Sentencia Social Nº 6100/2014, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 2221/2014 de 22 de Septiembre de 2014

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 2221/2014

IL·LM. SR. SEBASTIÁN MORALO GALLEGO

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 22 de setembre de 2014

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6100/2014

En el recurs de suplicació interposat per Francisca i Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 2 Terrassa de data 13 de gener de 2014 dictada en el procediment núm. 877/2013, en el qual s'ha recorregut contra la part ambdues parts, ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 10-10-13 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 13 de enero de 2014 , que contenia la decisió següent:

Que estimo parcialmente la demanda formulada por doña Francisca , contra el INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL, y declarando que la actora se encuentra en situación de Incapacidad Permanente Total para su profesión u oficio habitual de LIMPIADORA-ENCARGADA DE LIMPIEZA; condeno a dicha Entidad Gestora a abonar una prestación mensual correspondiente al 75% de la Base Reguladora de 983,63 € (55% en caso de tener ocupación compatible), desde el día el día de la presente resolución (13/01/2014), más las actualizaciones y revalorizaciones desde esa fecha.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

1º - La parte actora doña Francisca , nacida el NUM000 /1950, titular de D.N.I. nº NUM001 , afiliada a la Seguridad Social en el Régimen General con el nº NUM002 , de profesión habitual LIMPIADORA-ENCARGADA DE LIMPIEZA. La Base Reguladora para la Incapacidad Permanente Total (en adelante IPT) es de 983,63 €/mensuales. La fecha de efectos económicos de una eventual prestación aceptada por ambas partes es la de la fecha de la presente resolución.

2º - Incoado expediente de incapacidad permanente, emitió dictamen el ICAM, el 04/07/2013, que recogía como dolencias: 'POLIARTRALGIAS DEGENERATIVAS, RADICULOPATÍA CRÓNICA S1 BILATERAL SIN LIMITACIÓN FUNCIONAL ACTUAL' y resolvió la Dirección Provincial del I.N.S.S. en Barcelona, el 31/07/2013, declarando que no se encontraba afecta de incapacidad permanente en grado alguno.

3º - Formuló reclamación previa (06/09/2013) que pretendía declaración de incapacidad permanente TOTAL, que fue desestimada por resolución expresa de 27/09/2013.

4º- La actora padece POLIARTRALGIAS DEGENERATIVAS, RADICULOPATÍA CRÓNICA S1 BILATERAL, GENU VARO BILATERAL, COXARTROSIS AGRAVADA POR OBESIDAD.

5º.- De acuerdo a profesiograma aportado por la empresa ISS Facility Services SA (donde presta servicios la actora) y que consta en el expediente administrativo, la actora del total de 8 horas de trabajo, tres dedica a encargada de centro y las cinco restantes a trabajos de limpieza.

Tercer.Contra aquesta sentència la part actora i demandada INSS van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar (part actora). Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer. L'objecte del recurs de la demandat contra la Sentència que estima la pretensió subsidiària i la declara afecta d'incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna i no en situació d'incapacitat absoluta, és examinar les infraccions de normes substantives i de la jurisprudència, en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/ 2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre ( BOE 11 d'octubre).

També el Institut Nacional de la Seguretat Social recorre la sentència amb el mateix objecte de denúncia de l'article núm. 137 de la Llei General de la Seguretat Social.

La demandant presenta escrit d'impugnació al recurs del Ens Gestor, oposant-se amb els arguments que hi consten.

Segon. La treballadora motiva el recurs impugnant el 5è. Fonament de Dret de la Sentència i transcriu el raonament judicial que conté la tercera frase que s'inicia amb que ' Hay que señalar...' . Conclou que d'aquestes manifestacions es dedueix que la demandant present problemes seriosos a la deambulació i sedestació, perquè no pot desplaçar-se mes de 100 metres sense haver de parar o descansar ni tampoc pot estar dreta en períodes llargs de temps. Combat l'afirmació judicial de què pot dur a cap activitats lleugeres, i invoca doctrina jurisprudencial que cita, per mantenir que és creditora de la incapacitat permanent absoluta postulada com a pretensió principal.

El Ens Gestor denuncia en el seu recurs la infracció de l'article núm. 137.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social i es remet al professiograma d'encarregada de neteja que no comporta la realització d'esforços físics de forma continuada, ja que la seva activitat consisteix en coordinar i gestionar el personal de neteja.

Tercer. La relació fàctica no ha set atacada per cap de les recurrents de manera que estem al quart i cinquè fet provat de la sentència, referits el primer a la patologia que acusa la demandant i el següent al desplegament de la professió d'encarregada durant tres hores diàries i les cinc restants de la jornada de 8 hores a treballs de neteja.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 i 4 de la Llei General de la Seguretat Social ( RD. Legislatiu 1/1994), que defineix la Incapacitat permanent Absoluta i Total, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat total suposa la impossibilitat relativa d'executar les fonamentals tasques de la professió habitual, i entén que encara que funcionalment pugui dur a terme una activitat, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solsament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en l'última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixen d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per a les fonamentals tasques de la professió habitual és total quan no es poden dur a cap complint amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

També volem recordar que el recurs de suplicació té una naturalesa extraordinària quasi de cassació i no d'apel lació, en virtut del principi d'instància única que regeix el procediment laboral. D'aquesta manera, no correspon a la Sala , ni té competències al respecte, tornar a jutjar allò que ja ha estat jutjat, sinó únicament el control d'adequació a la legalitat de l'activitat jurisdiccional en la instància única. Aquest caràcter extraordinari del recurs de suplicació i el fet que no es tracta d'una segona instància impedeix dur a terme una anàlisi de la prova practicada amb una valoració nova de la totalitat dels elements de prova emprats ( Sentència de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem de 18 de novembre de 1.999 ). Aquest caràcter limitador de la suplicació no restringeix el dret a la tutela judicial efectiva, atès que el dret fonamental citat es garanteix en principi en el primer grau, de tal manera que la suplicació esdevé un supòsit extraordinari, limitat a un concret i específic marc legal, tal com indica la STC 119/1998, de 4 de juny .

Referent a les lesions que presenta la part demandant per a ser creditora de la incapacitat permanent total reconeguda, el quart fet provat no atacat refereix una patologia de poliartràlgies degenertives. Radiculopatia crònica S1 bilateral, genu varo bilateral, coxartrosi agreujada per obesitat. Aquest Tribunal no pot examinar de nou les proves mèdiques aportades com sembla que pretén la recurrent sense que proposi clarament la revisió del quart fet, doncs es remet a la valoració que fa del informe pericial mèdic de la part.

No havent atacat el fet provat sobre les lesions, en aplicació de la doctrina jurisprudencial transcrita hem d'estar al raonament i motivació de la sentència perquè efectivament la valoració judicial de la prova practicada ha portat al magistrat a la conclusió de què ara per ara les patologies que pateix la limiten funcionalment per a les fonamentals tasques de la seva professió habitual recollida en el cinquè fet provat, en la qual preval la jornada dedicada directament a la neteja. La mateixa prova pericial que refereix ha set valorada pel magistrat de la instància en el sentit de que no explicita la impossibilitat severa de desplaçament, sense perjudici del quadre àlgic que presenta que no és limitador en el seu conjunt de forma absoluta per a qualsevol activitat lleugera o amb alternància postural.

El quadre de salut de la demandant recurrent, ara per ara, no reuneix els requisits exigits per al reconeixement de la incapacitat permanent absoluta postulada segons l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social.

Quart. Respecte del recurs del Ens Gestor, igualment ens remetem a la relació fàctica no atacada, en el fet provat cinquè de la qual consta el professiograma i la categoria professional prevalent en règim de polivalència, que és la de netejadora, tal com raona el magistrat de la instància al entendre que l'afectació del raquis amb radiculopatia crònica i les polioartràlgies que afecten l'esquena, juntament amb el genu varo que afecta les cames i la obesitat impedeixen les fonamentals tasques de la professió de netejadora a que es dedica la major part de la seva jornada.

Per tant concorren les condicions exigides per l' article 137. 4 de la Llei General de la Seguretat Social per a declarar-la en situació d'incapacitat permanent total com ha fet la sentència.

En conseqüència, desestimem els recursos de la demandant i del ens Gestor, amb confirmació de la sentència de la instància.

Atesos els fonaments de dret precedents i els preceptes legals esmentats,

Fallo

Desestimar el Recurs de Suplicació interposat per Doña. Francisca i pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència dictada pel Jutjat Social núm. 2 de Terrassa de data 13 de gener de 2014 dictada en el procediment núm. 877/2013, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social, o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , en l'Oficina núm 2015 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació els números indicatius del recurs en aquest Tribunal.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, s'efectuarà en el compte que aquesta Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació els números indicatius del Recurs en aquest Tribunal, i havent d'acreditar que s'ha fet efectiva al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.