Sentencia Social Nº 6066/2007, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 4384/2006 de 18 de Septiembre de 2007

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

Barcelona, 18 de setembre de 2007

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6066/2007

En el recurs de suplicació interposat per Mariana a la sentència del Jutjat Social 15 Barcelona de data 15 de novembre de 2005 dictada en el procediment núm. 444/2005 en el qual s'ha recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto

Antecedentes

Primer. En data 16 de juny de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 15 de novembre de 2005, que contenia la decisió següent:

"Que debo desestimar y desestimo la demanda interpuesta por Mariana contra INSS en reclamación de Invalidez Absoluta y subsidiariamente total, absolviendo al organismo demandado de todos los pedimentos deducidos en su contra."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- La parte actora está afiliada al Régimen de la Seguridad social siendo su profesión habitual la Especialista Manipulación Cintas de Impresora.

SEGUNDO.- Inició la vía administrativa, dictando resolución la Dirección Provincial del INSS de fecha 30-03-2005 en la que se consideraba que la actor ano estaba afecta a ningún grado de Invalidez.

TERCERO.- La actora interpuesto reclamación previa, petición que fue desestimada.

CUARTO.- La base reguladora de la prestación es la de 813,18 Euros para la total y absoluta. La fecha de efectos 11-03-2005.

QUINTO.- La parte actora padece las siguientes patologías: Cefalea migrañosa. Rinoconjuntivitis alergica. Síndrome fibromialgico. Trastorno depresivo.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària, que no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- La part demandant planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-la en situació d'incapacitat permanent . L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191, c) de la vigent Llei de Procediment laboral, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/1995 de set d'abril .

Segón.- L'objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137,5 de la Llei general de la Seguretat Social, el Text Refós de la qual va ser aprovat pel Reial Decret legislatiu 1/1994 de 20 de juny, d'acord amb la Disposició Transitòria cinquena bis que manté la definició dels graus d'incapacitat permanent segons l'anterior normativa, i pel contingut del recurs, hem d'entendre que subsidiàriament també denuncia la infracció del núm. 4 del mateix article 137 tal com consta com a pretensió subsidiària en la pètita del recurs. Ve a raonar que les lesions que pateix l'impossibiliten per a una activitat amb rendiment i professionalitat segons les exigències normals de continuïtat, dedicació i eficàcia durant una jornada laboral. Que s'ha de parlar de persones incapacitades i no d'incapacitats en general segons siguin les circumstàncies de cada cas, i respecte al cas concret insisteix en què la recurrent no pot dur a cap una activitat laboral valorable a no ser que mediés un ocupador excepcionalment tolerant i en treball molt particular segons doctrina jurisprudencial que cita, i criteri jurisprudencial d'aquesta Sala del TSJ. de Catalunya i del del TSJ de Castilla- La Mancha que cita en relació amb les lesions de depressió major i fibromiàlgia. Entén també que és procedent declarar la invalidesa permanent total perquè no pot desplegar les funcions de taxista autònom amb un mínim de capacitat i eficàcia.

Tercer.- L'article 136.1 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concórrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, i també en relació amb el treball que ha de dur a terme, en connexió amb l'article 137. 5 i 4, i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat social , ja esmentats, que estableix els diferents graus. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat total o absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar el propi treball habitual o un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demès exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur- lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques. La norma exigeix doncs l'objectivació d'unes lesions que per la seva pròpia gravetat comportin determinades limitacions a qui les pateix, i que aquestes limitacions, en aquest cas físiques i psíquiques, en posar-se en relació amb les exigències del treball propi de la professió de l'afectada, determinin la seva ineptitud per a continuar duent a terme aquelles tasques principals o fonamentals de la professió en les condicions de exigència de rendibilitat pròpia del treball per compte d'altre.

Les lesions que pateix la recorrent de cefalea migranyosa, rinoconjuntivitis alèrgica, síndrome fibromiàlgica i trastorn depressiu, tal com consta en el cinquè fet provat de la sentència que no ha sigut atacat, no tenen determinada la gravetat o entitat per a poder considerar el grau determinant de la incapacitat permanent absoluta o total que postula. La depressió major o la fibromiàlgia per si mateixes i sense més especificació no comporten la incapacitat ni absoluta ni total, perquè són patologies que admeten molts fraus d'intensitat que no consta en la relació fàctica. Les patologies provades encara que potencialment siguin series, no consta que per la seva intensitat, que es desconeix, limitin de forma permanent la treballadora recurrent per a les tasques fonamentals de la seva la professió habitual d'especialista manipuladora de cintes impressora, sense perjudici de brots que requereixen un tractament puntual inhabilitador pel treball, però no de forma permanent. Per tant considerem que no acredita patologies que limiten funcionalment la recurrent de manera absoluta o total de manera que no és d'aplicació l' article núm. 137.4 o 5 de la Llei general de la Seguretat Social , raó per la qual s'haurà de desestimar aquest motiu de recurs.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes d'especial i general aplicació,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat per la demanant Doña. Mariana contra la Sentència de 15 de novembre de 2005 dictada pel Jutjat Social núm. 15 de Barcelona en el procediment núm. 444/2005 seguit a instància de l' esmentada recurrent contra l' Institut Nacional de la Seguretat Social, la qual es confirma en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.