Sentencia Social Nº 6085/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3399/2008 de 17 de Julio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

MDT

IL·LM. SR. MIGUEL ÁNGEL SÁNCHEZ BURRIEL

IL·LM. SR. MIGUEL ANGEL FALGUERA BARÓ

IL·LM. SR. EMILIO DE COSSIO BLANCO

Barcelona, 17 de juliol de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6085/2008

En el recurs de suplicació interposat per Jose Ramón a la sentència del Jutjat Social 2 Sabadell de data 9 de maig de 2007 dictada en el procediment núm. 519/2006 en el qual s'ha recorregut contra la part PINTURAS Y REFORMAS

Antecedentes

Primer. En data 27.11.06 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament en general, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de maig de 2007, que contenia la decisió següent:

"Que DESESTIMANDO la demanda interpuesta por DON Jose Ramón contra " PINTURAS Y REFORMAS PEDRO S.L.", debo ABSOLVER Y ABSUELVO a la demandada de las pretensiones contra ella formuladas por la actora."

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- El demandante refiere haber venido prestando servicios por cuenta ajena bajo la dependencia de la empresa demandada desde el día 25 de abril de 2006, con categoría profesional de Oficial 2ª, percibiendo como salario mensual la cantidad de 1.296,78 euros, con inclusión de prorrata de pagas extraordinarias.

SEGUNDO.- Queda acreditado, según las nóminas aportadas por el actor, que obran en autos y damos por reproducidas, que el demandante únicamente prestó sus servicios a la demandada, de forma continuada, desde 25 de abril de 2006 a 26 de mayo de 2006, por cuanto que en aquella fecha había firmado un contrato con la demandada, de duración hasta la finalización de la obra en la cual prestaba sus servicios el actor. Tal es de ver de la comunicación remitida por la demandada al actor, de fecha 22 de mayo de 2006, en la cual figura la firma del actor como conforme y que ha sido reconocida en el acto del juicio oral.

No consta acreditado el hecho referido por el actor del despido verbal, de fecha 16 de octubre de 2006. Si bien es cierto que hay una consignación a favor del actor, hecha ante el Juzgado de lo Social núm. 2 de Sabadell, por importe de 2.780,64 euros, por la que reconoce la demandante el despido improcedente y, como tal, hay que tenerlo, presumiendo, a la vista de la testifical practicada, que ha trabajado para la demandada en días sueltos.

TERCERO.- El demandante no ostenta la condición de legal representante de los trabajadores.

CUARTO.- Presentada papeleta de conciliación ante el CMAC, se celebró el acto en fecha 22 de noviembre de 2006, con el resultado de "sin avenencia".

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER. Contra la sentència que ha desestimat la pretensió de l'actor de que es declarés la nul litat o en el seu cas la improcedència de l'acomiadament al legat, s'alça ara el treballador en suplicació. Val a dir que el pronunciament del primer grau jurisdiccional ha considerat que el vincle contractual entre les parts finalitzà en data 26 de maig de 2006, sense que s'hagi provat ni l'existència de vincle contractual posterior, ni un acomiadament el dia 16.10.2006. És clar, per tant, que tot i no dir-se en forma expressa, es desestima la demanda per falta d'acció i dret.

No obstant, no pot la Sala deixar de constatar que consta a l'expedient judicial (foli 29) una notificació de consignació "per acomiadament improcedent" en el jutjat del social en data 29 de novembre de 2006 -per tant, set dies després de la conciliació administrativa prèvia- en quantia de 935,19 euros per indemnització i 1.845,35 euros per salaris de tramitació. La dita consignació es produí en data 22 de novembre -i, per tant, el dia de la conciliació administrativa-. I consta, també, un escrit de notificació al treballador (de data 23 de novembre) de la dita consignació per "acomiadament improcedent" (folis 26 a 28). Aquesta consignació és valorada pel jutjador del primer grau jurisdiccional que arriba a la conclusió que es correspon al "reconocimiento del desempeño de funciones en días sueltos".

SEGON. Per la via de l'apartat b) de l'art. 191 TRLPL es sol licita en primer lloc la modificació del relat fàctic de la sentència. Als dits efectes, es postula la modificació de l'ordinal segon, amb cita dels documents foliats com a 26 a 28 i l'acta del judici, proposant-se el següent redactat alternatiu: "Queda acreditado que el actor prestó servicios para con la demandada desde 26/4/2006 hasta 26/05/2006 formalmente, continuando la relación laboral de forma continuada hasta la fecha 16/10/2006 fecha en que se produjo el despido verbal. En cuanto a actividad probatoria documental el actor sólo puede aportar las hojas de salario que recibió en su momento, sin que a posteriori tenga o le haya sido entregado documento alguno. Durante éste periodo último o posterior, permaneció sin estar dado de alta en el régimen de seguridad social pertinente, tal y como acreditan las pruebas realizadas en el plenario entre ellas, las declaraciones del legal representante de la empresa demandada que reconoce que el actor prestó sus servicios para con la demandada desde las fechas expresadas hasta la del 16/10/2006, en que fue despedido de forma verbal"

Escau tenir present que conforme constant doctrina jurisprudencial per a que prosperi aquesta causa de suplicació, en base al caràcter extraordinari d'aquest recurs, és necessària la concurrència dels següents elements: a) l'existència d'un error en el jutjador en la valoració de la prova, de forma clara i palesa, no basat en conjectures o raonaments; b) que aquest error es basi en documents o perícies que constin en les actuacions que ho posin en evidència; c) que el recurrent assenyali els paràgrafs a modificar, tot proposant una redacció alternativa que concreti la seva pretensió revisòria; d) que els resultats que es postulen, encara que es basin en els dits mitjans de prova, no quedin desvirtuats per altres proves practicades al llarg del judici, atès que en cas de contracció ha de prevaler el criteri del jutge d'instància, en tant que la llei li reserva la funció de valoració de les proves; i e) que les modificacions sol licitades siguin rellevants i transcendents per a la resolució de les qüestions plantejades.

L'aplicació dels dits criteris ha de comportar la lògica desestimació del motiu, si més no en els termes que se'ns proposa, atès que l'acta del judici no constitueix prova documental valorable a efectes de suplicació, al què hem d'afegir que el text proposat està ple de consideracions jurídiques -que predeterminen la part dispositiva-, així com reflexions de valoració de la prova.

No obstant, allò que resulta indubtable és que la consignació i el reconeixement de la improcedència s'efectuaren, la qual cosa ha de tenir indubtables efectes en la present litis, en els termes que més endavant direm.

TERCER. S'articula, finalment, un únic motiu que per la via dels apartats b) i c) -sic- de l'art. 191 TRLPL pretén una modificació dels fonaments jurídics segon i tercer de la sentència, amb cita dels arts. 56 i 49.1 c) TRLET .

La mala tècnica processal del recurs és del tot evident, atès que no correspon a les parts redactar els arguments jurídics.

No obstant, és evident, en definitiva, allò que es pretén argumentar és que des de la finalització del contracte temporal fins a la data citada a la demanda com acomiadament, el vincle laboral existí.

I és aquest un raonament de fons que la Sala, lògicament, ha d'acceptar. En efecte, com s'ha dit la demandant procedí en les dates exposades a: a) reconèixer la improcedència de l'acomiadament; b) consignar en el jutjat la indemnització i els salaris de tramitació; i c) notificar al treballador ambdós elements.

Atesos els dits aspectes, difícilment podem compartir la tesi de la sentència en el sentit que la dita consignació obeïa a salaris adeutats per dies treballats en data indeterminada. En primer lloc perquè és evident que ningú pot anar contra els seus propis actes, de tal manera que la pròpia demandada havia reconegut la improcedència, tal i com s'ha dit. En segon lloc perquè, com és notori, les suposades retribucions adeutades no es dipositen en cap jutjat. I finalment, perquè si es té present el salari que consta en el període que el demandant prestà efectivament serveis (i no romangué de baixa) respecte els fulls de salaris aportats, es pot comprovar com la indemnització i els salaris de tramitació dipositats en el jutjat es corresponen matemàticament amb les que legalment són d'aplicació.

Resta, per tant, fora de qualsevol dubte raonable que l'acomiadament existí i, en conseqüència -tenint present el càlcul de la indemnització i els salaris de tramitació- que al llarg del període posterior al contracte de treball temporal fins a la data de l'anunciada extinció es mantingué el vincle contractual entre les parts, el que determina que hagi existit la infracció legal denunciada.

QUART. No obstant, no pot la Sala anar més enllà en els seus raonaments. La qual cosa exclou qualsevol declaració dels efectes de l'acomiadament. I això perquè, de fet, l'autèntica causa del recurs no és tant la indeguda infracció de normes substantives, sinó de normes processals ( apartat a) de l'art. 191 TRLPL ), tot i que així no es digui en forma expressa.

En efecte, com hem dit el pronunciament desestima la demanda en considerar que el vincle contractual posterior a la fi del contracte temporal no s'ha provat. Per tant, com també hem afirmat, la causa de la desestimació és la falta d'acció i dret, sense que existís qualificació de l'acomiadament.

En aquest marc, les prèvies reflexions ens han de dur a la declaració de que el vincle laboral pervisqué i que existí un acomiadament en la data de la demandada. No obstant, en la mesura en que la pretensió principal de la demanda és la declaració de nul litat i que existí consignació de la indemnització i els salaris de tramitació en les dates referides, sense que constin elements fàctics o arguments que ens pugui servir en el nostre judici al respecte, escau forçosament la declaració de nul litat d'actuacions i el retorn de les actuacions al jutjador del primer nivell, per a que amb total llibertat i independència qualifiqui l'acomiadament de l'actor i en determini les corresponents conseqüències.

Atesos els preceptes legals citats, els concordants amb els mateixos i les demés disposicions de general i pertinent aplicació

Fallo

Que en el recurs de suplicació interposat per Jose Ramón contra la sentència dictada pel Jutjat Social número 2 de Sabadell en data 9 de març de 2007, recaiguda en les actuacions 519/2006 , en virtut de demanda deduïda pel dit recorrent contra PINTURAS Y REFORMAS PEDRO, SL en reclamació per acomiadament hem de declarar la nul litat d'actuacions des del moment immediatament anterior a dictar-se sentència, per tal de que el magistrat -utilitzant en el seu cas les diligències de decidir millor que consideri oportunes- qualifiqui l'acomiadament de l'actor i en determini les corresponents conseqüències, amb retorn de les presents actuacions al dit Jutjat i amb la continuació del procediment conforme les normes processals aplicables a partir de l'esmentat moment processal.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de la doctrina, que haurà de preparar-se davant aquesta Sala en els deu dies següents a la seva notificació, amb els requisits previstos en els números 2 i 3 de l'art. 219 de la Llei de Procediment Laboral

Notifiqueu aquesta sentència a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i lliuris testimoni que restarà unit al rotllo corresponent, incorporant-se l'original al corresponent llibre de sentències.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el Magistrat ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.