Sentencia Social Nº 614/2016, Tribunal Superior de Justicia de Cataluña, Sala de lo Social, Sección 1, Rec 5760/2015 de 01 de Febrero de 2016

Encabezamiento

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

CATALUNYA

SALA SOCIAL

F.S.

Recurs de Suplicació: 5760/2015

IL·LMA. SRA. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG

IL·LM. SR. FRANCISCO BOSCH SALAS

IL·LMA. SRA. LIDIA CASTELL VALLDOSERA

Barcelona, 2 de febrer de 2016

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, formada pels magistrats esmentats més amunt,

EN NOM DEL REI

ha dictat la següent

SENTÈNCIA NÚM. 614/2016

En el recurs de suplicació interposat per Instituto Nacional de la Seguridad Social a la sentència del Jutjat Social 12 Barcelona de data 17 d'abril de 2015 dictada en el procediment núm. 57/2014, en el qual s'ha recorregut contra la part Sabino , ha actuat com a ponent Il·lma. Sra. ASCENSIÓ SOLÉ PUIG.

Antecedentes

Primer.En data 29-1-14 va arribar al Jutjat Social esmentat una demanda sobre invalidesa grau, la qual l'actor al.lega els fets i fonaments de dret que va considerar procedents i acabava demanant que es dictés una sentència d'acord amb el que es demanava. Admesa la demanda a tràmit i celebrat el judici, es va dictar la sentència en data 17 d'abril de 2015 , que contenia la decisió següent:

QUE ESTIMANDO la demanda formulada DECLARO Don. Sabino en situación de incapacidad permanente absoluta, derivada de enfermedad común, con el derecho a percibir una pensión mensual del 100% de la base reguladora de 1.287,38 euros, con efectos desde 29 de octubre de 2013, más las revalorizaciones y mejoras que correspondan y CONDENO al INSTITUTO NACIONAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL a estar y pasar por los pronunciamiento de esta Sentencia y al abono de la pensión.

En data 13 de maig de 2015 es va dictar interlocutòria, que a la part dispositiva diu: '

SE ACUERDA: Aclarar la sentencia de fecha 17.4.15 recaída en las presentes actuaciones para hacer constar que en el hecho probado primero de la misma donde dice: 'nacido en fecha NUM000 /1967' debe decir: 'nacido en fecha NUM001 /1949'.

Segon.En aquesta sentència es declaran com a provats els fets següents:

Primero.- Don. Sabino , con DNI NUM002 , nacido en fecha NUM003 /1967, figura afiliado al Régimen Especial de Trabajadores Autónomos, en situación de alta o asimilada a la de alta y con profesión habitual de Yesero.

Segundo.- Mediante Resolución del INSS de fecha 14/10/2010 el demandante fue declarado en situación de incapacidad permanente en grado total para la profesión habitual derivada de enfermedad común, con efectos de 11/10/2010. En esta resolución se declararon como causantes de la incapacidad reconocida las siguientes dolencias: rotura completa supraespinoso, subescapular y tendón largo del biceps D rotura completa, supraespinso izdo con retracción con limitación funcional, asma bronquial sin alteración ventilatoria valorable actual FVC 91% y FEVI 84%. (folio 32)

Tercero.- El demandante solicitó revisión de grado que fue desestimada mediante Resolución del INSS de fecha 28/10/2013 (folios 46 y 47).

Cuarta.- Formulada reclamación previa fue desestimada por Resolución del I.N.S.S. de fecha 12/12/2013, quedando agotada la vía administrativa (folio 6).

Quinto.- Las lesiones que acredita el demandante se concretan en omalgia bilateral por tendinopatía de predominio I con limitación funcional, miocardiopatía dilatada con disfunción ventricular izquierda i disritmia que precisó ablación, asma bronquial con limitación obstructiva grave FVC -70% VEMS 49% FEF 29% (folios 57, 58 y 60).

Sexto.- La base reguladora mensual de la prestación solicitada asciende a 1.287,38 euros y la fecha de efectos es de 29/10/2013 (no controvertido).

Tercer.Contra aquesta sentència la part demandada va interposar un recurs de suplicació, que va formalitzar dins del termini. Es va donar trasllat a la part contrària que el va impugnar. Es van elevar les actuacions a aquest Tribunal i es va formar aquest rotlle.

Fundamentos

Primer.- L'objecte del recurs del Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència que estima declarar el treballador en situació d'incapacitat permanent en el grau d'absoluta per agreujament de la incapacitat permanent total reconeguda l'any 2010 per la seva professió d'enguixador, és per examinar la infracció de les normes substantives i de la jurisprudència en empara en l' article 193 c) de la Llei 36/2011 Reguladora de la Jurisdicció Social de 10 d'octubre de 2011 ( BOE 11 d'octubre).

El demandant presenta escrit d'impugnació del recurs oposant-s'hi amb els arguments que hi consten.

Segon.- El Ens gestor denuncia la infracció de l'article núm. 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , perquè manté que la patologia no limita el beneficiari per a activitats sedentàries o d'esforç físic i sobrecàrrega ossi articular, podent dedicar-se activitats sedentàries, sinó únicament es troba limitat per a l'exercici de la seva professió habitual que exigeix esforç físic i ambients de polç, fum, vapors químics, humitat o ambients freds que te contraindicats. Invoca doctrina jurisprudencial sobre la interpretació del concepte legal de la incapacitat permanent absoluta i total.

La doctrina jurisprudencial de la Sala Social del Tribunal Suprem (SSTS. de 23 i 27 de febrer i de 14 de juny de 1990 , de 10 i 6 de gener de 1991 per totes) sobre la interpretació i aplicació de l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social , que defineix la Incapacitat permanent Absoluta, vigent per la Disposició Transitòria cinquena bis de la Llei General de la Seguretat Social , la qual es remet als graus d'incapacitat de la normativa anterior, manté que la qualificació d'incapacitat absoluta suposa la impossibilitat relativa d'executar un treball retribuït encara que sigui sedentari, i entén que tot i que funcionalment pugui dur-lo a terme, ha d'existir limitació per a la seva realització en les mateixes condicions de rendibilitat que qualsevol altre treballador en el mateix lloc de treball, ja que el treball assalariat comporta no solament la possibilitat d'efectuar qualsevol tasca, sinó la de dur-la a terme amb un mínim de professionalitat, rendiment i eficàcia, en règim de dependència d'un empresari durant la jornada laboral, amb subjecció a l'horari i les demés exigències que comporta la integració en l'àmbit organitzatiu d'una empresa, dintre de l'ordre preestablert i en interrelació amb les tasques dels altres treballadors, atès que no es pot pensar que dintre del camp ampli de les relacions laborals n'existeixi alguna que no exigeixi aquests mínims de dedicació, diligència i atenció indispensables també en l'ofici més simple i en la última de les categories professionals a no ser que es produeixi un vertader afany de sacrifici per part del treballador i un grau intens de tolerància per part de l'empresari, ja què en cas de no ser coincidents, no es poden considerar relacions normals laborals les que pateixin d'aquestes carències, atès que és inqüestionable que el treballador ha d'oferir uns rendiments socialment acceptables. De manera que la inhabilitació per al treball, també el sedentari, és absoluta quan la possibilitat de dur-lo a terme amb les exigències mínimes d'eficàcia, continuïtat i disciplina que exigeix qualsevol activitat laboral productiva son utòpiques.

Referent a les lesions que presenta, ens remetem al cinquè fet provat de la relació fàctica no atacat on consta el conjunt de patologies que pateix el demandant i en concret la determinant de la disfunció ventricular esquerra i disrítmia per la miocardiopatia dilatada que va precisar ablació, així com el asma bronquial amb limitació obstructiva greu FVC - 70%, VEMS -49% i FEF 29% segons els documents mèdics que cita la sentència en el mateix fet provat com en el tercer fonament de dret.

El recurrent presenta un quadre de salut que en el seu conjunt te entitat per limitar-lo de forma severa per a qualsevol activitat laboral, per agreujament i aparició de noves patologies en relació al quadre que consta en el segon fet provat de la sentència que va donar lloc al reconeixement de la incapacitat permanent total per a la seva professió d'enguixador.

Així doncs, el demandant presenta elements limitadors de l'activitat laboral rendible dintre del mercat de treball, amb entitat suficient per impedir-li activitats laborals sedentàries, semi sedentàries o lleugeres sigui per compte propi o per compte d'altre amb la professionalitat, eficàcia i hàbit exigits en el mercant del treball.

En conseqüència concorren les condicions exigides per l' article 137.5 de la Llei General de la Seguretat Social per declarar el treballador en situació d'incapacitat permanent absoluta, motiu pel qual desestimem aquest objecte del recurs i confirmem la sentència de la instància.

Atesos els fonaments jurídics precedents,

Fallo

Desestimar el recurs de suplicació presentat pel Institut Nacional de la Seguretat Social contra la Sentència de 17 d'abril de 2015 dictada pel Jutjat Social núm. 12 de Barcelona en el procediment núm. 57/2014, que confirmem.

Notifiqueu aquesta resolució a les parts i a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i expediu-ne un testimoniatge que quedarà unit al rotlle. Incorporeu l'original al llibre de sentències corresponent.

Un cop sigui ferma la sentència caldrà remetre al Jutjat d'instància les seves actuacions ja que és l'òrgan judicial competent per executar-la.

Aquesta resolució no és ferma i es pot interposar en contra recurs de cassació per a la unificació de doctrina, davant la Sala Social del Tribunal Suprem. El dit recurs s'haurà de preparar mitjançant escrit amb signatura d'Advocat i adreçat a aquesta Sala, on s'haurà de presentar en el termini dels deu dies següents a la notificació, amb els requisits establerts a l' Art.221 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social .

Així mateix, de conformitat amb allò disposat l'article 229 del text processal laboral, tothom que no ostenti la condició de treballador o drethavent o beneficiari del règim públic de la Seguretat Social,o no gaudeixi dels beneficis de justícia gratuïta legalment o administrativa reconeguts, o no es trobi exclòs pel que disposa l' article 229.4 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , consignarà com a dipòsit al moment de preparar el recurs de cassació per unificació de doctrina la quantitat de 600 euros en el compte de consignacions que la Sala té obert en el BANC SANTANDER , a l'Oficina núm 6763 situada a la Ronda de Sant Pere, núm. 47 de Barcelona, n° 0965 0000 66, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

La consignació de l'import de la condemna, d'acord amb el que disposa l' art. 230 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social , quan així procedeixi, cal acreditar- la al temps de preparar el recurs en aquesta Secretaria i s'efectuarà en el compte que la Sala té obert en l'oficina bancària esmentada al paràgraf anterior, amb el núm. 0965 0000 80, afegint a continuació sis dígits. Els quatre primers són els corresponents al número de rotlle de suplicació i els altres dos els dos últims números de l'any del rotlle esmentat. Per tant, el compte consta de setze dígits.

També és possible substituir la consignació en metàl lic per l'assegurament de la condemna mitjançant un aval bancari emès per una entitat de crèdit. El document haurà de ser de duració indefinida i a pagar a primer requeriment.

Si el dipòsit o la consignació no és fan de forma presencial sinó mitjançant transferència bancària o per procediments telemàtics, a les dites operacions hauran de constar les següents dades:

El compte bancari al que es remetrà la quantitat és IBAN ES 55 0049 3569 920005001274. A la dada de 'ordenant' caldrà indicar el nom de la persona física o jurídica que fa l'ingrés i el seu NIF o CIF. Com a 'beneficiari' ha de constar la Sala Social del TSJ de Catalunya. Finalment, a 'observacions o concepte de la transferència' cal introduir els 16 dígits que consten en els paràgrafs precedents respecte al dipòsit i la consignació fets de forma presencial.

Així ho pronunciem, ho manem i ho signem.

PUBLICACIÓ.Avui, la Magistrada ponent ha llegit i publicat la sentència. En dono fe.