho a cobrar la pensión correspondiente sobre la base reguladora de 650,20 Euros.

4°) Contra la anterior resolución formuló reclamación previa, que fue desestimada por nueva resolución de 17 mayo 2.005, quedando agotada la via administrativa,

5°) De las cotizaciones computables acreditadas por Don Pedro Miguel demandante resulta la base reguladora de la prestación que reclama de 650,20 Euros.

6°) Acredita la siguiente patología: Cardipotagia Isquémia, angioplastia percutanea y sts. Acd. Reestonosis. Angonor a mínimos esfuerzos. CF III. Diabetes Mellitus tipo II. Dislipemia; H.T.A. Bronquitis crónica.

Tercer. Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'Institut Nacional de la Seguretat Social planteja recurs de suplicació contra la Sentència que estima la demanda i declara el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna. L'objecte del recurs és l'examen de les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 191 c) de la Llei de procediment laboral aprovada per Reial Decret legislatiu 2/1995 de 7 d'abril .

Segon.- L'ens gestor recurrent denuncia la infracció per violació de l' article núm. 137. 5 de la Llei General de la Seguretat social aprovada pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny i del criteri jurisprudencial que cita. La part recurrent manté que les lesions declarades provades, fonamentalment l'angor a mínims esforços per cardiopatia esquèmica no són suficients per a impedir la possibilitat de treballar amb un mínim de rendibilitat i eficàcia en el mercat del treball en activitats sedentàries.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes ) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la LLGSS. la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el sisè fet declarat provat de la relació fàctica que no ha sigut atacat, reflecteix un conjunt de patiments amb incidència cardíaca severa amb angor a mínims esforços juntament amb la resta de patologies, que redueixen de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme l'activitat lucrativa per compte pròpia o per compta d'altra amb normalitat, habitualitat, un mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador, ja què te dificultats els desplaçaments també per acudir al treball, de manera que també te impedides les activitats de tipus sedentari.

En el cas present concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social per a declarar el treballador en situació d'incapacitat permanent absoluta, de manera que s'ha de confirmar la sentència de la instància amb desestimació del recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimen el recurs de suplicació plantejat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentencia de data 12 de desembre de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Sabadell en el procediment núm. 633 de 2005 , seguit a instància Don. Pedro Miguel contra l' INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, i la qual confirmen en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.