Sentencia Social Nº 6078/2006, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 7917/2005 de 14 de Septiembre de 2006

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LM. SR. FÉLIX V. AZÓN VILAS

Barcelona, 14 de setembre de 2006

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats

més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6078/2006

En el recurs de suplicació interposat per Francisco a la sentència del Jutjat Social 33 Barcelona de data 21 de juny de 2005 dictada en el procediment núm. 231/2005 en el qual s'ha

recorregut contra la part -I.N.S.S.- (Instituto Nacional de la Seguridad Social), ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer. En data 4 d'abril de 2005 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Invalidesa grau, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 21 de juny de 2005 , que contenia la decisió següent:

"DESESTIMAR la demanda presentada per Francisco contra l'Institut Nacional de la Seguetat Social en matèria d'invalidesa permanent."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

lr. El demandant Francisco , nascut el dia 31.07.41 i amb DNI núm. NUM000 , figura afiliat a la Seguretat social i per sentència de data 22.0.2.99 va ser declarat en situació d'invalidesa permanent en grau de total qualificada, a causa de les següents malalties:

"Arterioesclerosis obliterante en ambas extremidades inferiores que provoca claudicación intermitente en ambas extremidades inferiores a cortas distancias".

2n. El dia 06.10.04 va presentar una sol.licitud de revisió per agreujament, que li va ser desestimada per resolució de l'INSS de 27.12.04 les lesions reconegudes foren:

"Arterioesclerosis obliterante con claudicación en EEII (a 500 m aproximadamente). Cardiopatía isquémica (IAM anterior no transmural en 10/01) asintomática actualmente. Dislipemia. Síndrome depresivo. Quiste renal D operado en 7/2004".

3r.Contra aquesta resolució es va interposar una reclamació prèvia, amb què s'exhauria la via administrativa, que va ser desestimada.

4t. La base reguladora de la prestació és de 1.302,93 al mes per a la invalidesa i la data d'efectes 28.12.04

5è. El demandant pateix "Arterioesclerosis obliterantecon claudicación en EEII (a 500 m aproximadamente). Cardiopatía isquémica (IAM anterior no transmural en 10/01) asintomática actualmente. Dislipemia. Síndrome depresivo. Quiste renal D operado en 7/2004".

6è. Per sentència del TSJ de Catalunya de 23.9.03 es confirmà la sentència del JS núm. 22 de 17.7.02 , que desestima una anterior demanda en base a les mateixes lesions descrites en el fet anterior.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària qui no el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- Pel demandant es planteja recurs de suplicació contra la Sentència que desestima declarar-lo en situació d'incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia comuna per agreujament de les lesions que va acreditar la seva situació d'incapacitat permanent total. L'objecte del recurs és examinar les infraccions de normes substantives o de la jurisprudència en empara en l' article 191 , c) de la Llei de Procediment Laboral .

Segon.- L'objecte del recurs és per a denunciar la infracció de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social i al.lega en síntesi, que ateses les lesions recollides en el fet provat cinquè de la relació fàctica, es troba impedit per a dur a cap qualsevol activitat laboral amb la rendibilitat necessària exigida a un treballador per compte d'altre, atès que ha aparegut la patologia de dislipèmia i la síndrome depresiva. També invoca el principi de in dubio pro operari.

L' article 136 de la vigent Llei General de la Seguretat Social estableix que per a declarar una incapacitat permanent ha de concòrrer l'existència de lesions psíquiques o físiques que per elles mateixes comportin determinades limitacions funcionals a qui les pateix, en relació amb el treball per compte d'altre que ha de dur a terme, en connexió amb l' article 137 i la Disposició Transitòria 5ena. bis de la Llei General de la Seguretat Social , que estableix els diferents graus d'incapacitat. La doctrina de la Sala del Social del Tribunal Suprem ( SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990, de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que encara que funcionalment pugui dur-se a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja què el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligencia i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que adoleixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta el demandant per a ser creditor de la incapacitat absoluta que postula, el cinquè fet declarat provat de la relació fàctica no modificat, reflecteix un conjunt de patiments importants, consistents en arteriosclerosi obliterant amb claudicació en EEII. a 500 metres aproximadament. Cardiopatia isquèmica ( IAM anterior no transmural en però no amb l'entitat severa necessària per a10/01) asintomático actualment. Dislipèmia. Síndrome depressiu. Quiste renal D. Operat en 7/2004. L'arteriorsclerosi va donar lloc a la declaració d'incapacitat permanent total per pronunciament judicial de 22 de febrer de 1999. Les altres lesions han aparegut amb posterioritat, però ara per ara es troben en tractament i controlades sense comportar incidència funcional, com la patologia cardíaca. La resta de patologies psíquica i física no tenen suficient entitat per a què, en el seu conjunt, redueixin de forma significativa la seva habilitat per a dur a terme qualsevol activitat lucrativa amb normalitat, tan per compte d'altre o pròpia, ja què no consta la seva entitat o gravetat, de manera que no impedeixen treballar amb normalitat i habitualitat amb el mínim d'eficàcia i professionalitat exigible a qualsevol treballador per compte d'altre. Per tant s'ha de desestimar aquest motiu ja què no concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat social ( RD legislatiu 1/1994 ) per a declarar el demandant en situació d'incapacitat permanent absoluta, atès que si be en el seu conjunt han aparegut lesions noves, no revesteixen suficient entitat per a declarar-lo en situació d'incapacitat absoluta.

No és d'aplicació el principi invocat in dubio pro operario, o més adeqüat el principi in dubio pro beneficiario, perquè no es tracta de la interpretació judicial de normes diferents per a aplicar la més ventatjosa, sinó que, atesos uns fets provats clars producte de la valoració judicial d'acord amb l' article núm. 97.2 de la Llei de Procediment Laboral , és d'aplicació la norma reguladora de la incapacitat permanent i la doctrina jurisprudencial que la desplega.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats, els concordants i la resta de disposicions de general i pertinent aplicació,

Fallo

Que hem de desestimar i desestimem el Recurs de Suplicació interposat pel Don. Francisco contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 33 de Barcelona de 21 de juny de 2005 seguit a instància Don. Francisco contra l'INSTITUT NACIONAL DE LA SEGURETAT SOCIAL, dictada en el procediment núm. 231/2005, i la confirmem en la seva totalitat.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.