Sentencia Social Nº 6115/2008, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 3062/2008 de 17 de Julio de 2008

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

RU

IL·LMA. SRA. Mª LOURDES ARASTEY SAHÚN

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 17 de juliol de 2008

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 6115/2008

En el recurs de suplicació interposat per Juan Enrique i Hennes & Maurtiz, S.L. a la sentència del Jutjat Social 28 Barcelona de data 9 de gener de 2008 dictada en el procediment núm. 422/2007 en el qual s'ha recorregut contra la part , ha

Antecedentes

Primer. En data 8 de juny de 2007 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre Acomiadament disciplinari, en la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 9 de gener de 2008, que contenia la decisió següent:

"Que, desestimando la Excepción de Caducidad de la instancia, y desestimando la Demanda interpuesta por Juan Enrique contra HENNES & MAURITZ, S. L., debo declarar y declaro PROCEDENTE su Despido, sin derecho a indemnización, ni a Salarios de Tramitación".

Segon. En aquesta sentència es declaren com a provats els fets següents:

PRIMERO.- Juan Enrique prestó servicios por cuenta y orden de la Empresa HENNES & MAURITZ, S. L., mediante Contrato de Trabajo de Duración Determinada, con Antigüedad de 9 de Diciembre de 2.003, con Categoría Profesional de JEFE DE SECCIÓN y con un Salario, con inclusión de prorrata de Pagas Extraordinarias, de 25.000 Euros brutos mensuales, que se distribuirán por todos los conceptos salariales y extrasalariales y distribuidos en 14 mensualidades (Cláusula Cuarta), para (Cláusula Sexta): "Atender exigencias circunstanciales del mercado, acumulación de tareas o exceso de pedidos, consistentes en la acumulación eventual de trabajo, que se produce en la Empresa motivada por la preparación temporada Navidad de 2003 y preparación temporada 2004, que conlleva una mayor afluencia de clientes..., de acuerdo con lo dispuesto en el art. 15. 1. b) del Estatuto de los Trabajadores , aún tratándose de la actividad normal de la empresa. En caso de que se concierte por tiempo inferior a la duración máxima legal o convencionalmente establecida, podrá prorrogarse por una única vez, sin que la duración total del contrato pueda exceder de dicha duración máxima"; en los meses de Diciembre de 2.003 a Junio de 2.004, de lunes a domingo, en turno de mañana o tarde, según las necesidades de la Empresa, y a tenor del calendario laboral previsto en cada momento (Cláusula Segunda).

La jornada laboral era desde las 13.30 hasta las 22.30 horas, con una hora para la comida.

SEGUNDO.- A 9 de Junio de 2.004, se prorrogó el Contrato de Trabajo hasta el día 8 de Diciembre de 2.004, conforme al Real Decreto 2.720 / 1.998, de 18 de Diciembre .

TERCERO.- A 19 de Marzo de 2.004, la Empresa redactó una "fe de erratas", según la cual, donde el Contrato de Trabajo decía: "Escaparatista", debía decir: "Jefe de Sección.".

CUARTO.- El domicilio social de la Empresa está en Plaza de Cataluña, 9, 2ª, de Barcelona, y el actor prestó sus servicios en "Maremagnum".

QUINTO.- Con fecha de 5 de Abril de 2.007, la Empresa notificó al actor una Carta de Despido, con efectos de su propio día, firmada, por parte de la Empresa, por Marina , y, por el actor, como "no conforme".

SEXTO.- La Empresa tiene por escrito una "descripción de funciones responsable de sección", de las que aquí cabe destacar: "control de cajas", "cierre nocturno de caja"; "conocer y mantener niveles de seguridad"; un "recapitulativo de alarmas" donde consta: "de 18/03/2007 a 05/04/2007", "22.05.12", "P1 CIERRA Juan Enrique "; y la instrucción siguiente:

"El próximo día 01 de enero de 2006 entrará en vigor la Ley de medidas sanitarias frente al tabaquismo y reguladora de la venta, el suministro, el consumo y la publicidad de los productos del tabaco.

Dicha norma recoge determinados aspectos esenciales que afectan a nuestra actividad empresarial, y que son básicamente los siguientes:

Se prohibe fumar en todos los centros de trabajo, sin posibilidad de habilitar salas o espacios para fumadores.

Esta prohibición de fumar es aplicable a todas las instalaciones del centro de trabajo, incluyendo por tanto todas nuestras tiendas, despachos, zonas comunes (cocina, office, etc.), salas de reuniones, aseos, vestuarios, pasillos o escaleras, etc.".

La única posibilidad que se establece en la normativa es la de fumar en espacios al aire libre. Teniendo en cuenta esta posibilidad, se valorará la posibilidad de articular indicaciones a nivel de cada centro de trabajo sobre los espacios al aire libre, si los hubiere.

La normativa es aplicable a toda persona que se encuentre en el centro de trabajo de H&M, esto es, empleados, clientes y otros visitantes.

Se establece un preciso sistema de infracciones y sanciones, que afectan tanto al fumador como a la empresa. Las multas en el primer caso pueden oscilar entre 30 y 600 Euros y, en el segundo caso, entre 601 y 10.000 Euros.

La prohibición de fumar en todos nuestros centros de trabajo tendrá efectos el próximo día 01 de enero de 2006.

Como sabes, H&M siempre se ha caracterizado por el más estricto y absoluto cumplimiento de la legalidad vigente, velando por el cuidado y defensa de la salud pública en general y de sus empleados en particular. Por ello, dicho caso no va a constituir ninguna excepción y os solicitamos a todos vuestra colaboración y máximo seguimiento de dicha normativa, pudendo dar lugar el incumplimiento de la misma al ejercicio de acciones disciplinarias por parte de la dirección de la empresa.".

SÉPTIMO.- Según una certificación emitida a 2 de Octubre de 2.007, firmada por Marina , como Directora de HENNES & MAURITZ, S. L. ESPAÑA, el actor ha sido el único trabajador despedido desde el inicio de actividad en el centro de trabajo sito en el Centro Comercial Maremagnum.

OCTAVO.- Con la fecha de 5 de Abril de 2.007, la Empresa dio trabajo de baja en la Seguridad Social al actor.

NOVENO.- Con fecha de 20 de Diciembre de 2.007, a las 8.49 horas, la Fundació Hospital Asil, de Granollers, emitió un comprobante, a petición del actor, de que, el día 20 de Marzo de 2.007, de las 19.41 horas hasta las 21.08 horas, fue asistido de urgencias en dicho centro médico.

DÉCIMO.- El día 19 de Marzo de 2.007, el actor era responsable del cierre del centro de trabajo de la Empresa en "Maremagnum" (a las 22.00 horas para el público - pactada con el centro comercial - y a las 22.30 horas para el personal).

El actor bajó parcialmente las persianas de dicho centro de trabajo a las 21.40 horas, e inició así el arqueo de caja.

Ese mismo día 19 de Marzo de 2.007, el actor cerró el centro de trabajo a las 22.05 horas, según registraron los sistemas de vigilancia dispuestos al efecto, sin autorización expresa de su responsable directo.

El día 20 de Marzo de 2.007, durante la descarga del camión, el actor se fumó un cigarrillo.

El día 20 de Marzo de 2.007, en torno a las doce horas, el actor dejó su puesto de trabajo para acudir a una visita con su Médico (que no llegó a justificar él personalmente a su Empresa), sin dejar un responsable al frente en su sustitución hasta la hora de cierre.

UNDÉCIMO.- A día 19 de Abril de 2.007, el actor interpuso Papeleta de Conciliación, sobre Despido Improcedente, contra la Empresa.

Dicho Acto se celebró a las 13.10 horas del día 9 de Mayo de 2.007, con el resultado de: "sin avenencia, por oposición de la Empresa, por medio de representante legal.".

DUODÉCIMO.- La Demanda consta con fecha de su presunta firma a 24 de Mayo de 2.007; con sello de presentación en el Juzgado de lo Social Número 1 de Barcelona a 6 de Junio de 2.007; y en el Decanato, al día 7 siguiente (tras Diligencia de Ordenación de su devolución por la Secretaria del Juzgado de lo Social Número 1 de Barcelona); y repartida a este Juzgado de lo Social Número 28 de Barcelona el día 8 siguiente.

Tercer. Contra aquesta sentència la part actora Sr. Juan Enrique i la part demandada HENNES & MAURTIZ S.L.van interposar un recurs de suplicació, que van formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària i el va impugnar en forma la dita empresa respecte del recurs del Sr. Juan Enrique . Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

PRIMER.- Contra la sentència d'instància, que desestimà la demanda interposada per la part actora, impugnant el seu acomiadament, i declarà aquest procedent, s'interposa per ambdues parts Recurs de Suplicació.

En primer lloc s'entrarà a examinar el Recurs interposat per l'empresa, atès que en aquest, que consta d'un únic motiu, correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la Llei de Procediment , la demandada reitera l'excepció de caducitat que ja va al.legar en el judici oral, perquè en cas que l'esmentat motiu fos estimat, ja no caldria entrar a examinar el presentat per l'actor, en el que es demana es revisin els fets declarats provats i es denuncia la infracció de normes jurídiques.

Cal dir que la sentència d'instància desestimà l'excepció de caducitat al.legada per la demandada, perquè va prendre com a data final del còmput dels 20 dies que estableix l' article 59.3 de l'Estatut dels Treballadors , no el dia en que es va presentar la demanda davant el Deganat dels Jutjats socials (concretament el dia 7 de juny de 2.007), sinó la data en que consta signada la demanda, és a dir, el dia 24 de maig de 2.007 i això en base -segons afirma en el fonament de dret onzè- a la tutela judicial efectiva en favor del treballador "que pretendia recurrir la sanción más grave que se podía imponer contra él (de Despido) y teniendo en cuenta la línea de la Jurisprudencia de la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (así: Autos nº 981/2003 de este Juzgado), de la del Tribunal Supremo y del Tribunal Constitucional sobre la Excepción de Caducidad del Despido, en relación con el artículo 24 de la Constitución Española ".

SEGON.- El recurs de l'empresa es fonamenta en un únic motiu, correctament emparat en l'apartat c) de l'article 191 de la LPL , en la qual es denuncia la jurisprudència del Tribunal Suprem (fent referència a diverses sentències) i sentència del Tribunal Constitucional de 22.3.1993, en relació amb els articles 59.2 de l'Estatut dels Treballadors, arts. 103.1 i 65.1 de la Llei de Procediment Laboral i art. 9.3 i 24 de la Constitució Espanyola.

Tal com va posar de relleu aquesta Sala en la sentència de data 6 d'abril de 1999, citada en la de 22 de juliol de 2.005 i en la de 10.5.2006 (R. 9827/05), la institució de la caducitat, nascuda per a donar seguretat jurídica a les relacions jurídiques que neixen amb un termini inexorable de vida per al seu exercici, no pot ser objecte, ni en el seu contingut ni en el seu conjunt, d'interpretacions extensives, atès que, tal com afirma el Tribunal Suprem en la seva sentència de data 22 d'octubre de 1990, el més elemental principi de seguretat jurídica impedeix relativitzar el caràcter preclusiu dels terminis. Transcorregut un d'ells, desapareix la possibilitat d'exercitar vàlidament els drets que, necessàriament, han d'exercitar-se durant la seva vigència, qualsevol que sigui la major o menor proximitat del moment del pretès exercici amb el de l'extinció del període; màxim quan es tracta del fixat per a la caducitat que no és, de cap manera, un mer formalisme o element de forma, atès que es refereix al propi dret i no només a la possibilitat d'exercitar-lo.

El Tribunal Constitucional, en la seva sentència 104/97, de 2 de juny, amb cita d'altres sentències anteriors núms. 87/1986, 118/1987, 216/1987, 154/1992 y 55/1995 ha assenyalat que

"El control constitucional de las decisiones de inadmisión se realiza de forma especialmente intensa cuando aquéllas determinan la imposibilidad de obtener una primera respuesta judicial a fin de impedir que ciertas interpretaciones relativas a los requisitos legalmente establecidos para acceder al proceso, eliminen u obstaculicen injustificadamente el derecho del ciudadano a que el órgano judicial conozca y se pronuncie sobre la cuestión a él sometida", tal como correctament afirma el magistrat d'instància. Ara bé, no és menys cert que també ha afirmat en la mateixa sentència que "para valorar si la decisión recurrida en amparo vulnera el art. 24.1 CE , es preciso partir de la consolidada doctrina de este Tribunal, según la cual el derecho a la obtención de una respuesta sobre el fondo de la pretensión como parte del derecho a la tutela judicial efectiva, se satisface también con una respuesta de inadmisión fundada en una causa legal, que haya sido apreciada razonablemente por el órgano judicial (así y entre otras muchas, SSTC 11/1982, 69/1984, 200/1988, 159/1990, 18/1994)".

En el mateix sentit, es pot citar la sentència del citat Tribunal nº 15/1985, de 5 de Febrer, en la que s'afirma que "cabe recordar la constante doctrina de este Tribunal en el sentido de que el derecho a la tutela judicial efectiva no se desconoce cuando se emite una sentencia desestimatoria, como puede ser -por supuesto- la apreciación de la caducidad de la acción, con acogimiento de tal excepción, propuesta por la parte demandada, e incluso apreciada de oficio por el Tribunal en determinados supuestos".

És a dir, en aquestes sentències queda clar que: a) El control de la constitucionalitat de les decisions d'inadmissió s'ha de realitzar de forma especialment intensa quan aquelles determinen la impossibilitat d'obtenir una primera resposta judicial, com seria en el cas d'estimació de l'excepció de caducitat i b) Que no obstant això, el dret a l'obtenció d'una resposta sobre el fons de la pretensió, com a part del dret a la tutela judicial efectiva, es satisfà també amb una resposta d'inadmissió fonamentada en una causa legal, quan aquesta hagi estat apreciada raonadament per l'òrgan judicial.

Per la seva part, el Tribunal Suprem ha assenyalat en la Sentència de data 23.3.1990, que la doctrina de la Sala, constant, entre d'altres en les seves sentències anteriors de 9 de Febrer, 24 de maig i 15 de juliol de 1988 s'ha pronunciat sobre la caducitat, reiterant la seva doctrina pel que fa als extrems de proporcionalitat que s'han d'aplicar per a valorar la transcendència dels efectes processals, de forma que aquests -la decadència de drets o facultats determinats només pel transcurs dels temps, es puguin superar quan, respectant la "ratio legis" de la norma, no es produeixi menyscabalament per a la regularitat del procediment o un dany per a la posició de la part contrària i no es constati una conducta negligent.

TERCER.- Aplicant, doncs, aquesta doctrina al supòsit que ens ocupa, el motiu s'ha de desestimar i això perquè segons el relat fàctic de la sentència, que no ha estat modificat, l'acomiadament de l'actor va tenir lloc el dia 5.4.2007 i el 19 del mateix més l'actor va presentar davant el servei administratiu competent, la papereta de conciliació, és a dir, en aquell moment havien transcorregut 8 dies. El dia 9 de maig de 2007 es va celebrar la conciliació administrativa i es reprèn el termini i no es fins el dia 6 de juny que es presenta la demanda en el Jutjat Social nº 1 de Barcelona. L'esmentat jutjat, mitjançant diligència la retorna i finalment la demanda té entrada en el registre del Decanat dels Jutjats Socials el dia 7 de juny, és a dir, quan ja havia transcorregut, amb escreix, el termini de 20 dies que estipula l' article 59.3 de la Llei de Procediment Laboral , atès que es va presentar 6 dies hàbils des l'acabament de l'esmentat termini.

Com s'ha dit abans, el jutge d'instància va desestimar l'excepció de caducitat en estimar l'al.legació de l'actor de que s'havia de tenir en compte la data que figurava en la demanda, que era la del 24 de maig de 2007, perquè en aquesta data l'actor ja havia expressat la seva voluntat d'exercir l'acció. Doncs bé, la Sala no pot compartir en absolut aquesta tesi, atès que si així es fes és clar que l'institut de la caducitat, creat per a donar seguretat a les relacions laborals, quedaria totalment ineficaç, perquè quan es volgués eludir res més fàcil que posar en la demanda, recurs o qualsevol altre document subjecte a termini en la seva presentació, una data anterior al moment de la presentació i que encara estigués dins del termini establert per la norma, la qual cosa atacaria de rel l'esmentat institut, perquè de fet deixaria en mans de les parts decidir el moment en que presentaven el document citat.

Així, doncs, el motiu ha de ser acceptat, perquè efectivament, el Jutge "a quo" va incorre en la seva sentència en la infracció legal que se li atribueix i, en conseqüència, el recurs ha de ser estimat, declarant la caducitat de l'acció exercitada en la demanda y absolent als demandats de les pretensions de la demanda, sense entrar a examinar el fons de l'assumpte.

QUART.- Els raonaments anteriors comporten que ja no es pugui entrar a examinar el recurs de l'actor, en el qual es sol.licitava la modificació del relat fàctic de la sentència i es denunciava la infracció de normes jurídiques, sol.licitant es declarés improcedent el seu acomiadament, en haver estimat l'excepció de caducitat al.legada per l'empresa, per la qual cosa l'esmentat recurs ha de ser desestimat.

VISTOS los preceptos legales citados, los concordantes y el resto de disposiciones de general y pertinente aplicación.

Fallo

Que hem d'estimar i estimem el Recurs de Suplicació interposat per HENNES & MAURTIZ, S.L. contra la Sentència dictada pel Jutjat Social nº 28 de Barcelona, en data 9 de gener de 2.008, recaiguda en les actuacions nº 422/2007 , en virtut de demanda presentada pel Sr. Juan Enrique , contra l'empresa citada, en reclamació per acomiadament, declarant la caducitat de l'acció exercitada en la demanda i hem de desestimar i desestimem, sense entrar a examinar el fons de l'assumpte, el presentat pel Sr. Juan Enrique contra la dita empresa, i, en conseqüència, hem de revocar la sentència citada, absolent la demandada de les pretensions de la demanda.

Contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la unificació de doctrina, que s'ha de preparar en aquesta Sala en els deu dies següents a la notificació, amb els requisits previstos als números 2 i 3 de l'article 219 de la Llei de procediment laboral .

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ. Avui, el/la Magistrat/ada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.